Els 10 errors de CiU
Les societats que funcionen són aquelles que han trobat l'equilibri entre la utopia i el realisme. Tots necessitem inventar un futur millor, però necessitem també reconèixer les bondats del present. Ja ho va dir el poeta: "Al loro, que no estamos tan mal". Les societats que funcionen no es creuen tot allò que li diuen els governs, perquè necessiten pensar que un altre món és possible; però tampoc es creuen els discursos apocalíptics del no govern, perquè constata que no cauen llengües de foc des del cel. En definitiva, les societats que funcionen són aquelles que no s'acaben de creure del tot ni els qui governen ni els qui aspiren a ser califes en comptes del califa.
Em sembla, però, que en el tema del finançament CiU s'equivoca. I la prova és que els arguments contra l'Estatut han anat variant amb els dies, a mesura que les primeres raons eren refutades. Primer van reclamar fora de joc, després falta al porter, més tard mans. I ara ja reclamen tres segons, difusors il·legals, xarxa, dobles, ull de falcó, camp enrere i control antidòping. Al final, han endreçat les seves queixes en deu punts. Anem a veure què ens diuen. Em segueixen?.
La meitat de l'Estatut
Perquè incompleix l’Estatut (el 50% dels articles dedicats al finançament), que és llei: en el model, en la xifra i en els terminis.
Deixo de banda la qualitat sintàctica del primer punt, perquè no soc la Mariàngela Vilallonga, en Modest Prats o l'Albert Rossich. Tal i com he explicat en un post precedent, l'acord no incompleix l'Estatut; poden seguir en aquell llarg capítol del consultori els arguments i els enllaços que ho demostren. La coalició conservadora ha pecat de sobreactuació, per voler seguir el principi "Quan més alt cridem, més ens sentiran" i ha acabat denunciant incompliments d'articles que són recollits de forma literal a l'acord. D'entrada, CiU manifesta que incompleix 14 articles dels 50 que estan dedicats al finançament, de manera que el percentatge hauria de ser del 28% i no del 50%. En segon lloc, la major part d'articles citats estan recollits a l'acord textualment.
Hi ha, és cert, un incompliment de l'Estatut que és la data de reunió de la Comissió Mixta, prevista pel 2008. Jo podria argumentar que si la Comissió no s'ha reunit és perquè la part catalana no ha acceptat les primeres propostes. Si una comissió mixta no s'activa, els responsables són les dues parts. Però no vull continuar per aquest camí argumental. La meva objecció és una altra. Què hauria de dir l'acord de finançament per a no incomplir el termini?. Crear una dispossició addicional que obligui a crear una màquina del temps per a tornar a l'agost de 2008 i reunir la comissió en el termini previst?. En altres paraules, quina proposta alternativa podem incorporar a l'acord per a subsanar aquest punt?.
La xifra
Perquè no arriba a la xifra que l’Estatut permet: 5.630 M€.
Els 5000 milions llargs són el resultat de deixar a Catalunya el 100% de la cistella d'impostos i, per tant, dinamitar el principi de solidaritat que recull explícitament l'Estatut. Fer passar la cistella d'impostos pel conjunt dels ingressos és senzillament enganyar el personal. Tinc un amic que en el seu moment em va proposar l'agoritme de CiU, que era PC = PF + 0,3 PF, on PC és la proposta de CiU i PF és la proposta final. Va predir que CiU pujaria en un terç l'acord, de manera que amb 3.000 milions hauria demanat 4.000 i amb 10.000 hauria exigit 13.000.
L'evidència més clara del desconcert de CiU en aquest punt és que ha arribat a oferir fins a 11 xifres diferents: 4.320 (La Vanguardia 29/01/2008), 5.200 (Efe 15/02/2008), 5.230 (El País, 27/05/2008), 4.200 (Europa Press 11/09/2008), 6.997 (La Vanguardia 28/09/2008), 2.329 (Avui, 29/09/2008), 2.535 (Avui, 1/10/2008), 5.630 (El País 24/12/2008), 3.500 (Efe, març 2009), 9.000 (TV5, abril 2009), 5.000 (Efe, 23/06/2009). Curiosament, la quantitat que consta en la seva crítica no és cap d'aquestes onze precedents.
La població ajustada
Perquè Catalunya tindrà menys euros per habitant per sanitat, educació i serveis que moltes altres comunitats autònomes.
He explicat en un post que el repartiment dels recursos addicionals compensa la lleu diferència en l'assignació de recursos per població ajustada, de manera que aquesta afirmació és incorrecta. També és un error avaluar un model d'assignació fent càlculs amb les condicions actuals, simplement perquè les condicions són canviants.
