II Premis Enrique Padrós

L'associació Las ideas ha convocat la segona edició dels premis Enrique Padrós. Els premiats de l'any 2007 foren Guillermo Fernández Vara, com a millor blog polític, i Enrique Meneses, com a millor blog sobre política. Els meus veïns de Las ideas ja han començat el procés de nominacions i poden seguir les seves propostes en els blogs de Pablo Pando, César Calderón, San Tiago, Rosas Verdes, Rosa i tots els bloggers del club de Las ideas.

El millor blog polític

El meu vot per al millor blog polític és per a l'Ernest Benach. El President del Parlament de Catalunya és un excel•lent blogger que actualitza la seva bitàcola de forma regular. Demostra que un càrrec institucional pot expressar-se també en primera persona, gairebé a cau d'orella. La seva activitat va més enllà del blog. Empra el twitter amb naturalitat i constància, on construeix més diàlegs que no pas monòlegs. A mi m'agrada especialment l'ús que en fa del twitxr, l'aplicació que permet compartir les imatges que captura constantment amb el seu mòbil. El seu twitxr és l'antítesi 2.0 del videoblog 1.0 de l'Artur Mas. Fa molt de temps que treballa també al facebook, on es mou amb molta habilitat, i és, em penso, el polític de l'Estat amb més amics d'aquesta xarxa social.

El valor del President del Parlament no només recau en l'ús que fa de les eines socials, sinó en la seva aposta decidida per un Parlament 2.0. La pàgina web del Parlament (que a diferència del web del Congreso està traduït a les quatre llengües de l'Estat) permet accedir a tots els documents tramitats, veure els videos de les intervencions etiquetats per autor o per tema, adscriure's als diversos RSS o consultar la blogosfera parlamentària. Ha proposat alguns experiments interessants i està impulsant un debat per a construir un Parlament 2.0.

El millor blog sobre política

En els darrers anys, ha sortit a la llum una generació extraordinària de politòlegs que analitzen la política de forma rigorosa, sistemàtica i analítica. És una mirada inteligent i fresca, que està transformant la mirada política convencional. Penso en l'Albert Medran, la Montse Prats, en Pau Canaleta, en Marc Teixidor o en Xavier Peytibí, la major part d'ells membres dels 16 de Washington. Vull destacar també l'excel•lent Becario en Moncloa, de Pablo, un autor no massa prolífic però excepcional. Els seus posts farcits de dades, de matrius i d'encreuaments interpreten la realitat política amb una perspectiva sempre inèdita.

Tots ells es mereixerien una nominació, però el precedent més brillant d'aquesta generació és l'Antoni Gutiérrez-Rubí, el politòleg intel•ligent i audaç, el responsable d'una de les millors bitàcoles polítiques del país. L'autor de Políticas és alhora un entomòleg de la res política, perquè ofereix un catàleg minuciós de les pràctiques i els gestos, i un analista excepcional, perquè dissecciona la semiologia dels discursos, el valor d'una imatge o el sentit d'una opció. El blog de Gutiérrez-Rubí és com una Pedra de Roseta de la política contemporània.

Comentaris

Anònim ha dit…
Moltes gràcies per la referència! Tot un honor! Estic d'acord amb la resta de companys que cites i amb el què comentes de l'Antoni i el President Benach!

Jo hi afegiria un de nou a la teva llista, el teu i també el del Carles Puigdemont!

Entrades populars