02 de novembre 2009

Deu errors sobre l'impost de successions



M'agrada el debat sobre l'impost de successions. De fet, m'agraden tots els debats polítics. L'essència de la política no són les decisions, sinó els processos de deliberació sobre les decisions. Sempre m'han interessat molt més el perquès que els coms. Per això, aplaudeixo que hi hagi iniciatives com No sucessions que permeten debatre un tema polític fora de la política convencional. Jo també m'hi vull sumar, amb la vènia i amb l'ajut de les aportacions del meu amic Antoni Comín.

Ho faig des del més profund respecte a les persones que defensen la modificació o l'eliminació de l'impost. Sé que ells actuen des de la convicció que es tracta d'una injustícia intolerable. Entro en aquest bosc disposat a canviar d'opinió, amb el plantejament que potser m'equivoco i obert, com sempre, als seu comentaris, crítiques, suggeriments, rectificacions o esmenes a la totalitat. Aquests són, des de la meva perspectiva, els deu errors més comuns que es difonen sobre l'impost de successions.

1. És l'impost de la mort

En realitat, morir-se és la forma més efectiva de deixar de pagar impostos. Es poden deixar de pagar també si tens una caixa B o si tens un compte a les Bahames, però això té els seus riscos. En canvi, si et mors mai més pagaràs impostos. Perdonin la cruesa, però és que la denominació de l'impost de la mort és equivocada. Qui paga els impostos són els vius, no pas el morts. Si el paguessin els morts, l'Iker Jiménez faria un programa especial. Me l'imagino: "Buenas noches amigos de lo oculto. Hoy vamos a ver un caso que nos pondrá los pelos como escarpias. El caso de Felipe Morón, muerto hace tres años, pero que acude fielmente a su cita con el Fisco para espanto de los empleados de Hacienda"

2. La família és un subjecte passiu

Aquest és un punt interessant del debat. Argument: "Si un fill rep una casa del pare, en realitat és casa seva perquè tot allò que és d'una persona també ho és dels seus fills". De manera, que l'objecte passiu seria la família i no pas l'hereu. Es diria que els hereus d'una persona traspassada haurien de poder gaudir dels béns tal i com ho feien abans de la mort, ja que les famílies són un tot des del punt de vista patrimonial.

Deixant de banda que els hereus poden ser amics, coneguts, parents, saludats o un oncle de Puerto Rico, els subjectes passius de les sucessions són els individus. I em sembla lògic. La prova que les propietats del pare són seves i no dels seus fills és l'escassa incidència de les donacions en vida. Com saben, la Llei de mesures fiscals 17/2007 va obrir les portes a aquesta possibilitat, amb un règim fiscal molt favorable, ja que marca un tipus màxim del 9%. En canvi, aquesta opció no ha tingut a penes repercussió. Per què?. Perquè els propietaris en vida consideren que ells són propietaris, que els béns són seus i no tenen perquè cedir-los als futurs hereus.

O un cas encara més escandalós. Per què una parella que viu junta des de fa trenta anys no comparteix la titularitat dels seus béns?. De manera que en la pràctica, les famílies no es comporten com a subjectes passius.

3. És una injustícia si el comparem amb la resta de CCAA

És normal que algunes persones utilitzin aquest argument. Però sincerament em sembla vergonyós que aquest sigui l'argument que empra el cap de l'oposició, l'ex conseller d'economia Artur Mas i Gavarró. Portem molts anys batallant per assolir capacitat normativa en molts impostos. Això vol dir que Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal. Com és que ara utilitzem com a argument que a Castella i Lleó, a Astúries o a Madrid l'impost és molt més baix?. És això un argument?. Per això volem l'autonomia fiscal?. Per a reclamar una equiparació amb la resta de comunitats autònomes?.

4. És un greuge pels catalans

Aquest és un argument gairebé unànim: Quina sort que tenen els madrilenys. Si et mors a Lavapiés no pagues impostos i si et mors a Badalona has de contribuir. És una forma de veure el sistema tributari. Però hi ha una altra: A Madrid disposen de menys recursos públics per a portar a terme les seves polítiques socials.

L'impost de successions va permetre ingressar a les arques del país 1.000 milions d'euros. Mil milions d'euros són 250 escoles, 650 escoles bressol o 350 centres d'assistència primària. És tot el que dediquem a Universitats. Qui demana la supressió de l'impost ha de proposar al mateix temps (a) quin altre impost pugem per a compensar o (b) quines despeses reduïm per valor de mil milions d'euros anuals.

Ara ja podem tornar a l'enunciat inicial. Tenen sort els madrilenys?. Si mirem l'estat deplorable de la sanitat pública de la Comunitat de Madrid, francament ja els hi regalo. El meu model és el d'un estat del benestar que garanteixi una prestació de serveis de qualitat, que és el mateix que dir que accepto un sistema fiscal redistributiu.

5. Ja paguem molts impostos

Ara fa uns dies, la Comissió de Cooperació i Solidariat del Parlament de Catalunya va acollir una delegació d'organitzacions colombianes. Ells envegen el nostre sistema fiscal. Ho repeteixo. Ells consideren modèlic el model fiscal europeu. Perquè saben que només és possible construir una societat moderna, amb igualtat d'oportunitats, si hi ha un sistema fiscal potent i efectiu. De fet, la pressió fiscal a Catalunya o Espanya continua essent una de les més baixes d'Europa. Tenim, per exemple, l'IVA més baix de la Unió Europea i uns nivells d'exempcions de l'IRPF molt alt per a les classes mitjanes. Concretament, la pressió fiscal a Suècia és de 51, a Dinamarca de 50, a Bèlgica de 48, a la França de Sarkozy de 46, a l'Alemanya de Merkel de 42, a Grècia de 38... I a Espanya, de 36.

6. És l'únic país del món amb aquest impost

L'impost de sucessions és un impost generalitzat a la major part dels països de l'OCDE. El paguen, per exemple, als Estats Units, a França, als països escandinaus, a Bèlgica, a Alemanya (l'acord de liberals i conservadors a Alemanya ha mantingut aquest impost)... De fet, és molt més ràpid explicar on no es tributa. Dels països de l'Europa dels 15 només n'hi ha un que l'ha suprimit: La Itàlia de Berlusconi. Sincerament, no és aquest el meu model de societat ideal.

7. És un impost que no paguen els rics

Si prenem les dades de 2008, arribem a la següent conclusió. El 85% de la recaptació total de l'impost de successions el va pagar un 15% dels contribuents. Repetim-ho. Dels 110.000 declarants de 2008, 17.000 van aportar el 85% del milió d'euros que es va recaptar aquest exercici. En altres paraules, aquest és un impost que paguen essencialment, en la seva immensa majoria, els qui més tenen. Els rics molt rics. Que són els qui no volen pagar. Una altra dada que manllevo del diputat Comín. Més de la meitat dels contribuents (més de 8.000 dels 17.000) van pagar menys de 300 euros.

8. Les famílies s'han d'endeutar per pagar l'impost

Circulen per la xarxa milers de casos de famílies que gairebé han hagut de malvendre les joies de la mare per a fer front els pagaments. I una dotzena de llegendes urbanes. Per això, els hi proposo anar a la font original, que és la Llei 17/2007 en la que es modifica l'impost de successions i donacions per primera vegada. Els casos anteriors a 2007 s'han de llegir amb el model fiscal que es va heretar del Govern de CiU, qui durant 23 anys no van tocar l'impost i ara reclamen la seva supressió. Què ens diu la nova Llei?.

Des de la reforma de desembre de 2007, les famílies que hereten un habitatge amb un valor inferior a 500.000 euros paguen zero euros. Només tributen aquells habitatges amb un valor superior a mig milió d'euros que em fa l'efecte que no estan situats en els barris de les classes mitjanes. Mirin. Un hereu a Catalunya que ha rebut un patrimoni d'un milió d'euros tributa amb uns 7.000 euros, el que representa un 0,7% del seu valor. Què s'ha d'endeutar per pagar 7.000 euros?. Bé, què hi farem.

Els repto públicament. Agafem la taula de contribucions que preveu la llei i presentin el seu cas. Analitzem públicament, amb llums i taquígrafs, aquest suposat escàndol. Expliqui'm el cas d'aquesta veïna desnonada, que ha hagut d'anar a viure sota un pont. De veritat. La majoria dels casos que corren per Internet són simplement falsos, pures llegendes urbanes.

9. És injust

Anem a l'essència del debat. Cal pagar per rebre uns béns que eren propietat del teu pare?. Els hi proposo dos situacions reals que conec, a les que he canviat el nom per motius obvis. Jutgin vostès.

En Miquel Cantalozella és doctor en un hospital públic, al que hi dedica moltes hores. A més, es crema les pestanyes fent guàrdies, fent hores extraordinàries i acudint als seminaris de formació. Aquest any ha obtingut un sou molt arrecladet. L'Agència Tributària s'ha emportat més del 30% dels seus ingressos, aconseguit a base de nits d'insomni.

En Joan Capella esquia molt bé i és un apassionat de les motos, però la seva màxima afició és el paracaigudisme. El seu pare és el director general de dos empreses de transport i ha intentat inútilment que en Joan acabés la carrera d'econòmiques. Un infart ha acabat amv la vida del senyor Capella i en Joan és ara hereu d'una fortuna, que equival a unes 50 vegades el sou d'en Miquel Cantalozella.

Exercici. Explicar de forma raonada a en Miquel els motius pels quals l'IRPF és un impost just i l'ISD no ho és, és a dir, que ell sí ha de pagar un terç de la seva nòmina i en Joan res de res.

10. Només proposem una reforma

L'impost s'ha reformat fa només un any i mig. I es pot tornar a reformar per a corregir les situacions injustes que es puguin donar. Però que quedi clar que el que reclama Convergència i Unió i el Partit Popular és la supressió de l'impost. El senyor Mas diu explícitament que eliminarà completament l'impost de successions. Reclamen que ningú no pagui. Reclamen que els molt rics no paguin res. Zero coma zero. No expliquen, però, que això vol dir reduir les prestacions socials per afavorir els qui tenen molts recursos.

Jo defenso que la supressió (no la modificació) de l'impost seria un pas enrera en la construcció d'una societat més justa i un cop de pèndul més que ens allunya de Dinamarca i ens apropa a l'Itàlia de Berlusconi.

100 comentaris:

sociata ha dit...

El que més m'indigna són aquells que diuen "HI ha gent que s'ha anat a una altra comunitat autònoma per no pagar l'impost". Aquesta sí que és una llegenda urbana divertida. Necessites tres anys d'empadronament i viure-hi físicament. Ja em veig els hereus portant el pobre avi a viure a Móstoles. Algú, de veritat, amb la mà en el cor, coneix algún cas?.

Per cert, no ho dius però el 2008 va ser l'any que es va recaptar més de la història de l'Impost de Successions a Catalunya. Com és que si totes les fortunes del país es van a Madrid, l'impost no només no ha caigut sinó que s'ha incrementat?

Laia... ha dit...

Soc enginyera i els meus coneixements dels impostos del pais arriben a permetre'm entendre perqué fluctua l'IRPF i hi ha mesos que cobbro més que altres, pero sempre que algú treu el tema d'aquest impost dic el mateix: que prefeixo que ho recullin d'alla i abaixin els impostos "diaris"... Em miren com si estigues boja. Començava a pensar que ningú s'ho havia plantejat...

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Bon article, aprofito per afegir una cosa que no esmentes. Arran del nyap de la reforma del sistema de finançament, es va anunciar que les diferències fiscals entre les CCAA de règim comú comencarien a influïr en el sistema. És a dir, que es penalitzarien les comunitats que suprimissin impostos. Ho poso amb un exemple: si A recapta 10 i rep 10 de l'estat, i B -amb igual renda- recaptava 8 i rebia 12 de l'estat, B passava a rebre 10. Això també s'ha caigut de l'acord?

I per posar un però a l'article, jo crec que oblides un dels arguments que usen els contraris a l'impost, el que parla del frau. Val a dir que és una manera molt extranya d'argumentar aquesta de que com hi ha frau el millor és carregar-se l'impost -com hi ha corrupció a molts municipis caldria deixar de perseguir-la?-, però els mecanismes d'inspecció estan mal fets i és facilíssim evitar el tribut. Aquest fet, com totes les cosetes d'un sistema fiscal excessivament complex, juga en benefici dels que més tenen, i en perjudici de la resta.

Salut,

telenieko ha dit...

Hola,

Només faig un parell de reflexions en veu alta que em venen al cap ara mateix amb els meus limitats coneixements en matèria fiscal:

"1. És l'impost de la mort"

Això és donar-li la volta, la idea és: "És l'impost a pagar *pels* morts".

"Per què una parella que viu junta des de fa trenta anys no
comparteix la titularitat dels seus béns?."

Aleshores, en cas de que *SI* comparteixin la titularitat, el vidu/viuda l'eximiria de pagar? Si tota la seva vida s'han comportat com un sol individu... I si dues persones volen *començar a compartir* i ser *un sol* tampoc els hi fem pagar les "donacions" entre ells dos.

"17.000 van aportar el 85% del milió d'euros que es va recaptar aquest exercici."

Més amunt comentes que son 1000 milions, no un ;) En cualsevol cas, d'aquests 17.000 quants *són* "molt molt rics"? La 'llegenda urbana' es "Els rics no paguen" així que no estarien en els 17000 inicials, simplement s'haurien curat molt de no entrar ni en els 110.000 o fer-ho sense gaire cosa pendent, ...

"Explicar de forma raonada a en Miquel els motius pels quals l'IRPF és un impost just i l'ISD no ho és"

Però el para del Joan probablement només estigui tributant el 18% a IRPF enlloc del 30% com li pasa al Miquel, així que amb ISD o sense ell no seria fàcil explicar-li al Miquel perquè el IRPF és just... El Joan si treballa a l'empresa del pare segurament també tributa al 18%...

Lo del 18% ho dic perquè sino recordo malament és el que es tributen tots els ingresos que no siguin un salari per compte aliè. I recordem: el molt molt ric ingresa poc "per si mateix" ho ingresa casi tot "Pare del Joan SLU" (per exemple).

Bé, són un parell de reflexions que em venen al cap ara mateix, aquí queden!

@jrosell ha dit...

Tinc ganes de d'opinar amb temps i punt per punt i no ho faré avui. El que veig que no rebats és l'impacte en productivitat que suposa partir herencies que vaig escriure a http://elnostreraco.com/blog/impost-de-successions/
L'equitat es pot buscar a través d'altres impostos. Hi ha molts immobles que valen més de 500.000 euros

Lo Tarlà ha dit...

