Pakis

Ni entro ni surto en el debat sobre les primàries del PSC. Tinc una opinió formada però no és aquest el moment d'explicar-la perquè és molt complicat gestionar dos debats de forma simultània. De manera que em centraré en un argument: Les crítiques contra les primàries voregen la xenofòbia i, en alguns moments, hi entren de ple. Quan et fas gran, aprens que no pots canviar el món i ni tan sols decidir quin programa de televisió veuràs. De manera que he abandonat les grans creuades i les utopies infinites per dos o tres principis nuclears. I el combat del racisme n'és un. 

El racisme es fonamenta en dos principis. El primer, i més important, és que s'atorga a l'origen dels individus la capacitat de crear grups. Grups bastant homogenis, sense diferències sensibles internes. Els moros, els romanesos, els gitanos, els negres, els jueus,... El segon és que aquest col·lectiu té unes condicions inferiors als "normals": Tenen menys cultura, són més aprofitats, enganyen, roben, fan pudor, no tenen criteri. Si volen més informació, agafin el programa electoral de l'alcalde de Badalona o els panflets que reparteix de Plataforma x Catalunya, valga la redundancia. 

Els pakis

La comunitat d'immigrants més nombrosa a Catalunya són els pakistanesos. N'hi ha 23.000 censats a Barcelona. Una població equivalent a la de Sant Feliu de Guíxols dóna per molt: taxidermistes, acupuntors, advocats d'ofici, defenses centrals que saben jugar la pilota des de darrera, ni-nis. Jo no sabria trobar un denominador comú que definís universalment els blanencs, els vigatans o els pakistanesos. Intentar aixoplugar tota una comunitat sota un mateix paraigües és propi d'una visió racista de la societat: Ells. Lògicament, la segona part de l'argument és que aquests pakis, tots iguals, són inferiors. Són persones sense criteri, que no tenen la capacitat de decidir per elles mateixes i que són fàcilment manipulables. 

Si repasseu les piulades, els hashtags (#pakisXCollboni, com si fos un insult) o els blogs, veureu que s'identifica tot un col·lectiu amb un acte il·licit. De vegades, s'afirma que es crida a les mesquites a favor d'en Collboni entre fàtua i fàtua, en un muntatge fotogràfic que resumeix tota la indecència moral possible. Els pakis venen roses, pengen a la gent de grues, són incults i no saben res, no toleren l'homosexualitat, només voten per interessos, venen kebabs...  

Els diaris s'hi abonen i l'Ara denuncia "Les cues de pakistanesos votant porten la polèmica" i es pot llegir "El 70% dels participants en les primàries –obertes a tota la ciutadania– no eren militants ni simpatitzants del PSC, la qual cosa ha provocat sorpresa. Però encara ha resultat més curiós que molts dels votants eren estrangers".

Ho reitero: Ni entro ni surto en el tema dels vots de les primàries. Però si estem intentant construir un país modern, obert al món, permeable a les idees i a les persones, integrador i cosmopolita, aquests comentaris, piulades, portades de diaris i acudits que farien riure els militants de Marine Le Pen, em fan sentir vergonya i una rofunda tristesa. Perquè no em direu que aquesta mena de tweets, com el que ha fet en Grasset, en realitat, ens fa més febles i més miserables.