Més enllà de la discussió, m'agradaria reivindicar la necessitat que l'assignació dels recursos per càpita pels serveis bàsics es faci amb criteris justos i no amb càlculs tàctics per a beneficiar una comunitat. És lògic que l'assignació de recursos per educació respecti la població en edat escolar i no el conjunt de la població. Les comunitats amb una piràmide d'edat de base molt àmplia tenen dos problemes: (a) han de dedicar més recursos que la mitjana a l'educació i (b) tenen menys població activa i, per tant, menys tributs. Imaginem dos comunitats, Villaarriba i Villaabajo, ambdues amb 100 habitants. A Villaarriba, el 70% de la població te menys de 16 anys i a Villaabajo el 40% de la població té menys de 16 anys. Si els recursos per educació són 100.000 euros, és lògic que 60.000 euros siguin assignats a Villaarriba i 40.000 a Villaabajo. És veritat que a la primera localitat tenen 600 euros per habitant per educació i a la segona disposen de 400 euros per càpita. Tant cert com que aquest model és just.
Status quo
Perquè l’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”.
Hom diria que els recursos de CiU són tan limitats que no poden pagar un traductor castellà - català; o potser consideren que si transcriuen l'acord en castellà sembla molt més dolent.
Segurament aquest és l'argument més trist de l'ofensiva convergent. Com saben, el nou model se sustenta en una important aportació de recursos per part de les finances centrals. Això aprima l'Estat i engreixa el model federal, i evita que els increments de les finances catalanes (i madrilenyes o valencianes) sigui el resultat d'un afebliment de les finances d'altres comunitats. És sabut que el gruix d'aquests nous recursos estan destinats a comunitats com la catalana, molt castigades per la situació anterior. Malgrat l'increment de recursos nous, és possible que ocasionalment els recursos d'alguna comunitat minvi amb el nou model. Criticar que s'aportin uns fons extraordinaris (que són les engrunes del sistema) per evitar que en els propers dos exercicis alguna comunitat surti perdent amb la nova aritmètica és molt trist.
Si CiU reclama el valor de les relacions bilaterals, els catalans no hem de jutjar el model pel resultats que genera en una altra comunitat, sinó pels beneficis que obtingui la nostra comunitat. Si de forma bilateral una comunitat pacta amb el Govern que el nou sistema garanteixi la situació actual, hem de saber mantenir una prudent distància. Més enllà d'aquesta consideració, hem de tenir present que les finances autonòmiques disposen ara d'un model que fixa un llindar mínim de recursos; no és viable un nou model que rebaixi aquest llindar pactat anteriorment. I vull recordar que va ser CiU qui va pactar el model de 2001. El que està dient CiU és: "No tolero que una comunitat reclami els recursos del model que jo mateix vaig pactar el 2001". Quin cinisme.
Bilateralitat
Perquè l’acord nega la bilateralitat de l’Estatut afirmant que “no será precisa la reunión de las comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
Aquesta és una vulgar manipulació del punt 4.11 de l'acord, que poden consultar en el document. El punt 4.11 diu explícitament que després de l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera i la modificació de la LOFCA (previstes a l'Estatut) es reuniran les comissions mixtes. També diu que les necessitats globals, més les aportacions de l'Estat ja estan garantides sense necessitat que ho aprovin les comissions mixtes.
Negar la bilateralitat de l'acord (encara que ho escriguin en castellà) és negar l'evidència. Tothom sap que el model és el resultat d'una negociació bilateral entre el Govern de la Generalitat i el Govern de Estat. I la prova és que l'acord s'ha assolit en el moment en el que els negociadors catalans han donat llum verda a la darrera proposta.
Deute
Perquè amb els 3.800 M€ que diu el tripartit que ha aconseguit no pagarà el deute de 4.862 M€ de l’any 2008, reconegut pel departament d’Economia
Ja he explicat en un altre post que no té sentit relacionar el deute amb els recursos addicionals. El deute és el resultat de la diferència entre ingressos i despeses. I en aquest context de crisi, la Generalitat ha decidit mantenir una política de despesa pública, pròpia de l'estratègia keynesiana que estan portat a terme totes les economies del món. Vincular deute i finançament planteja dos interrogants centrals: (a) si l'Estat central també té un important deute, hem de reclamar que s'aturi el trasvassament de fons cap a les comunitats autònomes? i (b) si els darrers anys les finances públiques catalanes han controlat el deute, vol dir que les demandes d'un millor finançament eren inadequades?.