Potser sí que hi ha casos injustos, jo tampoc conec la llei amb profunditat i m'han explicat casos que no sé si són llegendes urbanes o veritat. Però no entenc com es pot demanar la SUPRESSIÓ de l'impost i no la rectificació.

Si és veritat que una dona gran que està en una residència, i no al seu domicili habitual, i això li crea un perjudici, camviem-ho.

Però que als Lara, els Millet, els Godó, els Serra Farré els Núñez, els Gaspart, els Reina, els Thyssen, els Lao de les escurabutxaques... no els ha de tributar les herències em sembla intolerable. I que ERC defensi això fa que se'm caigui la cara de vergonya.

Anònim ha dit...

Jo em quedo amb el punt novè. Als qui em pregunten perquè s'ha d'aplicar l'impost de successions jo sempre els contesto i per què no?.

VISCA LA TERRA ha dit...

Si Catalunya fos una nació independent, llavors no caldria escurar a es butxaques dels morts per a tenir diners per a pagar informes inútils.

don-aire ha dit...

sociata

No m'ho havia plantejat, però és veritat que també corre aquest rumor i segurament de casos reals deuen haver-hi ben pocs. El cert és que no ho sé.

Laia

Som la majoria silenciosa?

Popota

Això es reflecteix a l'acord de dues maneres: Amb la plena capacitat normativa en alguns impostos i amb la cistella del 25% que es queda a la comunitat. De fet, si a Catalunya deixem d'aplicar aquest impost perdrem 1.000 milions, que són (milió amunt o milió avall) la quantitat que deixa d'ingressar la Comunitat de Madrid.

Sempre es pot millorar la inspecció i és veritat que n'hi ha que saben trobar les escletxes del sistema. Sembla més lògic millorar la inspecció i tapar les escletxes que treure l'impost.

don-aire ha dit...

telenieko

"1. És l'impost de la mort"
Això és donar-li la volta, la idea és: "És l'impost a pagar *pels* morts".

El sentit de l'impost de la mort vol dir que pagues fins i tot mort, perquè sostenen la idea que una família és un tot. Jo he volgut remarcar que qui paga és el viu. I paga pel simple fet que ha incrementat el seu patrimoni, que abans tenia x i ara té x+y i sembla lògic que tributi per y.

Tal i com planteges, en tot cas sembla que es demani la supressió de l'IVA pel nínxol, la caixa o la làpida.


"Per què una parella que viu junta des de fa trenta anys no
comparteix la titularitat dels seus béns?."
Aleshores, en cas de que *SI* comparteixin la titularitat, el vidu/viuda l'eximiria de pagar? Si tota la seva vida s'han comportat com un sol individu... I si dues persones volen *començar a compartir* i ser *un sol* tampoc els hi fem pagar les "donacions" entre ells dos.

És molt més difícil encara que la meitat de l'habitatge tingui un valor de 500.000 euros.

"17.000 van aportar el 85% del milió d'euros que es va recaptar aquest exercici."
Més amunt comentes que son 1000 milions, no un ;) En cualsevol cas, d'aquests 17.000 quants *són* "molt molt rics"? La 'llegenda urbana' es "Els rics no paguen" així que no estarien en els 17000 inicials, simplement s'haurien curat molt de no entrar ni en els 110.000 o fer-ho sense gaire cosa pendent, ...

Fent una simple divisió, surt una mitjana de 50.000 euros. Saps el valor patrimonial necessari per arribar a un IDS de deu 'kilos'?. I això que és una mitjana. Un model en el que el 85% paga el 15% té pinta de progressiu.

"Explicar de forma raonada a en Miquel els motius pels quals l'IRPF és un impost just i l'ISD no ho és"
Però el para del Joan probablement només estigui tributant el 18% a IRPF enlloc del 30% com li pasa al Miquel, així que amb ISD o sense ell no seria fàcil explicar-li al Miquel perquè el IRPF és just... El Joan si treballa a l'empresa del pare segurament també tributa al 18%...

Lo del 18% ho dic perquè sino recordo malament és el que es tributen tots els ingresos que no siguin un salari per compte aliè. I recordem: el molt molt ric ingresa poc "per si mateix" ho ingresa casi tot "Pare del Joan SLU" (per exemple).

Ara no sé si demanes retirar també l'IRPF. Si és que no, al pobre Miquel només li estàs dient: Ja que pringues amb l'IRPF, ara pringues doble perquè ens carreguem l'ISD i per tant te'l pujarem a tu, perquè també ens volem carregar l'impost de patrimoni. Jo crec que no has convençut gens a en Miquel

don-aire ha dit...

jrosell

Espero el teu comentari.
Altres impostos directes?. L'IRPF?. Sàpigues que no tenim capacitat normativa. Hidrocarburs?. Impost de patrimoni?. Ah no, que aquest també el volem suprimir. L'IVA?. No, que també s'ha de baixar.
Et buscaré les estadístiques sobre el valor cadastral a Catalunya i el % d'habitatges que superin el mig milió. Quants dius?. Un 1%?. Un 2%?.

Lo Tarlà

Tinc un amic que està convençut que al darrera d'alguns grups de pressió ciutadans i polítics hi ha fortunes. Jo no diria tant. O sí?

Anònim

De fet és la reedició del vell debat sobre estat, fiscalitat, justícia social, socialdemocràcia, liberalisme, redistribució... Jo gosaria dir entre dretes i esquerres.


Visca la terra

Ho anoto per comentar-li al president de la República catalana. La qüestió és... i mentrestant, com ho fem?

Francesc ha dit...

Sempre es parla de l'herència entre generacions i en aquest supòsit compartiria en bona part els teus arguments, però avui per avui, en aquest país, és un impost contra les dones, contra les vídues. Com que en els anys 60 els pisos anaven a nom dels marits, si es mor la dona, l'home no hereta; però si es mor l'home la vídua ho hereta tot i li toca pagar, per seguir visquent a casa seva.
Conec una dona de fer feines (com es deia abans)ja jubilada que fa tres anys va haver de pagar 30.000 euros per conservar les propietats que ella havia contribuit a aconseguir amb el seu esforç però que estaven a nom del marit. Després caldrà que se l'ajudi amb serveis socials...

Octavi ha dit...

Es pot dir més alt però no més clar. Realment has fet una anàlisi de tot el que s'ha dit d'aquest impost formidable. Resulta sorprenent, per no dir indecent, que qui ha tingut la responsabilitat del govern en aquest país durant tants anys, sense tocar una coma de l'impost, ara ens vingui a dir que és injust.

Si aquest impost és injust, aleshores ho són tots. Altra cosa és que calgui una reforma del mateix per a evitar situacions injustes, que sens dubte es deuen produir, però no de forma generalitzada com ens volen fer creure.

popota ha dit...

"I que ERC defensi això fa que se'm caigui la cara de vergonya."

A mí el que em fa caure la cara de la vergonya és la premsa orgànica que ha "informat" de tal mentida.

"Sempre es pot millorar la inspecció i és veritat que n'hi ha que saben trobar les escletxes del sistema. Sembla més lògic millorar la inspecció i tapar les escletxes que treure l'impost."

No només ho sembla, ho és. Veurem si amb la reforma que ve algú gosa posar-hi remei o ens n'haurem d'assabentar d'aquí deu anys amb un informe de la sindicatura de comptes.

Salut,

Anònim ha dit...

Bon dia,
Sóc ex-alumna de la facultat de Turisme de Girona. Desgraciadament el meu pare va morir fa dos anys, i he de pagar molts diners per una propietat que em va deixar, formada per un local comercial i una casa. El meu pare va començar a fer reformes de tot l´edifici i no va poder acavar, per tant el local comercial no estava en aquells moments llogat per les obres, pero el meu pare tenia altres ingressos i podia anar-les pagant.
El meu pare va morir el 2007, quan encara no hi havia crisis, i desde el moment de la seva mort, com que encara no he liquidat l´impost per que no puc, s´han anat generant interessos. A més a més l´import que em demanen ara, després de que durant dos anys el meu advocat hagi estat demanant els màxims aplaçaments legals, he de pagar l´impost de succecions, segons al preu del 2007.
He de pagar aproximadament uns 120.000 euros d´impost sense poder pagar-lo, estic cobrant l´ajuda familiar, i no puc llogar el local comercial per a obtenir ingressos i a més a més no puc demanar una hipoteca.
Vostés pensaran: Aquesta noia en la situació que es troba hauria de vendre. Doncs no puc vendre, perquè jo tenia 15 anys quan el meu pare va fer testament, i posà una clausula que deia que no podria vendre fins que jo complís 30 anys ja que ell ja era una persona gran i tenia por de que jo, essent adolescent veiés una propietat i per poca immaduresa la vengués sense pensar. Jo li vaig dir al meu pare amb 15 anys(vaig acompanyar-lo a fer testament) que ho veia bé i que no es preocupés que jo tenia molts de sentiments per aquella casa, que era on jo havia viscut tota la vida.
No poc llogar perque s´han de fer obres al local i estic buscant un inquilí que les faci al entrar i a canvi no em pagui lloguer. No puc vendre i al no poder vendre els bancs no em donen Hipoteca perquè no podrien disposar de la finca si haguessin d´executar a causa de la clàusula que els he explicat.
No es un tema fàcil, a part animicament es passa molt malament.

Ara tinc 25 anys. El meu pare va morir i em va deixar la que sempre havia sigut la nostra casa al meu nom, i resulta que no puc llogar, ni vendre per poder pagar el malaït dret de successions. No sé com acabarà la cosa pero el que si sé es que a la generalitat de catalunya li importa tres pepinos la situació de les persones, mirant només per els seus interessos.

Es molt injust

Salutacions

Jordi Bonet ha dit...

Dius que l'impost existeix a la majoría de paisos, però no dius que com a mínim en quasi tots ells EL CONJUGE N'ESTA EXEMPT.

Dius que no es paga res per l'habitatge habitual, aixó ES FALS, hi-ha una reducció del 95%, però el 5% restant s'afegeix a la resta de bens. I que em dius si el difunt s'ha vist obligat a passar mes de dos anys vivint a una residència, trobes just que es perdi la reducció?, mira, a Bélgica com a mínim la lletra petita contempla la causa de força major, aqui ni aixó.

I que me'n dius de l'incompliment del vostre propi programa electoral de les eleccions generals 2008, vareu posar clar i català que endegarieu la reforma al govern estatal, em podeu dir que heu fet fins ara?

Ep, i saps de sobres que les grans fortunes de veritat se n'escapoleixen de mil maneres, el día que tu en Herrera i cia. aconseguiu que paguin, potser em callaré.

I no em facis riure, dius que si amb els 1.000 milions feu o manteniu tants col·legis, escoles bressol, etc. Mira, a Badalona el 2006 vareu prometre 11 equipaments socials que havíen d'estar ja enllestits, hores d'ara només un es una realitat, i d'un altre tot just s'han començat les obres.

I tantes coses mes, però no et preocupis, tot plegat ja sortirà en premsa, les coses s'ha d'explicar be i no a mitges.

Jordi Bonet ha dit...

Una cosa mes, dius que una herència de quasi un milió d'euros tributa uns 7.000 d'impost, suposo que t'has basat en un estudi de la REAF que es incorrecte, si es fa be el càlcul, nomes el vidu/vidua hauría de pagar mes de 15.000 €, i els fills, dependrá de quants en tingui, pero per el 25% de legítima, podríen arribar a pagarne entre 6.000 y 14.000 € mes.

Oscar ha dit...

Un raonament ple de demagogia i una certa ignorància:
A europa, el pais paradigma de bebestar social, Suecia no te aquest impost.
Els colombians admiran el sistema fiscal EUROPEU, tant de bo aquest impost estés homologat amb Europa.
En quant a la "bonificació" del pis amb valor inferor a 500.000€, convindría que excpliqués tota la lletrta petita que, en els casos més punyents invalidan aquesta bonificació. En quant a les donacions en vida també hauries d'explicar las càrregues afegides tant en IRPF com en plusvalues i, ademés, els condicionants de temporalitat existents

don-aire ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sociata ha dit...

A en Jordi Bonet

Vaja, els de "No successions" contraataquen, ves per on. Jo en primer lloc et recomanaria una web una mica més endreçada, perquè amb tots els respectes fa mal d'ulls.

En segon lloc, et demanaria una mica de respecte, perquè en Donaire s'ha expressat amb la més gran de les correccions en el seu post i em sembla que el teu to està pasat de voltes.

Del teu escrit un podria deduir que estàs per la reforma. Evitem que paguin els consortes, millorem els mecanismes per a què paguin tots..., però la teva web, la teva proposta i la teva organiztació es basa en ELIMINAR L'IMPOST, que no pagui ningú.

Et faré dos preguntes, Jordi, que m'agradaria que em contestessis:

1. Et semblaria bé modificar l'impost i fer-lo més ajustat o estàs per l'eliminació en tots els casos?

2. Estàs a favor d'apujar un altre impost (quin?) o d'eliminar alguns serveis (quins?)

Anònim ha dit...

Hi ha moltes incorreccions, i moltes dades que Vostè no nomena. Podria rebatre-li els 10 punts, però per a no estendre'm gaire, el faré només d'alguns:

6.- A França el cònjuge està exempt i els descendents fins a 156.359 € (a Catalunya 18.000 €).
A Alemanya el cònjuge té exempts fins a 500.000 € i els descendents fins a 400.000 €.
A Noruega, Dinamarca i Luxemburg, entre altres, estan exempts de pagar l'impost tant el cònjuge com els descendents.
En Regne Unit el cònjuge exempt i els descendents fins a 312.000€ exempts.
A Suècia, no existeix aquest impost.
En Suïssa exempts, cònjuge i descendents, excepte al Cantó de Ginebra: 3.265 € exempts, resta entre el 0% i el 6%.
I en EE.UU. que també ha nomenat, el cònjuge està exempt, i els descendents tenen una exempció de fins a 3.500.000 $.
Aquests són només alguns exemples, hi ha mes.

7.- Tota la gent sap molt bé que els rics no paguen aquest impost perquè les empreses tenen una reducció en aquest impost del 95%. I quin ric no té tot el seu patrimoni dins d'aquestes empreses, o sinó crea una per a això directament? Anem, home...

8.- Si algú a Catalunya hereta un milió d'euros, encara tenint en compte que la residència habitual té una reducció (amb condicions, que tampoc no explica) del 95%, fins a un import màxim de 500.000€, l'import que haurà de pagar per aquests 500.000€, a part de la residència habitual, serà de més de 100.000 €. Agafi, agafi, la taula de contribucions que preveu la llei:

Base liquidable
(fins a euros) 400.000,00

Quota íntegra
(euros) 78.548,80

Resta base
liquidable
(fins a euros) 400.000,00

Tipus aplicable
(percentatge) 28,87

D'on treu Vostè Aquesta xifra de 7.000 €? D'on si us plau? Ja està bé d'enganyar al personal.

