Jo acuso
Hi ha gent que quan arriba la tardor cauen en una profunda depressió; d'altres tenen una baixada emocional durant el Nadal o el dia del seu aniversari. A mi la crisi existencial m'arriba regularment cada estiu. Entre els nous projectes, les inevitables dosis de melanconia i unes vacances necessàries que no arriben mai, estic patint una crisi de fe 2.0.
No els negaré que el detonant d'aquesta crisi ha estat la discussió sobre el finançament. Durant aquest debat, els uns i els altres s'han allistat de forma inncondicional a un dels bàndols i han defensat la seva Línia Maginot amb més fe que Llàtzer aixecat i ballant un sirtakis. Pocs han estat els qui han volgut contrastar les veritats proclamades; els qui han intentat viure d'incògnit, per un dia, entre les files enemigues. I quan encara fumegen les restes de la batalla, alguns proclamen que l'acord vulnera la meitat de l'Estatut i es jugarien la seva fortuna, el xalet a S'Agaró i les entrades del concert de Michael Jackson.
L'affaire Badia
Aquests dies la xarxa ha viscut el seu particular cas Dreyfus. He estat buscant l'inici d'aquesta mentida, com els bombers que cerquen l'inici del foc i no estic segur de quin és l'epicentre. Tant se val. En pocs dies, diversos mitjans digitals i altres activistes van assegurar que Maria Badia havia votat a l'Aleix Vidal-Quadras com a vicepresident de l'Eurocambra. De seguida va ser incorporada al digg de La tafanera, on va arribar a ser una de les notícies més votades. A partir d'aquell moment, la catosfera inicià una ona expansiva, que proclamà la traïció de Badia. Tant en Xavier Borràs, El Crostó, Llibertat, Pere Sàbat, pàgina 26, Xavier Mir, esquellot, radiocatalunya, SpainNews, caldesplugues, Oriol Papell, reflexions, com molts altres van assegurar que la Maria Badia havia votat l'eurodiputat popular. Les xarxes socials van augmentar l'ona expansiva: Hulot, Xavier Mir (reincidint), Xavier BC, gcapdevila, Alfons Nonell, miquimel, blaucat i molts altres es van dedicar a evdienciar la contradicció dels cartells, mentre uns curiosos anònims omplien tots els blogs socialistes.
Maria Badia no va votar Vidal-Quadras. Ella ho aclareix i en Raimon Obiols ho certifica. És molt fàcil contrastar la informació. Podrien, per exemple, haver entrat a la pàgina del Parlament Europeu, haver llegit alguna de les notícies internacionals sobre el tema o simplement es podien adreçar al blog dels dos eurodiputats socialistes. Però no ho van fer. I es van convertir en còmplices de la mentida i de l'engany.
Jo acuso
Jo acuso els periodistes digitals de no haver contrastat la informació. Acuso els blogaires catalans que es van sumar a la festa de la difamació sense el més mínim dubte. Acuso els twitters de repetir la mentida com altaveus sense criteri. I els acuso a tots ells que, malgrat posar en evidència la falsedat, no han estat capaços de rectificar. Si el món 2.0 és un vulgar xiuxiueig de mentides, potser ha arribat el moment de començar des de zero.
No els negaré que el detonant d'aquesta crisi ha estat la discussió sobre el finançament. Durant aquest debat, els uns i els altres s'han allistat de forma inncondicional a un dels bàndols i han defensat la seva Línia Maginot amb més fe que Llàtzer aixecat i ballant un sirtakis. Pocs han estat els qui han volgut contrastar les veritats proclamades; els qui han intentat viure d'incògnit, per un dia, entre les files enemigues. I quan encara fumegen les restes de la batalla, alguns proclamen que l'acord vulnera la meitat de l'Estatut i es jugarien la seva fortuna, el xalet a S'Agaró i les entrades del concert de Michael Jackson.
L'affaire Badia
Aquests dies la xarxa ha viscut el seu particular cas Dreyfus. He estat buscant l'inici d'aquesta mentida, com els bombers que cerquen l'inici del foc i no estic segur de quin és l'epicentre. Tant se val. En pocs dies, diversos mitjans digitals i altres activistes van assegurar que Maria Badia havia votat a l'Aleix Vidal-Quadras com a vicepresident de l'Eurocambra. De seguida va ser incorporada al digg de La tafanera, on va arribar a ser una de les notícies més votades. A partir d'aquell moment, la catosfera inicià una ona expansiva, que proclamà la traïció de Badia. Tant en Xavier Borràs, El Crostó, Llibertat, Pere Sàbat, pàgina 26, Xavier Mir, esquellot, radiocatalunya, SpainNews, caldesplugues, Oriol Papell, reflexions, com molts altres van assegurar que la Maria Badia havia votat l'eurodiputat popular. Les xarxes socials van augmentar l'ona expansiva: Hulot, Xavier Mir (reincidint), Xavier BC, gcapdevila, Alfons Nonell, miquimel, blaucat i molts altres es van dedicar a evdienciar la contradicció dels cartells, mentre uns curiosos anònims omplien tots els blogs socialistes.
