Realitats analògiques

La sortida del sol per Llevant. El xisclet de les gavines que tornen a port. El regust de salobre. El perfil de Les Formigues i al fons, Castell. La feliç fragilitat del bot enmig del no res. El balanceig que no cessa. L'oreig suau del matí. La coreografia d'unes mans que encapsen les gambes. La inútil fugida d'un pop nan. Les hores mortes. La febril subhasta. La fortalesa de les mans que recullen les arts. L'agonia d'una cinta. Els ulls perduts del pescador que somriu. L'escuma salada que esquitxa. Els dofins que es escorten sortint de la badia, com si fóssim un cotxe oficial...

Hi ha moltes sensacions que no tenen cabuda al facebook, ni al twitter. Que només es poden viure. Vull agrair al patró major de Palamós, al patró Carles i als tripulants del Perla IV la seva hospitalitat. No sé si farem una llei de la pesca millor, però sí sé que sabem millor com fer la llei. Hi ha moltes coses que no es poden transmetre per Internet. En tot cas, podeu seguir la narració de la jornada al twitter i al facebook. Però, hem de ser francs, res no pot imitar la realitat...