Interpretacions

Quan en una pel·lícula, un soldat ensenya la fotografia de la seva xicota (normalment estirat en una trinxera, al costat del protagonista) ja sabem que el mataran durant la propera batalla. I quan algú tus, segur que es mor de tuberculosi. Naturalment, quan en una pel·lícula de terror una noia (sobretot si només porta roba interior) se'n va al garatge, serà assessinada brutalment. Són les lleis del cinema.

La política també té les seves lleis. Quan un polític diu "en principi, no ho faré" vol dir que ho farà. O quan respon "no, però" vol dir que sí. I quan respon naps si li pregunten cols és que no vol dir públicament el que realment pensa. Els discursos polítics són com els quadres de Signac: per intrepretar-los, t'has d'allunyar una mica. Però segurament, les cotes més elevades de prestidigitació política ("nada por aquí, nada por allá") l'estan assolint les declaracions corals de Convergència i Unió. Fem un breu repàs.

Artur Mas: "No establirem acords permanents ni estables amb el PP"

Excusatio non petita... Per desxifrar el llenguatge polític és imprescindible donar rellevància als adjectius. Mas podria haver dit "No establiré acords amb el PP". Però diu "acords permaments i estables". O sigui, que en realitat està dient "Jo establiré acords discontinus i inestables" amb el PP.

Josep Antoni Duran i Lleida: "Ni dretes ni esquerres: Catalunya. Ni dretes ni esquerres: Convergència i Unió"

Aquesta afirmació mereix una Tesi Doctoral de semiologia política. El discurs central de CiU seria "Ara no hem de fer política, sinó que hem de fer país". I afegeix: "el país som nosaltres". Mai es fiïn d'un polític que diu que no hem de fer política (bé, en realitat, no es fiïn mai d'un polític). És com si un rabí els hi digués que no creguin en Déu. I que deixin de donar cops de cap contra el mur, que no li deixen acabar la migdiada.

Artur Mas: "L'eix de la meva política és el dret a escollir"

Dret a escollir. És a dir, el govern et dona un xec i tu vas al supermercat dels serveis (públics o privats, tant se val) i compres el que més t'agradi. En general, l'aplicació estricta d'aquesta política acaba amb uns serveis privats subvencionats de qualitat i uns serveis públics de segona categoria. L'important no és garantir l'accés universal a l'educació o la sanitat. Només faltaria. L'important és que aquests serveis públics tinguin totes les garanties de qualitat. Que és l'únic camí per mantenir la igualtat d'oportunitats.

És curiós però que el dret a escollir es quedi només amb els xecs escolars. Quan es tracta del dret a escollir una mort digna, o el dret de les dones a disposar lliurement del seu cos, o el dret a escollir la teva família o el dret a escollir la formació religiosa del teu fill, llavors s'evidencien les arrels democristianes de la formació. I qui ho dubti, que revisi les esmenes de CiU a l'Estatut en el Congrés de Diputats.

Felip Puig: "El PSC és un apèndix i un subproducte del socialisme espanyol"

Si en Felip Puig hagués estat odontòleg, estic segur que seria el famós dentista que recomanaria xiclets amb sucre (malgrat les evidències que li aporten els altres nou). L'eix central de la campanya de Convergència és més o menys aquest: "El PSC és un partit espanyol i nosaltres som un partit català" que és la resultant de "Sense en Maragall, el PSC ja no és un partit catalanista".Les hemeroteques pesen: el principal eix discursiu del 2003 fou "Maragall és un apèndix del PSOE. Votar Maragall és votar Espanya". És veritat que en Puig afegeix "subproducte", que és l'única novetat d'aquesta campanya.

Per què aquest accent?. CiU sap que el PSC és el partit que ha aconseguit el retorn dels papers de la dignitat, el nou finançament de la sanitat, l'aprovació de l'Estatut, la presència del català a la Unió Europea, la participació de Catalunya a les institucions europees, la reubicació a Catalunya de la Comisión Nacional del Mercado de Valores o la Carta Municipal de Barcelona.

Artur Mas: "Aquest ha estat el pitjor govern de Catalunya des de la restitució de la democràcia"

Qui diu això no és un líder polític d'un país amb 100 anys de democràcia i presidents de tots els colors. Ho diu el representant d'un partit que és l'únic que ha governat a Catalunya (i de fet, amb un sol president) abans del govern actual. Em sona a allò de "Excepte la meva mare i la meva germana...".

Els balanços sempre són complexos. N'hi ha de fredes i de calentes. I uns posen l'accent en el fred i els altres en el calent. Sempre i quan no se'ns vagi la mà. El govern actual ha fet en 1.000 dies 24.000 places d'escoles bressol, més de 100 centres escolars, 4.500 noves places de formació professional, 18.000 places residencials, 38 centres d'atenció primària, un pla d'inversions hospitalari sense precedents, quatre nous eixos varis de gran capacitat, la Xarxa Natura, el Pla de l'energia, la Llei de Barris, el Pacte per l'educació, l'Acord per la Competitivitat de l'economia catalana, 60 teatres, 160 sales polivalents, un pla de biblioteques (77 noves), i tot això en un context de desenvolupament econòmic, atur baix i un sanejament de les finances públiques. Potser sí s'han fet errors. Però la crítica exagerada pot arribar a a la caricatura política.

Enllaços: política, PSC, CiU,