Maria Badia no va votar Vidal-Quadras. Ella ho aclareix i en Raimon Obiols ho certifica. És molt fàcil contrastar la informació. Podrien, per exemple, haver entrat a la pàgina del Parlament Europeu, haver llegit alguna de les notícies internacionals sobre el tema o simplement es podien adreçar al blog dels dos eurodiputats socialistes. Però no ho van fer. I es van convertir en còmplices de la mentida i de l'engany.
Jo acuso
Jo acuso els periodistes digitals de no haver contrastat la informació. Acuso els blogaires catalans que es van sumar a la festa de la difamació sense el més mínim dubte. Acuso els twitters de repetir la mentida com altaveus sense criteri. I els acuso a tots ells que, malgrat posar en evidència la falsedat, no han estat capaços de rectificar. Si el món 2.0 és un vulgar xiuxiueig de mentides, potser ha arribat el moment de començar des de zero.
Comentaris
"El nostre candidat José Montilla, en la seva intervenció, va ser molt concret i molt clar. Va parlar, entre d’altres, de 10 compromisos seus i del PSC amb Catalunya.
1.
Gratuïtat dels llibres de text.
2.
Vol que els nostres fills i filles acabin els estudis parlant Català Castellà Anglès.
3.
El 75% de les necessitats en places de guarderia cobertes en aquest mandat.
4.
Ulleres i audiòfons gratuïts per la gent gran i amb pocs recursos.
5.
Incloure 60 barris més en les properes convocatòries de la llei de barris.
6.
Incrementar d’implantació d’ energies alternatives eòlica, solar i bio combustibles ( multiplicar per 7 l’energia eòlica ).
7.
Els ajuntaments han de gestionar el 25% del pressupostos públics.
8.
Pacte nacional per la recerca, i innovació ( El govern de CIU destinava 6 milions d’euros i el el PSC actualment 44 milions ).
9.
1500 hectàrees més de sol industrial per crear 200.000 llocs de treball.
10.
Ampliar la formació continua a 250.000 treballadors i els estudis de formació professional a 250.000 joves més. "
http://salvallibertat.blogspot.com/2009/07/maria-badia-no-va-votar-vidal-quadras.html
No és que el món 2.0 sigui un vulgar xiuxiueig de mentides, el que passa es que ni tan sols és món. Són una col·lecció d'eines, de tecnologia, feta servir pels mateixos humans de sempre. Els que, segons un llibre que és un best-seller, són capaços de matar el germà per gelosia o de vendre's (i comprar) la primogenitura per un plat de llenties. Les eines poden ser fantàstiques, però tenen un efecte multiplicador molt més gran que al món "analògic". No són les eines, sino la naturalesa humana, i les crisis de fe també.
Entenc que la calor faci estralls (a mi em passa el mateix), però no abaixis els braços. Al cap i a la fi, som el que donem.
Potser no et servirà de res, però per si de cas:
http://flesh-and-blog.blogspot.com/2009/04/no-era-un-dragon-sino-una-vibora.html
Bé, no t'he dit pas res que no sàpigues. Ànims, Don, que no estàs pas sol.
Salutacions Don i bones vacances
La norma número dels trolls: "Si parlem de naps, jo comento el preu de les cols".
Salvador
Només els savis s'equivoquen. Només els valents rectifiquen. Enhorabona pel teu post.
Mist
Jo soc tan schumpeterià que em penso que les eines poden canviar les societats. I les persones.
J.C.
Sempre són millors les relacions 1.0 i més a l'estiu. Terrassa, vent suau de llevant, música de festa major de fons i uns amics que feia un any que no veies. L'escenari perfecte per a canviar el món.
Bon estiu, igualment
soposo que es una reflexio presa amb la calma necessaria i conegente, no es pas fruit de la rauxa.
Amic, si mai et puc ajudar en el que sigui sapigues que pots comptar amb mi.
una forta abraçada, ara tindrem mes temps per fer-la petar.
http://esquellot.cat/2009/07/21/sociates-hipocrites/