Les preguntes del referèndum, contra la lògica

El catedràtic de Lògica i Metafísica Alexander Broadie de la Universitat de Glasgow ha publicat un article a la prestigiosa revista Modal Logical and Metaphysics dedicada a les preguntes del referèndum per la independència de Catalunya.

Broadie demostra que la pregunta contradiu un dels principis bàsics de la lògica, el principi de no contradicció en la seva versió doxàstica: No es pot creure al mateix temps i en el mateix sentit una proposició i la seva negació. Per això, segons Broadie, no es pot ésser al mateix temps estat i no ser-ho, raó per la qual les opcions Sí - No i No - Sí de la pregunta són impossibles des d'una perspectiva lògica "a no ser que es consideri des d'una perspectiva de la física quàntica, on les coses poden ser i no ser alhora", conclou, en referència al conegut gat de Schrödinger. 

De forma simultània, les dues preguntes atempten contra el principi lògic del terç exclòs. Donades dues sentències contradictòries (A és B i no A no és B), només un pot ser veritable i l'altre només pot ser fals, no existint un altre tercer possible. Igualment s'exclou un tercer judici amb els mateixos elements A i B. En el cas de les preguntes del referèndum, Broadie diu textualment que "La segona pregunta és un metajudici del primer, que és alhora un metajudici del segon, essent totes dues sentències depenents. de manera que la resposta és sempre circular i no independent". 

Broadie, expert en filosofia política i autor d'obres com Political Logic, proposa diverses mesures per resoldre aquest "evident error lògic de formulació". Es podria, diu, incorporar una pregunta intermèdia entre la primera i la segona; crear un arbre de decisions o un diagrama de Venn. Tot i que la proposta que el professor Broadie troba més raonable des d'un punt de vista lògic és fer dos referèndums diferents, un sobre la independència i un altre sobre l'estat federal. "És una valoració lògica sense connotacions polítiques", conclou.