10 anys de bat a bat



Ara fa deu anys obria de bat a bat les portes d'aquest blog. Llavors un blog era la postmodernitat i ara han quedat com un moble antic, una mica vintage. Deu anys són un univers en l'escala temporal d'internet. L'elefant ha envellit, és evident. Deu anys són també una bona oportunitat per a convertir per un moment aquesta bitàcola en un Cuentáme. Aquests són els episodis més rellevants de la breu història d'aquest espai.

1. Defensant el CAC

Després d'unes setmanes de tanteig, vaig començar a emprar el blog com una eina per a defensar idees i exposar arguments. La trilogia sobre el Consell Audiovisual va iniciar els combats dialèctics amb personatges que després serien habituals en aquesta casa.

2. Debatint l'Estatut

2006 fou l'any de l'Estatut. Ho recorden?. Ara sembla la prehistòria, però en aquell moment imaginàvem una fita històrica, un canvi de model. L'Estatut rebia cops d'ase aquí i allà i hi vaig dedicat una trilogia a parlar-ne. El número de comentaris començava a créixer en proporció geomètrica.

3. El blog literari

Potser una mica cansat de l'excés polític, comencen a aparèixer les primeres històries. I el primer exercici amb una certa repercussió fou un borgià banc de paraules. A la categoria d'escrits hi trobareu els 72 posts de la meva vocació frustrada com a escriptor.

4. Todos menos tú

El blog també té algunes (poques) lletres de cançons. Aquesta és una versió del Todos menos tú de Sabina, en el que criticava l'absència del PP en la manifestació contra ETA.

5. Meneame

El primer post  que entrà en la portada de Menéame era un llistat de preguntes a Rajoy. Llavors un programa de TV anomenat 'Tengo una pregunta para usted' cremava l'audiència, però jo tenia la sensació que les preguntes realment important no es formulaven mai.

6. Ninotaire frustrat

Entre les pàgines del blog també és possible trobar algunes restes de la meva altra vocació frustrada. Sóc un ninotaire frustrat i entre les meves fulles encara podeu trobar restes de caricatures o apunts del natural. Aquesta historieta feia referència a l'horror d'Abu Ghraib.

7. Experiments 2.0

De tant en tant, he intentat algun assaig 2.0. La majoria frustrats. Trobareu narracions col·laboratives georeferenciades, distribucions temporals dels diputats. preguntes al President participades i uns quants assajos de docència 2.0. Un dia vaig fer una assignatura amb twitter. El 2008 publicava la meva agenda. I encara avui continua en obert.

8. 99 comentaris

Alguns dels posts han generat un debat molt tens. I reconec que hi he après molt dels crítics que han visitat aquestes pàgines. La major controvèrsia arribà en aquest post sobre l'impost de successions, en plena campanya per la seva supressió. Ara sona tan llunyà, oi?. Ens van quedar a les portes dels 100 comentaris.

9. Clandestinos

Durant uns anys, el Debat a bat convisqué amb un blog especialitzat en turisme, escrit a vuit mans. Clan-destinos assolí una certa reputació en el seu moment, però finalment tancà les portes. Els posts d'un tal cookainomano es duplicaven en el blog, com aquest sobre turisme 2.0.

10. Denúncies

En 10 anys hi ha temps per empipar-se amb algunes empreses. Amb Renault i amb Toyota, per exemple. Però una de les denúncies amb més impacte va ser la de Vodafone, entre gravació i paròdia. FITUR també ha rebut una mica.

11. Max Concejal

Durant un temps, el blog acollí un personatge singular. En Max era un regidor de poble, atrapat en la teranyina de la burocràcia administrativa. Un post sobre un miracle fou el més llegit. En aquest enllaç, podeu seguir tota la sèrie del Max Concejal.

12. Disseny gràfic

Hi ha alguns videos, alguns guions i uns pocs intents de disseny gràfic. En aquesta proposta, plantejava els cartells alternatius als partits que es presentaven a les eleccions catalanes.

13. El post més vist

Mentre l'escrivia no imaginava que aquest post tindria tanta repercussió. Mai havia encertat cap predicció i aquesta vegada, tampoc. O sí?. Encara no ho sé.

14. Turismes

Després de la política, el principal tema del blog és el turisme. El més llegit i citat és aquest post recent sobre la moratòria de l'Ada Colau.

15. La vida passa

En 10 anys han passat moltes coses. I aquesta és la pitjor.


Comentaris

Anònim ha dit…
Un blog fantástico. Solo una nota: No eres un escritor frustrado. Eres un pedazo de escritor
Gràcies, també, pels propers 10 anys ;)

i.
Don Güapo ha dit…
Felicidades por este decenio digital "equivalente" a medio siglo, donde la globalización continua, el PSC jibarizado, ETA resultó no ser un problema político, la independencia un sainete y, me temo, el centro derecha triunfará. Ah, y no se ven muchos segways...

Pero lo hemos pasado bien, Donaire.

Que dure.
Barbacoas obra ha dit…
La verdad es que la información es buena y amena, su fácil comprensión me ha atrapado desde el primer momento y ha conseguido que me informe de lo que quería saber. Se nota que estás encantado con lo que haces. =)
No es lo que estaba buscando ahora mismo, pero el post me ha llamado bastante la atención ya que te cuenta cosas interesantes que pueden ser útiles, encima se nota que le has puesto mucho esfuerzo ¡felicidades!

Entrades populars