Amnèsia històrica


No negaré l'evidència. A les guerres les carrega el diable i ni la més justa de les batalles està lliure de pecat. Els grecs que resisteixen a les Termòpiles, els cavallers de Malta que soportaren el setge de Soliman o els bandolers de Sierra Morena que feren front al francès tenien les seves ocultes misèries. I els bombardejos de Dresde, Kobe o Ulm matisen la imatge dels aliats que ens ha venut el cinema. Deixem-ho clar: durant les guerres, la naturalesa humana perd el principi de la compassió. Tampoc negaré el caos que va precedir el cop d'estat. Es poden repartir les culpes a parts iguals entre tots els extrems, dels anarquistes radicals als feixistes. Moriren milers de religiosos i milers de sindicalistes.

Però el 17 de juliol la triada Sanjurjo - Mola - Franco se sublevaren contra el poder democràticament establert. El matís és capital. No vull entrar si era un govern feble o fort, si les propostes socials eren improvisades o necessàries, si el seu profund laicisme era o no pertinent. Tant se val. Era el govern democràticament establert. Amb les seves innegables misèries. I també amb les seves grandeses. El que esdevé després és prou conegut: una guerra terriblem una brutal repressió i un govern sostingut a parts iguals per feixistes i per l'Església, que hauria de demanar perdó per la seva abjecta actitud. I 40 anys tenyits de gris. Tampoc entraré a valorar si a partir del Pla d'estabilització de 1959 es van sentar les bases de la modernitat o si el general acomplexat de veu de flauta va enderrerir culturament i econòmica el país. M'és ben igual. Franco va ser un dictador. No hi ha res més a dir. La frontera entre la democràcia i la absència de democràcia és nítida per més jocs de mans historiogràfics que anem fent.

El govern encapçalat per Rodríguez Zapatero està intentant tirar endavant una Llei de la Memòria Històrica. És una llei necessària. La nostra transició no es tancarà del tot fins que no admetem que uns militars es van aixecar contra el govern legítim i van instaurar una dictadura cruel i arcaica. Els països europeus han afrontat la seva història recent amb resignació i amb contundència. Alemanya, Itàlia o Japó han purgat el seu passat feixista; França ha assumit la vergonya del govern de Vichy. A Espanya ha arribat el moment de reconèixer l'evidència.

El PP no assumirà mai aquesta Llei. Almenys, aquest PP. I potser s'haurà d'esperar a que un altre PP, més proper al centre-dreta europeu, entri en el Parlament. El més trist és que el previsible aplaçament de la Llei és essencialment una responsabilitat de Convergència i Unió i del PNB. Malgrat que l'article 2 explicita que "Se reconoce y declara el carácter injusto de las condenas, sanciones y cualquier forma de violencia personal producidas, por razones políticas o ideológicas, durante la Guerra Civil, cualquiera que fuera el bando o la zona en la que se encontraran quienes las padecieron", Convergència i Unió demana que es reconegui explícitament la repressió als catòlics catalans. Que la Llei deixi ben clar que uns dels grans afectats de la guerra foren els catòlics nacionalistes. L'ala democristiana del partit, d'arrel religiosa i conservadora com el PNB, bloquejarà l'acord fins a la seva inanició.

Si aquesta llei no veu la llum. Si finalment, els conservadors nacionalistes impedeixen que es restitueixi moralment el dany i el dolor que infligí una terrible dictadura, hauran de donar moltes explicacions. I no a mi, és clar. Sinó als centenars de milers de republicans, afectes al poder democràtic que es van deixar la vida a un costat i l'altre de l'Ebre per defensar allò que havien proposat les urnes. Si CiU és incapaç de recolzar una denúncia rotunda i contundent contra l'aixecament feixista, amagat en mil excuses que es canvien cada mes, em temo que perdran l'autoritat moral per encapçalar els grans projectes de futur. Sense tancar el passat, no hi ha futur possible. Confio que una part de la militància de CiU pugui restablir el seny i que no quedi tancada en el calaix de l'amnèsia.

Comentaris

Anònim ha dit…
"No vull entrar si era un govern feble o fort, si les propostes socials eren improvisades o necessàries, si el seu profund laicisme era o no pertinent. Tant se val."

Pues yo sí, fíjese.

