27 de desembre 2007

Los nuevos iconos del turismo

Como dice MacCannell, los iconos son un elemento capital para explicar el flujo de visitantes y su comportamiento en el destino. Los iconos son los elementos que sobresalen en las guías turísticas y que son incesamente reproducidos en los media. Cada lugar dispone su propia jerarquía de nodos, una compleja red de sights que "han de ser vistos". El visitante que llega a Nueva York sabe que debe visitar la Estatua de la Libertad, el puente de Brooklyn, el Empire State, el Chrysler, el MoMa, Central Park o el Metropolitan. Siempre subyace un interrogante: ¿por qué unos nodos y no otros?, ¿quién decide qué elementos forman parte de los iconos turísticos de un destino?...

Barcelona es un excelente laboratorio para analizar el proceso de creación de nuevos iconos. En los últimos años, la ciudad catalana ha acumulado varias piezas arquitectónicas que pugnan por situarse en el catálogo de nodos turísticos. Seguramente, la obra más conocida es la Torre Agbar de Nouvel que ya supera las 6.000 entradas en flickr. Con menos relevancia, también se ha situado dentro de las guías turísticas el vanguardista Palau de Sant Jordi de Isozaki. Y poco más. El TNC de Bofill, la Torre Maremagnum de Miralles i Tagliabue, la excepcional reforma del Mercado de Santa Caterina de los mismos autores, el edificio del Fórum de Herzog, la Illa de la Llum o el MACBA de Meier figuran en las monografías de arquitectura, pero apenas se han incorporado a la mirada turística.

Pero la máquina urbana de Barcelona eclosionará el 2008 y el 2009, en el que coindicidirán diversas obras singulares que optarán sin duda alguna por reiventar la jerarquía de los nodos turísticos de la ciudad y su entorno.


Diagonal 00

diagonal00.jpg

La sede de Telefónica en Barcelona está situada en el inicio de la Diagonal y es obra del arquitecto Enric Massip. La planta está muy condicionada por el ángulo que marca la Avenida Diagonal. De hecho, los dos edificios vecinos (el hotel Princess y el edificio del Fórum) también muestran un trazado triangular. Sin embargo, el elemento más destacado de Diagonal 00 es el esqueleto de vidrio y metal blanco que evoca la espuma del mar.


Spiralling Tower

spiralling.jpg

Podría ser una pila de libros desordenados o una baraja de cartas a medio caer. La propuesta de la arquitecta iraní Zaha Hadid (Pritzker 2004) es un prodigio de innovación y audacia. Cada ángulo, cada perspectiva, ofrece una visión diferente del edificio, que parece inacabado. Y sin embargo, el conjunto está dotado de una sorprendente armonía. Será la puerta de entrada del Campus Interuniversitario del Besòs, justo al lado del distrito tecnológico 22@. Zaha Haid también ha diseñado la Plaça de les Arts.


Centro intermodal de Sagrera


frank-gehry.jpg

No cabe ninguna duda de la autoría de este proyecto. La deserción de la línea recta, el uso (y abuso) del titanio y el cristal, el juego de volúmenes y la distorsión llevan el sello de Frank Gehry. Es como un híbrido entre las Dancing Houses de Praga y el Guggenheim de Bilbao. Las plataformas acristaladas parecen la larga cola de la novia, que le de mucha personalidad al conjunto. A pesar de su limitada altura, el perfil del Centro de la Sagrera se integrará definitivamente en el skyline de la ciudad.


Fira Montjuïc


yoto1.jpg

El arquitecto coreano Toyo Ito está desarrollando la imaginativa ampliación de la Fira de Barcelona. Aunque el elemento más llamativo de la operación son las dos grandes torres inspiradas en las curvas de Gaudí, el emblema de la Firá será la galeria azulada que conecta los diversos recintos en un zigzag laberíntico. Yoto Ito es también el autor de los apartamentos de lujo del Passeig de Gràcia regentados por el hotelero Joan Clos, una deconstrucción contemporánea de la Pedrera.


