A poc a poc
Soc a l'aeroport de La Valetta des de fa tres hores. Cada hora ens comuniquen que el vol sortirà una hora més tard, de manera que estem en un "no temps": Sempre falten dues hores per a que sorti l'avió. M'he llegit tota la premsa, m'he begut quatre sucs de taronja i he curiosejat vuit vegades l'única botiga de l'aeroport. El retard em farà perdre la connexió de Roma a Barcelona. A hores d'ara no sé si dormiré a Roma, a Barcelona o a l'illa de Santa Elena. I he estat fent memoria dels meus darrers viatges en avió i m'he adonat que sempre he tingut problemes. Per tant, manifesto publicament la meva campanya contra el transport aeri: Hi anire a peu, en patinet, en segway o en una zodiac, però poso a Déu com a testimoni que mai més agafaré un vol (sobretot d'Alitalia).
El contrast no pot ser més evident. He participat en el creuer de treball que ha organitzat l'ajuntament de Palamos, per tal de dissenyar estratègies que permetin situar la ciutat del Baix Empordà en el mapa europeu dels creuers. El trànsit entre Barcelona i La Valetta ha estat una experiencia magnífica. Conduïts amb una puntualitat britànica, el dia de trajecte entre la capital catalana i La Valetta permet treballar en un despatx amb vistes al Mediterrani, descansar, pensar, dibuixar, escoltar música o conversar mentre l'olor de salobre s'escola per tots els racons.
En aquest viatge he après moltes coses. Pero potser la més important és que viatjant a poc a poc, hi arribes més lluny.
Actualització
Per desgracia, això era només l'aperitiu. Arribo a Roma i em comuniquen que el meu vol s'ha cancel.lat per una vaga del personal d'Alitalia. Vaig a buscar la maleta, entre centenars de maletes apilades. Com em temia, no la trobo. Adéu ordinador portatil, adéu trajes, adéu mòbil, adéu. Pujo a la Terminal i intento trobar un vol alternatiu. No n'hi ha. Parlo amb un responsable de l'aeroport i se'n riu de la meva credencial de parlamentari. Faig una cua de cinc hores. Recordo que no he dinat. Mentre espero, baralles, discussions i uns nois de la RAI em filmen. M'atèn un hibrid entre Cruella deVille i la senyoreta Rottenmeier. Em dona un vol per dema al matí. Em diu que no em pot facilitar cap hotel, malgrat que la normativa aeria ho exigeix. Són les 12 de la nit, fa fred i estic destrossat. Trobo un hotel a preu d'or. Em vaig a dormir.
Anotar a l'agenda mil vegades. "Mai més agafaré un avió si no és estrictament necessari".
Segona actualització
L'hotel es ple de damnificats d'Alitalia. Surto a les 6,30 de l'hotel i el recepcionista em diu que la companyia es fa càrrec de la nit. Penso: La meva sort esta canviant. Hi ha unes 250 persones esperant el bus a l'entrada de l'hotel, situat a stia. Arriba tard i només té 20 places lliures. Hi ha curses per entrar-hi. L'autobus de les 7 no arriba i el de les 7,30 només te 30 places. Tocat per una vareta màgica, soc el 30è. passatger i les portes es tanquen darrera meu. Només han passat tres taxis en una hora. Arribo a Fiumicino despres de 40 minuts eterns. M'adreco al check-in i un somriure adossat a una noia em diu que no tinc plaça. No li commuen les meves paraules ni els meus plors.
Faig una hora de cua i un altre somriure em diu que tinc plaça a les 16 hores, que no han trobat la meva maleta i que potser no sortirà el vol. Intento buscar alternatives, pero no n'hi ha cap. Estic atrapat en un aeroport. Recordo la pel.lícula La Terminal i em plantejo buscar un lloc per passar una nit a l'aeroport.
Epíleg
A les 18,30 el vol d'Alitalia aterra a Barcelona. Com era previsible, no apareix la maleta. Omplo la denúncia amb la que dintre de 21 dies em canviaran un portàtil, varis trajes, sabates, la Blackberry i un llapis de memòria carregat d'informació per uns 300 euros. Arribo al Parlament a misses dites, enfonsat. A l'entrada, però, els treballadors de la Nissan es manifesten contra l'ERE de la companyia. Volen un parel d'ous que aterren a un pam dels meus nassos. I constato que els meus problemes són xavalla si els comparem amb els problemes de veritat. Problemes que al capdevall no mereixen ni aquest post que ara tanco.
El contrast no pot ser més evident. He participat en el creuer de treball que ha organitzat l'ajuntament de Palamos, per tal de dissenyar estratègies que permetin situar la ciutat del Baix Empordà en el mapa europeu dels creuers. El trànsit entre Barcelona i La Valetta ha estat una experiencia magnífica. Conduïts amb una puntualitat britànica, el dia de trajecte entre la capital catalana i La Valetta permet treballar en un despatx amb vistes al Mediterrani, descansar, pensar, dibuixar, escoltar música o conversar mentre l'olor de salobre s'escola per tots els racons.
