20 de juliol 2009

Consultori sobre finançament (V)

Després del parèntesi del dissabte roig, reprenem el consultori sobre el finançament amb una pregunta que hauria signat el mateix David Madí. Un lector anònim ens pregunta:

Per què heu acceptat un acord que vulnera la meitat dels articles de l'Estatut?. On heu deixat els interessos del país i la nosatra dignitat?

La meitat?

El lector no ens dóna cap pista sobre aquest 50% de l'Estatut vulnerat. Però no cal. Coincideix amb el principal argument dels responsables de CiU: El finançament és una calamitat perquè vulnera la meitat dels preceptes de l'Estatut. La meitat?. Entro a la pàgina de CiU i obro el seu power point sobre finançament. D'entrada, els responsables de CiU haurien de fer un curset accelerat de powerpoint. Alguns consells bàsics: (a) les sis primeres diapositives no s'entenen, (b) és recomanable que el títol ocupi una superfície inferior a la longitud de la diapositiva, (c) les fonts haurien de ser mínimament legibles i (d) mai (mai) facin un copy & paste d'un gràfic o una taula des de l'Excel al Powerpoint.

Segons el document, l'acord vulnera els següents articles: 201.3, 201.4, 203.3, 204.2, 206.1, 206.3, 206.4, 206.5, 206.6, 208, 209, 210.1, 210.2 i 210.3 més les disposicions addicionals 4 i 11 i la disposició final 1. Només faltava imputar-li la vulneració del Tractat de La Haia, el protocol de Kyoto i les tres lleis de Mendel. Els articles vulnerats són 14, més 3 disposicions. Tenint en compte que l'Estatut conté 50 articles sobre finançament i que d'acord amb el document han estat vulnerats 14, seguint els números de CiU s'haurien incomplert el 28% i no el 50%. 14 articles sobre 50 són el 28% i no el 50%. Anem a veure els 14 articles pressumptament vulnerats, un per un.

Article 201.3

Art. 201.3. El desenvolupament d'aquest títol correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.

L'article 201.1 de l'Estatut diu que "Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l'apartat tercer de l'article 157 de la Constitució", és a dir la LOFCA. De manera que si l'acord no hagués seguit la seqüència Consell de Política Fiscal i Financera - Modificació de la LOFCA - Reunió de la Comissió Mixta, hauríem incomplert l'Estatut. De fet, el punt 4.11 de l'acord regula que després de l'aprovació dels textos legals necessaris per a l'acord, es reuniran les comissions mixtes corresponents. Per cert, la Comissió, que té unes funcions molt més àmplies, funciona des de fa més d'un any.

Article 201.4

D'acord amb l'article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l'article 206 d'aquest Estatut.

Aquest és un article redundant. Diu, en essència, que s'ha d'acomplir el que diu l'article 206, de manera que aplacem l'argumentació a aquest punt.

Article 203.3

En el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea, l'exercici de la capacitat normativa a què fa referència l'apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota

Si anem al citat apartat segon, veurem que es diferencia entre els tributs cedits totalment on és obligatòria la capacitat normativa ("en el marc de les competències de l'Estat i de la UE") i els tributs cedits parcialment, on "si s'escau" hi haurà capacitat normativa". El document explicita les competències normatives en els impostos cedits totalment, mentre que delimita aquesta capacitat en els tributs cedits parcialment, el que per cert és força lògic. En tot cas, sobre l'IRPF la Generalitat podrà legislar sobre la tarifa (sols resta la limitació de la progressivitat), el mínim exempt (dins d’un marge del 10%) o les deduccions (d’acord amb el nou percentatge de cessió). En l’acord s’insta el govern de l’Estat a buscar fórmules perquè la Generalitat disposi de capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA, d’acord amb la normativa europea.

Article 204.2.

La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya corresponen a l'Administració tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s'ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de l'Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l'Administració tributària a Catalunya.

La Llei 7/2007 regula la creació de la nova Agència Tributària de Catalunya. Aquesta és la "pota catalana" del Consorci, que precisa de l'altra part, que és l'estatal. I és cert que aquest ens mixt havia d'estar constituït el 9 d'agost de 2008, de manera que s'ha incomplert el termini. El procés de negociació del finançament s'ha perllongat en el temps i ha impedit que s'assolissin les dates previstes. Ara bé, l'acord no incompleix el termini. En altres paraules, una vegada superat el termini de creació de l'Agència, no és possible arribar a un acord que rectifiqui aquesta situació. Una situació diferent seria que l'acord fixés un calendari en el que la creació del Consorci superés el límit temporal fixat per l'Estatut.

Article 206.1

El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat.

La proposta recull absolutament, literalment, aquest article. El document fixa en primer lloc que els recursos de cada comunitat s'estableixen a partir de les seves necessitats de despesa (la població ajustada i les competències exclusives). A més, té en compte la capacitat fiscal perquè una quarta part de la cistella de tributs es queda directament en el sistema. I, com és lògic, els seus ingressos tributaris són modificats pels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Clavat.

