Interpretacions

Quan en una pel·lícula, un soldat ensenya la fotografia de la seva xicota (normalment estirat en una trinxera, al costat del protagonista) ja sabem que el mataran durant la propera batalla. I quan algú tus, segur que es mor de tuberculosi. Naturalment, quan en una pel·lícula de terror una noia (sobretot si només porta roba interior) se'n va al garatge, serà assessinada brutalment. Són les lleis del cinema.

La política també té les seves lleis. Quan un polític diu "en principi, no ho faré" vol dir que ho farà. O quan respon "no, però" vol dir que sí. I quan respon naps si li pregunten cols és que no vol dir públicament el que realment pensa. Els discursos polítics són com els quadres de Signac: per intrepretar-los, t'has d'allunyar una mica. Però segurament, les cotes més elevades de prestidigitació política ("nada por aquí, nada por allá") l'estan assolint les declaracions corals de Convergència i Unió. Fem un breu repàs.

Artur Mas: "No establirem acords permanents ni estables amb el PP"

Excusatio non petita... Per desxifrar el llenguatge polític és imprescindible donar rellevància als adjectius. Mas podria haver dit "No establiré acords amb el PP". Però diu "acords permaments i estables". O sigui, que en realitat està dient "Jo establiré acords discontinus i inestables" amb el PP.

Josep Antoni Duran i Lleida: "Ni dretes ni esquerres: Catalunya. Ni dretes ni esquerres: Convergència i Unió"

Aquesta afirmació mereix una Tesi Doctoral de semiologia política. El discurs central de CiU seria "Ara no hem de fer política, sinó que hem de fer país". I afegeix: "el país som nosaltres". Mai es fiïn d'un polític que diu que no hem de fer política (bé, en realitat, no es fiïn mai d'un polític). És com si un rabí els hi digués que no creguin en Déu. I que deixin de donar cops de cap contra el mur, que no li deixen acabar la migdiada.

Artur Mas: "L'eix de la meva política és el dret a escollir"

Dret a escollir. És a dir, el govern et dona un xec i tu vas al supermercat dels serveis (públics o privats, tant se val) i compres el que més t'agradi. En general, l'aplicació estricta d'aquesta política acaba amb uns serveis privats subvencionats de qualitat i uns serveis públics de segona categoria. L'important no és garantir l'accés universal a l'educació o la sanitat. Només faltaria. L'important és que aquests serveis públics tinguin totes les garanties de qualitat. Que és l'únic camí per mantenir la igualtat d'oportunitats.

És curiós però que el dret a escollir es quedi només amb els xecs escolars. Quan es tracta del dret a escollir una mort digna, o el dret de les dones a disposar lliurement del seu cos, o el dret a escollir la teva família o el dret a escollir la formació religiosa del teu fill, llavors s'evidencien les arrels democristianes de la formació. I qui ho dubti, que revisi les esmenes de CiU a l'Estatut en el Congrés de Diputats.

Felip Puig: "El PSC és un apèndix i un subproducte del socialisme espanyol"

Si en Felip Puig hagués estat odontòleg, estic segur que seria el famós dentista que recomanaria xiclets amb sucre (malgrat les evidències que li aporten els altres nou). L'eix central de la campanya de Convergència és més o menys aquest: "El PSC és un partit espanyol i nosaltres som un partit català" que és la resultant de "Sense en Maragall, el PSC ja no és un partit catalanista".Les hemeroteques pesen: el principal eix discursiu del 2003 fou "Maragall és un apèndix del PSOE. Votar Maragall és votar Espanya". És veritat que en Puig afegeix "subproducte", que és l'única novetat d'aquesta campanya.

Per què aquest accent?. CiU sap que el PSC és el partit que ha aconseguit el retorn dels papers de la dignitat, el nou finançament de la sanitat, l'aprovació de l'Estatut, la presència del català a la Unió Europea, la participació de Catalunya a les institucions europees, la reubicació a Catalunya de la Comisión Nacional del Mercado de Valores o la Carta Municipal de Barcelona.

Artur Mas: "Aquest ha estat el pitjor govern de Catalunya des de la restitució de la democràcia"

Qui diu això no és un líder polític d'un país amb 100 anys de democràcia i presidents de tots els colors. Ho diu el representant d'un partit que és l'únic que ha governat a Catalunya (i de fet, amb un sol president) abans del govern actual. Em sona a allò de "Excepte la meva mare i la meva germana...".