La guerra: la conjunción de muchos factores. Pobreza, atraso, caciquismo, analfabetismo, radicalidad, rencor social, creencia en falsos mitos políticos, fanatismo de toda índole, etc.

Lo de la Ley esa de la memoria que no les sale: Pues una milongilla más que solo se creén los crédulos, con un único fin, esto es, decir lo que Ud dice de la mitad de la gente que vota (ya sabe, la que piensa igual arriba y abajo, al este y al oeste).

Pero cometieron un error: se les olvidó que los nietos, a los que les importa remucho la guerra del abuelo quieren, además, la pasta para comprarse el coche ese que contamina tanto y cambiar el utilitario del 95 que no contamina nada.

Oiga. Una pasta gansa anular los juicios. Y Solbes ha dicho que nanai. Y ya estamos con la pasta otra vez, esa que a Uds no les importa nada de nada.

De todas formas le diré que nadie tan alejado de la guerra que un joven votante ppepero de gran ciudad. A ver si les ponen ya el AVE, joder. Bueno, el AVE político, que con el otro no se avanza. Está demostrao...

En fin, hablando de guerras civiles
una pregunta sin malicia: Creé que sin Linconl EEUU sería hoy el país que es?
Donaire ha dit…
Yo es que la clase de Maquiavelo me la perdí porque estaba asaltando el Palacio de Invierno ya sabe.

El problema de los análisis históricos "¿y si?" es que no se pueden contrastar. Y aunque soy de Letras a mi me va el método científico. ¿Y si Lincoln no hubiera existido?. Pues vaya usted a saber. Eso sólo lo sabe el Altísimo y ahora está preocupado objetando contra la Educación para la Conciencia y no contesta el teléfono.
Anònim ha dit…
Muy bien el comentario, hacía tiempo que no veía una crítica tan certera y acertada al presidente Rodríguez Zapatero. Franco fue un dictador. Lo que ahora no queremos es tener más dictadores, por muy progresistas, republicanos, rojos y de izquierdas que quieran ser. Çendres es un libro ejemplar, está escrito por un republicano catalán de izquierdas y en el libro es muy crítico con la izquierda de la república. Zapatero debería de leerlo para que se enterase un poco de lo que pasó en la Guerra Civil.
Anònim ha dit…
Creo que la gente está más preocupada hoy en día por otros temas. La guerra ha sido brutal, y lo peor: guerra fraticida.
En vez de buscar desuniones, es mejor buscar puntos de unión: "divide y vencerás".
Ambos bandos han cometido barbaridades durante la guerra, y después de ella. Repito, ambos. Creo que es hora de mirar al futuro sin revolver tanto el pasado. De lo contrario volveríamos a hablar de los Reyes Católicos, de Al-Andalus y de la pertenencia o no de España a los países árabes.
La sociedad se construye hacia el futuro y no hacia el pasado, sin olvidar éste, pero sin destrozarse unos a otros por los errores que ya hoy en día no tienen solución.
Todos, repito, todos están de acuerdo en que algo así no debería volver a ocurrir, pero "cuánto más se revuelve la mierda, más huele..." y para ambos bandos les llega ese olor putrefacto.
He tenido la suerte o la desgracia de tener los dos abuelos en bandos opuestos, por lo que digo que miremos el futuro por nuestros hijos y honremos a nuestros abuelos pensando que en aquellos tiempos, la miseria, la coyuntura sociopolítica europea y los cambios drásticos en todo el continente no se pueden comparar a los actuales.
Menos memoria histórica y más mano dura con ETA. Si en lugar de tirarse piedras unos y otros se unieran de una "p..." vez, el problema terrorista ya hubiese sido resuelto...
¡Qué descansen en paz los muertos de ambos bandos! y ¡Qué los vivos no cometan "nunca mais" esos errores!.

Veo que el verano se acabó y que la temporada política ya se acerca.
Un saludo
Pedro ha dit…
Donaire, ciu potser haurà de donar explicacions als represaliats republicans, però també als represaliats no republicans no? en el teu escrit es nota que per tu hi havia víctimes de primer, els republicans, i de segons, els no republicans.
Donaire ha dit…
Pedro és una pena que mai llegeixes el que escric abans de criticar. La resposta, en el mateix text
Pedro ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars