He vingut a parlar del meu llibre

Els transvassaments en temps de pluja. La bilateralitat multilateral. Els partits, partits en dos. Els barons varons. Els diables vermells que guanyen el cel. Els altres Chikilicuatres. És cert que hi ha molts temes dels que parlar...

Però jo avui he vingut a parlar del meu llibre. Turisme cultural. Entre l'experiència i el ritual. Tot allò que volia saber sobre el turisme cultural i mai havia gosat preguntar. Es ven en les llibreries més reputades del país, a Internet, a les farmàcies de guàrdia i en el top manta de Plaça Universitat. 60.000 paraules per 18 euros: només un euro per cada 3.000 paraules. El libre que millorarà el prestigi de la prestatgeria del seu despatx.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ei. No m'ho havia plantejat però és veritat que tens una retirada a l'Umbral. Enhorabona pel lliber. Segur que serà un boom editorial. ;-)
Nacho Campos ha dit…
Enhorabona pel llibre. No coneixia jo aquesta faceta teva. DIgo jo que caldrà llegir-ho per criticar-ho o lloar-lo.

Has vist com ha millorat el meu català des de les Canàries?
Gemma Urgell ha dit…
Felicitats don!!!
Tens previst presentar-lo a Barcelona?? Jo vindria...
Cada día que pasa somos más los que sabemos lo que tenemos que hacer dada la traición del PP a sus votantes.

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/22/desbandada-de-votos-de-patriotas-hacia-rosa-diez/
Anònim ha dit…
¿De dónde sacas el tiempo, Don?. Estás en todas partes. Yo creo que el post de Dios 2.0 era autobiográfico....
N ha dit…
Hi ha alguna presentació a la vista Don? El llibre promet!
Anònim ha dit…
T'envio la resposta que he publicat per si amb una vegada de visitar-me ja n'has quedat fins els dallonses.

ALTO LES SEQUES! FERMS! HA ESCRIT UN PARLAMENTARI!

No m'hagués importat J. Antonio que haguessis fet propaganda del teu llibre, que aborda un tema interessant. Saps quin percentatge de turistes de Lloret van a un museu? Reventarien els museus, em sembla, només que ni anessin un 5 per cent!Suposo que com a geògraf la destrucció villana de la costa et fa patir no? Sinó ja podem plegar. A mi els polítics de qualsevol signe no em desperten passsions, però no deixa de fer-me il.lusió que un parlamentari s'adressi a mi, ni que sigui per manifestar que li mola que mig món vingui a cagar a casa nostra. -I una part a vomitar, m'oblidava.- Això sí que és més que una ximpleria. Espero que igual que al PSC la meva crida hagi arri bat als patriotes d'ERC. És bromaaaa!
T'hauria dit que a part de dir que dic ximpleries, i de dir que dos milions de families Ulises no fan mal, ens haguessis dit que falla en el meu plantejament, però siguent polític no cal.Gràcies però per participar.
Anònim ha dit…
Ah, si hi ha algú a qui agraden les emocions fortes i vol viure l'experiència d'en Don us convido a pafiam.blogspot.com. Aviso, produeixo urticària.
Don't come to Catalonia!
El Perdíu ha dit…
Escribir un libro es un acto de responsabilidad para con los conciudadanos. Y un motivo de alegría. Si viene por Madrid a presentarlo, no deje de comunicarlo. Enhorabuena

Entrades populars