Els efectes secundaris de la llibertat
Salutacions des de Lugano, la seu del congrés anual de turisme i tecnologies, Enter. Des dels peus del llac es pot intuir ja l'arc dels Alps que aïlla la immensa vall del Po de l'Europa continental. Tancat, i encantat, entre muntanyes m'arriba la reverberació d'una polèmica estranya. Quan el Diable s'avorreix mata mosques amb la cua.
L'epicentre de la història és una piulada d'en Ruben Novoa contra l'Ariadna Jové, empresonada il.legalment pel Govern d'Israel. La reacció va ser immediata i dos diaris digitals van iniciar la cacera pública d'en Novoa: debat.cat i directe.cat. Immediatament, van aparèixer algunes piulades al twitter criticant el pim pam pum contra Novoa, entre elles, una de meva. També s'hi han afegit el director de l'ACN en Saül Gordillo i finalment ha arribat al 3cat24 que gestiona en janquim. Deixeu-me que exposi la meva posició:
1. No m'agraden les sortides de to i molt menys els insults. M'agrada el respecte, l'educació, la tolerància, el fair play i tot allò que demostri un mínim d'empatia cap als altres.
2. Discrepo del 99% de les opinions d'en Ruben Novoa. Crec que només coincidim en l'aposta per una societat 2.0 i en altres temes que ara no venen al cas. Però estic molt lluny del seu codi ideològic i tampoc m'agraden les seves formes.
3. Internet és un espai de llibertat. Aquesta és la seva força i també la seva feblesa. No soc un àcrata ni crec en els espais sense regles de joc, però en l'àmbit de les opinions aposto per una visió el més liberal possible: Més val pecar per defecte que per excès. La clau de les xarxes socials i l'oportunitat de la societat 2.0 és també (no només) l'oportunitat de donar veus a les veus discordants. Jo estic en contra de l'acció d'Israel, però no vull silenciar els qui estan a favor; més aviat, el que vull és sentir els qui no pensen com jo.
4. Si el problema no és el fons, sinó la forma, és cert que en Novoa desqualifica, insulta, a l'activista catalana. I ja he dit a l'inici que no m'agraden els insults. Tanmateix, ja que hi som, jo rebo una mitjana de quatre o cinc insults diaris: botifler, escalfacadires, arribista, fatxa, mentider... Aquí tenen al senyor Arnera, a qui no tinc el gust de conèixer, ruixant-me amb àcid sulfúric perquè no li agraden els federalistes.
5. No em malinterpretin. No tinc vocació de màrtir i no m'agrada que em llecin ous pel carrer. Però si hem de crear el Tribunal de la Correcció Política i de les Bones Maneres, ens quedarem quatre a la xarxa. Els trolls formen part de la fauna 2.0. I de vegades la frontera entre els trolls i els qui simplement discrepen és tan fràgil que el preu de quatre grolleries em sembla assumible a canvi d'una sana llibertat d'opinió.
6. I si alguna cosa em repugna són els atacs ad hominem. Si directe.cat o e-notícies han de centrar les seves crítiques en l'àmbit personal, comencem a buscar les fotografies velles de tothom. Fem inventari del passat dels uns i dels altres; també del meu. I del seu. Si la nova política agafa la drecera de l'escarni personal, de la crítica ad hominem i de la reverberació acrítica, jo no hi jugo.
L'epicentre de la història és una piulada d'en Ruben Novoa contra l'Ariadna Jové, empresonada il.legalment pel Govern d'Israel. La reacció va ser immediata i dos diaris digitals van iniciar la cacera pública d'en Novoa: debat.cat i directe.cat. Immediatament, van aparèixer algunes piulades al twitter criticant el pim pam pum contra Novoa, entre elles, una de meva. També s'hi han afegit el director de l'ACN en Saül Gordillo i finalment ha arribat al 3cat24 que gestiona en janquim. Deixeu-me que exposi la meva posició:
1. No m'agraden les sortides de to i molt menys els insults. M'agrada el respecte, l'educació, la tolerància, el fair play i tot allò que demostri un mínim d'empatia cap als altres.
2. Discrepo del 99% de les opinions d'en Ruben Novoa. Crec que només coincidim en l'aposta per una societat 2.0 i en altres temes que ara no venen al cas. Però estic molt lluny del seu codi ideològic i tampoc m'agraden les seves formes.
