Elogi de la modernitat
(Basat en un fet real)
Arribo a la sala a les 10, puntualment. Havia fet la reserva per Internet i havia pogut escollir dia i hora. Tinc el número D032. Vint minuts més tard, surto de l'oficina amb el meu DNI electrònic i un PIN que em permetrà fer les gestions administratives per Internet.
Al costat de les oficines hi ha una parada de la Girocleta. Trec el meu carnet electrònic. El sensor reconeix el xip i allibera la bicicleta. Em poc més de cinc minuts sóc al cor de la Plaça de Catalunya.
Arribo a la Biblioteca. Consulto les novetats a les revistes electròniques de turisme i faig una cerca de dos paraules clau ("image + photography") en el catàleg digital de la biblioteca. Em descarrego els pdf en el meu pen. La secretària m'avisa pel twitter que s'ha anul·lat la reunió de les 12. Aprofito per revisar els treballs de l'assignatura, carregats al servidor.
Per la tarda he de passar la ITV. Ho he tingut fàcil. Un portal m'ha permès fàcilment trobar un forat en una estació molt propera. El que em quedi de tarda el dedicaré a preparar la de treball a la Vall d'Aran. Tinc unes quantes adreces emmagatzemades al meu delicious, que m'ajudaran a tancar la presentació en prezi.
Aprofito uns minuts per a revisar algunes lectures enderrerides. Llegeixo aquest article a El País contra la digitalizació de les aules. "Ordinadors? No, gràcies". Un tal Jordi Llovet (que cita a Benjamin, Heidegger i un passatge de la Bíblia, per a demostrar-nos la seva cultura general) defensa que els ordinadors idiotitzen i que la digitalizació produeix alopècia, soriasi i atacs epilèptics. L'he llegit massa tard. Si ho hagués fet abans, no hauria entrat a l'edició digital del diari i m'hauria estalviat aquest escrit ludista.
Arribo a la sala a les 10, puntualment. Havia fet la reserva per Internet i havia pogut escollir dia i hora. Tinc el número D032. Vint minuts més tard, surto de l'oficina amb el meu DNI electrònic i un PIN que em permetrà fer les gestions administratives per Internet.
Al costat de les oficines hi ha una parada de la Girocleta. Trec el meu carnet electrònic. El sensor reconeix el xip i allibera la bicicleta. Em poc més de cinc minuts sóc al cor de la Plaça de Catalunya.
Arribo a la Biblioteca. Consulto les novetats a les revistes electròniques de turisme i faig una cerca de dos paraules clau ("image + photography") en el catàleg digital de la biblioteca. Em descarrego els pdf en el meu pen. La secretària m'avisa pel twitter que s'ha anul·lat la reunió de les 12. Aprofito per revisar els treballs de l'assignatura, carregats al servidor.
Per la tarda he de passar la ITV. Ho he tingut fàcil. Un portal m'ha permès fàcilment trobar un forat en una estació molt propera. El que em quedi de tarda el dedicaré a preparar la de treball a la Vall d'Aran. Tinc unes quantes adreces emmagatzemades al meu delicious, que m'ajudaran a tancar la presentació en prezi.
Aprofito uns minuts per a revisar algunes lectures enderrerides. Llegeixo aquest article a El País contra la digitalizació de les aules. "Ordinadors? No, gràcies". Un tal Jordi Llovet (que cita a Benjamin, Heidegger i un passatge de la Bíblia, per a demostrar-nos la seva cultura general) defensa que els ordinadors idiotitzen i que la digitalizació produeix alopècia, soriasi i atacs epilèptics. L'he llegit massa tard. Si ho hagués fet abans, no hauria entrat a l'edició digital del diari i m'hauria estalviat aquest escrit ludista.
Comentaris
Si no, useu els recursos informàtics per buscar a la xarxa aquest Herrprofessordoktor i ja veureu com els seus coneixements arriben una mica més enllà de la "cultura general".