I després diu que existeixen llegendes urbanes. Les llegendes urbanes són aquestes que Vostè ha exposat aquí..

don-aire ha dit...

Francesc

Tot depèn del valor de l'immoble. Fins a 500.000 euros està exempt, de manera que el mite de la àvia desnonada és només un mite.

I en tot cas hauríem de reflexionar com a societat el tema de la separació de béns. Si el volem mantenir, hem d'assumir que diem explícitament que el meu patrimoni és meu i el teu és teu. Volem corregir una vegada morts el que en vida no es va corregir.

En resum, si la pobre àvia viu en un habitatge que està valorat fins a 500.000 euros, no paga res.

don-aire ha dit...

Ex-estudiant

Lamento la situació en la que et trobes, però estaràs d'acord amb mi que és molt especial. En primer lloc, perquè va ser anterior a 2007. La llei ja s'ha modificat i per desgràcia tu no t'has pogut beneficiar; però les persones ara tenen un règim diferent del que et vas trobar tu (o del que em vaig trobar jo).

És estrany també per aquesta estranya clàusula. Estaràs d'acord amb mi que es tracta d'una situació excepcional (tinc el patrimoni, però no el tinc).

Lamento molt la situació en la que et trobes. I entenc el teu enuig. Només et puc dir que s'ha modificat la llei i que ara hi ha un nou projecte que intentarà corregir les situacions injustes.

telenieko ha dit...

"Tal i com planteges, en tot cas sembla que es demani la supressió de l'IVA pel nínxol, la caixa o la làpida."

Espero que com a mínim sigui al 4%, però no, no en demano la supressió. He dit "impost *per els* morts" no per enterrar-los.

"És molt més difícil encara que la meitat de l'habitatge tingui un valor de 500.000 euros."

Primera i segona residència...

"Un model en el que el 85% paga el 15% té pinta de progressiu."

No dic que no sigui progressiu, dic que la part alta de la progressió s'en cuida molt de no aparèixer, i que els 17000 que dius no son els "més més rics" o "tota tota la seva riquesa".

"Ara no sé si demanes retirar també l'IRPF"

No, dic que no pots argumentar la justa mesura de tots dos impostos com ho fas. No li pots dir al Miquel "El IRPF és just: tu pagues el doble que el pare del Joan, però es compensarà quan mori". No pots pretendre vendre la moto que el IDS compensa la diferència entre el IRPF de un i l'altre; Aleshroes tampoc els pots lligar.

I el debat del IRPF és un altre tema també ben complicat, soc de la opinió que s'ha de pagar *pel que es gasta* i no *pel que es guanya*. Ara pagues en els dos casos: IRPF + IVA. Però insisteixo: és un altre debat.

don-aire ha dit...

Jordi Bonet

1. Dic que existeix a la major part de països d'Europa i ho mantinc. De fet, tu també ho dius.

2. El segon paràgraf és una absoluta equivocació. Torna a llegir-te la llei, si us plau, perquè estàs totalment equivocat. I és curiós perquè aquest error teu s'ha escampat. Per favor llegeix l'article 12 de la Llei 17/2007.

3. Les grans fortunes sí tributen. Moltes d'elles. En tot cas, una situació similar es dóna amb l'IRPF i a mi no se m'acut proposar eliminar l'IRPF.

4. JO et dic que amb 1.000 milions es fan les escoles que es fan. No parlo de governs. El govern que governi ara i en el futur disposarà dels recursos per a fer escoles. Si a tu no t'agrada aquest govern, votes per un canvi i ja està.

Però el que em resulta incomprensible és aquest argument, ("no em facis riure" em dius): Com jo considero que no invertiu bé els recursos, proposo reduir els recursos de la Generalitat. No et smebla més lògic demanar que s'inverteixin bé els recursos?

5. Em parles moltes coses que sortiran en premsa. Aquesta bitàcola està oberta a tots els comentaris, no cal que t'esperis. L'argument: "Jo sé una cosa que ara no et puc dir, però si te la digués quedaries mort i veuries que jo tinc raó" no em deixa possibilitat de rèplica.

6. No. Em baso en una situació real que va aparèixer en un mitjà de comunicació i que va escandalitzar tothom.

7. Gràcies per les teves aportacions. Espero que trobem un punt de trobada. En tot cas, m'han semblant pertinents les preguntes que t'ha fet un altre comentarista:

(a) Veuries amb bons ulls una reforma de l'ISD o estàs per la supressió en tots els casos?

(b) Estàs a favor d'apujar l'IRPF o de baixar les inversions per a compensar els 1.000 milions?

Anònim ha dit...

Resposta per a “Lo Tarlà"

Però vostè pensa de veritat que els Lara, els Millet, els Godó, els Serra Farré, els Núñez, els Gaspart, els Reina, els Thyssen, etc… paguen aquest impost ?

LES GRANS FORTUNES NO PAGUEN IMPOST DE SUCCESSIONS.

Les empreses y societats tenen unes reduccions del 95%.

don-aire ha dit...

Óscar

Un raonament ple de demagogia i una certa ignorància:
A europa, el pais paradigma de bebestar social, Suecia no te aquest impost.


Bé, em permetràs que et digui amb tota cordialitat que si les faltes d'ortografia són un indicador d'ignorància, surts a falta per cada quatre paraula.

A Suècia tenen un IVA astronòmic, un IRPF molt més alt i mantenen l'IP. Hi ha altres països que mantenen un model extraordinari de societat del benestar i el mantenen.

Els colombians admiran el sistema fiscal EUROPEU, tant de bo aquest impost estés homologat amb Europa.

Jo parlava en termes genèrics de fiscalitat, de pressió fiscal. A Espanya tenim una pressió fiscal baixa i vosaltres demaneu que la reduïm encara més. L'única cosa que vull comentar és que a Europa es paguen més impostos que a Espanya i aquesta és una de les raons per les quals tenen un sistema de serveis públics més fort.

Cada vegada que demanem eliminar un impost, demanem reduir les despeses socials.

En quant a la "bonificació" del pis amb valor inferor a 500.000€, convindría que excpliqués tota la lletrta petita que, en els casos més punyents invalidan aquesta bonificació.

Expliqui-la vostè si és tan amable. Amb la llei a la mà

En quant a les donacions en vida també hauries d'explicar las càrregues afegides tant en IRPF com en plusvalues i, ademés, els condicionants de temporalitat existents

Tots els gestors coincideixen en destacar que la millor opció per a la transmissió és la donació en vida. Vostè ho nega?. La meva pregunta és: Si és la millor opció, per què tants pocs adeptes?.

Gràcies per les seves aportacions.

don-aire ha dit...

Hi ha moltes incorreccions, i moltes dades que Vostè no nomena. Podria rebatre-li els 10 punts, però per a no estendre'm gaire, el faré només d'alguns:

Si vol rebatre els 10 punts, ho ha de fer. Si no ha fa, llavors ha de dir "Li rebatré només tres punts". Perquè jo no puc contraargumentar davant de l'argument "Tinc una refutació excel·lent pel punt segon, però no li diré". Si no me la diu, a efectes pràctics, no la té.

6.- A França el cònjuge està exempt i els descendents fins a 156.359 € (a Catalunya 18.000 €).
A Alemanya el cònjuge té exempts fins a 500.000 € i els descendents fins a 400.000 €.(...)


Gràcies. Jo també m'he mirat la pàgina de No successions. Però, no li sembla a vostè que m'està donant la raó. Vostè està dient que hi és a tots aquests països, amb variacions respecte al nostre model, però que hi és, oi?.

7.- Tota la gent sap molt bé que els rics no paguen aquest impost perquè les empreses tenen una reducció en aquest impost del 95%. I quin ric no té tot el seu patrimoni dins d'aquestes empreses, o sinó crea una per a això directament?

Depèn del cas. En primer lloc, vostè i jo estaríem d'acord que les empreses heretades tinguin un règim diferent. Si el que m'està proposant és que desaparegui aquesta bonificació per les empreses, llavors crec que ens equivocaríem.

En segon lloc, aquestes famoses empreses que gestionen el patrimoni tenen pros i contres. Li diré que si jo fos milionari no ho faria pas. No conec massa milionaris, però sí que li puc comentar el cas d'un (de fet, d'una). I em consta directament que va pagar una morterada per IDS.

En tot cas, estaria vostè d'acord en una modificació de la llei?. Com la modificaria?.

Anem, home...

Anem, anem

8.- Si algú a Catalunya hereta un milió d'euros, encara tenint en compte que la residència habitual té una reducció (amb condicions, que tampoc no explica) del 95%, fins a un import màxim de 500.000€, l'import que haurà de pagar per aquests 500.000€, a part de la residència habitual, serà de més de 100.000 €. Agafi, agafi, la taula de contribucions que preveu la llei:

Aquest era un cas específic, que va sortir a l'Avui. Allà veurà les condicions de la persona que es va veure afectada per aquesta situació i entendrà el perquè.

I després diu que existeixen llegendes urbanes. Les llegendes urbanes són aquestes que Vostè ha exposat aquí..

Gràcies per les seves aportacions.

Jordi Bonet ha dit...

Per en Sociata

Dius que el nostre web fà mal d'ulls, be, potser serà perque està fet per aficionats, llàstima que no poguem fer com càrrecs públics que encarreguen aquestes tasques a empresas o profesionals, ara, a càrrec de tots nosaltres es clar.

Pel que fà als meus comentaris, no hi veig cap falta de respecte, sorna potser, però es que ja n'estem farts de que es diguin les coses a mitges, de moment no veig que m'hagis rebatut cap dels meus arguments, i aixó que no he respost a tots els punts del seu decàleg.

No discutim la existència en si de l'impost, el que discutim es la manera que hi ha d'aplicarlo, tornem-hi a Europa ja que al honorable conseller li agrada anomenar-ho en totes les seves intervencions, sentiu-ho tots ben fort CONJUGE EXEMPT, aixó com a mínim, qui vulgui saber mes detalls, a la nostra super lletja web ho trobarà.

I ara la resposta a les teves preguntes:

1. Si la reforma es realment profunda, pot ser que quedem satisfets, però el que falta es que les propostes es posin sobre la taula, cosa que ningú ha fet.

2. L'honorable conseller Castells tenía un plà d'estalvi de 900 milions preparat que segons ell no afectaría a les polítiques socials, gairebé tot just el que es te pressupostat d'ingressos per aquest impost (ara, veig que avui la Natàlia Caba ja ha dit que tindreu sort i seràn 100 milionets mes, mira que be!), ara, com es va signar al final l'acord de finançament, sembla que ja no fa falta, mira, les mesures que s'estàn prenent subtituïnt els banquets per sucs de taronja, son de cara a la galería, hi ha molt on estalviar, i si no, no haver estirat mes el braç que la màniga. Ara, ja que entrem en la pujada d'impostos, perque el PSC no es rebela contra la reforma endegada per el govern central que no afecta a les grans fortunes?

Ara, et deixaré que em titllis de demagògic dient tot alló que moltes vegades la gent del carrer expressem a les simples cartes al director:

25 milions tirats a la paperera en el programa informàtic Gaudí.

X milions en subvencions incontrolades.

X milions en informes de dubtosa utilitat.

X milions en ambaixades on de vegades ni els ambaixadors parlen la llengua del païs on s'ha establert. Feu com els bascos, les que no donguin el rendiment previst, tanqueu-les ja mateix.

X milions en contractes de rènting de cotxes de super luxe, hiper contaminants, etc. Mentre hi han mossos sense casc propi.

X milions en costos administratius, tu et creus que una persona gran tingui que omplir formularis diferents per prestacions socials semblants, on son les famoses finestretes úniques?

Mes X milions robats per càrrecs públics i els seus amiguets, i la vergonya es que aquests casos s'acabin destapant per la intervenció de l'estat, de que coi serveixen els que cobren per controlar-ho aqui.

Ah, potser em criticaràs per no haver concretat algunes xifres, amb una mica de paciéncia se que algunes les trobaría, però mira, com no em puc dedicar en exclusiva a la tasca reivindicativa de l'associació perque no en cobro un duro, tinc que cumplir també amb la feina que ens dona el substent.

Anònim ha dit...

Llegint els uns i els altres, em sorprén la mala educació i el to dels "anti impost". A veure si hem de demanar perdó per discrepar en democràcia.

A mi em sembla que les societats funcionen amb impostos, com molt bé argumenta l'autor del post. Jo els pago religiosament i em sembla bé fer-ho.

I la majoria de les persones que naveguen per la xarxa i comentem en aquest i altres blogs, també treballem i tenim les nostres ocupacions.

Anònim ha dit...

Deixem les coses clares, Els de No sucessions demanen el següent (copy & paste del seu web):

"Aconseguir a Catalunya LA REDUCCIÓ D'AQUEST IMPOST A UN NIVELL SUPORTABLE, es a dir, al menys un 99% menys que l’actual"

Ole. Aconseguir que l'impost sigui suportable vol dir que el rebaixem en un 99%.

Anònim ha dit...

Quan us toqui a vosaltres pagar el dret de successions, ja em parlarem si en penseu igual. Perquè a qui fins que algú no li toqui el "premi" no sabrà realment que significa el dret de successions.

Anònim ha dit...

Però només entre cònjuges i entre pares i fills, aixó no ho diu vostè.

sociata ha dit...

A l'últim Anònim, perquè sembla que això s'omple d'anònims:

T'has quedat retratat amb aquest comentari, maco. De manera, que tu estàs aquí defensant els teus interessos particulars. Jo tinc la sort de tenir pares encara joves i amb bona salut. Però el dia que em faltin , que espero que sigui el més tard possible, tindré dos cases, la de la meva mare i la del meu pare, de manera que si fos egoista, com tu, diria que se suprimís aquest impost.

Jo no baso la meva vida en el capital immobiliari dels meus pares. Els he demanat mil vegades que es venguin una de les cases i que es pategin els diners i que l'altra casa la mantinguin per viure-hi, però a mi no m'interessa la seva casa. Tinc la meva feina modesta i m'he guanyat el que tinc a pols, no necessito el patrimoni dels pares per a res. I si algun dia he de pagar l'impost ho faré absolutament convençut de què és juts i necessari.

M'estàs dient que si no l'he de pagar llavors em sembla bé i si l'he de pagar llavors m'ha de semblar malament?

Anònim ha dit...