Ordinalitat
Perquè no respecta el principi d’ordinalitat, que comportaria que Catalunya estigués 17 punts per sobre de la mitjana. El tripartit afirma que estarem 5 punts per sobre, 3 vegades menys del que estableix l’Estatut.
També he explicat que l'Estatut sí respecta el principi de l'ordinalitat per rendes. Situar-se cinc punts per sobre de la mitjana vol dir que els recursos per càpita de què disposarà la Generalitat són superiors als de la majoria de comunitats; això supera el principi maragallià "pagar per rendes i rebre per població". El model resultant s'assembla molt al criteri de distribució dels recursos públics de l'economia federal alemanya. Per cert, els recomano que visitin els gràfics sobre el finançament del Departament d'Economia.
Consorci
Perquè l’acord no incorpora la creació del Consorci Tributari, previst a l’Estatut i reivindicat pel tripartit el mes de gener de 2009.
Això és ridícul. El Consorci es crearà sense necessitat que ho autoritzi aquest acord. Necessitem que un òrgan multilateral autorizti un mecanisme de relacions bilateral?
Estimacions
Perquè no ens creiem les xifres d’un model que permet a cada comunitat autònoma dir el que li sembla. Si sumem tot el que les comunitats autònomes diuen que guanyen puja a 13.745 M€, mentre que l’Estat diu que hi posarà 11.000 M€.
Que CiU no es cregui les xifres de la comunitat d'Extremadura o de Castella i Lleó és irrellevant. Les xifres que ens interessen són les del finançament de la hisenda catalana.
Pasapalabra
Perquè no volem quedar hipotecats per aquest acord: aspirem en el futur a fer complir el finançament que preveu l’Estatut i que Catalunya necessita.
Aquest és un dels problemes de fer decàlegs: Que arribes al punt novè i sempre t'has d'inventar alguna cosa per arriba als 10. Quan vegin un decàleg, ignorin el desè punt perquè o és redundant o és absurd. Posats a inventar-se punts per arrodonir el decàleg, els proposo idees més atractives: Perquè l'acord fomenta la poligàmia, perquè l'acord incrementarà el número d'embarassos adolescents, perquè els girasols pateixen de tortícolis, perquè no hem aconseguit baixar els quatre kilograms abans d'arribar a l'agost o bé perquè si llegeixes l'acord a l'inrevès hi apareix una invocació diabòlica.
Em sembla, però, que en el tema del finançament CiU s'equivoca. I la prova és que els arguments contra l'Estatut han anat variant amb els dies, a mesura que les primeres raons eren refutades. Primer van reclamar fora de joc, després falta al porter, més tard mans. I ara ja reclamen tres segons, difusors il·legals, xarxa, dobles, ull de falcó, camp enrere i control antidòping. Al final, han endreçat les seves queixes en deu punts. Anem a veure què ens diuen. Em segueixen?.
La meitat de l'Estatut
Perquè incompleix l’Estatut (el 50% dels articles dedicats al finançament), que és llei: en el model, en la xifra i en els terminis.
Deixo de banda la qualitat sintàctica del primer punt, perquè no soc la Mariàngela Vilallonga, en Modest Prats o l'Albert Rossich. Tal i com he explicat en un post precedent, l'acord no incompleix l'Estatut; poden seguir en aquell llarg capítol del consultori els arguments i els enllaços que ho demostren. La coalició conservadora ha pecat de sobreactuació, per voler seguir el principi "Quan més alt cridem, més ens sentiran" i ha acabat denunciant incompliments d'articles que són recollits de forma literal a l'acord. D'entrada, CiU manifesta que incompleix 14 articles dels 50 que estan dedicats al finançament, de manera que el percentatge hauria de ser del 28% i no del 50%. En segon lloc, la major part d'articles citats estan recollits a l'acord textualment.
Hi ha, és cert, un incompliment de l'Estatut que és la data de reunió de la Comissió Mixta, prevista pel 2008. Jo podria argumentar que si la Comissió no s'ha reunit és perquè la part catalana no ha acceptat les primeres propostes. Si una comissió mixta no s'activa, els responsables són les dues parts. Però no vull continuar per aquest camí argumental. La meva objecció és una altra. Què hauria de dir l'acord de finançament per a no incomplir el termini?. Crear una dispossició addicional que obligui a crear una màquina del temps per a tornar a l'agost de 2008 i reunir la comissió en el termini previst?. En altres paraules, quina proposta alternativa podem incorporar a l'acord per a subsanar aquest punt?.
La xifra
Perquè no arriba a la xifra que l’Estatut permet: 5.630 M€.
