¿Quién maneja mi barca, quién?

Saben que és més addictiu que petar les bombolletes de plàstic?. Més addictiu que un making off de Muchachada Nuí?. Més addictiu fins i tot què una bossa de pistatxos afganesos?. La pàgina de selecció del grup que representarà Espanya en el Festival d'Eurovision. Jo no sé què pensaran els recercadors de 2308 quan revisin aquesta pàgina i intentin fer un estudi sociològic del país a partir dels personatges. Però m'encantaria llegir-ne els resultats.

Ja saben que tinc una debilitat especial pel Festival d'Eurovision, la major concentració planetària de caspa per centímetre catòdic. Després d'un període de crisi, el Festival podia optar per dos camins sensats: o bé assumir la fi del cicle i autodestruir-se com els missatges d'en James Bond o bé multiplicar per deu el kistch i convertir la concentració musical en un akelarre friki i desmelenat. I afortunadament optaren per la segona opció, amb la història victòria de Lordi. Aíxí hem arribat on hem arribat, amb la pàgina d'Eurovision. Visitar les 532 cançons que aspiren a representar Espanya és com un tour de vuit dies per la caspa nacional. Si avui som dimarts, això és un rap. No sé ni per on començar: les lletres, la música, les pàgines de MySpace...

Després d'un nit d'insomni, he seleccionat els meus candidats. Els asseguro que no ha estat fàcil. Deixin ben alts els seus altaveus:

• Antonio González de La bicicletera


• En bref de El heredero


• Piensa en gay de Lorena C


• Niña enamorada de TheoremaPop


• I naturalment, el gran favorit, Baila el Chiki Chiki