L'univers violeta
Finalment, l'univers sencer es comprimí en un únic punt d'energia. El big crunch ho havia reduït tot a un no res. Déu no estava satisfet, precisament. Els seus fulls de notes, atapeïts de post-its, ocupaven vàries prestatgeries. Havia arribat el moment d'iniciar un nou univers, una mica millor.
Un nou bing bang generà el dotzè univers oscil·lant. Són dies d'alta intensitat, ja saben: la llum, els planetes, els oceans... Arribem al punt en què la serp tempta Adan i ell, incaute, menja del fruit prohibit. Adan i la seva parella Eva són expulsats del paradís i comencen a treballar amb la suor de la seva front i pareixen amb dolor. Uns quants milers de milions d'anys després, un altre big crunch comprimeix l'univers. I, novament, els fulls plens de notes amb post-its ocupen vàries prestatgeries.
El tretzè univers oscil·lant s'inicia un dimarts al matí i res no fa pensar que serà millor que els anteriors. Novament, la llum, els planetes i els oceans, i novament la serp es troba amb la parella en un racó amagat del Paradís. La serp tempta primer Eva i després Adan. I llavors, succeí. Ell preguntà "Tu com ho veus?". Ella respongué "Per mi d'acord, i tu?". I ell sentencià "Em sembla bé". Mengeren del fruit prohibit i, per això, foren expulsats del Paradís, i treballaren amb la suor de la seva front i pariren amb dolor. Però aquell nou univers fou, definitivament, un univers millor i, segons diuen, ja no calgué un nou big crunch.
En record de totes les dones del món que no tenen reconeguts tots els seus drets i en record de totes les dones que viuen teòricament en una societat igualitària però que en la pràctica viuen en una societat que les discrimina. És a dir, en record de totes les dones
Un nou bing bang generà el dotzè univers oscil·lant. Són dies d'alta intensitat, ja saben: la llum, els planetes, els oceans... Arribem al punt en què la serp tempta Adan i ell, incaute, menja del fruit prohibit. Adan i la seva parella Eva són expulsats del paradís i comencen a treballar amb la suor de la seva front i pareixen amb dolor. Uns quants milers de milions d'anys després, un altre big crunch comprimeix l'univers. I, novament, els fulls plens de notes amb post-its ocupen vàries prestatgeries.
El tretzè univers oscil·lant s'inicia un dimarts al matí i res no fa pensar que serà millor que els anteriors. Novament, la llum, els planetes i els oceans, i novament la serp es troba amb la parella en un racó amagat del Paradís. La serp tempta primer Eva i després Adan. I llavors, succeí. Ell preguntà "Tu com ho veus?". Ella respongué "Per mi d'acord, i tu?". I ell sentencià "Em sembla bé". Mengeren del fruit prohibit i, per això, foren expulsats del Paradís, i treballaren amb la suor de la seva front i pariren amb dolor. Però aquell nou univers fou, definitivament, un univers millor i, segons diuen, ja no calgué un nou big crunch.
En record de totes les dones del món que no tenen reconeguts tots els seus drets i en record de totes les dones que viuen teòricament en una societat igualitària però que en la pràctica viuen en una societat que les discrimina. És a dir, en record de totes les dones
Comentaris