Efectivamente, don-aire, la mayoría de países europeos tienen impuesto de sucesiones, pero ese no es precisamente un argumento para no modificar el I.S. en Catalunya, ya que si quieres comparaciones con Europa tendrás que decir que la mayoría de países europeos tienen mayores exenciones en el impuesto que nosotros. Y esta coletilla tú no quieres que se diga.

Jordi Bonet ha dit...

Per en don-aire

1. Be, jo torno a dir que a la majoría de paisos Europeus com a mínim el cónjuge queda exempt, sembla talment que aixó es vulgui amagar, si fem comparacions, s'han de fer ben fetes.

2. Ja m'he rellegit l'article 12 de la llei 17/2007 i no veig en que estic equivocat, es una modificació de l'article 2 de la llei 21/2001 en la que está fixada la reducció en un 95%, per tant l'afirmació de que un pis de menys de 500.000 euros no paga que hem sentit dir a l'horable conseller Castells, no es certa, un 5% del valor del pis, si que paga.

3. I que me'n dius de les SICAV'S amb els seus Mariachis i altres mandangues, si els mateixos inspectors fiscals estàn que trinen, però el govern central està protegint les grans fortunes fins a convertirles en pràcticamente intocables.

4. I jo et dic de que el que diuen els governs que faràn, aqui a Badalona no hem vist ni un 10%, per tant com voleu que em cregui els discursos oficials vostres (perque aquest discurs ja l'hem llegit i sentit d'altres).

5. El que sortirà en premsa, no crec que sigui cap secret, la nostra web es pública, i el fòrum també. Be, en esencia aprofitarem per aclarir coses que en la nostra opinió s'expliquen a mitges.

6. Si em dius quin mitjà de comunicació ho va publicar, faré els meus càlculs, però tenint en compte que la tarifa de l'impost comença en el 7,42%, ha d'estar mal explicat, potser el hereu tenía una minusvalidesa del 65% o mes, ja que si no no m'ho explico, posem que del milio d'euros, mig fos de la vivenda habitual que gaudiría d'una reducció de 475.000, llavors la herència neta inclos el 3% d'aixovar sería de 555.000 €, d'aquests restem-hi els 18.000 € per parentiu, queda una base imponible de 537.000 € que segons les tarifes que es poden veure a www.e-tributs.cat, li tocaría 118.100 € d'impost si fos un sol hereu, uns 80.000 € si fossin 2, uns 67.000 € si fossin 3, etc. No veig la manera que tal herència pugui pagar només 7.000 €.

7. Abans de poder tenir un punt de trobada, se'ns haurà de concretar en que quedarà aquesta reforma, fixa't que ni tant sols s'han anat deflactant els trams de la tarifa segons la inflació, si aixó s'hagues fet, un dels exemples que fem servir que es el d'un mileurista que rep una herència valorada en 100.000 €, en lloc de pagar mes de 9.000 € d'impost, en pagaría la meitat. Ep, i aixó fent els números amb la inflació mitja estatal, ja saps que un dels trets diferencials catalans, es que precissament tenim una inflació per sobre de la mitja.

Ah, les respostes a les preguntes a) i b) ja li he donat a en Sociata, però pel que fà a compensar aquests 1.000 milions, l'honorable conseller Castells al 2005 va dir que es preveia que la recaptació per aquest impost s'estabilitzés sobre els 450 milions, per tant suposo que pressupostàriament aquest creixement no estava pas previst, així que el problema es que s'ha generat una despesa que potser no s'hauría d'haver generat.

Anònim ha dit...

Punt 4.- I tot el que dius que es pot fer amb 1.000 milions, jo em pregunto, com ho fan en les altres comunitats autònomes que pràcticament ho han suprimit?

Tan ximples som aquí a Catalunya que no sabem utilitzar bé els diners?

popota ha dit...

Benvolgut Donaire,

Hauríeu de pujar el tipus de l'impost al 100%, incloent la socialització de les propietats com empreses entre els treballadors. Seria una política en favor de les famílies, que evitaria dolorosos enfrontaments per les herències.

Salut,

Anònim ha dit...

Els rics estan empadronats a Navarra o forman societats patrimonials que no pagan. Així, és clar qui paga el peatge de la mort. És això justícia social?

UPC ha dit...

Me permito contestar al señor Jordi Bonet y al resto de participantes, con el fin de corregir algunos errores.

Soy investigador en fiscalidad europea y me permito hacer algunos apuntes sobre las cuestiones planteadas.

1. Efectivamente, el señor Donaire tiene razón cuando dice que el impuesto de sucesiones es común en la OCDE, aunque también es cierto que hay países como Israel, Nueva Zelanda o Suecia donde este impuesto ha sido anulado.

Lo más importante es no generalizar, porque cada modelo tributario tiene sus particularidades que responen a las singularidades fiscales de los países y a su tradición. Pero le voy a detallar algunos errores:

- Italia sí tiene una "tassa di successione", que fue reintroducida en el país a finales de 2006 ante los problemas financieros del país. Nueva Zelanda también se plantea la recuperación y en Suecia dependerá del color del futuro gobierno.

- En Estados Unidos, la competencia es de los estados y en varios de ellos está asentada el impuesto, como en Indiana, Maryland, Kentacky...

- En la casi totalidad de los modelos impositivos por donaciones se incluyen los cónyuges, aunque con exenciones normalmente fijadas sobre umbrales de valoración catastral corregidas. En Gran Bretaña y en Irlanda las "inheritance taxes" sí afectan a los cónyuges.

- No es fácil eludir el pago del impuesto mediante el cambio de domicilio. El sujeto pasivo del impuesto no es el causante, sino el causahabiente de manera que quien tendría que cambiar de residencia es el futuro perceptor de la herencia. Como saben, el cambio de domicilio fiscal se hace efectivo a partir de un número determinado de meses (normalmente 24) y tiene muchas desventajas de gestión que casi obligan al futuro perceptor de la herencia a trasladar de hecho su residencia habitual a esa comunidad.

- Creo que es un error banalizar sobre las sicav y deberíamos ser un poco más precisos. En realidad, incrementar la fiscalidad sobre las sicav del 1% actual al, pongamos por caso, un 15% iríamos en contra de la Ley de Instituciones de Inversión Colectiva de 2005, que tiene como objeto la creación de empresas de capital español en suelo español. Un incremento del 15% provocaría que los fondos de inversión españoles serían un 15% menos ventajosos que los irlandeses y pondría en peligro el maltrecho sistema de inversión en capital productivo.

Muchas personas creen que las sicav evaden los impuestos y eso no es cierto. Lo que hacen es aplazar el pago. En el momento en que uno de los miembros de la sicav vende su participación debe tributar en el impuesto sobre la renta el capital devengado.

- Es cierto que España tiene uno de los modelos de presión fiscal más bajo de Europa y que las posibilidades de equipararnos a los estándares europeos exigen incrementar las tasas e impuestos y no bajarlos. Y mucho menos eliminarlos.

sociata ha dit...

La pregunta més interessant és la que formula l'anònim següent:

Punt 4.- I tot el que dius que es pot fer amb 1.000 milions, jo em pregunto, com ho fan en les altres comunitats autònomes que pràcticament ho han suprimit?

Tan ximples som aquí a Catalunya que no sabem utilitzar bé els diners?

Una de les moltes respostes és aquest enllaç.

Mònica ha dit...

Resposta a sociata i a Donaire

Jo tenia un amic. Era empresari. I dic tenia, perquè malauradament va morir fa uns mesos... tenia 49 anys.
Per motius de feina, estava 2 o 3 dies a la setmana a Madrid, pel que va decidir empadronar-se allà. Un dels motius -el motiu- va ser justament aquest injust impost...
Per desgràcia, va morir de manera sobtada a Madrid, quan feia poc més de 2 anys que estava empadronat allà.
De llegenda urbana, res de res... I ara explica a la seva dona i als tres fills el que vulguis amb el que els hi ha caigut...

sociata ha dit...

Mónica, no s'entén res del que dius

1. En primer lloc, lamento la mort del teu amic

2. En segon lloc, és molt estrany que s'empadronés en una comunitat a la que només hi anava dos dies a la setmana. Va comprar un apartament per dos dies a la setmana?. No li sortia més a compte un hotel?

3. En tercer lloc, amb 49 anys ja feia càlculs post-mortem?. Amb una esperança de vida de 80 anys?. Tenia previst viure-hi 30 anys més?

4. No acabo de veure el problema. Si mor després de dos anys, se li aplicarà las normativa madrilenya de manera que els seus tres fills i la seva dona estaran lògicament entristits però a nivell fiscal dómino, oi?.

5. "I ara explica a la seva dona i als tres fills el que vulguis amb el que els hi ha caigut". No t'entenc en absolut.

6. Hauríem de saber quin és el patrimoni del teu amic. Amb 49 anys, molt probablement l'edat dels fills hauria fixat uns nivells molt raonables. Si era empresari, la seva empresa tributava a un tipus molt baix i si el valor de la casa familiar era inferior a 500.000 euros, la situació no requeria la molèstia del canvi.

Si m'estàs dient que tenia un gran patrimoni, llavors jo hauria vist amb bons ulls que hagués tributat en el seu país.

Estic convençut que el teu amic era una gran persona, però el que va fer és èticament deplorable. També la Montserrat Caballé i l'Arantxa Sánchez Vicario han adoptat la nacionalitat andorrana per a no pagar impostos.

sociata ha dit...

Mónica, no s'entén res del que dius

1. En primer lloc, lamento la mort del teu amic

2. En segon lloc, és molt estrany que s'empadronés en una comunitat a la que només hi anava dos dies a la setmana. Va comprar un apartament per dos dies a la setmana?. No li sortia més a compte un hotel?

3. En tercer lloc, amb 49 anys ja feia càlculs post-mortem?. Amb una esperança de vida de 80 anys?. Tenia previst viure-hi 30 anys més?

4. No acabo de veure el problema. Si mor després de dos anys, se li aplicarà las normativa madrilenya de manera que els seus tres fills i la seva dona estaran lògicament entristits però a nivell fiscal dómino, oi?.

5. "I ara explica a la seva dona i als tres fills el que vulguis amb el que els hi ha caigut". No t'entenc en absolut.

6. Hauríem de saber quin és el patrimoni del teu amic. Amb 49 anys, molt probablement l'edat dels fills hauria fixat uns nivells molt raonables. Si era empresari, la seva empresa tributava a un tipus molt baix i si el valor de la casa familiar era inferior a 500.000 euros, la situació no requeria la molèstia del canvi.

Si m'estàs dient que tenia un gran patrimoni, llavors jo hauria vist amb bons ulls que hagués tributat en el seu país.

Estic convençut que el teu amic era una gran persona, però el que va fer és èticament deplorable. També la Montserrat Caballé i l'Arantxa Sánchez Vicario han adoptat la nacionalitat andorrana per a no pagar impostos.

Albert ha dit...

(Poso el meu comentari en dues parts (o tres) perquè m’he passat, però ara ja ho tinc escrit. Em sap greu haver-me allargat tant):

Ja que es parla de comparacions amb la resta de països europeus, valdria la pena tenir en compte les diferències salarials entre aquests països també. Com podem estar parlant de les quantitats que estem parlant, amb sous que, amb sort, arriben a 1000 €... I amb uns salaris mínims oficials com els que tenim?

La pressió fiscal és més alta a la resta d'Europa. Bé, segurament sí, però caldria veure també com es gasten els diners recaptats. No dic ni que ho facin millor ni pitjor, perquè no tinc un coneixement prou bo com per poder-ho comparar, i aquí en sabeu molt, o almenys ho sembla.

Jo crec que és just que hi hagi un impost de successions, però no com l’actual, que des del meu modest punt de vista, em sembla exagerat. Diria que la majoria estareu d’acord amb mi que actualment és desproporcionat, però també que és just que d’alguna manera calgui pagar un impost. No estic a favor de l’eliminació, però sí que es reguli d’una manera lògica i justa. Em costa d’entendre la lògica de com una propietat, immoble o bé que ha pagat tots els seus impostos corresponents, n’hagi de pagar un altre de tan elevat al passar d’un pare/mare a un fill/a. Ho sento, però no ho entenc. Si algú m’ho pot explicar, ho agrairé.

Penso que pagar un impost d’aquestes característiques, actualment pot suposar problemes per a molts hereters, ja que en molts casos es tracta de quantitats molt importants a pagar en un període molt curt de temps, en el que sovint cal arreglar moltes altres coses, i amb un estat anímic, diguem-ne, poc còmode. Per què no es permet allargar el període de pagament en proporció a la quantitat a pagar, a la nòmina de l’hereter i/o a altres criteris, i es posen facilitats de veritat per tal que allò guanyat amb l’esforç d’anys d’una família pugui ser dels seus hereus? O és que els pares no treballen per poder deixar els seus fills en la millor situació possible? És greu fer això? Perquè en alguns comentaris, perdoneu-me, però ho sembla.

I en la línia d’allargar el període de pagament, una reflexió que no ve al cas, però m’ha vingut ara al cap. Me la rebatreu molt ràpidament, però ja que hi som, posem més llenya al foc: l’estat quan recapta, recapta, i s’ha acabat, no es pot anar tard i si hi vas, interessos. Si en lloc de diners fossin aliments, semblaria l’edat mitjana. Cada any, a pagar i callar, i pobre de tu que vinguis un dia tard. I si vols viure on vivien els teus pares, ara morts, a pagar i callar, i de nou no facis tard! (Ja sé que em direu que el que el país recapta ho reinverteix al país, territori, societat o com vulgueu dir-li...ja ho sé, i no pretenc dir el contrari, però no està de més fer-hi una reflexió i veure quines coses potser no han canviat tant en 1000 anys, salvant-ne molt les distàncies. No em mal interpreteu sisplau).

Donacions. Actualment no sé com està la llei, perdoneu la meva ignorància. A mi em va tocar, amb la llei d’abans del 2007, pagar dues vegades: la primera perquè el meu pare em va fer donació d’un immoble (que jo hipotecaria per poder-lo rehabilitar per viure-hi), sobre el que vaig pagar l’impost de donacions. Al morir ell però, al cap de menys de 5 anys, vaig haver de tornar-lo a pagar a l’herència. Entenc que estigui així regulat perquè d’aquesta manera s’evita que, al veure’s la mort al damunt, es facin donacions per evitar pagar-ho a l’herència, que té, o tenia, un cost més elevat. Però quan no es fa expressament, és una putada de nassos. Bé és cert que no acabo d’entendre perquè la gent no fa més donacions. Potser perquè és un tema prou delicat a tractar en família? No ho sé...

Albert ha dit...

