Escoles immòbils en un món mòbil

El Consell Escolar Municipal de Girona ha aprovat un reglament sobre l'ús dels mòbils als centres de secundària. El CEM prohibeix l'ús dels mòbils en els recintes escolars. És cert que amb una excepció, que és l'autorització expressa d'un professor per a usos docents. Intentaré explicar per què em sembla un error.

Escoles innovadores. Amb les TIC és més senzill.

Us proposo un passeig per algunes de les escoles més innovadores del món. Us recomano que seguiu els enllaços perquè són exemples extraordinaris. 

A l'Escola Fontán de Bogotà, Colòmbia, que he tingut la sort de visitar, els estudiants programen el seu ritme d'aprenentatge: Disposen de tot el material en una plataforma virtual. Desapareix el concepte clàssic de classe, perquè cada estudiant decideix què aprèn a cada moment. 

L'Acadèmia Shireland es basa en classes invertides. Els estudiants consulten en una plataforma virtual problemes i qüestions que responen abans d'iniciar una sessió. La interacció permet els professors saber quins són els temes que més interessen els estudiants abans de fer la sessió. Els permet també detectar quins són els principals problemes. Així, quan l'estudiant rep la sessió ja s'ha planteat interrogants previs. 

Sóc un fan del model de la Khan Academy, que no és en sentit estricte una escola, tot i que té milions d'estudiants. Em costa sintetitzar la proposta educativa de la Khan i per això us proposo aquest TED meravellós. És un video que ha pulveritzat tots els meus conceptes de com ensenyar. I aquest altre en el que l'Escola Los Altos explica com ha aplicat els principis de la Khan. 

Mireu per exemple el mòdul IXl, una plataforma que permet emprar les TIC per a proporcionar informació i exercicis adaptatius basats en el joc, la creativitat i l'adaptació a l'usuari. El mòdul detecta els errors més comuns de l'usuari i també les seves fortaleses i adapta la relació a la interacció amb l'estudiant. Us imagineu les possibilitats d'aquest espai?. Diverses escoles han pres l'IX1 com a eina pedagògica central del programa. 

L'Edu Muntaner, un extraordinari professor de la UdG, porta temps treballant a l'Índia. La seva proposta és que la tecnologia pot ser una eina per la creativitat. A la Shanti Bavan, l'Eduard estimulà les capacitats dels estudiants (per sota del llindar de la pobresa) a partir de la construcció de robots. No us perdeu aquest fantàstic TED. L'Eduard també m'ha convençut que els estudiants han d'aprendre a programar i ho explica molt bé en aquest post. 

Mireu-vos en fi què fan al nord de Finlàndia, en una escola construida amb la col·laboració de Microsoft. L'escola empra la potencialitat de les tecnologies per a crear un programa educatiu flexible, interessant i estimulant. Una escola que potencia les habilitats individuals dels estudiants i les seves capacitats. I una escola preciosa, d'altra banda. Un lloc on ens agradaria ser-hi físicament.

Hi ha molts altres exemples, com aquesta escola finesa fantàstica, la Futures Tech egípcia o la Steve Jobs School. Mireu aquest video en el que expliquen la innovació excepcional d'aquesta escola neerlandesa. Totes aquestes escoles tenen dues coses en comú: M'agradaria portar-hi els meus fills. I usen la tecnologia amb intel·ligència per a innovar els processos pedagògiques, per a ensenyar i aprendre millor. 

Mentre el món utilitza les TIC per a reprogramar les escoles i per a repensar els sistemes educatius, aquí continuem ancorats en un model caduc. En una escola analògica enmig d'un món digital. Quaderns, fotocòpies, deures, treball a mà. La tecnologia no garanteix l'excel·lència, és cert. Però donem una oportunitat als entorns adaptatius, a la gamificació, al treball col·laboratiu, a la personalització, al treball en xarxa, a la potenciació de la creativitat que permeten les TIC. Hem de transformar radicalment (i urgentment) la manera d'ensenyar i d'aprendre, i els suports digitals ens poden ajudar. 

Mòbils. L'escola bombolla

És veritat. Els mòbils creen problemes entre els estudiants: Distreuen, dificulten les relacions personals, poden aillar i faciliten pràctiques com el bullying o l'intercanvi d'imatges inapropiades. A banda, els estudiants poden usar els mòbils per a accedir a continguts que els impedeix seguir una lògica d'aprenentatge adequada. Però abans de continuar en aquesta visió catastrofista, deixeu-me afegir que els mòbils tenen també moltes capacitats.

A Stanford proposen entre altres eines educatives, l'SMILE que és un entorn basat en l'ús dels mòbils. Els smartpones com a estratègia educativa innovadora. Mireu el video i avalueu les seves potencialitats. De fet, hi ha ja una extensa literatura que ha avaluat el procés d'aprenentatge amb la participació dels mòbils, i les conclusions són normalment molt positives. La Mar Camacho és una experta en aquest àmbit i ha publicat estudis en aquesta mateixa direcció. La UNESCO organitza des de fa tres anys la Mobile Learning Week, en la que professionals de tot el món testen les possibilitats educatives dels mòbils. És veritat que la normativa que ha aprovat el CEM de Girona permet l'ús dels mòbils com a recurs pedagògic de forma excepcional. El problema és que la prohibició converteix el mòbil en un estrany, en un intrús, i obliga el professor a justificar un ús, com una mena de treva imprevista. 

Però tornem amb els problemes. És cert que els estudiants no saben emprar els mòbils i que sovint cauen en mal usos o abusos. S'equivoca el CEM, però, si pensa que la prohibició canviarà aquest abús i aques mal ús. Si l'escola és la bombolla on els mòbils són prohibits, perdem qualsevol oportunitat de demostrar sobre el terreny les seves virtuts i els seus problemes. Si ens entestem en presentar els mòbils com un artefacte diabòlic, un instrument prohibit, el convertim exactament en això. La millor forma d'educar en l'ús d'una eina és demostrar en el mateix espai educatiu quines són les bones pràctiques i quins són els seus perills. Si volem educar sobre l'ús dels mòbils, no els podem prohibir.

Fa anys que els meus estudiants usen els mòbils a la classe, i també després de la classe. Per ells és una eina de comunicació habitual i si jo vull emprar el seu entorn i el seu llenguatge, el mòbil n'és un bon aliat. Els demostro les possibilitats educatives, formatives i relacionals dels smartphones i els alerto sobre els problemes. En aquest post explicava el balanç positiu general de l'experiment i les oportunitats d'una formació 2.0. És només un exemple de l'univers de possibilitats que permeten els mòbils: Gamificació, treball en xarxa, recerca activa de la informació, assaig - error, personalització, captació d'habilitats... Costa d'explicar que en el país del World Mobile Congress, els mòbils són penalitzats. 

Hi ha un problema de fons, que és l'envelliment de l'educació primària i secundària (i també universitària), en un model en el que només innova clarament l'educació infantil. Hi ha un segon problema i és que vivim en una societat digital i hem dissenyat escoles i instituts analògics. I hi ha un tercer problema, que és l'aillament de l'escola, la creació d'un espai que renuncia a les eines habituals dels estudiants per a relacionar-se, per a jugar, per a aprendre i per a connectar. Expulsar els mòbils és una forma més de convertir les aules en un espai estrany, com pigmeus en un iglú. I hi ha un darrer problema: Expulsar els mòbils no evitarà el seu mal ús, perquè és impossible controlar-los fora de l'aula. El que sí evitarà és la possibilitat de demostrar in situ els bons hàbits tecnològics. Tot plegat, un error.