3. Internet és un espai de llibertat. Aquesta és la seva força i també la seva feblesa. No soc un àcrata ni crec en els espais sense regles de joc, però en l'àmbit de les opinions aposto per una visió el més liberal possible: Més val pecar per defecte que per excès. La clau de les xarxes socials i l'oportunitat de la societat 2.0 és també (no només) l'oportunitat de donar veus a les veus discordants. Jo estic en contra de l'acció d'Israel, però no vull silenciar els qui estan a favor; més aviat, el que vull és sentir els qui no pensen com jo.
4. Si el problema no és el fons, sinó la forma, és cert que en Novoa desqualifica, insulta, a l'activista catalana. I ja he dit a l'inici que no m'agraden els insults. Tanmateix, ja que hi som, jo rebo una mitjana de quatre o cinc insults diaris: botifler, escalfacadires, arribista, fatxa, mentider... Aquí tenen al senyor Arnera, a qui no tinc el gust de conèixer, ruixant-me amb àcid sulfúric perquè no li agraden els federalistes.
5. No em malinterpretin. No tinc vocació de màrtir i no m'agrada que em llecin ous pel carrer. Però si hem de crear el Tribunal de la Correcció Política i de les Bones Maneres, ens quedarem quatre a la xarxa. Els trolls formen part de la fauna 2.0. I de vegades la frontera entre els trolls i els qui simplement discrepen és tan fràgil que el preu de quatre grolleries em sembla assumible a canvi d'una sana llibertat d'opinió.
6. I si alguna cosa em repugna són els atacs ad hominem. Si directe.cat o e-notícies han de centrar les seves crítiques en l'àmbit personal, comencem a buscar les fotografies velles de tothom. Fem inventari del passat dels uns i dels altres; també del meu. I del seu. Si la nova política agafa la drecera de l'escarni personal, de la crítica ad hominem i de la reverberació acrítica, jo no hi jugo.
Comentaris
Comparteixo amb en Ruben partit però no la posició respecte al conflicte israelopalestí. També és veritat que no sempre és facil entendre un conflicte com aquest si no el vius. Deixant de banda aquesta opinió, crec que darrerament molts diaris digital estan pecant bastant de sensacionalistes i a més són d'editorial clarament partidista. Aquest fet l'aprofiten certes persones per fer-les servir com a plataformes personals.
Qui coneixem a n'en Ruben, aquest té una opinió i un estil molt particular, però se'l pot i s'ha de rebatre amb paraules i no pas amb atacs personals, perquè l'únic que demostra són les mancances de qui l'ataca.
Felicitats, José A. pel teu post! i anims Ruben, que la xarxa només atrapa als peixos despistats!!!!
Per tant respecte i democràcia. No ens podem omplir la boca d'aquesta paraula i després fer servir el tiranisme més aberrant que es pugui imaginar.
Això és una surrealista baralla de pati d'escola 2.0 amb putadetes incompresibles... en fi molt prim tot plegat i si és coneixen alguns detalls t'adones que la mort de Montesquieu en un país amb poca cultura democràtica sembla inevitable.
Hi ha un punt de transversalitat en l'aposta per una societat 2.0, que fa que sovint trobem aquests punts de contacte. Un país també es crea a partir de la coincidència entre les diferències.
Anònim
No estic d'acord amb l'ús dels insults. Potser n'Arnera ha fet un comentari una mica pujada de to, però el que jo volia dir precisament és que la discrepància és sana.
Em sembla molt poc adequats els teus insults, sincerament.
"aquest senyor blocaire exdiputat, una mica melindrós"
"amb aquesta prosa de raspall de dents i l'estilet tan súperdigitalitzat (oh!)"
"I després critica l'estatalisme dels independentistes catalans tot acusant-lo de centralista. Com si fóssim imbècils"
"José Antonio, no ens facis passar bou per bèstia grossa"
Trobo que és un sulfúric més aviat suau. La resta de coses que dic (això del follar poc, o massa) és literatura i, en tot cas, no està personalitzat.
Salut i, en tot cas, gràcies pels teus comentaris al meu bloc.
---
A l'anònim (que deu ser el meu amic), gràcies, els teus insults són reconfortants, i extraordinàriament argumentats.
"En fi, aquests federalistes de pa sucat amb oli suposo que no follen, i perdoneu-me la grolleria. O que follen massa, és igual. En tot cas, la sang no els arriba al cervell. No, no ho dic per això de ser federalistes... Ho dic perquè, tants i tants anys després, encara es deuen pensar que enreden algú..."
Ves tirant la pedra i amagant la ma