Hotel Prestige Forest


forest-hotel.jpg

El proyecto de este hotel formó parte de la exposición que dedicó el MoMA a la arquitectura española. Ruiz-Geli se ha centrado en la epidermis del edificio, que está formada por 6.500 células fotovotaicas que proyectarán luces cambiantes gracias a sus LEDs autonómos (los mismos que posee la Torre Agbar). Como una inmensa mosquitera, el envoltorio lumínico variará de color, en un diálogo constante con el entorno. Las referencias a los espacios verdes son constantes; Vito Acconci ha diseñado un verstíbulo que es en realidad un huerto.

Hay algunas otras piezas que se incorporarán al catálogo de vanguardias arquitectónicas, como la reforma del Camp Nou proyectada por Foster, el hotel Vela de Bofill, el hotel Catalonia, el nuevo Molino de Raspall, la reforma de la Plaza de las Arenas o la Torre Nova Diagonal... ¿Cuántas de estas obras entrarán a formar parte del elenco de nuevos iconos turísticos de la ciudad?.

[Publicado en www.clan-destinos.com]

25 de desembre 2007

Feliç Nadal

A tots els lectors del blog.
Als qui no el llegeixen.
Als qui arriben sempre tard al dinar Nadal.
Als qui fan l'escudella massa aigualida.
Als qui no compren un regal, sinó que el fan ells mateixos.
Als qui no esborren les felicitacions que arriben per correu electrònic.
Als qui encara fan un Pessebre, però ja no van a buscar la molsa a bosc.
Als qui no canten nadales.
Als qui critiquen les llums de Nadal perquè són un atemptat ecològic.
Als qui no posen ulls ni nas al tió.
Als qui beuen cava català en la intimitat perquè (no ens enganyem) el cava de Múrcia no és el mateix.
Als qui encara s'emocionen amb l'anunci de Nadal aquell de Vuelve, a casa vuelveee.
Als qui s'engaten i tot i així són divertits.
Als qui saben fer el regal perfecte.
Als qui fan de patges en les cavalgades reials.
Als qui poden juntar tots els seus amics per cap d'any i saben que això és ser feliç.
Als qui celebren el Nadal aquí i tenen els familiars allà.
Als qui no decideixen canviar la seva vida pel gener.
Als qui no han penjat un Pare Noel a la finestra.
Als qui passaran les festes sols, abrigats pels records.
Als qui no regalen una Wii als seus fills.
Als qui encara regalen felicitacions escrites a mà.
Als qui mai no trepitgen una església, però sense saber ben bé perquè tornen a la Missa del Gall.
Als qui ja han comprat el raïm.
Als qui no t'envien un sms el dia 31.
Als qui saben embolicar els regals amb tanta destreça.
Als qui munten les joguines dels seus fills.

A tots ells, feliç Nadal.
I sobretot a tu. Allà on siguis. Et trobem a faltar en aquest Nadal tan trist que no s'acaba mai...

22 de desembre 2007

Prediccions 2008

L'any 2008 serà l'any internacional de les llengües, l'any de la Terra, l'any rata del calendari xinès, l'any internacional de la patata, l'Expo de Saragossa, l'any Olímpic de Beijing sense drets humans, l'any de l'autora de La plaça del diamant, l'any Jaume I. Aquí poden consultar les 67 commemoracions que recolza l'Unesco, com ara el 400 aniversari d'un tal Çelebi o el mil·lenari de Harar Jugol. Liverpool serà la capital cultura europea, Brasília la capital cultural americana i Perpinyà la capital cultural catalana. El 2008 és any electoral a Espanya i els Estats Units. Però aquest any serà recordat també perquè el 8 de juliol patiré la crisi dels 40.

Com és tradició en aquesta bitàcola (és a dir, com he fet els dos darrers desembres) els proposo les meves prediccions oraculars. Quines són les seves?.

1.Una obra de Bansky serà el primer graffiti que s'exposarà en un museu d'art contemporani.

2.Alitalia fitxa per Air France - KLM i obre les portes a l'absorció d'Iberia per British Airways.

3.El Rei insinua la seva propera abdicació.

4.Primers símptomes de l'estancament de la blogosfera. Facebook i twitter tindran més usuaris que blogger i wordpress.

5.S'acorda la primera unió civil amb el format d'un contracte renovable, una pràctica que s'anirà imposant amb el pas del temps.