També amb la llei d’abans del 2007, sobre el domicili habitual es reduïa un 90% l’impost, això sí, no te’l podies vendre abans de 5 anys, sinó, havies d’aportar aquest 90% que t’havies estalviat. Així doncs, si a algú l’hi cal vendre per poder pagar, em sembla que és una mica difícil amb el domicili habitual, no? Actualment no sé si això es manté o ha variat. A més, aquí calia sumar-hi l’aixovar (fins ara només he sentit parlar de continents, i no de continguts), que malgrat es pugui tractar de quantitats menys rellevants... tot suma.

Sobre el punt 3:
En Donaire diu: Com és que ara utilitzem com a argument que a Castella i Lleó, a Astúries o a Madrid l'impost és molt més baix?. És això un argument?. Per això volem l'autonomia fiscal?. Per a reclamar una equiparació amb la resta de comunitats autònomes?.

Si no ho he entès malament, el teu contraargument és que no és just que ens comparem a la resta de CCAA? Així doncs no és valid comparar-se a altres CCAA mentre no tinguem autonomia fiscal? I per què no? Mentre no gaudim de plena autonomia fiscal, no entenc perquè no és just que ens hi comparem, ho sento.

Sobre el punt 4:
És un greuge comparatiu per Catalunya? Jo crec que sí. Un percentatge important dels impostos pagats pels catalans no torna a Catalunya, no? Llavors, com que aquí ens calen més calers, hem de tornar a pagar. No és un greuge, això? Les altres comunitats no tenen un sistema sanitari com el nostre? Doncs per què no fem pagar 1 € per cada visita a la sanitat pública? Que és injust per qui hi ha d’anar molt sovint? Sí, però també és injust actualment per qui té la sort de no anar-hi. 1 € per cada visita són moooooolts calers al llarg de l’any eh? I crec que no es tractaria de cap quantitat exagerada, que en general el ciutadà es podria permetre. També s’hi podrien establir excepcions segons certs criteris, per tal d’evitar greuges en segons quines situacions.

Sobre el punt 7:
Digueu-me ignorant, o mal pensat, com preferiu, però m’agradaria tenir la certesa que els realment rics paguen en la mateixa proporció que la resta. Em sap greu, però em costa de creure que paguin quantitats que els representin els problemes que representen a la resta. No perquè l’estat els ho faciliti, sinó perquè tenen mitjans i recursos per saber com fer-ho. Aquí qui rep garrotades de tots costats és la classe mitjana, la mateixa que crec acabarà desapareixent per deixar lloc als rics i als pobres, i prou.

Sobre el punt 8:
Em sembla d’una falta de coherència i de rigor polític que un partit que ha estat 23 anys al poder, mantenint l’impost, ara, per ser a l’oposició i ser el “protagonista bo” del debat, n’exigeixi la supressió. No ho entenc. Em sembla d’una baixesa política extraordinària. Això ho extrapolo a tots els partits polítics, que fan el mateix amb el que els convé.

Albert ha dit...

Sobre el punt 9:
En Miquel Cantalozella, que té les celles cremades de tan treballar, segurament haurà de fer servir tots els seus estalvis quan hereti. Paga un 30 % d’IRPF perquè té un sou considerable, diguem que no és “mileurista”. Si a més els seus pares, amb les celles també cremades, després de treballar 40 anys han aconseguit comprar un apartamentet com a segona residència (un luxe, sí, però aconseguit amb esforç), que en el seu moment els va costar 8 milions de pessetes (els estalvis d’una vida), però que ara resulta que val 250.000 €. Llavors sí que en Miquel Cantalozella s’haurà d’endeutar, i ves a demanar un crèdit o hipoteca, ara. Sort que en Miquel té un contracte fix, que si no... I ves a saber si té 35 anys i encara viu a casa dels seus pares, perquè està clar que si viu a casa és perquè vol, ja que accedir a una vivenda pròpia està xupat!

En Joan Capella ha viscut de gorra tota la vida, quina sort, no?. Però aquest és l’argument pel que no té dret a heretar la fortuna del seu pare, que també l’ha adquirit pagant el 30 % d’IRPF dels seus ingressos durant tota la vida, d’una manera justa? Doncs molt bé, d’acord.

I el fill d’en Miquel Cantalozella? Podrà heretar el que s’ha guanyat tan justament el seu pare, cremant-se les celles? O potser no seria just perquè resulta que és tan penques com en Joan Capella?

El que vull dir és que si ens mirem l’impost de successions per sí sol, és una cosa, però si el posem en el context de la societat actual, potser canvia una mica. I si al damunt et toca heretar de ben jove i sense haver tingut encara la possibilitat d’obtenir una feina consolidada, flipa!
Jo no sóc partidari de suprimir-lo, però si de rebaixar-lo i força, no per sota d’un 50%. Si la Generalitat té problemes de finançament, que en té, potser aniria bé girar als ulls cap a la plena autonomia financera i no cap als hereters de qui s’acaba de morir. No estaria de més, també, controlar millor la despesa i fer-la més austera, en lloc d’ostentosa; fer pagar despeses mínimes per alguns serveis (com he proposat amb les visites metges); per què no una “taxe de séjour” encara que sigui molt petita (França, el primer país receptor de turisme del món, la té des de fa un segle..., i no passa res.); mà dura contra la corrupció i no fer-la pagar a caps de turc i “si te he visto no me acuerdo”; i també més sinceritat política i no gastar tanta saliva, temps i diners en discussions, duels i rivalitats, en certs casos, indignants entre partits (i no em refereixo a aquest debat, precisament), i no pas per discutir, d’una manera seriosa, els problemes que veritablement amoïnen. Darrerament sembla que és més important el partit, que no pas la col•lectivitat de votants a qui representen. O almenys a mi m’ho sembla, potser m’equivoco, tan de bo.

Per acabar (ja era hora, no?): Estic d’acord en què el to d’en Jordi Bonet no és el més correcte. Però em sembla pobre, sense conèixer-lo, contraargumentar la seva, i segurament també meva i de molts, ignorància sobre lleis, amb les seves faltes d’ortografia, malgrat puguin fer mal d’ulls, o amb l’estructura de la seva web. Tampoc m’ha agradat que en molts casos es desprenguin tics tan polititzats, afavorint l’enfrontament, segmentant en grups i enfotent-se del que un col•lectiu de gent creuen, amb tot el seu dret, com és el cas dels de No Successions, en un sentit i altre.

José Antonio, felicitats pel text i per la moguda que has aconseguit crear.

jrosell ha dit...

Donaire, En quins impostos té capacitat la Generalitat?
Demà et responc més extensament amb un post.
Ja veig que hi ha gent que també t'ha anat donant guerra.

Oscar ha dit...

A don Aire:
He de dir-te, per si no ho saps, que no són el mateix faltes d'ortografia que errors al picar les tecles.

Ara vull posar-te un exemple tipus de la casuística de moltes famílies i digues-me la teva opinió:

Una matrimoni on el treball d'ella és el de mestressa de casa i el treballa en una fàbrica. Al llarg dels anys i gràcies a les aportacions econòmiques d'ell i a l'organització d'ella aconsegueixen fer-se amb un patrimoni que consta del pis on viuen, una caseta per als caps de setmana i un compte d'estalvi. Tot això s'ha anat posant en nom dels dos.

Arriben a la jubilació i els queda la pensió del marit com únic ingrés. Desgraciadament mor l'esposa.

La meva pregunta és: És just que el vidu hagi de pagar pel 50% del seu patrimoni?

Evidentment haurà d'acudir a préstecs o, si escau, seran els fills qui afrontin aquest impost, impost que, en el seu moment, haurien de tornar a pagar.

Oscar ha dit...

A sociata

L'enllaç que deixes duu a una notícia sobre la privatització de la sanitat a Madrid, amb la intenció de demostrar que el nivell de serveis socials a Catalunya és superior.

Has escollit un mal exemple ja que aquí tenim una privatització encoberta (Llegeixi's Consorci Sanitari Integral) i, precisament la Sanitat a Catalunya no és un exemple a posar.

Perquè no parles d'Andalusia? Impost de successions molt millorat i serveis socials millors que a Catalunya.

Ah! No veig apropiat que l'enllaç al teu nom sigui el de la pàgina del PSC, la teva opinió no és necessàriament la de tots els afiliats ni la de tots els que apareixen en el "*quí és *qui", o dones el teu nom o sigues anònim però no t'amaguis darrera d'un col·lectiu

don-aire ha dit...

Per Albert

Ja que es parla de comparacions amb la resta de països europeus, valdria la pena tenir en compte les diferències salarials entre aquests països també. Com podem estar parlant de les quantitats que estem parlant, amb sous que, amb sort, arriben a 1000 €... I amb uns salaris mínims oficials com els que tenim?

Crec que aquest argument hauria de ser a la inversa. Alemanya i Catalunya comparteixen el mateix llindar d'exempció, que és 500.000 euros, però mig milió d'euros és menys a Alemenya que aquí.

Precisament quan es compara amb la resta d'Europa, hem de tenir present que 18.000 euros a Catalunya són més diners que 18.000 euros a Luxemburg


La pressió fiscal és més alta a la resta d'Europa. Bé, segurament sí,

No, és un fet objectiu. La pressió fiscal és empíricament més alta a la resta d'Europa

però caldria veure també com es gasten els diners recaptats. (...)

Això sempre, amb o sense impost de successions. Els ciutadans tenen dret a exigir que la despesa pública sigui eficient

Jo crec que és just que hi hagi un impost de successions, (...)

Aquí hi ha un punt d'acord, doncs

però no com l’actual, que des del meu modest punt de vista, em sembla exagerat. Diria que la majoria estareu d’acord amb mi que actualment és desproporcionat, però també que és just que d’alguna manera calgui pagar un impost.

S'ha reformat, com saps, i ara hi ha un acord de la Cambra per tornar-ho a fer per segona vegada. Espero que la nova versió et satisfagui

Em costa d’entendre la lògica de com una propietat, immoble o bé que ha pagat tots els seus impostos corresponents, n’hagi de pagar un altre de tan elevat al passar d’un pare/mare a un fill/a. Ho sento, però no ho entenc. Si algú m’ho pot explicar, ho agrairé.

Aquí discrepem. Jo trobo lògic que si obtens uns béns i uns diners pel simple motiu de "ser fill de" compensis una part a la Hisenda Pública. Qui ha pagat els impostos és el pare i no pas el fill

(...) que en molts casos es tracta de quantitats molt importants a pagar en un període molt curt de temps, en el que sovint cal arreglar moltes altres coses, i amb un estat anímic, diguem-ne, poc còmode. Per què no es permet allargar el període de pagament en proporció a la quantitat a pagar?

Els sis mesos estan en la línia del "tempo" de tot el món. Em sembla que sis mesos és un temps raonable.


O és que els pares no treballen per poder deixar els seus fills en la millor situació possible? És greu fer això?

Ningú no diu que no hi hagi herència. EL que diem és que hi hagi un impost que gravi l'increment del patrimoni.

I en la línia d’allargar el període de pagament, una reflexió que no ve al cas, però m’ha vingut ara al cap.

Es pot allargar el temps

Me la rebatreu molt ràpidament, però ja que hi som, posem més llenya al foc: l’estat quan recapta, recapta, i s’ha acabat,

Hi ha una cosa que sembla que s'oblida quan es parla de "l'Estat". L'estat som tots, no són "ells", som "nosaltres".

no es pot anar tard i si hi vas, interessos. Si en lloc de diners fossin aliments, semblaria l’edat mitjana. (...) però no està de més fer-hi una reflexió i veure quines coses potser no han canviat tant en 1000 anys, salvant-ne molt les distàncies. No em mal interpreteu sisplau).

És que hi ah dues diferències bàsiques. La primera és que els tributs de l'Edat MItjana servien per al lucre personal del senyor i de l'Església i ara serveix per als serveis socials. La segona és que qui decideix quins tributs i quins serveis som nosaltres mateixos, tots plegats

Bé és cert que no acabo d’entendre perquè la gent no fa més donacions. Potser perquè és un tema prou delicat a tractar en família? No ho sé...

aquest és un punt interessant. NO es fan donacions en vida perquè el propietaris senten que allò és seu i no ho volen donar. Per això quan es diu alegrement, que un pare i un fill és el mateix, crec que es nega l'evidència que fins la mort del pare el fill no té les seves propietats

don-aire ha dit...

Així doncs, si a algú l’hi cal vendre per poder pagar, em sembla que és una mica difícil amb el domicili habitual, no? Actualment no sé si això es manté o ha variat.

Amb la nova llei, fins a 500.000 euros no pagues res i pots fer el que vulguis.


Si no ho he entès malament, el teu contraargument és que no és just que ens comparem a la resta de CCAA? Així doncs no és valid comparar-se a altres CCAA mentre no tinguem autonomia fiscal? I per què no? Mentre no gaudim de plena autonomia fiscal, no entenc perquè no és just que ens hi comparem, ho sento.

No m'he explicat bé. Amb l'impost de successions (i amb molts altres impostos) tenim PLENA autonomia, excepte l'eliminació del tribut. Però el podem abaixar fins al 99,9% si volem. I tenim autonomia fiscal perquè l'hem demanada, implorada, exigida i hem fet d'això una bandera.

Ara no té sentit utilitzar l'argument contrari i dir: "És injust perquè les altres no ho tenen". Però no volíem fer el que volguéssim?. Per què ara volem anar agafats del bracet?. Això no té ni cap ni peus.


És un greuge comparatiu per Catalunya? Jo crec que sí. Un percentatge important dels impostos pagats pels catalans no torna a Catalunya, no?

Uf. Sobre això ja he escrit moltíssim en aquest mateix blog i no ho podem ventilar en un minut. El que hem acordat amb l'Estatut que hem votat és el següent: "Els mateixos serveis amb la mateixa pressió fiscal". Dit d'una altra manera, qui recapti més impostos tindrà millors serveis. Hem de triar.

Les altres comunitats no tenen un sistema sanitari com el nostre?

Rotundament no

Doncs per què no fem pagar 1 € per cada visita a la sanitat pública?

A mi no em sembla malament el copagament, però això són figues d'un altre paner. Ara, amb un euro no anem enlloc

Em sap greu, però em costa de creure que paguin quantitats que els representin els problemes que representen a la resta. No perquè l’estat els ho faciliti, sinó perquè tenen mitjans i recursos per saber com fer-ho.

Llavors, no et semblatria lògic demanar un sistema que eviti que això passi i no demanar que no li passi a ningú?

Aquí qui rep garrotades de tots costats és la classe mitjana, la mateixa que crec acabarà desapareixent per deixar lloc als rics i als pobres, i prou.

