Més territori, si us plau



Un dia em dedicaré a diseccionar amb detall els silencis i les omissions de l'entrevista - publireportatge que dedica La Vanguàrdia al nou Conseller de Salut. Però avui em voldria aturar en una frase, que pot passar desapercebuda. Una frase que m'ha preocupat molt. Escoltin.

"El planteamiento es la reorganización de la cartera de servicios, no de las prestaciones. El usuario no debería notar la crisis en cuanto a los servicios que recibe, sino quizá en dónde los recibe. Para un mismo servicio tendrá que desplazarse a otro hospital que no sea el que está al lado de casa".

En altres paraules, els serveis sanitaris han d'estar garantits per a totes les persones, però no necessàriament per a tots els territoris. Les muntanyes no ja no van a Mahoma, sinó que Mahoma se'n va a la muntanya.

Justícia territorial

En temps de crisi, és possible que molts vegin aquest intent de concentració dels serveis sanitaris (i dels serveis en general) com un sa exercici d'optimització. Jo no. Concentrar els serveis implica, en primer lloc, incrementar els riscos. Allunyar els serveis sanitaris dels ciutadans vol dir allunyar la resposta a un problema de salut greu. Vol dir, en segon lloc, dificultar l'accés dels familiars del pacient. No és el mateix visitar l'oncle o l'àvia si es troben a pocs kilòmetres de casa que si es troben a una hora de camí. I, en tercer lloc, implica que els efectes indirectes dels serveis sanitaris no s'escampen pel territori, sinó que es concentren en unes poques ciutats. Un hospital és un centre econòmic i social molt important en l'espai on s'hi ubica: un pol de concentració de recursos econòmics, però també humans. Deslocalitzar els serveis sanitaris implica empobrir els llocs.

Més territori, si us plau

Reivindico el valor dels territoris, fins i tot per sobre dels resultats nus de l'Excel. Més territoris, si us plau.

1. Els llocs tenen una dignitat kantiana, com els individus. Els llocs han de poder subsistir, malgrat que les condicions objectives de la seva supervivència siguin molt dures. La lògica de l'economia d'escala, sense cap matís, buidaria els llocs. Reivindico la voluntat de mantenir els territoris, més enllà del determinisme econòmic de l'optimització de recursos. Jo no vull tancar la Noguera ni la Conca de Barberà, fins i tot si tenen una balança comercial i fiscal negativa.

2. Les nacions que tenen més capacitat de supervivència són les nacions plurals. Amb una economia diversa, una societat diversa i uns territoris diversos. Podríem crear un neologisme: la geodiversitat. Catalunya funciona perquè és una alquímia complexa entre una gran metròpoli mundial, una densa xarxa de ciutats mitjanes, territoris de baixa densitat i nuclis aïllats. Apostar tots els recursos a un sol model empobreix la diversitat del país i la seva capacitat d'adaptar-se al futur. Més territoris vol dir més oportunitats, més opcions, més flexibilitat.

3. Concentrar implica col·lapsar. Si tots els serveis estan allà mateix, l'accés als serveis crea uns fluxos centrípets que acaben ofegant el centre. Si situem els serveis allà i aquí, si potenciem l'esquitx territorial, si remem en contra de la força del corrent, veurem com de forma espontània es creen nous corrents i noves energies centrífugues.

4. Els territoris són la traducció geogràfica del federalisme. Aspiro a una Catalunya on el TNC se situï a Tarragona, TV3 a Manresa, el MNAC a Girona, la UPF a Lleida, el Síndic a La Seu o l'Audiència a Tortosa. La mixomatosi de Catalunya és un fre a la sensibilitat territorial. Un hospital a l'Empordà és una excel·lent eina de gestió de la salut de proximitat, també en els àmbits de la prevenció i de l'educació. Defenso la via federal perquè sé que la gestió empitjora amb la distància, perquè l'escala afavoreix la presa de decisions.

Pel que he anat llegint, l'empobriment territorial serà una de les estratègies bàsiques del nou govern, un govern que només té dos consellers "de comarques". S'han escampat els rumors sobre concentracions d'universitats, tancament d'estacions ferroviàries, aturada del programa de biblioteques públiques i aprimament del PUOSC. Més territori, si us plau.

Comentaris

ricardespelt ha dit…
Ja saps que la majoria de cops comparteixo les teves reflexions, però avui m'atreveixo a posar un “però” amb ganes de debat. De fet, és potser l'element que em preocupa més de la política territorial en el seu conjunt.
Abans de fer la meva aportació, sustento la idea que cal construir una Catalunya, plural i federal, on els territoris siguin part dels nodes (universitats, serveis, hospitals, etc) siguin part d'un ens global del conjunt del territori. Però...
No em sabut al llarg dels darrers anys treballar en una veritable col·laboració, els municipis hem creat més serveis dels que podem sostenir econòmicament; em fet animalades: ubicant serveis dins els nostres municipis, quan la situació en el municipi del costat seria més beneficiosa pel conjunt del territori; ja que permetria possibles ampliacions, per exemple.
Com ho solucionem? Concentrant. Doncs no i sí alhora. Segueixo pensant que a Catalunya calen molts menys municipis, i amb molts més recursos. Cal renunciar a la identitat de “campanar” per afavorir el conjunt del territori. Estabilitzar els serveis per fer viable la seva continuïtat. Aquests han d'estar ubicats en el conjunt del territori amb eficàcia i viabilitat.
Això no és popular, però és responsable. Penso que no ho hem fet bé, i no és per l'acció d'una determinada acció de govern sinó per una actitud de país.
Donaire ha dit…
No és aquest el principi que sustenta la proposta, Ricard. Tens raó. Construir setze polígons industrials contingus és absurd i hauria estar més racional compartir recursos.

Però el que hi ha al darrera de la proposta no és la coordinació territorial, sinó la tirania de les economies d'escala. Vol dir ubicar els centres avançats de cardio, els centres oncològics, les especialitats, en fi, els recursos avançats en uns pocs centres hospitalaris i despullar la resta.

És el mateix plantejament per a les universitats. Convertir les universitats territorials en centres de docència de graus i deixar la recerca seriosa i els graus per a les universitats centrals (i quan dic centrals, vull dir centrals).

I aquest és el problema. Si afeblim l'estructura territorial del país, els territoris perden oportunitats, es desapitalitzen tant de recursos humans com econòmics, de manera que s'inicia una espiral de reforç dels centres.

Jo crec que no és el mateix coordinació entre territoris (que és el que tu defenses) que concentració dels recursos en la part alta de la piràmide territorial
ricardespelt ha dit…
Exacte, estem d'acord: no sóc gens partidari de la concentració en aquest sentit, i el territori ha de tenir un equilibri en el seu conjunt, per tal de sentir-se còmplice d'un projecte de conjunt. Sinó es fa així, serà un pas endarrere. De totes maneres, el debat del territori ha de ser ampli (englobant els aspectes que en el comentari feia referència), pedagògic, valent i responsable. És un debat que penso que s'ha esquivat, per raons òbvies. Vist així: Més territori, si us plau.

Gràcies pel debat Don, una abraçada i fins aviat.

Entrades populars