En aquest viatge he après moltes coses. Pero potser la més important és que viatjant a poc a poc, hi arribes més lluny.
Actualització
Per desgracia, això era només l'aperitiu. Arribo a Roma i em comuniquen que el meu vol s'ha cancel.lat per una vaga del personal d'Alitalia. Vaig a buscar la maleta, entre centenars de maletes apilades. Com em temia, no la trobo. Adéu ordinador portatil, adéu trajes, adéu mòbil, adéu. Pujo a la Terminal i intento trobar un vol alternatiu. No n'hi ha. Parlo amb un responsable de l'aeroport i se'n riu de la meva credencial de parlamentari. Faig una cua de cinc hores. Recordo que no he dinat. Mentre espero, baralles, discussions i uns nois de la RAI em filmen. M'atèn un hibrid entre Cruella deVille i la senyoreta Rottenmeier. Em dona un vol per dema al matí. Em diu que no em pot facilitar cap hotel, malgrat que la normativa aeria ho exigeix. Són les 12 de la nit, fa fred i estic destrossat. Trobo un hotel a preu d'or. Em vaig a dormir.
Anotar a l'agenda mil vegades. "Mai més agafaré un avió si no és estrictament necessari".
Segona actualització
L'hotel es ple de damnificats d'Alitalia. Surto a les 6,30 de l'hotel i el recepcionista em diu que la companyia es fa càrrec de la nit. Penso: La meva sort esta canviant. Hi ha unes 250 persones esperant el bus a l'entrada de l'hotel, situat a stia. Arriba tard i només té 20 places lliures. Hi ha curses per entrar-hi. L'autobus de les 7 no arriba i el de les 7,30 només te 30 places. Tocat per una vareta màgica, soc el 30è. passatger i les portes es tanquen darrera meu. Només han passat tres taxis en una hora. Arribo a Fiumicino despres de 40 minuts eterns. M'adreco al check-in i un somriure adossat a una noia em diu que no tinc plaça. No li commuen les meves paraules ni els meus plors.
Faig una hora de cua i un altre somriure em diu que tinc plaça a les 16 hores, que no han trobat la meva maleta i que potser no sortirà el vol. Intento buscar alternatives, pero no n'hi ha cap. Estic atrapat en un aeroport. Recordo la pel.lícula La Terminal i em plantejo buscar un lloc per passar una nit a l'aeroport.
Epíleg
A les 18,30 el vol d'Alitalia aterra a Barcelona. Com era previsible, no apareix la maleta. Omplo la denúncia amb la que dintre de 21 dies em canviaran un portàtil, varis trajes, sabates, la Blackberry i un llapis de memòria carregat d'informació per uns 300 euros. Arribo al Parlament a misses dites, enfonsat. A l'entrada, però, els treballadors de la Nissan es manifesten contra l'ERE de la companyia. Volen un parel d'ous que aterren a un pam dels meus nassos. I constato que els meus problemes són xavalla si els comparem amb els problemes de veritat. Problemes que al capdevall no mereixen ni aquest post que ara tanco.
Comentaris
Oye, y me apunto a esto de ir más despacio para llegar más lejos :-)
Ànim!!!
Salutacions,
el despatx a la balconada del mediterrani,.. sincerament envejable!!
Una abraçada!!!
jejejejejeje
(No sé com van passar de tu, essent tot un parlamentari català!!!!)
Mentre arribis per Marlango .....
Salut i ben tornat!
un ganxó a un altre!!!
això et passa per anar a fer de Marco Polo, queda't a l'Empordà i prou, nen...
Màrius, un Castelloní!!!de Castelló d'Empúries, no de Castella.:-)
mariuscr@terra.es
Me temo que los aviones y yo tenemos una relación más tortuosa que falete e Isaac.
Lo de ir despacio era profético: Tardé más en avión que en barco.
Don Güapo
La diferencia es que aquí no había un viernes, sino varios miles de viernes.
Carlos
Piano piano si va lontano
És difícil, però, gaudir en una cua de sis hores.
Ignasi
Marlango. Hi arribaria ni que fos fent autostop
Ruben
Ahora, cuando oigo la palabra Alitalia se me pone la piel de color berenjena y se me atasca el hígado.
El veí
M'he fet un fart de llegir en italià.
Narcís
Sí. Molt bo. Una ciutat chiusa. A pany i clau. He recordat en Marc Augé a cada moment. Els aeroports són els no-llocs i els no-temps.
Això no ha fet res més que començar. I és que, ara, esteu obligats a denunciar a la companyia aèria per motius variats (no fer-se càrrec de despeses d'allotjament, no indemmització per cancel·lació, pèrdua de l'equipatge, etcetc).
Crec que és la nostra obligació com a ciutadans, i més encara, en el vostre cas, que sou un càrrec electe i heu de donar exemple.
Paciència i ànims. Us ho diu algú que al gener té un judici amb Spanair per 125€. Tossuderia obliga ;-)
Estamos en ello