Sobre això en podríem parlar. També hi he escrit molt. Et diré que els impostos que paga la classe mitjana espanyola són molt i molt pocs, massa pocs.

Em sembla d’una falta de coherència i de rigor polític que un partit que ha estat 23 anys al poder, mantenint l’impost, ara, per ser a l’oposició i ser el “protagonista bo” del debat, n’exigeixi la supressió. No ho entenc. Em sembla d’una baixesa política extraordinària.

Estid d'acord :-P

Això ho extrapolo a tots els partits polítics, que fan el mateix amb el que els convé.

Això ja no

Anònim ha dit...

Per don-aire:

“Amb la nova llei, fins a 500.000 euros no pagues res i pots fer el que vulguis”.

Perdona, però això no és així. Aquests 500.000 € es refereixen a l'habitatge habitual, per tant si es tracta d'un cas en el qual té un habitatge habitual de 250.000 € i un apartament en la platja d'altres 250.000 €, ja paga una brutalitat. Què passa amb això, és més ric el segon que el primer?

I no et dic gens ja, si es tractés d'algú que no té habitatge de propietat, per haver viscut sempre de lloguer, i hagués aconseguit estalviar aquests 500.000 €. Vols calcular quant pagaria? És aquest mes ric que els dos anteriors?

mcc61 ha dit...

Una aportació per a informació d'aquells que diuen que els rics no paguen: Les accions o participacions que donen dret a la reducció del 95% són les corresponents a societats que tenen els seus béns afectes a activitats empresarials, no les de mera tinença de béns. I si una societat tot i dedicar-se a activitats empresarials té béns no afectes a elles, per la part proporcional que representen aquests béns ha de tributar al 100%.
A més em consta, perquè ho he viscut en carn pròpia (no meva, d'un client) que la inspecció de tributs mira amb lupa els balanços de les societats per les que es vol aplicar la reducció, i si troba béns no afectes, no permet que s'apliqui.

Així que els rics, si més no els que no tenen els diners a paradisos fiscals, SÍ PAGUEN.

Trobo que els volen suprimir l'impost podrien no fer servir arguments inventats.

jrosell ha dit...

Ja t'he respost al meu blog i també he donat visibilitat a les opinions que s'han recollit en aquest blog. http://elnostreraco.com/blog/opinions-impost-de-successions/

Vapina ha dit...

Us remeto a la web per llegir el meu comentari:

http://noimpostsuccessions.forocatalan.com/altres-informacions-d-interesotras-informaciones-de-interes-f13/deu-errors-sobre-l-impost-de-successions-t1685.htm#4997

Oscar ha dit...

A sociata.
Com es que no em respons? t'has quedat sense arguments per explicar-me amb quina autoritat t'etreveixes a ser portaveu de tots els militants socialistes?
Que em dius de l'exemple d'Andalucia que hi posat?

Oscar ha dit...

A Don aire
Veig que no dones la teva opinió sobre el càs que he exposat i que es un càs tipic de les families de classse mitjana. Potser es que no ho consideres adient a les teves argumentacions.
Ah! parlant d'argumentacions, no diguis que la sanitat a Catalunya es bona perquè està per el darrera d'altres comunitats i, amb la privatització la encuberta que s'ha fet amb el Consorci Sanitari Integral ha comportat una disminució de la qualitat d'assistencia a l'usuari

mcc61 ha dit...

A Oscar

El teu exemple de familia tipus té alguns problemes:
1) Si en comptes de morir, l'esposa es divorcia, suposo que és just que el marit es quedi amb tot, perquè segons tu és el seu patrimoni, oi?
2) Si el marit hereta, és perquè l'esposa ho ha volgut així, ja que per llei heretarien els fills (a qui en tot cas no podrà privar de la llegítima). Seria més barat deixar hereus els fills, que si més no així no pagarien dos cops. Altra cosa és que no se'n refii dels fills (sinó també podria haver fet una donació, que és més barata).

I per cert, jo també espero que algú d'aquests que dieun que "tothom sap que els rics no paguen" respongui els meus arguments, o els que donava aquí.

Pedro ha dit...

1. Ets un catxondo mental
2.Molt d'acord amb el punt 2.

3. Ejem, l'autonomia fiscal serveix per decidir el que vols, se suposa que per tenir autonomia fiscal no podem prendre les mateixes decisions? Si a Castella i Lleó diuen que la terra és rodona nosaltres hem de dir que és plana?

4. El teu argument és, com que cobrem més impostos tenim millors serveis públics. El fet de recaptar molt i gastar molt (i bé) al mateix temps no vol dir que una cosa sigui conseqüència de l'altra. Si a Madrid no tenen impost de successions ni una bona sanitat doncs és perquè no volen una bona sanitat (va haver de ser Jordi Pujol qui exigís que també Madrid tingués conselleria pròpia) no perquè no tinguin impost de successions. les teves preguntes:

(a) quin altre impost pugem per a compensar
A veure, tu creus que no paguen impostos el mig milió de funcionaris que treballen a Madrid pel govern central? No paguen IVA? No paguen IRPF els que hi viuen? No paguen impost de societats les empreses de tot l'estat que tenen seu social a Madrid malgrat que només treballin a altres llocs (Endesa, Transmediterránea...). No hi ha un dèficit fiscal provocat per la poca inversió estatal que ha provocat negociar un nou finançament? Seria necessari negociar anys i panys si el govern central invertís el que ha d'invertir?

(b) quines despeses reduïm per valor de mil milions d'euros anuals.
Je je, aquí sí que no sé per on començar. A veure, el pla E? A veure, les diputacions en generals que tenen diners però no competències? Com Ràdio? No sóc jo qui ha parlat d'orgia de despesa, ha estat el qui va ser diputat del teu partit Germà Bel.


accepto un sistema fiscal redistributiu.

I jo també, però a banda de l'ISD hi ha altres impostos per redistribuir.

5. No sempre a Europa es fan les coses millor que aquí, la pressió fiscal no és el millor indicatiu. Però si hem de parlar de pressió fiscal perquè no compares la de Badalona amb la de Dos Hermanas?

6 i 7. Estic d'acord en aquests punts.

8. No ho entenc, com que hi ha alguns casos falsos, això vol dir que tots són falsos?
9. Ja posats podies posar un exemple encara més agafat pels pèls. Perquè no parles d'un empresari explotador de la prositució que té un fill camell i d'un pobre paleta que treballa 12 hores i apga IRPF? Si ens posem marxistes també hi ha rendes que entren dins l'IRPF i que no sóc guanyades, com les del capital que per cert no tributen com les del treball. Les SICAV no les heu ni tocat, ara amb la classe mitja tothom s'atreveix.

10. Ja m'agradaria estar més a prop de l'Itàlia de Berlusconi, des que el teu partit governa hi ha un 20% d'atur, quin és l'atur a Itàlia?

don-aire ha dit...

Demano disculpes pel retard en contestar. Tinc molta feina i no tinc temps per actualitzar el blog.

Oscar

1. Lamento haver-te dit això de les faltes. Et demano disculpes. Em vaig empipar perquè em titllaves d'ignorant i de mentider.

2. En el cas que em comentes (el del vidu), fixa't que en ser la meitat (el 50%) només pagaria si el valor de l'herència supera el milió d'euros. Si algú té un patrimoni d'un milió d'euros, llavors em sembla bé que pagui. Però tu parteixes de la idea que a més no tenen fills; perquè si té fills una part de la propietat del pare passa a ser heretada pel fill o pels fills.

No vull fer d'advocat del diable d'en sociata, però aquí està ple d'anònims. Si ell vol fer publicitat del PSC, també hi ha altres lectors que l'han feta de No successions. A mi em sembla bé. No crec que parli en nom de ningú.

don-aire ha dit...

Anònim

“Amb la nova llei, fins a 500.000 euros no pagues res i pots fer el que vulguis”.

Perdona, però això no és així. Aquests 500.000 € es refereixen a l'habitatge habitual, per tant si es tracta d'un cas en el qual té un habitatge habitual de 250.000 € i un apartament en la platja d'altres 250.000 €, ja paga una brutalitat. Què passa amb això, és més ric el segon que el primer?

Et torno a dir el mateix que a altre lectors. En primer lloc, les teves condicions són que (a) l'hereu no té cap participació d'aquest habitatge, (b) no hi més que un hereu... Que no es la situació més freqüent, oi?

Però no vull evitar la teva pregunta: Puc entendre que vulguis mantenir la teva casa, perquè és la teva i que no tributis per ella, però si tens un xalet a la Cerdanya, a mi em sembla tan lògic tributar-hi com em sembla lògic que tributin al 43% els estrangers de la LFP


I no et dic gens ja, si es tractés d'algú que no té habitatge de propietat, per haver viscut sempre de lloguer, i hagués aconseguit estalviar aquests 500.000 €. Vols calcular quant pagaria? És aquest mes ric que els dos anteriors?

Puc entendre la justificació de l'exempció d'un immoble. No veig quin argument pots aportar per a defensar que una persona que rep diners, cash, ploguts del cel hagi de tributar zero per ells, i una persona que els rep perquè se'ls ha guanyat treballant no ho faci

don-aire ha dit...

Vapina

Gràcies pels teus comentaris. Permete'm dos cometaris. El primer és que algunes de les coses que dius ja han estat comentades en altres comentaris i em faré repetitiu. Però voldria parlar del teu fòrum. Si convides a llegir i participar en el teu fòrum, però per contribuir t'has d'inscriure i amb això passes a ser una persona més en contra de l'impost, crec que fas trampa. És com si et digués, comenta el que vulguis, però per comentar t'has de donar d'alta i rebràs el carnet del PSC a casa.

No tinc res a dir sobre la discrepància del vostre fòrum, perquè a mi m'agrada la discrepància, però home una mica de respecte col·lectiu sempre s'agraeix. Discrepar no vol dir tenir-se tírria. Jo discrepo de molts lectors del blog i alguns d'ells (com don Guapo o Pedro) em cauen molt bé.

I última. No em fa res que anoteu el meu correu eletrònic, però no cal ser Salander per obtenir-lo. Al meu blog, a la part superior, podeu accedir al meu facebook, twitter, slideshare, el meu CV, correu-e, fotos... Allà hi trobareu fins i tot el meu mòbil. No cal investigar-hi massa.

Perdó pel preàmbul. Passem a l'acció.


1.
És
l'impost de la mort


És l’impost de la mort, no l’impost del mort. Gran
diferència. Aquest impost neix amb la defunció del causant, per tant, és totalment correcte dir-li “L’impost de la mort”. No es tracta d’un tema de l’Iker
Jiménez, sinó més aviat de l’Institut de la llengua catalana.


Vull discrepar. I no és només una qüestió lingüística. No es paguen diners per morir, sinó per obtenir un patrimoni. La raó per la qual es paga és que reps uns recursos (econòmics, financers, immobiliaris...) i no pas perquè s'ha mort un familiar o algú que et tenia apreci. Que la raó per la qual rebis aquests béns sigui la mort del familiar, no converteix a la mort en l'objecte del tribut. La prova és que moltes persones veuen com un familiar és mort i no han de pagar res, perquè no hereten.

Jo crec que en aquest cas, utilitzeu un recurs hàbilment que és lingüístic. "Oi que fa pena que es mori algú?. I a sobre, a més del dol, han de pagar". Però fixa't que aquest argument encara el podries utilitzar amb més força per a reclamar l'exempció fiscal de les despeses funeràries. I si has passat per aquest mal trangol, sabràs que l'IVA no te'l treu ni Déu, mai millor dit.


2.La família és un subjecte passiu (...).

O un cas encara MOLT més escandalós. Una parella que han treballat i cotitzat tota la vida els dos, exactament el mateix, comparteixen tot el seu patrimoni al 50% i el dia de la defunció d’un
d’ells, per ordre de l’Administració, la vídua veu com li queden els SEUS comptes bloquejats i fins que no satisfaci el ja famós ISD, el que ahir
era seu, avui no ho és."


Sobre els comptes, podem arribar a un acord en aquest punt: per sota d'una quantitat, no cal intervenció. Ja em sembla bé. Ara bé, a partir d'un llindar, sí. Et semblaria bé?.

Però anem al moll de l'os. Si una parella té la casa al nom dels dos, hauria d'estar valorada en un milió d'euros per a tributar. A mi ja em sembla bé. Segon punt, abans de morirse, la casa no era seva, sinó que la meitat de la casa era seva. Una prova?. Si es divorcien, cadascú es queda amb la meitat, oi?. Vol dir que l'altra meitat NO ÉS SEVA. NO HO ÉS.

Aquí hi ha el segon punt de frontera, en el que caldria arribar a un punt d'acord. Abans de la mort, clarament, el propietari dels béns no és l'hereu. No ho és. És del propietari. I quan es mor el porpietari, hi ha un canvi de titularitat i l'hereu passa a ser el propietari.

Tu em pots dir que el propietari tenia molta il·lusió per donar en herència aquells béns, d'acord, però això no és un argument. No em malinterpretis (que ho fas sovint :-P), però si a un botiguer li fa molta il·lusió vendre'm una camisa, jo pagaré l'IVA igualment.

don-aire ha dit...

4. És un greuge pels catalans
Quina casualitat, senyor Donaire, que justament els 1.000 milions d’euros recaptats amb aquest impost serveixin per fer escoles,
escoles bresol i CAP’s!!

Ja em dirà doncs amb quins diners sufraguen les despeses inútils com els cents de cotxes oficials (inclosos els tunejats), la
quantitat de celebracions i recepcions totalment inútils amb factures milionàries, viatges del mateix caire, “embaixades” a l’estranger, informes qualificats com inútils, etc., etc.??? Si us plau, la seva demagògia frega
l’insult....


Francament, no sé qui és més demagog. Ara pots mirar el pressupost 2010, que és públic. Et serà difícil (molt difícil) arribar a 1.000 milions d'euros. Un exemple: Si a Catalunya els seus màxims dirigents haguessin d'anar a peu o amb bici (al marge del problemes de seguretat i del malbaratament de temps) no t'estalviaries ni 1 milió d'euros anuals. Si a tu no et semblen bé els punts de connexió empresarial a l'estranger (les embaixades només les pot obrir Espanya) li has d'explicar a tots els empresaris que les utilitzen. Sabies que les tenen la immensa majoria de les CCAA?. Treiem-les i ja tenim 3 milions menys. Molt bé. Menys informes (la majoria, preceptius). Imagina't fer carrteres sense informes geològics o campanyes lingüístiques sense dades. MOlt bé. 5 milions d'euros... I ara què?.

Aquest argument no funciona perquè és fals. 1.000 milions és el que costa TOT EL PRESSUPOST D'UNIVERSITATS. No són quatre euros que es treuen amb tal o qual gestió.

