Sis peces dels RCR a Girona

Jo ho sabeu. Els RCR, els Aranda, Pigem i Vilalta, ja tenen el Pritzer, el Premi Nobel d'arquitectura. D'Olot al món. Els garrotxins han creat un nou univers arquitectònic, basat en l'audàcia, en la creació d'atmosferes i en una nova interpretació de les línies clàssiques. Per això, han treballat a França, a Bèlgica, a Dubai. Però també a casa nostra. Aquestes són les meves sis peces preferides a Girona.

Llar d'infants de Besalú

A Besalú tenen una llar d'infants que sembla fet per llapissos de colors. Tota la geometria de l'espai gravita a l'entorn d'un gran pati central, que és l'eix que articula la vida del centre. Les columnes de colors primaris creen una atmosfera infantil, riallera i alhora extrordinàriament funcional. Molt inspirada en la guarderia de Manlleu, que és també una obra mestra, la llar d'infants va obtenir el Premi FAD. 

IES Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols

En un barri perifèric, situat a la part alta quan la ciutat pràcticament s'acaba, s'enlaira un institut bellíssim. D'un classicisme molt pur, les formes del centre creen una façana gairebé cega, que dona tot el protagonisme als tres patis interiors. Com una mena de temple clàssic, el contundent volum dota de dignitat un barri trencat per un urbanisme improvisat i maldestre. 

Parc de la Pedra Tosca a Les Preses

Aquest extraordinari exercici de paisatgisme crea un recorregut de valles de corten, on les pedres amuntegades semblen a punt de caure. Jugant amb les cotes del parc, els RCR van crear un laberint artificial de pedra seca amuntegada, que posava en valor l'art mil·lenari de cercar els camps amb pedres sense morter. El resultat és una mena d'atmosfera irreal, un espai gairebé màgic. Ideal per a fabricar noves idees. 

Hotel Les Cols d'Olot

Tot el projecte arquitectònic de Les Cols és obra dels RCR, del restaurant, a l'hotel o la carpa. M'encanta la carpa per a banquets creada pels arquitectes olotins, perquè trenca per fi amb el kistch de les construccions exteriors per a banquets. Però segurament la peça més singular és el propi hotel. Situat en un polígon impersonal, els RCR prenen la decisió correcta: Si no podem mirar fora, mirem amunt, i obren les habitacions al cel de la Garrotxa. Els patis zen de roca volcànica i el joc de miralls d'imitació basàltica són una interpretació genial de la geografia dels volcans. 

Casa per un fuster a Olot

De cases RCR n'hi ha moltes a Girona. Potser la que més m'agrada és aquest joc de volums, que creen una mena de quarta dimensió. L'objectiu és trencar la lògica de l'espai (dins - fora, sobre - sota), però també reforçar les visuals i integrar la casa amb el pendent de la muntanya. És la casa dels meus somnis. 

Espai teatre La Lira de Ripoll

I acabo amb l'obra que més em fascina, una veritable obra mestra. L'espai aconsegueix crear un volum en un buit. És una mena de geometria inversa en la que el forat és l'estructura. No em canso d'admirar aquesta solució excepcional per a un espai tan complicat en el seu disseny inicial. Si els Roca crearen menjar del fum, els RCR han creat espai del buit. 

Potser ha arribat el moment de fer la ruta arquitectònica dels RCR per Girona. I si hi afegim Ruiz-Geli i altres genis locals, Girona dona per un itinerari excepcional en nova arquitectura. Potser ha arribat el moment de reivindicar els nous edificis, que superen el rigor modernista del turisme dels 80. Enhorabona, Aranda, Pigem i Vilalta. I gràcies.