6.American Gangster guanya l'Òscar a la millor pel·lícula. Bardem aplaudeix el guanyador al millor actor amb cara de circumstàncies.

7.Polaris punxa mentre Marc Vidal pensa "eppure si muove".

8.Neixen tres nous estats. I malhauradament cap d'ells serà el Sàhara Occidental.

9.Un restaurant del Barri Vell de Girona obté una estrella Michelin (via Àlex).

10.Eslovenia se situa com el país amb el creixement econòmic més elevat de la Unió.

11.La tensió entre Gallardón i Aguirre per la sucessió del derrotat Rajoy acaba amb la proclamació inesperada d'un tercer candidat.

12.L'extraordinària Spiralling Tower de Zara Hadid guanyarà el Premi FAD d'arquitectura en un any prodigiós a Catalunya pel Centre de la Mobilitat d'en Gehry, la futurista Fira II de Toyo Ito, la Torre Diagonal de Massip, l'hotel Prestige Forest i, potser, la Plaça de les Arts de la mateixa Hadid.

13.Un altre any en blanc pel Barça. I van dos.

14.Hillary guanya unes eleccions molt mes ajustades del que es preveia inicialment.

15.Els positius d'alguns corredors i les tensions entre ciclistes i organització arruinen l'edició del Tour de França. La històrica cursa queda ferida de mort.

16.Primer matrimoni homosexual d'una ministra.

17.Un problema en una coneguda marcada de mòbils obliga a retirar varis milions d'unitats del mercat.

18.clan-destinos arriba al top ten dels blogs turístics.

19.Com el 2007, el Mundial de F1 no se l'emporten ni Hamilton ni Alonso.

20."sinergia macramental" arriba a les 10.000 entrades de Google en el fenomen víric més insòlit de la xarxa.

20 de desembre 2007

Balanç 2007

Ara fa un any vaig llençar al vent cibernètic les meves prediccions per aquest any que comencem a encapsar. Ha arribat el moment de fer balanç. Hauré de portar a revisar les meves cartes del Tarot?.

Els segways envairan mica en mica els nostres carrers. Serà el principi de la fi dels cotxes.
De moment, els segways només han penetrat en el mercat de les visites guiades i en els serveis de seguretat.

Les destinacions turístiques emergents seran Madagascar, Equador i Hongria.
Tot i que les destinacions que més han crescut han estat Brasil, Argentina i Corea, Madagascar i Hongria es troben entre les destinacions emergents. Equador no ha assolit els resultats esperats.

Per primera vegada en 60 anys, no es realitzarà cap pel·lícula sobre la Guerra Civil.
Las 13 rosas opta a un goya per cada rosa.

El preu dels habitatges (nous) creixerà per sota de l'IPC a finals d'any.
Bingo. Aquesta era fàcil.

Amb la mort d'en Castro, la primera multinacional que s'instal·larà a Cuba serà Ikea. LlaveAllen és deportat a l'illa pel seu blog subversiu.
De moment, els Castro no han modificat el model econòmic de l'illa.

Els desordres climàtics propiciaran un estiu sorprenentment plujós i relativament fresc, tot i que no tant com l'any sense estiu.
Ha estat l'estiu més fred des de 1960 i el segon més fred des de 1930. Les pluges de l'estiu han afectat el sector turístic.

Anasagasti lluirà finalment la seva calba sense intermediaris i formarà un excel·lent duet amb en Josep Antoni Duran i Lleida.
El polític nacionalista manté la seva pantalla capil·lar.

Panoramio serà el web de l'any i, naturalment, serà comprat per Google.
Encert ple. L'aplicació espanyola va entrar aquest estiu dins de l'univers Google.

Contra tots els pronòstics, el Fórum de Monterrey serà un èxit i hi haurà cua per acollir la tercera edició.
Només fa uns dies que s'ha tancat l'edició. El balanç, amb més de tres milions de visitants, ha estat molt positiu. La consolidació del Fòrum juga a favor de Barcelona.

Pere Albó serà escollit alcalde de Sant Feliu de Guíxols.
Des de fa uns mesos, el meu amic Pere Albó governa aquest municipi.