I en tot cas, si et sembla que la gestió de la despesa és incorrecta, no et sembla més lògic reclamar una gestió correcta en comptes de reclamar menys ingressos?. Segur que soc jo el demagog?


5. Ja paguem molts impostos

Efectivament, ja paguem molts impostos (estem d’acord que els impostos “raonables” són necessaris). El que no és de rebut és haver de pagar 2 vegades pel mateix.


Què vol dir molts?. Amb qui et compares?. Si et compares amb Noruega, amb Suècia, amb Dinamarca, sàpigues que el seu IVA és el doble que el nostre. La pressió fiscal és una mesura objectiva que es calcula amb un percentatge i en aquests moments objectivament (estadísticament) estem molt per sota de la resta de països europeus. I si treiem l'impost de succession, encara més.

L'argument de "pagar dos vegades" és una derivada del punt segon. El mort ha pagat una vegada i l'hereu ha pagat una vegada. El bé ha estat dos vegades gravat, però cada subjecte passiu només ha pagat una vegada. Hi estàs d'acord?


L'impost de sucessions és un impost generalitzat a la major part dels països de l'OCDE.
El paguen, per exemple, als Estats Units (cònjuge exempt i fills
exempts fins 3.500.000$), a França , (cònjuge exempt i fills exempts fins 156.359€) als països escandinaus (Dinamarca: cònjuge
exempt i fills exempts, Suècia: no existeix l’impost de successions, Noruega: cònjuge exempt i fills exempts fins 31.720€), a Bèlgica, a Alemanya (cònjuge exempt fins
500.000€ i fills exempts fins 400.000€).


Aquí crec que hauríem de jugar net. Hi ha un lector que sembla que sap més que tu i que jo i que ens diu que a Itàlia sí que es paga (vosaltres i jo dèiem que no)
o que a Anglaterra i a Irlanda sí que tributen les parelles. Et proposo que aportem transparència: Algunes de les vostres dades són objectivament falses (contineu dient que a Itàlia no es tributa) i per tant, el millor és contrastar-ho i enllaçar-ho. Juguem net. Et sembla bé?

don-aire ha dit...

7. És un impost que no paguen els rics

És ric qui ha passat tota la vida treballant i estalviant? És ric qui s’ha sacrificat per, dia rera dia, poder arribar a gaudir d’una segona residència? Per ssegurar-se el futur? Per poder deixar “alguna cosa” als fills? És ric qui ha assolit la seva “riquesa” provinent d’un sou estalviat, qui ha deixat de sortir, qui ha deixat de viatjar? Això és ser ric?

Per favor.......... analitzin, si us plau, d’on provenen aquestes “riqueses”, no expliquin la veritat a mitges.


Tu em pots parlar de persones que no viatgen ni surten ni fan res per a deixar-lo tots als fills i jo et puc parlar de caradures que mai han fet res i seran milionaris gràcies a papa.

Cap sistema tributari pot ser viable si intentem fixar com a criteri "d'on surt la riquesa". N'hi ha qui treballant molt, qui ha tingut sort, qui ha venut uns terrenys en el moment just, qui ha invertit amb seny i prudència, qui ha estorquit, qui ho ha guanyat a la loteria o qui és ric perquè els seus pares, els seus avis i els seus besavis ho eren.

Això no ens porta enlloc. El que hem de fer és delimitar un llindar per sobre del qual l'increment de la riquesa és substancial i uns tipus que facin compatible el sistema de redistribució de la riquesa amb el manteniment dels recursos heretats

don-aire ha dit...

8. Les famílies s'han d'endeutar per pagar l'impost

NO OBLIDEM LA LLETRA
PETITA que tant li agrada al legislador: sempre que el difunt no hagi faltat de
casa seva en els dos últims anys (ingrés a residència, etc.), i no hagi necessitat llogar-lo. Sempre que el vidu/vídua no es vegi en la necessitat de vendre el seu propi pis (per manca de medis econòmics de mantenir-lo, per exemple) en els 5 anys següents a la defunció del causant....etc., etc.


Si canviem aquests tres paràmetres, llavors acceptaries la llei?. Hi estaries d'acord?

Anem a l'essència del debat. Cal pagar per rebre uns béns que eren propietat del teu pare?. CAL PAGAR PER REBRE UNS BÉNS QUE EREN
PROPIETAT TEVA?

(...)Quan en Miquel Cantalozella mori, després d’haver estalviat “cremant-se les pestanyes per fer guàrdies” i “a base de nits d’insomni”, la seva vídua i els seus fills, hauran de tributar fins a un 30% del patrimoni del Miquel, després d’haver tributat el 30% en concepte IRPF durant tota la seva vida. És a dir, pagaran pel que ja era seu i ja estava pagat. Això és exactament la injustícia que estem denunciant.

Segurament, en Joan Capella no pagarà res en concepte d’impost de successió ja que l’empresa familiar està protegida.


És que en aquest punt simplement no dius la veritat. QUI HERETA UN PATRIMONI REP ALGUNA COSA QUE NO ERA SEVA. Però no veus que és una flagrant mentida?. No era pas seu fins el moment de l'herència.

Segon. Qui s'ha cremat les celles és en Miquel no el seu fill (en aquest cas, la seva filla). D'entrada, la seva filla té en aquests moments uns pocs mesos i dubto que hagi contribuït en res al patrimoni patern.

Tercer. El que acabarà passant és que si treus l'impost de successions, a en Miquel li apujaran encara més l'IRPF (gràcies de part seva) i en Joan (que ara SÍ PAGA, COM T'HAS EXPLICAT EN UN ALTRE COMENTARI) deixarà de pagar.

El que estàs fent és una injustícia flagrant, perquè castigues el qui obté recursos amb la seva feina i premies els qui els obté per ser "fill de". Per vestir-ho, fas veure que el pare i la filla són la mateixa persona

don-aire ha dit...

10. Només proposem una reforma

L'impost s'ha reformat fa només un any i mig. Sí, queda molt bé dir que s’ha reformat, el que no es diu és que va ser una reforma insuficient i que continúa permetent situacions totalment injustes.
Reclamen que ningú no pagui. Reclamen que els molt rics no paguin res. Zero coma zero. L’Associació per la Reforma de l’impost de Successions està, com el seu nom indica, per la
REFORMA, profunda, això sí, però REFORMA.


Mira. Aquí enganyes obertament i no ho has de fer. El tresorer de l'organització ha escrit aquí (ho pots llegir) que reclama una reducció del 99%. Si li vols dir reforma, li diem reforma, però esteu per la SUPRESSIÓ.

Fixa't que la majoria de les persones que intervenen en el fòrum reclamen votar a CiU. Doncs bé, CiU ha dit (i el PP també) que l'ELIMINARAN. Zero coma zero.

Vol dir això que vosaltres no esteu d'acord amb aquest plantejament?. Us desmarqueu de la proposta de CiU i del PP?.

Jo crec que la reforma va ser molt profunda. Va deixar sense cotitzar un % immens; hi ha un acord de fer una segona reforma. Parlem-ne. CAnviem alguns tipus. Evitem les situacions injustes. Corregim els problemes. Ara bé, si el que estem plantejant és que una persona que rep onze cases i 5 milions d'euros no ha de tributar, jo no hi estic d'acord. I tu?

Oscar ha dit...

a Don-aire
Tornat a l'exemple que he possat, vols dir que hi ha una exempció de 1 miló d'euros? Hem dius que només pagaría si l'herència superés el milió.Aclareix-m'ho per favor perqué no ho entenc.
Per el que veig s'està fent necesari tornar a recuperar el sistema de capitulacions matrimonials i que cada cònjuge tingui el seu propi patrimoni així com els fills també, ja que aquest impost no contempla una economía comuna en la familia doncs considera que el 50% d'un es completament independent del 50% de l'altre. De veritat em sembla un plantejament que no reflexa a la majoria de families catalanes. Es per això que estic radicalment en contra de l'actual impost mentre no contempli el patrimoni familiar com un tot, i si el fill es un brètol que el desheredi i només li toqui la llegítima, però si el fill ha col·laborat al patrimoni no es correcta que hagi de pagar per la part en que ell ha col·laborat i tampoc es correcta que exigeixi una donació del "tot", tenint en compte que la mentalitat i l'educació dels nostres majors no tenen aquesta figura suficientment assumida. Insisteixo en el meu posicionament a favor de que els conjuges i fills quedin exents de l'impost ja que,d'una o altra manera, han suat aquest patrimon. Trobo llogic que si em ve una herència d'un "tio en la Havana" hagi de pagar doncs, aqui si que es veritat, no he contribuït a ella i no l'he suat.

pedro ha dit...

Gràcies Donaire, l'apreci és mutu.

Anònim ha dit...

Herencia o expolio, mmmm,¡¡EXPOLIO!!

don-aire ha dit...

Aprofito per comentar que el Govern de la Generalitat es planteja una modificació de l'impost de sucessions pel 2010.

Aquesta reforma implicarà una reducció dels ingressos de la Generalitat en un 15%, però beneficiarà al 85% de les persones que actualment són contribuents. La reforma recull la major part de les qüestions que s'han plantejat aquí. Espero que aquesta reforma reculli les diverses sensibilitats plantejades en aquest post.

Oscar ha dit...

a Don-aire
Podries ser més explicit en el contingut d'aquesta reforma?. Tant de bo que quedessin recullides les diferentes sensibilitats exposades en aquest post.

Endeutat per herència ha dit...

A mi que hi hagi un impost de successions em sembla just, però els tipus impositius son exagerats, tenint en compte que es grava béns producte del esforç i del estalvi i ja taxats anteriorment de 50 formes.

El que és molt injust són les condicions de liquidació del impost. L'agència tributària es pensa que els hereus reben un sac de diners l'endemà del enterro i que només cal treure'ls del sac. Ells no es preocupen de si cal malvendre propietats o demanar préstecs en els temps que corren. I que no s'endarrereixin en el pagament perquè els interessos de demora als darrers anys han arribat al 7%. Els veritables hereus acaben sent els bancs, els notaris i les gestories.

estrella ha dit...

Val ja m'ho he llegit cosa que m'ha suposat un cert esforç, posats a llegir prefereixo altra mena de coses. Be "al grano"
com a bon polític, et declares (perdona que et tutegi però crec que som més o menys de la mateixa fornada) "amant" del debat. Per tant tens agafat al tranquillo a la cosa dialectica això és el que et permet argumentar que frases certament tòpiques com "Si et mors a Lavapiés no pagues impostos i si et mors a Badalona has de contribuir" son llegendes urbanes, potser sí, potser sí que el que no treus d'aqui ho has de treure d'un altra lloc però a la meva sogra que acaba d'enviudar i que no te una casa valorada en més de 500.000 euros i que tenint si fa o no fa les mateixes despeses (l'avi darrerament menjava poquet) ara veu reduida la seva pensió (aquí no hi entro que és un altra tema) ves hi explica-li. Es probable que al final no hagi de pagar res perquè l'herencia més que una herència es una condemna, però el fet és que la possibilitat hi és.
Després, com a bon polític em dius.
"Això vol dir que Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal. Com és que ara utilitzem com a argument que a Castella i Lleó, a Astúries o a Madrid l'impost és molt més baix?. És això un argument?. Per això volem l'autonomia fiscal?. Per a reclamar una equiparació amb la resta de comunitats autònomes?"
Ja hi som. Si us plau deixeu d'esventar aquest tema de les comparatives (si ja ho sé el tema de l'impost de succesions es una comparativa en ella mateixa) la diferencia és que en politica s'utilitza com a argument demagogic i la meva sogra ho fa servir amb la llògica de peu pla.
I pel que fa a tot el es s'hauria de deixar de fer. Mireu, administreu més i millor. D'ençà que vaig deixar de treballar per a l'administració el nombre de funcionaris no ha deixat de creixer i si ja en aquell temps jo des de dins em queixava de la ineficàcia no vull pensar el que passa ara.
bé ja n'hi ha prou i perdona l'extensió, però aquest matí, camí del Liceu, després d'atendre una trucada de la meva sogra, obro el twitter i em trobo la referencia a les succesions i mira m'ha agafat de l'inrevés. en qualsevol cas, un plaer coneixer-te.
No cal que em deixis resposta segur que em despisto i no la miro. salutacions

Oscar ha dit...

A Estrella
No cal que li diguis a Don-aire que no et deixi resposta doncs ja fa dies que no en deixa cap, a mi encara me'n deu dues. Jo crec que ja ha abandonat aquest fil, no se si perque no te respostes o perque se'n ha cansat

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

Eduard ha dit...

L'impost de successions només pot ser suprimit per l'Estat espanyol que és qui en té la competència, el que poden fer els parlaments autonòmics és modificar-ne els trams i deixar-los per exemple, en un 1%.

L'apreciació de que els rics no el paguen es certa ja que d'una banda els patrimonis que s'hereten i que corresponen al que podríem anomenar societaris no el paguen, un pare que te una empresa quan es mort la transmissió d'aquesta propietat està exenta de l'impost i com que feta la llei feta la trampa, per a la resta de propietats immobiliàries la creació de societats immobiliàries fa que tampoc s'hagi de pagar aquest impost fent un frau de llei que els polítics haurien de vigilar. Una societat d'aquests tipus la pot fer una persona que tingui per exemple 50 pisos o locals però no un que tingui la vivenda habitual i una segona residència que és el cas més habitual. Si a més afegim que en el segon cas el finat no deixa en herència ni un euro en metàl·lic,és molt habitual que s'hagi de demanar un prestec per a poder-lo pagar.

El millor seria establir un mínim exent, sempre atenent a les herències entre pares i fills o esposos, que sería bo estipular pels voltants del 600.000€ i centrar-se en perseguir els grans patrimonis que vulneren la llei fent-se passar el patrimoni com a societats que no ho son de cap manera. D'aquesta manera segur que podríem finançar moltes més escoles i serveis socials.

La disbauixa entre els diferents tractaments que es dona a aquest impost en els territoris de l'estat és una pràctica habitual que fomenta la competència territorial de manera deslleial i en això l'Estat central també hi hauria de posar ma.

La problemàtica fiscal és molt més extensa que aquest debat el problema és que mai s'ha afrontat amb ganes de regular-lo com calia i l´'únic que s'ha fet és posar-hi algun pedaç.

Això és feina vostra company

Oscar ha dit...

