Nosaltres




Per si no ho sabien, Espanya va guanyar l'Eurocopa. N'hi ha qui està encantat, qui s'ho mira amb indiferència i qui desitjava una victòria d'Allemanya. Aquest país és així. Agafin un tema (la llengua, els parcs eòlics, la gestió de l'aigua o el nom del porc) i trobaran en un minut apòstols del sí i del no. Més o menys com en tots els llocs.

Hi ha, però, una diferència significativa. Els uns i els altres es coneixen, es respecten i s'aprecien. A Gran Bretanya diuen que parlar de política o de religió és de mala educació. Afortunadament, en aquest país tots parlem de tot i sortim de l'armari sense cap vergonya. I ho fem perquè els republicans i els convergents, els culés i els pericos, els sobiranistes i els federalistes, els calbs i els peluts conviuen amb una normalitat prodigiosa.

Volen un exemple?. Un dia, en un municipi de la Costa Brava que inspirà en Chagall i el nom del qual no vull recordar, uns polítics d'Esquerra i uns polítics socialistes es trobaren a les 12 en una plaça de la vila. Uns portaven els cartells de "No a l'Estatut" i els altres duien un visible "Sí". Tots dos grups utilitzaren la mateixa cola i el mateix cubell. Ara un sí i ara un no. Un al costat de l'altre. I acabat el ritual polític, els dos grups compartiren sopar, confidències i projectes.

Aquest és el principal patrimoni del país. En un món que sembla abocat als integrismes ideològics, aquest petit país s'ha construït a partir del veïnatge de la discrepància. No parlo de tolerar. Ens hem acostumat a escoltar, debatre, admetre, somriure i fins i tot apreciar aquells que no pensen com nosaltres. I, per això, aquest nosaltres és de veritat, literalment, nosaltres. Que no és poca cosa.

Comentaris

ZAGASO ha dit…
Crec que escrius des del romanticisme més que des de la realitat. No s'escolta gaire. La gent, i els polítics més, van a la seva. No ens posem d'acord en res. Tu dius A, jo dic B... I així anem. Post bonic però irreal... per desgràcia.

Salut Don...

Publicacions populars