Parlem de l'aigua? (I)

Fa dies que parlem de l'aigua. Estem xops d'aquest debat, ho sé. Però ja saben que en aquesta bitàcola ens agraden els debats. Per tant, obro les escloses de la confrontació dialèctica, no tant per convéncer ningú, sinó per donar elements de reflexió que ajudin a què cadascú es faci una composició de lloc.

1. Hi ha sequera?

No hi ha cap mena de dubte. Els anys 2006 i 2007 han estat molt secs. La manca de precipitacions ha afectat especialment les zones estratègiques, allà on és necessari que plogui: la capçalera dels grans rius catalans (el Ter, el Llobregat, el Besòs i els afluents de l'Ebre). El registre és el més baix des de 1953. Fa 50 anys que no plovia tan poc.

2. Patim els efectes del canvi climàtic?

No hi ha relació entre les baixes precipitacions i el canvi climàtic. Plou poc perquè el règim de pluges de Catalunya (i de tota la Mediterrània) és molt irregular, de manera que alguns anys el règim pluviomètric és molt elevat i altres anys és molt baix. Històricament, hem patit sequeres severes el 1953, el 1973 o el 1988. Els experts consideren que a mig termini, el canvi climàtic originarà un increment de les precipitacions i no una reducció. De fet, l'escalfament del planeta afavorirà la formació de grans masses de núvols i, paradoxalment, això pot mitigar l'efecte de l'escalfament perquè limitarà la radiació solar.

3. I, doncs, per què hi ha sequera?

Els experts consideren que la sequera persistent està relaciona amb els cicles atlàntics. Quan s'hi instal·la de forma persistent un anticicló a la Península, impedeix l'entrada de les borrasques atlàntiques, que pugen cap al nord. Tot apunta a què aquests moviments són cíclics i ara ens trobem en un període en el que aquestes borrasques no aconsegueixen penetrar a la Península. En els darrers tres anys ens hem nodrim amb les pluges de convecció que venen de la Mediterrània, insuficients per a compensar els front atlàntics. Si aquesta hipòtesi fos certa, la sequera tendirà a remetre en els propers anys, però s'anirà reproduint cíclicament.

4. Quin és el millor antídot contra la sequera?

Cal lluitar contra el canvi climàtic, però convé insistir que la sequera no està relacionada amb aquest fenomen. Per contra, la pèrdua de massa forestal o la reducció de la superfície dels boscos sí incideix de forma directa en la sequera, perquè els territoris perden el seu principal sistema d'emmagatzamatge d'aigua. La desertització és un problema molt més greu que el canvi climàtic i, en canvi, a penes té impacte sobre la opinió pública. Potser cal un Al Gore que alerti sobre la urgència de mantenir els dipòsits hídrics naturals, que és la vegetació. Per això, quan l'avantprojecte del Pla Director de l'Àrea de Barcelona es planteja incrementar els espais verds no està fent només un gest estètic o simbòlic: és una estratègia de futur.

5. És un problema català?

La manca d'aigua és un problema universal. De fet, és el principal problema de la humanitat. En el futur immediat, molts conflictes estaran originats per l'accés a l'aigua, que és en realitat un conflicte per la supervivència. El "problema català" ens hauria d'ajudar a prendre consciència de la magnitud del problema. Si a casa nostra l'alarma s'encén perquè es podria donar el cas que s'haguessin d'activar talls de subministraments puntuals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, s'imaginen que vol dir recórrer diàriament desenes de kilòmetres per accedir a un aigua cada vegada més escassa i contaminada?.