Ciberpolítica
La ciberpolítica s'expandeix com un big bang cibernètic. Hi veig molts avantatges: la immediatesa, l'intercanvi, la connexió, la proximitat, l'espontaneïtat. Crec que en el futur la ciberpolítica serà una peça essencial de la comunicació política.
Permeteu-me una selecció. D'entrada, un clàssic. El web d'en Miquel Iceta (PSC) és pioner i una referència obligada pels estudiosos del màrqueting polític. És un dels pocs polítics que té un domini propi, que el darrer mes ha rebut unes 7.000 visites (la meva, unes 20).
No es pot negar l'atractiu del web del polític Manel Ibarz (PPC), amb un disseny correcte, amb molta informació i una fina ironia. De fet, és l'únic web polític que conec que disposa ja de podcast i que permet sentir la veu del diputat en el teu ipod. Un altre polític del PPC, en Daniel Sirera, també disposa del seu propi domini, amb un entorn una mica més lineal que el del seu company d'escó. El disseny de Francesc Ferrer (ERC) és impecable, amb la pipa - logo; és un dels pocs polítics que disposa d'una icona que el caracteritza. Hi ha molts altres dominis que queden inactius en el període post-electoral, tot i que en Joan Saura (ICV) manté una relativa actualització (pugeu el so quan hi entreu).
En la blogosfera, el meu favorit és el blog d'en Manel Mas (PSC), una caixa de sorpreses plena de recursos. En aquest viatge ciberpolític, no us perdeu tampoc la qualitat del blog d'en Ramon Bassas (PSC), també molt precoç, elaborat i molt documentat. Els articles d'en Mas i en Ramon són un racó intel·ligent, basat en la diversitat i la ironia. Més recent, en Joan Ferran ha entrat en la comunitat blog amb molta informació i grans dosis de reflexió. Potser és per deformació, però em sembla que el partit amb una major presència en la ciberpolítica és el PSC. En la comunitat socialista, podreu comprovar la densitat d'espais creats.
I si viatgem fora de Catalunya, una etapa obligada és el web veterà de Rafael Larreina (EA), ara potser una mica desfasat. Acabo aquest primer volum de la bi-blog-teca política amb un ex estudiant, que ara treballa com a periodista polític, en Saül Gordillo.
Permeteu-me una selecció. D'entrada, un clàssic. El web d'en Miquel Iceta (PSC) és pioner i una referència obligada pels estudiosos del màrqueting polític. És un dels pocs polítics que té un domini propi, que el darrer mes ha rebut unes 7.000 visites (la meva, unes 20).
No es pot negar l'atractiu del web del polític Manel Ibarz (PPC), amb un disseny correcte, amb molta informació i una fina ironia. De fet, és l'únic web polític que conec que disposa ja de podcast i que permet sentir la veu del diputat en el teu ipod. Un altre polític del PPC, en Daniel Sirera, també disposa del seu propi domini, amb un entorn una mica més lineal que el del seu company d'escó. El disseny de Francesc Ferrer (ERC) és impecable, amb la pipa - logo; és un dels pocs polítics que disposa d'una icona que el caracteritza. Hi ha molts altres dominis que queden inactius en el període post-electoral, tot i que en Joan Saura (ICV) manté una relativa actualització (pugeu el so quan hi entreu).
En la blogosfera, el meu favorit és el blog d'en Manel Mas (PSC), una caixa de sorpreses plena de recursos. En aquest viatge ciberpolític, no us perdeu tampoc la qualitat del blog d'en Ramon Bassas (PSC), també molt precoç, elaborat i molt documentat. Els articles d'en Mas i en Ramon són un racó intel·ligent, basat en la diversitat i la ironia. Més recent, en Joan Ferran ha entrat en la comunitat blog amb molta informació i grans dosis de reflexió. Potser és per deformació, però em sembla que el partit amb una major presència en la ciberpolítica és el PSC. En la comunitat socialista, podreu comprovar la densitat d'espais creats.
I si viatgem fora de Catalunya, una etapa obligada és el web veterà de Rafael Larreina (EA), ara potser una mica desfasat. Acabo aquest primer volum de la bi-blog-teca política amb un ex estudiant, que ara treballa com a periodista polític, en Saül Gordillo.
Comentaris