Els 5000 milions llargs són el resultat de deixar a Catalunya el 100% de la cistella d'impostos i, per tant, dinamitar el principi de solidaritat que recull explícitament l'Estatut. Fer passar la cistella d'impostos pel conjunt dels ingressos és senzillament enganyar el personal. Tinc un amic que en el seu moment em va proposar l'agoritme de CiU, que era PC = PF + 0,3 PF, on PC és la proposta de CiU i PF és la proposta final. Va predir que CiU pujaria en un terç l'acord, de manera que amb 3.000 milions hauria demanat 4.000 i amb 10.000 hauria exigit 13.000.
L'evidència més clara del desconcert de CiU en aquest punt és que ha arribat a oferir fins a 11 xifres diferents: 4.320 (La Vanguardia 29/01/2008), 5.200 (Efe 15/02/2008), 5.230 (El País, 27/05/2008), 4.200 (Europa Press 11/09/2008), 6.997 (La Vanguardia 28/09/2008), 2.329 (Avui, 29/09/2008), 2.535 (Avui, 1/10/2008), 5.630 (El País 24/12/2008), 3.500 (Efe, març 2009), 9.000 (TV5, abril 2009), 5.000 (Efe, 23/06/2009). Curiosament, la quantitat que consta en la seva crítica no és cap d'aquestes onze precedents.
La població ajustada
Perquè Catalunya tindrà menys euros per habitant per sanitat, educació i serveis que moltes altres comunitats autònomes.
He explicat en un post que el repartiment dels recursos addicionals compensa la lleu diferència en l'assignació de recursos per població ajustada, de manera que aquesta afirmació és incorrecta. També és un error avaluar un model d'assignació fent càlculs amb les condicions actuals, simplement perquè les condicions són canviants.
Més enllà de la discussió, m'agradaria reivindicar la necessitat que l'assignació dels recursos per càpita pels serveis bàsics es faci amb criteris justos i no amb càlculs tàctics per a beneficiar una comunitat. És lògic que l'assignació de recursos per educació respecti la població en edat escolar i no el conjunt de la població. Les comunitats amb una piràmide d'edat de base molt àmplia tenen dos problemes: (a) han de dedicar més recursos que la mitjana a l'educació i (b) tenen menys població activa i, per tant, menys tributs. Imaginem dos comunitats, Villaarriba i Villaabajo, ambdues amb 100 habitants. A Villaarriba, el 70% de la població te menys de 16 anys i a Villaabajo el 40% de la població té menys de 16 anys. Si els recursos per educació són 100.000 euros, és lògic que 60.000 euros siguin assignats a Villaarriba i 40.000 a Villaabajo. És veritat que a la primera localitat tenen 600 euros per habitant per educació i a la segona disposen de 400 euros per càpita. Tant cert com que aquest model és just.
Status quo
Perquè l’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”.
Hom diria que els recursos de CiU són tan limitats que no poden pagar un traductor castellà - català; o potser consideren que si transcriuen l'acord en castellà sembla molt més dolent.
Segurament aquest és l'argument més trist de l'ofensiva convergent. Com saben, el nou model se sustenta en una important aportació de recursos per part de les finances centrals. Això aprima l'Estat i engreixa el model federal, i evita que els increments de les finances catalanes (i madrilenyes o valencianes) sigui el resultat d'un afebliment de les finances d'altres comunitats. És sabut que el gruix d'aquests nous recursos estan destinats a comunitats com la catalana, molt castigades per la situació anterior. Malgrat l'increment de recursos nous, és possible que ocasionalment els recursos d'alguna comunitat minvi amb el nou model. Criticar que s'aportin uns fons extraordinaris (que són les engrunes del sistema) per evitar que en els propers dos exercicis alguna comunitat surti perdent amb la nova aritmètica és molt trist.
Si CiU reclama el valor de les relacions bilaterals, els catalans no hem de jutjar el model pel resultats que genera en una altra comunitat, sinó pels beneficis que obtingui la nostra comunitat. Si de forma bilateral una comunitat pacta amb el Govern que el nou sistema garanteixi la situació actual, hem de saber mantenir una prudent distància. Més enllà d'aquesta consideració, hem de tenir present que les finances autonòmiques disposen ara d'un model que fixa un llindar mínim de recursos; no és viable un nou model que rebaixi aquest llindar pactat anteriorment. I vull recordar que va ser CiU qui va pactar el model de 2001. El que està dient CiU és: "No tolero que una comunitat reclami els recursos del model que jo mateix vaig pactar el 2001". Quin cinisme.
