03 de maig 2011

Novel·la negra


Rebo una trucada. L'esperava des de feia dies. Encenc una cigarreta. Em mira amb un gest de reprobació, però després abaixa els ulls amb un posat resignat. Dono l'ordre amb veu greu. "Mateu-lo". La sala és plena d'orelles àvides de notícies. L'estança és presidida per un silenci cerimoniós que només trenquen els ecos de la respiració forta dels sicaris. Veig en el gest d'ell un rictus de passió, gairebé sàdica, un voltor que ja olora el ferum dels cadàvers. Un soroll sec i, després, els primers crits. El fum ja impregna tot l'espai i ens acostem institivament a l'auricular, com si volguéssim reduir la distància entre allà i aquí. El primer tret sona amb la freda pulsió mecànica, com si una màquina embogida perdés el control. Noto el cos que cau i m'imagino per un instant la fi de la vida que es trenca, com un fil que finalment cedeix pel pes del destí. Els passos s'acceleren i noto que hi són a prop. Cau la porta. "Disparo, senyor?". "Mateu-lo", responc aparentant indiferència. Sona un tret sec. "L'hem abatut, senyor". La sala s'omple de crits de joia i copets a l'esquena. "És ell, em confirmen".

M'apropo a la finestra amb el malta que ens ha servit ella. El jardí s'entreveu entre la foscor de la nit. Només tinc son. Només vull dormir, penso.

"Què fem al cos, senyor?". "Al mar. Que no deixi cap rastre".

Somriu. M'omple de nou el got. "Sense ell, controlaràs tot Manhattan i fins i tot Queen's. La ciutat és teva, Don. La ciutat és teva".

1 comentari:

Judit ha dit...

Molt bo! Mentre llegeixes veus l'Obama, la Hilary servint el whisky, el sicari amb cara d'orgull de matar al "dolent"... magnífic! Ara, de debò que és mort?