Tres anys de bat a bat
Ara fa exactament tres anys, s'obrien les portes de bat a bat d'aquesta bitàcola. Tres anys no són molts, però ja no recordo com era la vida sense un blog. I rellegint a l'atzar els posts cada vegada més llunyans, ja no em reconec en les meves paraules. Potser pensen que els blogs són els cronistes de l'immediat. S'equivoquen: en realitat, els blogs són els dipòsits de la memòria. I un dia llunyà, el 2175 posem per cas, un historiador especialista en el canvi del mil·leni recollirà pacientment les paraules acumulades en aquest contenidor immens de narracions.
I vist en la distància del temps, l'historiador descobrirà que cada individu té l'absoluta convicció de viure un moment històric, crucial en la història de la humanitat. Un present immòbil, congelat. I ningú no hi pensa. Però les paraules que desa en el contenidor de paraules dels blogs les estarà llegint el seu net amb una barreja entre malenconia i curiositat. Potser ja ho està fent.
Comentaris
Ya no le vuelvo a felicitar hasta las bodas de plata, hala.
Eres unos meses más joven que yo :-)
Ja et vaig felicitar pel twitter el dia que vas fer 3 anys, pero ho torno a fer aquí.
Que continuis així molt mes temps.
Moltes felicitats. Ens veiem aviat...
;-)
Salutacions cordials.
Ja ho saps, d'aquí a pocs anys potser podrem veure "l'arxiu virtual Donaire per l'estudi del dia a dia d'un hiperactiu en constant efervescència intelectual" (o alguna cosa així?) que donarà exemple, a tots els que viuran amb els blogs com un aspecte més de la seva vida normal, de com va començar tot, i d'un dels seus màxims impulsors a les nostres terres.
Segueix obrint camí, que tots et seguim!