A Eduard
Estic completament d'acord amb tú. Encara que no se si paga la pena continuar amb aquest fil doncs, tal i com deia en el meu post anterior, Don-Aire ja no el segueix, potser perque no te respostes adequades a les preguntes que queden pendents.
Es cert el que dius que fins ara només han fet que posar pedaços i, pel que sembla, es el que continuaran fen, no atrevit-se a homologar aquest impost amb Europa a on les herencies entre conjugues i fills tenen un tractament molt diferent al que aqui tenen. El que s'està fent es aprofitar la potencia mediatica de la Generalitat per enviar tot una serie de missatjes donant a entendre que faran una reforma profunda, pero jo no em crec res fins a veure xifres i comprovar que realment les herencies entre conjugues i fills queden exentes. Tot això es una campanya per a desacreditar a aquells que estan lluitan per un impost just

Arturo ha dit...

Mare meva quin debat més intens i llarg. Reconec que no he llegit els 78 comentaris de davant meu. El que si se és que en tot el debat que hi ha hagut no he sentit a dir en cap moment una de les coses que a mi em semblem més lògiques del món: Els diners que un hereta ja han pagat impostos. En tot cas jo hauré de pagar impostos pels beneficis que m'aportin aquest increment de patrimoni, o els diners que jo pugui guanyar amb ho heretat. Els diners que tenien els finats ja havien contribuït al fisco i no veig la necessitat de que hagin de tornar a contribuir. Jo ho veig així de simple. Suposo que estic equivocat perquè no he sentit a dir mai això i la veritat és que m'estranya molt.
Salutacions i gràcies pel teu blog donaire

Anònim ha dit...

NO entenc perquè l'impost de successions ha de superear el irpf, entre familiars de 4rt grau (nebots polítics, o cosins) pot superar el 60% mentre que l'impost de la renda és el 45. Per tant sembla que si contractes el teu hereu i li pagues una fortuna s'estalvia un 15%. No té sentit.

Jordi Pacheco ha dit...

Et felicito per aquest comentari.

Ja he deixat el link en la causa del Facebook a favor de l'Impost de Successions.

Xavier Boix ha dit...

m'agradaria que actualitzessis el teu post, que subscric totalment per cert. No entenc a que respòn el posicionament del PSC en aquest tema. És cosa del conseller només ? és que us tremolen les cames com amb la LEC ? fareu el mateix que vareu fer en el seu moment amb la LEC de demanar que els d'ICV aguantin el posicionament que vosaltres no sabeu/no podeu aguantar (vosaltres vull dir els diputats que heu d'aguantar el posicionament disciplinari del PSC)?

don-aire ha dit...

Oscar

Sobre la reforma, et recomano que segueixis el debat del Parlament aquests propers dies.

Eduard

Jo crec que la nova proposta recollirà aquesta sensibilitat.

Oscar

Ara que la nova proposta exclourà gairebé el 90% dels contribuents, m'agradarà que els qui demanàveu una reforma i no una eliminació critiqueu l'opció del PP i de CiU que consideren insuficient la proposta.

Arturo

Aquest argument ja ha estat utilitzat en aquests comentaris i sempre contesto el mateix: Si jo rebo 1 milió d'euros d'herència, no he cotitzat res. Qui va cotitzar en el seu moment va ser el finat, però l'hereu rep un patrimoni per primera vegada, de manera que NO HA COTITZAT MAI PER ELLS.

El subjecte passiu són les persones i no els diners.

Anònim

Jo sí que trobo sentit que l'herència sigui superior a l'IRPF, però aquesta és una batalla perduda.

Si contractes un hereu, el pagaràs PER FER ALGUNA COSA. Si reps una herència, COBRES PER NO FER RES.

Això, que és de calaix, no es recull en la proposta de Govern. Amb el nou model, pots cotitzar zero per rebre un milió d'euros. Et sembla bé?

Jordi Pacheco

A quin et refereixes?

Xavier Bosch

Tots els grups estàvem d'acord en la necessitat de fer una reforma. Si segueixes el fil dels meus comentaris, veuràs que sempre he pensat això. El complicat és definir el límit d'aquesta reforma. Jo no estic gens content amb la proposta.

Anònim ha dit...

fill de puta

don-aire ha dit...

El comentari et retrata, company

Oscar ha dit...

A anòmim barruer.
Jo no estic d'acord amb el posicionament de Don-aire però es de molt mal gust el faltar al respecte amb insults no adients a alló que estem tractant.

rose ha dit...

Es mor el meu germà que viu amb els meus pares de 80 anys en un pis de 50 m2 que està hipotecat.

Els meus pares han de pagar 8.500€, que no tenen i han de continuar pagant la hipoteca perquè l'assegurança del banc triga 2 anys en liquidar-la.

Sort que el meu germà va deixar 10.000€ estalviats, sinó que passa que no poden pagar i els fan fora de casa seva? És això just i progressista? ... Per Déu, això és treure diners als pobres per finançar vermuts, viatges i tota mena d'actes institucionals.

don-aire ha dit...

No entenc res, Rose

D'entrada, no entenc qui pagava el pis. Si el pagaven els teus pares, cap problema. Si el pagava el teu germà, m'estàs dient que els teus pares vivien a casa del fill?.
El teu germà no tenia fills?. Han heretat els teus pares i tu no has heretat?.
Si tu també has heretat, els teus pares poden renunciar a l'herència i tu els pots deixar la casa.

D'altra banda, si només tributen els habitatges per sobre de 500.000 euros, m'estàs dient que el pis de 50 metres quadrats costa més de mig milió?.

I per cert si el teu germà ha deixat 10.000 euros, com és que tu heretes una part?. I com és que la part que hereten els teus pares no està sotmesa a tribut?.

No entenc res.

I els impostos serveixen per a fer escoles, hospitals i aquestes coses tan innecessàries.

Oscar ha dit...

Hola Don-aire, jo tampoc entenc gaire el que diu Rose; pero possiblement es refereixi a que, encara que sigui l'habitatge habitual, només desgrava el 95%, per tant no es cert que només tributin els habitatges per sobre de 500.000 €, i per tant ha de pagar per el 5% i,potser que també es refereixi a la plusvalua que, vulguis o no, es un bon pessic.
Una altra cosa que no entenc, no de Rose sino del Govern, es l'anunci que ha sortit a tots el diaris. No creus que es un anunci enganyós?. Ho dic, principalment, per dues questions: A on diu "ARA" no es cert doncs aquest "ARA" serà el juny del 2011 i a on diu "0 €" es una afirmació perversa ja que si es considera que l'habitatge es de 500.000 € haurà de pagar per el 5% restant; però què haurà de pagar si l'habitatge habitual es valora en 200.00 € i la resta fins a 1.000.000 € es per a un segon habitatge i uns estalvis? Segons l'anunci ha de pagar 0€, No creus que enganyós? No entenc com es pot posar un anunci tendenciós i que pot entrar en contradicció amb la llei de publicitat institucional que el Parlament va aprovar aquest desembre passat. Tampoc se que hagi presentat el projecte de llei a que es va comprometre a fer-ho avants del 31-01-10. No creus que tot això es poc serios?. I no vull entrar en, al meu entendre, excesives concesions a ICV en aquest tema.
M'agradaria saber quina es la teva opinió.

don-aire ha dit...

Óscar

1. No té res a veure la plusvàlua. La pagaries amb herència o sense.

2. La reforma és gradual. S'inicia el gener de 2010 (ARA); la segona fase, el juliol de 2010 i la tercera el juiol de 2011.

3. ARA una persona que hereta un immoble per valor inferior a 500.000 euros no tributa res.

4. No és publicitat enganyosa. Efectivament, es pot donar el cas que pagui una quantitat, però és impossible reduir en un anunci tots els casos. I és cert que amb la reforma, un cònjuge que hereti un patrimoni de 500.000 euros més mig milió addicional tributarà zero.

5. De fet, l'anunci es queda curt. El 99% dels cónjuges hereus no pagarà absolutament res (i quan dic res vull dir res) amb la reforma.

6. El canvi forma part de la llei d'acompanyament dels pressupostos de 2009, aprovat el Ple de desembre de 2009 i actualment vigent.

7. Les concesions a ICV?. Des del meu punt de vista, aquesta reforma és exagerada. L'impost de sucessions és un bon impost, regressiu, que grava les riqueses més elevades. I injustament s'ha rebaixat fins a límits que no tenen cap justificació. Em sap greu que hagi guanyat aquesta visió tan liberal i lamento que ICV no hagi estat capaç de presionar amb més força.

Oscar ha dit...

Hola Don-aire:
Agraeixo la rapidesa amb que has respost i veig que no vaig saber exposar be els meus dubtes ja que, com a bon politic, m'has contestat de la manera que era més adient al teu posicionament.
Ja se que la plusvalua no te res a veure amb l'ISD, al que deia es que potser Rose es referia a això.
També se que l'entrada de la reforma es gradual i,es per això, que dic que es enganyós ja que les xifres que donen corresponen al juny del 2011 i no pas a ARA.
A continuació intentaré exposar-te els meus dubtes de manera mes directa que en el meu post anterior i de forma que tan sols amb un si o un no em puguis respondre.
1.-Una persona que hereta un inmoble per valor inferior a 500.000€ ha de pagar per el 5% del valor? Si ó No.
2.-Un cònjuge que hereti una herència de 1.000.000€ composta per l'habitatge habitual (300.000€) segon habitatge (200.000€) i estalvis (500.000€) Ha de pagar ARA? Si ó No
3.-El mateix exemple anterior Haurà de pagar al juny del 2011? Si ó No
3.-Quan dius que el 99% dels cònjuges hereus no pagaran absolutament res, vols dir que el 5% de l'habitatge i el 3% de l'aixovar s'eliminen? Si ó No
4.-Ja se que aquesta reforma forma part de la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2010 (no del 2009 com deies) i, com que només serveix per aquest any 2010, el Govern es va comprometre a presentar la proposta de llei avants del 31 de gener del 2010. Ho ha fet?. Si ó No.
5.-En quant a la teva opinió de que la reforma d'aquest impost ha estat exagerada perque es un impost que grava les riqueses mes elevades. Sabs que les grans fortunes s'escapen d'aquest impost? Si ó No

Salutacions
Òscar

don-aire ha dit...

Óscar

1. NO
2. SÍ
3. SÍ (però el juliol no) ;)
4. RES VOL DIR RES
5. NO. ENLLAÇ AMB EL COMPROMÍS, PLEASE
6. AIXÒ HO EXPLICA MOLT MILLOR QUE JO EL COMENTARI DE MCC61 I UOC. ÉS UN ERROR

rosereta ha dit...

M'explico millor doncs:

El meu germà era solter i vivia amb els meus pares.

Ell pagava la hipoteca del pis, que té un valor d'uns 220.000 euros a preu d'avui.

Els pares eren els hereus naturals de les seves possessions: 1 pis + 10.000 € + 2 assegurances (feina/hipoteca) per un total de 100.000 €.

És a dir, varen tenir dret a la reducció per habitatge habitual del 95%, i encara i així varen haver de pagar 8.500€ entre impost i notari (7.000 i pico d'impost).

Les assegurances han estat cobrades una després d'un any i l'altre després de 2 anys de batallar, doncs les asseguradores dilaten tant com poden el pagament, demanant papers i més papers.

La meva pregunta era: Si el meu germà no hagués deixat 10.000€ al seu compte corrent, com s'ho haguessin fet els meus pares per pagar l'impost?... i també... creieu que és just que dos persones grans amb la pensió mínima i sense recursos, hagin de pagar 8.500€ per heretar el pis on ja viuen i una assegurança que han trigat 2 anys en cobrar en la seva totalitat?

Mentretant no es va cobrar l'assegurança, això sí, el Banc els hi anava cobrant la hipoteca mensualment i religiosament...

Doncs jo que ho he viscut en primera persona, crec que hi ha alguna cosa que falla ...

Espero haver-me explicat millor.

Anònim ha dit...

!Que se te haya muerto tu mujer o tu padre y tengas que pagar unos miles de euros, muchas veces no disponibles en "cash", por recibir algo que también es tuyo!
¿Qué decis a esto?
!Fuera ese impuesto, ya se paga el IRPF!

Fina ha dit...

Aquest impost no cal dir-vos que és sumament abusiu, espoliador i confiscador. Per heretar un pis valor cadastral 50.000€ dins l'Area Metropolitana de Barcelona de 90 m2 pagar 28.000 € és un ATRACAMENT per part de l'Administració, les resta de comunitats paguen quantitats molt més baixes que a Catalunya és on paguem més, Per què es fa tanta demagògia amb aquest tribut, sabem que s'ha de pagar els impostos per aquest tribut és abusiu, i dit per la Comunitat Europea, doncs si el govern vol recaptar, que miri les despeses superflues que tenen, hi haurà més per fer escoles, sanitat, educació, etc..., Lesfamílies hem de fer molt sacrificis per poder pagar l'impost de successions que en els últims anys s'han multiplicat X 14 segons esl expers en economia.

Manel ha dit...

hola, algu em podria solucionar un dubte que tinc? Posem que em meu avi es mor i em deixa a l herencia la casa on vivia ell a mi i no a la meva mare, quin tant per cent li toca de la casa a la meva mare per legitima?

Anònim ha dit...

FORA IMPOST DE SUCCESIONS, aquest blog es una VERGONYA, deixeu de robar JA

Anònim ha dit...

Que no ni ha prou amb HIPOTECAR-TE per comprar-te un pis o que? a sobre t'has d'HIPOTECAR PER PAGAR AQUEST MALEÏT IMPOST, pobres mileuristes.
FORA IMPOST DE SUCCESIONS JA!

Anònim ha dit...

jo sóc mig francesa i aqui he pagat aquest any 3200€ d impostos, en canvi a frança, declarant el mateix, no he pagat res.

I la seguretat social francesa no la canviaria per cap altre, m´entren gratuitament moltes coses, servei extremadament ràpid (no esperes 8 mesos per una ecografia), i un llarg etc

I a més a més la meva mare (la francesa) té dret a fer-me cada 10 anys una donació per valor de 150.000€ (al menys aixi era la llei fa uns anys quan em va donar una casa.

A Catalunya estem agafant la manera de fer de castella, i a mi això em fa pànic. Pagar molt perquè no ens tornin cap servei com cal. I per donar a Escanya xq ho robin els del PP i s ho emportin a un paradis fiscal.

I despres em diuen que trii una nacionalitat?? jajajajaj com si hi hagués dubte!
mentre siguem Espanyoles anirem ben malament em fa...

Anònim ha dit...

I el pagament de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que es paga a part de l'impost de successions (i acostuma a arribar a valors molt elevats en herències atès que els immobles normalment fa més de 20 anys que eren titularitat del causant)?? No li sembla injust que una herència tributi dues vegades, per l'impost de successions i per l'IIVTNU??