Bilateralitat
Perquè l’acord nega la bilateralitat de l’Estatut afirmant que “no será precisa la reunión de las comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
Aquesta és una vulgar manipulació del punt 4.11 de l'acord, que poden consultar en el document. El punt 4.11 diu explícitament que després de l'acord del Consell de Política Fiscal i Financera i la modificació de la LOFCA (previstes a l'Estatut) es reuniran les comissions mixtes. També diu que les necessitats globals, més les aportacions de l'Estat ja estan garantides sense necessitat que ho aprovin les comissions mixtes.
Negar la bilateralitat de l'acord (encara que ho escriguin en castellà) és negar l'evidència. Tothom sap que el model és el resultat d'una negociació bilateral entre el Govern de la Generalitat i el Govern de Estat. I la prova és que l'acord s'ha assolit en el moment en el que els negociadors catalans han donat llum verda a la darrera proposta.
Deute
Perquè amb els 3.800 M€ que diu el tripartit que ha aconseguit no pagarà el deute de 4.862 M€ de l’any 2008, reconegut pel departament d’Economia
Ja he explicat en un altre post que no té sentit relacionar el deute amb els recursos addicionals. El deute és el resultat de la diferència entre ingressos i despeses. I en aquest context de crisi, la Generalitat ha decidit mantenir una política de despesa pública, pròpia de l'estratègia keynesiana que estan portat a terme totes les economies del món. Vincular deute i finançament planteja dos interrogants centrals: (a) si l'Estat central també té un important deute, hem de reclamar que s'aturi el trasvassament de fons cap a les comunitats autònomes? i (b) si els darrers anys les finances públiques catalanes han controlat el deute, vol dir que les demandes d'un millor finançament eren inadequades?.
Ordinalitat
Perquè no respecta el principi d’ordinalitat, que comportaria que Catalunya estigués 17 punts per sobre de la mitjana. El tripartit afirma que estarem 5 punts per sobre, 3 vegades menys del que estableix l’Estatut.
També he explicat que l'Estatut sí respecta el principi de l'ordinalitat per rendes. Situar-se cinc punts per sobre de la mitjana vol dir que els recursos per càpita de què disposarà la Generalitat són superiors als de la majoria de comunitats; això supera el principi maragallià "pagar per rendes i rebre per població". El model resultant s'assembla molt al criteri de distribució dels recursos públics de l'economia federal alemanya. Per cert, els recomano que visitin els gràfics sobre el finançament del Departament d'Economia.
Consorci
Perquè l’acord no incorpora la creació del Consorci Tributari, previst a l’Estatut i reivindicat pel tripartit el mes de gener de 2009.
Això és ridícul. El Consorci es crearà sense necessitat que ho autoritzi aquest acord. Necessitem que un òrgan multilateral autorizti un mecanisme de relacions bilateral?
Estimacions
Perquè no ens creiem les xifres d’un model que permet a cada comunitat autònoma dir el que li sembla. Si sumem tot el que les comunitats autònomes diuen que guanyen puja a 13.745 M€, mentre que l’Estat diu que hi posarà 11.000 M€.
Que CiU no es cregui les xifres de la comunitat d'Extremadura o de Castella i Lleó és irrellevant. Les xifres que ens interessen són les del finançament de la hisenda catalana.
Pasapalabra
Perquè no volem quedar hipotecats per aquest acord: aspirem en el futur a fer complir el finançament que preveu l’Estatut i que Catalunya necessita.
Aquest és un dels problemes de fer decàlegs: Que arribes al punt novè i sempre t'has d'inventar alguna cosa per arriba als 10. Quan vegin un decàleg, ignorin el desè punt perquè o és redundant o és absurd. Posats a inventar-se punts per arrodonir el decàleg, els proposo idees més atractives: Perquè l'acord fomenta la poligàmia, perquè l'acord incrementarà el número d'embarassos adolescents, perquè els girasols pateixen de tortícolis, perquè no hem aconseguit baixar els quatre kilograms abans d'arribar a l'agost o bé perquè si llegeixes l'acord a l'inrevès hi apareix una invocació diabòlica.
Comentaris
Aquest és un error que repeteixen sovint. Aquesta és l'ordinalitat abans de l'anivellament i és lògic que els nivells es rebaixin després de l'anivellament. És a dir, la següent comunitat després de la catalana no tindrà un nivell 117 després de l'anivellament, sinó inferior.
Bé, i també suposo que deu ser cansat rebre constants agraïments cada cop que un obre la boca. Però t'aguantes: gràcies novament per l'aclariment!
:-)