El 8 de juliol (dia del meu aniversari: anotin, anotin) el president Montilla explicarà un acudit. I a més, farà gràcia.
El President va fer un discurs a Santa Magdalena de Montblanc el dia 8 de juliol. Acudit?. Potser en el sopar.

RyanAir decideix finalment realitzar vols trans-oceànics.
Aquesta també era previsible.

Es recuperen els llibres aquells que tenien diverses opcions. Recorden?. Si creus que Johan ha d'abandonar el castell ves a la pàgina 15. Si creus que ha d'obrir la porta de la Gran Sala, salta a la 22. Naturalment, serà una versió en audiobook.
No ho he trobat. Afortunadament.

ETA serà només una entrada en el wikipedia. I res més.
Sense comentaris.

El Jueves, la revista que surt el dimecres, tanca portes. La darrera torre del cómic tradicional és derribada.
En realitat només van tancar portes un dia: el dia de la censura reial.

Nou embaràs a la Casa Reial. Durex obsequia els Borbons amb un ampli assortit dels seus productes.
Aquí he fallat en un signe aritmètic. No hem sumat nous membres, sinó que els hem restat.

El Lyó, campió de la Champions. Oh la la.
De peus a la galleda. L'Inter i Kaká van ser els justos guanyadors.

Conflicte en el Kurdistan. Indecisions i dubtes a la Unió Europea.
Amb la complicitat dels EEUU, les tropes turques han iniciat una ofensiva militar al nord del Kurdistan.

Risto Mejide entre les 50 recerques més freqüents del Google el 2007.
Es va evaporar com la rosada.

Una estranya notícia sobre vida extraterrestre generarà una controvertida campanya de màrqueting viral.
Només he trobat aquesta. Serveix?.

Balanç?. Crec que ho hem de deixar en un aprovat justet, justet.

16 de desembre 2007

Súper Nanny de ciutadans

Després de l'èxit de la Súper Nanny per a zipizapes indomables, han aparescut noves versions de la pedagoga anglesa. Ja disposem de Súper Nanny per a parelles, Súper Nanny per a adolescents (probablement el millor mètode anticonceptiu de la història) i Súper Nanny per a gossos. Això no ha fet més que començar. Aviat veurem Súper Nanny per a sogres, per a taxistes, per a mossos d'esquadra, per a perruquers o per a taxidermistes. Posats a triar, em permeto suggerir una SúperNanny per a ciutadans. Em segueixen?.

Avui la Súper Nanny (que podria ser la Mónica Terribes vestida com una hostessa de Turkish Air) visita la casa de Carles Pi, ciutadà empipat. Després de dues setmanes d'estudi, la Súper Nanny ha realitzat el seu diagnòstic:

1. Abans de criticar una acció de govern, assegura't que no formava part del seu programa electoral.

2. De fet, abans de votar hauries de consultar el programa electoral del partit que vols votar. I estaria bé que fessis un cop d'ull al programa dels altres partits.

3. L'objectiu de la gestió d'un govern no és satisfer totes les teves necessitats, sinó intentar vetllar pels interessos col·lectius.

4. Si et molesta el soroll i els fums de la ciutat, pots criticar el govern local. Però potser seria més coherent que no utilitzessis el cotxe per anar a buscar un DVD, per a portar el nen a l'escola o per a comprar el pa.

5.És absolutament normal que no coincideixis amb l'opinió d'un determinat dirigent. És materialment impossible que els polítics de tots els nivells i colors pensin com tu.

6. Els polítics no només s'adrecen a tu. Només a Catalunya, n'hi ha set milions de persones més.

7. Si has comès la irresponsabilitat de comprar-te un aparell d'aire condicionat, ets co-responsable directe de l'escalfament del planeta, encara que aplaudeixis l'acord de Bali. La política són actes, i no paraules.

8. És possible que no estiguis d'acord amb el teu alcalde. Pensa, però, que la major part dels teus veïns sí que ho estan. Respecta'ls.

9. No tots els teus problemes són responsabilitat dels polítics. Que el veí tingui la televisió molt alta, que un dels teus fills hagi deixat prenyada a la filla del taxista del barri o que el nou cap de personal sigui un cretí no estan necessàriament relacionats amb l'habilitat del teu alcalde o d'un conseller.

