Consultori sobre finançament (VI)

Els asseguro que després de la sèrie dedicada al finançament, faré un mes sabàtic amb posts que només s'interessin per l'arquitectura dels castells de sorra, la poesia dels prospectes farmacèutics o la constatació de la crisi d'occident a partir dels souvenirs turístics. Mentrestant, mantenim obertes les línies per debatre el model de finançament.

En aquesta ocasió, els presento una pregunta del lector Per la pau. Ens qüestiona el següent:

Artur Mas afirma en un article a El Periódico que és molt fàcil veure que els 4000M€ són insuficients doncs "n'hi ha prou amb...el text de l’Estatut, amb la seva cistella d’impostos (50% de l’IRPF, 50% de l’IVA, i 58% dels impostos especials), perquè la xifra millori molt notablement: 5.630 milions d’euros." Amb aquesta afirmació s'estan barrejant els números resultants de l'aplicació del propi sistema amb els 11000M€ adicionals aportats per l'Estat o no he entés alguna cosa?

El model

Efectivament, l'Estatut preveu que la cistella d'impostos s'ampliï fins el 50% d'IRPF (abans el 33%), el 50% de l'IVA (abans el 35%) i el 58% dels impostos especials (abans el 40%); i, de fet, el model acordat en el Consell de Política Fiscal i Financera recull aquests percentatges. Ara bé, l'Estatut no diu que aquests impostos es quedaran a Catalunya, de la mateixa manera que el 30 - 35 - 40 anterior tampoc ho feia. Aquests recursos tributaris han d'anar a una caixa comuna, per a què totes les comunitats disposin dels mateixos recursos per càpita en la prestació dels serveis bàsics.

La novetat del model és que ara la quarta part dels tributs recaptats es queden a Catalunya; però òbviament les altres tres quarts parts formen part dels recursos necessaris per a la prestació dels serveis bàsics (sanitat, educació i serveis socials). D'això en diem anivellament parcial.

A més dels recursos recaptats per IVA, IRPF i impostos especials, l'Estat fa una aportació extraordinària d'uns 11.000 milions d'euros, que cobreix una part del fons bàsic (anomenat Fons de Garantia de Serveis Públics fonamentals), el Fons de suficiència global i el fons de convergència autonòmica.

Fem allò que diu l'Estatut

Els números que fa el líder de l'oposició són els següents. Si ens quedem no amb el 25%, sinó amb el 100% de la nova cistella llavors els ingressos addicionals s'incrementarien fins els 5.000 milions. Hem de tenir present que en el model precedent, el finançament autonòmic depenia en un 68% dels impostos cedits i en 32% de les aportacions de l'Estat. Però en aquesta ocasió, la cistella d'impostos arriba fins el 90% del pressupost, mentre que els 11.000 milions addicionals representen un 10%.

Si el 100% dels impostos cedits (parcialment o total) es queden a Catalunya, llavors trenquem el principi de solidaritat perquè els nous ingressos dependrien exclusivament de la nostra capacitat fiscal. En aquest cas, incompliríem el que explicita l'article 206.3 de l'Estatut: "Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar". I recordem que el cap de l'oposició no vol incomplir l'Estatut.