Els balanços sempre són complexos. N'hi ha de fredes i de calentes. I uns posen l'accent en el fred i els altres en el calent. Sempre i quan no se'ns vagi la mà. El govern actual ha fet en 1.000 dies 24.000 places d'escoles bressol, més de 100 centres escolars, 4.500 noves places de formació professional, 18.000 places residencials, 38 centres d'atenció primària, un pla d'inversions hospitalari sense precedents, quatre nous eixos varis de gran capacitat, la Xarxa Natura, el Pla de l'energia, la Llei de Barris, el Pacte per l'educació, l'Acord per la Competitivitat de l'economia catalana, 60 teatres, 160 sales polivalents, un pla de biblioteques (77 noves), i tot això en un context de desenvolupament econòmic, atur baix i un sanejament de les finances públiques. Potser sí s'han fet errors. Però la crítica exagerada pot arribar a a la caricatura política.

Enllaços: , , ,

Comentaris

Anònim ha dit…
Si fins i tot vostè fa aquests posts, és que la ho veuen molt negre. Per cert, finalment és o no és candidat?. No li vull fer la pilota però és dels pocs socialistes que paguen la pena.
Euphorbia ha dit…
Les paraules de Duran estan com molt suades, no? Això ja ho deia Pujol i ho va fer creure a molta gent que encara ho pensa. Catalunya era Pujol i ara encara en busquen el relleu, perquè malgrat tot, ni Mas ni Duran tenen la capacitat d'arrossegar que tenia en Pujol.
ZAGASO ha dit…
En Montilla no m'agrada.
En Mas no m'agrada ... gens.
En Carod no me'l crec.


Què faig????

He seguit aquest matí la cerimònia des de la Ciutadella: m'ha agradat MOLT!!! i TOT.

Jo, que he estat anti Maragall, començaria a demanar-li que continués... déu meu...

Amic Don: espero que segueixis al parlament, perquè et considero una rara avis política, i consti que això pretén ser un compliment i no una crítica.
Si no fos així, espero seguir comptan-te com amic blocaire.

Bona diada a tothom.
Anònim ha dit…
Hombre, yo ahora me decanto por Ciutadans-Partit de la Ciutadanía. lo del nacionalismo como que no, pero cada cual es cada cual. yo soy Ciutadana-Ciudadana
Donaire ha dit…
Anónima

Yo intenté argumentar en un post (supongo que con poco acierto) que esta gente del Partido Ciudadano es lo mismo pero al revés. Impagable la reflexión de Arcadi Espada. La nación catalana no existe porque es una nación cultural; en cambio, la nación española sí existe porque es una nación de ciudadanos.
O sea. El nacionalismo sí, pero cambiando los límites. La nación buena es la española. A mi, la verdad, me suena igual pero al revés. No sé si me explico.


La rosa

És que CiU pactarà amb el PP si suma. No ho dubtis. En tot cas, no recordo haver-ho dit.

"Els polítics us penseu que som imbècils". No hi ha "polítics". Tampoc hi ha "gent". Aquesta dicotomia entre persones i polítics no és certa. Primer perquè els polítics són (som) persones. De veritat. Segon perquè les persones tenen una actitud política. Tercer perquè hi ha tants discursos polítics com polítics. I quart perquè no existeix "la gent", sinó persones diferents que pensen i opinen diferent. (Disculpa el discurset)

Discurs?. Fa cinc mesos que el PSC està redactant el programa, que es pot consultar a Internet. Et convido a què el llegeixis i amb molt de gust el podem comentar. Crec honestament que és un gran, gran programa.

Ignasi

Jo crec que t'has de fiar del teu instint. Aquesta vegada crec que s'ha de votar amb el nas. A mi també m'ha agradat la cerimònia. Crec com tu que amb en Maragall perdem un gran polític.

Gràcies per les teves paraules. T'asseguro però que hi ha molts polítics interessants i intel·ligents. No és falsa modèstia: molt més que jo.

Gemma

Crec que encara avui hi ha molta gent que continua pensant que CiU = Catalunya.
Pedro ha dit…
Jo quan veig en Solbes i en Rato crec que, efectivament, les discusions dretes-esquerres estan superades.
Quan veig el que va provocar el teu partit a el Prat penso que és molt important que les decisions no es prenguin a Ferraz.
Donaire ha dit…
He he
Caram Pedro. Portes tota la tarda escampant divertits comentaris. En David Madí estarà content de la feina que fas.
Per cert. Quan CiU diu que si hi ha tripartit no hi haurà acord a Madrid, no creus que està supeditant la política catalana a l'espanyola?.
Crec que hauríeu de canviar el disc. Això del partit lligat de peus i mans al PSOE està molt vist i no és creible. Especialment en un partit que va pactar amb el PP (Guerra d'Iraq, Plan Hidrológico Nacional, chapitas...) a canvi de no tocar l'Estatut. Almenys teniu una mica de dignitat i no parleu de les hipoteques amb Madrid.
Pedro ha dit…
Estem parlant de l'escàndol d'el Prat. Utilitzes la tàctica federica de què tothom qui no està amb mi està amb l'enemic. És lícit.
Per mi el Prat És un exemple d'estar supeditat a Madrid. Per tu no? Un exemple de desastre sense precedents.

Entrades populars