10. En un sistema de lliure mercat, la capacitat de maniobra econòmica d'un govern és limitada. Una part important dels èxits i dels fracassos de l'economia són imputables a la pròpia economia.

11. Si estàs enmig d'un immens embús de trànsit, planteja't la possibilitat que el principal problema és que 200.000 persones han decidit marxar a la mateixa hora al mateix lloc.

12. El consum és un poderós acte polític. Si mires un programa de televisió, estàs afavorint la seva supervivència. Si compres productes transgènics, es produiran més. Si vols que una ràdio sobrevisqui, no demanis (només) subvencions: sintonitza-la.

13. Potser la ciutat està bruta també perquè llences les burilles al terre sense cap complexe.

14. Si deixes de declarar una de cada tres factures, ets co-responsable dels problemes de finançament de les administracions públiques.

15. Política és participar a l'AMPA de l'escola, a l'associació de veïns, a les festes del municipi, en una associació anti-sida o en una ONG. Votar no t'eximeix de la teva responsabilitat cívica.

16. Si no estàs d'acord amb els polítics, afilia't a un partit o crea el teu propi partit.

Quins són els seus consells súpernanny per al ciutadà Carles Pi?.


Generació Erasmus

La major part dels europeus associen Europa amb quatre idees vagues. Els intercanvis Erasmus, l'euro, la Champion's League, el Festival d'Eurovision i, en el millor dels casos, la Capital Cultural Europea que aquest any comparteixen Luxemburg i Sibiu. Per això, l'acord de Lisboa no ha obtingut el so de trompetes que mereix una fita tan solemne. Queda pel record una d'aquelles fotografies impossibles, amb senyors grassos atrapats en un nus de corbata i senyores vestides com la Súper Nanny en el bateig d'una neboda, a peus del Monestir dels Jerònims. Pocs saben que aquesta fotografia marca un moment històric, una d'aquelles dates que estudiaran els nostres fills a l'assignatura d'Història Contemporània, si alguna reforma educativa no ha acabat definitivament amb la història.

Confesso que m'agradava més el text anterior. Molt més. Però després del no absurd de Dinamarca i l'atzucac del camí europeu, em sembla un miracle diplomàtic el consens que s'ha assolit per aprovar un Tractat tan contundent. Per què m'agrada el resultat?.

L'Europa dels drets

El més rellevant del text és la consolidació de la Carta de Drets Fonamentals, un document que detalla els drets civils, polítics, econòmics i socials de tots els ciutadans d'Europa. Per primera vegada, aquesta Carta és vinculant, de manera que els Estats estan obligats a vetllar pel seu compliment. Europa es dota d'un model de convivència col·lectiu extraordinari, que defensa els valors clàssics de l'ideal de la Revolució Francesa i la seva evolució posterior.

L'Europa eficient

L'arquitectura de la Unió heredada del Tractat de Niça era com un gramòfon en l'era de l'ipod: lent, imprecís i vulnerable. El Tractat de Lisboa millora el funcionament de les institucions, amb un sistema proporcional més àgil, un model d'elecció directa, més atribucions pels càrrecs electes i la possibilitat de les iniciatives ciutadanes (que han de recollir un milió de signatures). Una proposta: Forcem un debat sobre les llengües de les institucions europees amb una iniciativa estimulada des de tots els territoris lingüístics del Continent. Qui s'anima?.

L'Europa activa

Les institucions funcionen si tenen una clara delimitació de les seves competències. Hi ha un canvi substancial en el nou programa, que fixa clarament les competències que li són pròpies i aquelles que són competència dels estats o els altres nivells de govern. És més. Introdueix el principi de subsidiareïtat, segons el qual les competències que són pròpies de la Unió es podran executar des dels estats per criteris de millor eficiència i proximitat. Un principi federal que modifica el concepte clàssic de la Unió i les seves institucions.

