Reivindicant El Niu de Girona
Una de les definicions d'art que més m'agraden és aquesta: "la capacitat de superar els límits". L'art s'inicia allà on s'acaba el món convencional, allà on està instal·lada la quotidineïtat. En altres paraules, no hi ha art sense transgressió. M'agrada Santiago Cirugeda, perquè m'obliga a pensar, perquè em força a qüestionar-me no només els objectes que crea sinó la relació entre els objectes i el seu entorn. Ara bé: A mi m'agrada i a la veïna del quart li sembla un pocasolta calb i neuròtic. Tants caps, tants barrets.
Per tant, CiU de Girona pot criticar tant com vulgui l'obra que Cirugeda ha situat a la Rambla de Girona. El niu és una obra difícil, perquè acumula una a una totes les contradiccions de la societat contemporània: la tensió entre el verd i el ciment, el caràcter "elevat" de la cultura, el sentit d'efimeralitat... Ja ho deia abans: a mi em sembla una obra valenta i contundent i a la veïna del quart una pocasoltada.
Tanmateix, rebutjar una obra perquè incompleix sis punts de la normativa urbanística és una declaració de principis contra l'art modern i contemporani. Deixant de banda que es tracta d'una obra efímera, ¿rebutjarien també la Sagrada Família o la Pedrera de Gaudí, la Torre Eiffel, el Guggenheim de Gehry, el Kursaal de Donosti, la Biblioteca de Seatle de Koolhas, el Pompidou de París, el Pavelló Pont de Saragossa de la Zaha Hadid, el Millennium Dome de Londres, el Celler Protos de Peñafiel, el Celler Marqués de Riscal de Gehry, l'Exposició Universal de Nagoya, l'arranjament del Gran Premi de Fòrmula 1 de Mónaco, la Catedral d'Edinburg, el bosc d'Oma d'Ibarrola, les pintes del vent de Chillida, el Gasòmetre de Viena, l'Òpera de Sydney, la Torre Swis de Londres, el Far de San Sebastià o les ruïnes d'Empúries (que incompleixen la Llei de Costes)?.
Pot agradar o no El Niu de Girona. A mi m'agrada i a la veïna del quart, no. Podem debatre si la funció de l'art és aquesta, agradar. Però criticar un projecte artístic efímer amb la normativa urbanística a la mà és, com a mínim, un rebuig implícit a l'art i a l'arquitectura contemporanis. Com a mínim.
Per tant, CiU de Girona pot criticar tant com vulgui l'obra que Cirugeda ha situat a la Rambla de Girona. El niu és una obra difícil, perquè acumula una a una totes les contradiccions de la societat contemporània: la tensió entre el verd i el ciment, el caràcter "elevat" de la cultura, el sentit d'efimeralitat... Ja ho deia abans: a mi em sembla una obra valenta i contundent i a la veïna del quart una pocasoltada.
Tanmateix, rebutjar una obra perquè incompleix sis punts de la normativa urbanística és una declaració de principis contra l'art modern i contemporani. Deixant de banda que es tracta d'una obra efímera, ¿rebutjarien també la Sagrada Família o la Pedrera de Gaudí, la Torre Eiffel, el Guggenheim de Gehry, el Kursaal de Donosti, la Biblioteca de Seatle de Koolhas, el Pompidou de París, el Pavelló Pont de Saragossa de la Zaha Hadid, el Millennium Dome de Londres, el Celler Protos de Peñafiel, el Celler Marqués de Riscal de Gehry, l'Exposició Universal de Nagoya, l'arranjament del Gran Premi de Fòrmula 1 de Mónaco, la Catedral d'Edinburg, el bosc d'Oma d'Ibarrola, les pintes del vent de Chillida, el Gasòmetre de Viena, l'Òpera de Sydney, la Torre Swis de Londres, el Far de San Sebastià o les ruïnes d'Empúries (que incompleixen la Llei de Costes)?.
Pot agradar o no El Niu de Girona. A mi m'agrada i a la veïna del quart, no. Podem debatre si la funció de l'art és aquesta, agradar. Però criticar un projecte artístic efímer amb la normativa urbanística a la mà és, com a mínim, un rebuig implícit a l'art i a l'arquitectura contemporanis. Com a mínim.
Comentaris