Article 206.3

Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat

Novament, és insòlit que CiU consideri que el model vulnera aquest precepte. En primer lloc, el Fons de Garantia dels Serveis Bàsics té com a objectiu garantir que el nivell de recursos per càpita en sanitat, educació i serveis socials siguin equivalents. Alhora, atès que un 25% dels tributs recaptats es queden a la mateixa comunitat, es premia els qui realitzen més esforç fiscal. Com és sabut, Catalunya rebrà recursos dels mecanismes d'anivellament.

Article 206.4

La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment.

El model és transparent perquè fixa de forma molt precisa els criteris d'assignació dels recursos, a diferència del model precedent que tenia elements totalment discrecionals. Una de les aportacions més significatives del nou model és, precisament, que fixa unes regles del joc molt més clares per a totes les parts. LA revisió no es farà quinquennalment, sinó (afortunadament) cada any.

Article 206.5

L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament.

Aquest és un dels punts més controvertits de la discussió. Amb el nou model, Catalunya es manté en la quarta posició del rànquing abans i després dels mecanismes d'anivellament. Per no estendre'm en aquest punt, em remeto al que afirma l'economista Elisenda Palizue, qui considera que efectivament no s'altera el principi d'ordinalitat previst a l'Estatut.

Article 206.6

S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social.

Disseccionem els principis de l'article:

a. L'esperit de l'article 206.6 és l'assignació de recursos per població. "S'ha de tenir com a variable bàsica la població". En el nou model, la població (rectificada) representa el 97% dels factors de ponderació.
b. Un 75% dels recursos addicionals s'assignen pel creixement de la població en el període 1999-2009. Com és sabut, el principal responsable de l'increment de la població ha estat la immigració, de manera que el 75% dels nous recursos es destinen precisament a les comunitats amb major immigració.
c. La densitat de la població forma part dels criteris d'assignació de recursos, si bé la seva dotació econòmica és molt petita.
d. La població en risc d'exclusió social és el segon criteri més important en l'assignació dels recursos addicionals.

Contràriament al que han declarat tant l'economista Sala i Martín com l'Elisenda Paluzie, els criteris d'assignació no perjudiquen Catalunya, com demostraré més endavant.

Article 208

L'Estat i la Generalitat han d'actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualització s'ha d'efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament.
L'actualització a què fa referència l'apartat 1 ha d'ésser aprovada per la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.


A diferència del model CiU-PP que no preveia cap sistema d'actualització, l'actual model preveu una actualització no quinquennal, sinó anual. Naturalment, la Comissió Mixta ha d'aprovar (entre altres coses) aquesta actualització.

Article 209

D'acord amb el principi de lleialtat institucional, s'ha de valorar l'impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l'Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l'Estat, en un període de temps determinat, en forma d'una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d'establir els mecanismes d'ajustament necessaris.
Les dues Administracions s'han de facilitar mútuament l'accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.


No hi ha res a l'acord que indiqui el contrari.

Article 210.1, 210.2 i 210.3

La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.

Com s'ha evidenciat, la negociació del finançament ha estat portada a terme de forma bilateral entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat. Ha estat el sí del Govern català el que ha permès desencallar el model resultant. Com he comentat en els punts anteriors, la Comissió s'ha reunit en diverses ocasions des de la seva constitució.

Disposició addicional 4

La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d'elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l'article 201.4.
Els mecanismes que eventualment s'hagin d'establir per a donar compliment al que disposa l'article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l'objectiu.


Com és obvi, el document no limita la capacitat de la Comissió Mixta per realitzar tots els informes que consideri convenient i aplicar el grau de progressivitat que es consideri oportú.

Disposició addicional 11

En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l'Administració General de l'Estat ha de cedir competències normatives sobre l'impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris dels quals no tinguin la condició d'empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.

Com ja he comentat, la proposta recull aquest punt.

Disposició final primera

Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut.

Ha estat, segurament, la patinada més sonora de CiU. S'ha confós llindar màxim d'aportació amb acompliment ple del títol sobre finançament. El model segueix els preceptes del Títol VI des del primer any d'aplicació, és a dir, des de 2009. Un altra cosa és que el 2012 s'arribi al llindar màxim d'aportació estatal, previst en el document. Efectivament, el 2012 serà el sisè any d'Estatut, però el model estatutari ja s'haurà assolit el 2009.

1 comentari:

jordi c ha dit...

de tot el tema aquest del finançament no tinc prou coneixement per opinar, i crec que tant uns com els altres l'estan liant més del que caldria... ara, el que em sorprèn és un ppt de tant baixa qualitat... osti, que no costa tant... és un tema d'imatge. Si a la gent que acaba la carrera se'ls demana una certa qualitat en els treballs i demés, no pot ser que després es vegin coses com aquesta...

salut!