La culpa-habilitat
Ja coneixen el meu periple aeri a Roma. Els efectes secundaris són tan elevats, que només d'escriure la paraula "Roma" pateixo més palpitacions que Jiménez Losantos el dia de l'Aberri Eguna. La llista de problemes generats per la companyia és tan llarga que necessitaria deu posts per completar-la.
Què faria jo si fos un responsable d'Alitalia?. En primer lloc, i especialment, demanar perdó. Tots ens equivoquem. M'imagino una carta del responsable de la companyia que es desfà en disculpes. Potser amb això hauria estat suficient. Però aquesta empresa que ha jugat amb el meu temps, els meus recursos econòmics i els meus nervis m'ha castigat amb un silenci indiferent. No es fa càrrec de les despeses generades, ni s'interessa per la meva sort, ni fa el més mínim gest de reconciliació. Llegint la premsa italiana, veig que tots els responsables del desastre es passen la pilota els uns als altres. L'empresa diu que la culpa és dels treballadors, els treballadors culpen al President i Berlusconi diu, entre bottox i lífting, que la culpa és dels partits d'esquerra.
Això m'ha fet recordar l'excel·lent entrevista que Lluís Amiguet va fer al consultor Fred Kofman, el pare del concepte "culpa-habilitat". Segons Kofman, des de petits desenvolupem la habilitat de la culpa aliena: "S'ha trencat la joguina". I una societat que no assumeix els seus errors no pot corregir-los. Hem d'aprendre a admetre les nostres equivocacions, demanar disculpes i actuar per a no tornar-los a repetir. Contra la culpa-habilitat, l'assumpció dels errors. ¿Fins a quin punt també el país ha abusat de la culpa-habilitat i ha fixat sempre a fora la responsabilitat de tot el que ens passa?.
Què faria jo si fos un responsable d'Alitalia?. En primer lloc, i especialment, demanar perdó. Tots ens equivoquem. M'imagino una carta del responsable de la companyia que es desfà en disculpes. Potser amb això hauria estat suficient. Però aquesta empresa que ha jugat amb el meu temps, els meus recursos econòmics i els meus nervis m'ha castigat amb un silenci indiferent. No es fa càrrec de les despeses generades, ni s'interessa per la meva sort, ni fa el més mínim gest de reconciliació. Llegint la premsa italiana, veig que tots els responsables del desastre es passen la pilota els uns als altres. L'empresa diu que la culpa és dels treballadors, els treballadors culpen al President i Berlusconi diu, entre bottox i lífting, que la culpa és dels partits d'esquerra.
Això m'ha fet recordar l'excel·lent entrevista que Lluís Amiguet va fer al consultor Fred Kofman, el pare del concepte "culpa-habilitat". Segons Kofman, des de petits desenvolupem la habilitat de la culpa aliena: "S'ha trencat la joguina". I una societat que no assumeix els seus errors no pot corregir-los. Hem d'aprendre a admetre les nostres equivocacions, demanar disculpes i actuar per a no tornar-los a repetir. Contra la culpa-habilitat, l'assumpció dels errors. ¿Fins a quin punt també el país ha abusat de la culpa-habilitat i ha fixat sempre a fora la responsabilitat de tot el que ens passa?.
Però jo no volia posar-me transcendent. Només els recomano que si han de volar amb Alitalia, busquin primer una alternativa millor. Qui no assumeix els seus errors està cridat a repetir-los. I al desembre fa molta fred a Fuimicino.
Comentaris