L'Europa en el món

Però potser el que més efectes pot tenir del nou Tractat és el model de relacions internacionals. Per fi es reforça la personalitat jurídica de la Unió, que pot presentar-se al món com un actor únic. Per fi es crea una figura sòlida de representació (que elimina el decoratiu Míster PESC), capaç de portar una sola veu europea en els escenaris internacionals. Per fi es crea un aparell de suport, una mena de sistema de representació internacional que uneix les sensibilitats europees.

El món necessita una Europa unida. Davant de la manca de sensibilitat nord-americana i de la fragilitat del model rus o xinès, Europa representa la democràcia, la tolerància, la solidaritat, la convivència i el respecte pels drets humans. El continent ha de tenir un paper essencial en el món i això només és possible amb un procés de cesió de sobiranies. Espero que en el futur aquesta Generació Erasmus que es belluga per Europa sense passaport i sense diccionaris d'idiomes, trobi en el continent la resposta a la seva crisi d'identitat, quan les nacions - estat siguin només un residu històric sense espai en el món.

12 de desembre 2007

Cuaderno de viaje

Día 1.

Iniciamos el curso alto del río San Francisco, a su paso por Alagoas uno de los estados más míseros de Brasil. Aunque una presa ha limitado su fuerza, la lengua de agua se abre paso entre el viejo zócalo. No hay ni rastro del bosque atlántico. Nos rodea la caatinga, un manto seco que parece un remake del chaparral.

Día 2.

Paseamos por la vieja usina abandonada de Angiquiño. Hubo una época en la que la industria se asentaba en el territorio con la sensibilidad de un cirujano. Las piezas de la fábrica encajan en el cañón como si formasen parte del paisaje. El juego de tuberías, de ascensores, de vías o de grúas han quedado fijados a la roca y ya no es posible imaginar el curso alto sin la vieja usina y su bellísima escalera en zigzag.

Día 3.

Imaginen un catálogo de colores, como un Pantone. Piensen que pueden pintar cada casa del pueblo con un color único. Cierren los ojos. Bienvenidos a Piranhas.
Paseo a solas por las calles de Piranhas. De una vieja casona salen los ecos de varias trompetas. Un viejo desdentado me habla desde su banco de piedra y aunque no entiendo casi nada de lo que me dice, creo que tiene razón.
La ciudad está flanqueada por dos cimas, a las que se accede por largas escaleras de madera. Dicen los locales que son el camino del cielo y del infierno: una lleva a la iglesia; la otra, al bar.




Día 4.

El tiempo se ha detenido desde la Pousada de Maria Bonita en Piranhas. Salimos del pueblo muy temprano. Enseguida, cruzamos el sendero que sigue los pasos del cangaço, los bandoleros que habitaron en la caatinga durante décadas. Llegamos a la cueva de Angicos. Era de madrugada. Un destacamento de militares asaltaron por sorpresa el refugio del más célebre de los cangaceiros, Lampiao, que murió junto a su mujer María Bonita y ocho de sus hombres. Ahora recuerdo la fotografía. Diez cabezas dispuestas de forma regular, con Lampiao en el centro.


Día 5.

Los pueblos del curso medio son receptáculos de miseria. ¿Entenderían ellos nuestros problemas?. Después de varias horas por caminos de polvo y piedra, me parece muy lejano el debate de las autovías. Anoto en mi cuaderno el valor de la perspectiva.
El río discurre con sigilo. Apenas se oye el chapoteo de unos niños en el agua, que ríen de forma espontánea a nuestro paso. Me doy cuenta que no he oido ni un solo llanto.

Día 6.

Llegamos a Penedo, una ciudad que se encontró tan bella en el XVIII que decidió no crecer más. Como una versión urbana de Peter Pan. Deambulando por la ciudad, entramos en un viejo caserón del XIX invadido por centenares de libros antiguos. Cenamos yacaré, el bacalao del San Francisco.



Día 7.

El barquero no entiende nuestro interés por el curso bajo del río. Son más de tres horas de recorrido. Aparecen los primeros manglares y la esbeltez de los cocoteros, como la nube de columnas de una catedral gótica. Y de repente, el manto de arena que deja el río casi a la desembocadura, decenas de kilómetros de dunas punteadas por palmeras. Hay momentos en los que ante la contundencia de la naturaleza, sólo cabe contemplar. Y callar.


Imágenes. David Marcos (AECI Brasil)