10 de desembre 2005

LO MEJOR DEL 2005 (PÁSALO)

César Calderón cocina uno de los blogs más activos e inter-activos del mercado. Es el Ferran Adrià de la blogosfera progresista y seguramente Chesi es nuestra Carme Ruscalleda (con sus flamantes tres estrellas Michelín). Pues bien, César ha abierto la veda con un meme necesario: la buena noticia del año que se está consumiendo.

Candidatos no faltan. La aprobación del Estatut se merece un lugar en el podio. A mi me duelen las manos de aplaudir el Plan Director Urbanístico del Empordà que pone fin a 50 años de cicatrices en el territorio de Pla y de Dalí y el Plan Director del Sistema Costero por motivos similares. No puedo olvidar que en este año la ONU inició el proyecto de la Alianza de las Civilizaciones auspiciado por Zapatero. Pero puestos a escoger me quedo con...

La activación del protocolo de Kyoto

Esta iniciativa no sólo supone un primer paso necesario en la reducción de la emisión de gases, sino que tiene un alto valor simbólico. Es el primer acuerdo mundial efectivo y mesurable, el primer ejercicio de gobierno de una sociedad global (al que por cierto no se han sumado los Estados Unidos). Digamos que es como la Wikipedia pero a lo grande.


Ahora sólo falta enredar a cinco incautos. Lo tengo fácil: son los JASP (jóvenes aunque socialistas y/o progresistas) más prometedores de la blogosfera. Están nominados...

Cristian
David Fuentes
Xavier Amores
Oriol Vaquer
Eulalia Mas

Pásalo

14 comentaris:

Pedro ha dit...

Fes-hi una ullada:
http://catalunyaoberta.net/files/imatges/Kyoto.pdf

don-aire ha dit...

conec molt bé el tema. Tb aquest autor i en Chrichton. Com deus saber, hi ha una campanya USA per desprestigiar aquest procés amb el teu argument: "Molts diners per a tan poc".
No tinc espai per contestar-te. Només tres telegrames:

1. És una falàcia. Des d'un punt de vista comptable, no es té en compte les externalitats negatives i per això "é sun mal negoci". La lectura depén de l'enfoc.
2. És cert que Kyoto és insuficent, però es tracta d'un canvi de tendència. Canviar els cicles és molt més difícil que mantenir el canvi.
3. Es un procés de solidaritat intergeneracional, la més important de totes les generacions. No entenc que es pugui comprar i vendre el procés de degradació del planeta i la supervivència de l'espècie.

A mi el teu plantejament i els acòlits em sonen a "Para lo que me queda en el convento me cago dentro"

Una abraçada

Cristian Alcázar ha dit...

Don-Aire... Jo encantat d'acceptar aquest "repte actiu", però no acabo d'entendre de què es tracta. Suposo que es tracta d'escollir la notícia de l'any. En tot cas, si m'ho expliques la meva "humil ment" ho podrà entendre i em posaré "manos a la obra". Salut i una abraçada!

Cesar Calderon ha dit...

Me has conseguido sacar los colores , Jose Antonio....y mira que es dificil.

Pedro ha dit...

No posis al mateix sac Chrichton i Sala perquè no són el mateix, no tothom que no està d'acord amb tu és igual.
Desautoritzes totes les fonts que apareixen a l'article? perquè són unes quantes i no precisament pro-americanes.

Oriol Vaquer ha dit...

Jo també accepto el repte.
No ho coneixia pas això dels meme, però sembla molt interessant

Salut i República

don-aire ha dit...

Evidentment no són el mateix, però en aquest cas el seu discurs és absolutament el mateix. La idea bàsica és "massa esforç per a tant poc". El meu contraargument és (a) No és tant poc; (b) Cal canviar el cicle i (c) Massa esforç és una falàcia.
Com els dos punts primers són evidents em refereixo al tercer. En general, la reducció de les emissions que no les soporta una empresa les ha de soportar el mateix país, amb les inversions per fer front als efectes negatius. És el que podríem dir "externalitats negatives". Si un sol país decideix aplicar mesures, les empreses l'abandonen i busquen un altre país amb millors condicions. És una mena de xantatge amb el que les empreses aconsegueixen que siguin les societats les que assumeixin els costos de la seva no actuació. Ara bé. Amb Kyoto, tots els estats juguen al mateix joc i per tant no és cert que les empreses s'enfonsin. Les regles de la competitivitat s'igualen.
El problema és que les empreses comparen la seva situació actual amb la situació Kyoto sense tenir en compte que a la resta del m´n també s'aplicarà. Parlem-ne. El tema es mereix un debat a fons. Què et semblaria un cíberdebat sobre això?.

Pedro ha dit...

Em sembla bé, començant per parlar del fet que Espanya ha incomplert molt més el tractat que no pas els EUA, que no l'han firmat.

don-aire ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
don-aire ha dit...

Espanya no ha incomplert el Protocol de Kyoto perquè entra en vigor el 2008. El que sí ha incomplert és l'acord entre els estats de la UE per a la compra - venda de CO2. Però podem explicar per què.
Ara bé. No em diguis que els EEUU l'han incomplert menys. Ja saps que aquest país és de llarg (a anys llum del segon, que és la Xina) la major xemeneia del món. Per alguna cosa, ha intentat bloquejar el projecte. Si vols, podem intercanviar dades i fonts sobre els nivells d'emissió de CO2 dels EEUU i d'Espanya

Pedro ha dit...

Jo tenia entès que EUA ha incrementat un 13% les emissions, Espanya les ha augmentat bastant més, crec que més del 20%.
Per cert, és curiós que un diputat del parlament de Catalunya que creu que Catalunya és una nació no s'identifiqui com a català.
GIRONA, Spain

don-aire ha dit...

Uf Pedro. Encantat de parlar amb tu però estem entrant en una roda una mica estranya. Em fa l'efecte (i potser m'equivoco) que provoques debats innecessaris.
La segona part del teu escrit l'enllesteixo ràpid. Jo soc català, crec que Catalunya és una nació i soc espanyol. No tinc l'opció "Catalonia" en el blogger, però a mi no m'ofén la paraula "espanyol". De fet, crec que la majoria dels catalans pensen el mateix. No són termes exclouents. Però això és un altre debat.
És cert que Espanya s'ha allunyat dels paràmetres. Les dades s'havien fixat el 1990 i Espanya podia augmentar un 15%; però hem crescut un 45%. És a dir, ens hem passat un 30% (per cert, Catalunya especialment). No es pot dir que l'acció de govern del PP o de CiU hagi estat molt diligent amb aquest tema. Ara, hem de frenar el creixement (si pot ser, mantenir-ho) i preparar-nos per una factura milionària de compra de drets d'emissió de GEH (gasos efectes hivernacle). És veritat que la situació és molt dura, però insisteixo: els governs precedents han prescindit de l'amenaça de Kyoto i han facilitat, per exemple, la generalització dels aires condicionats.
Això em serveis per redundar en l'explicació de les externalitats negatives. Si les emissions de gasos dels aparells no les paguen els usuaris, les acabarem pagant tots. Aquesta és la filosofia de Kyoto.
Sobre dades dels EEUU no vull insistir. Tu compares el creixement d'Espanya amb USA, però és que Espanya tenia un nivell per sota de la mitjana europea (tenia marge) i els EEUU havien trencant tots els sostres. Són els principals responsables de la catàstrofe. Afortunadament, les pressions a Mont-real han donat el seu fruit

Per cert, en el llistat de links de la pàgina, hi ha una referència que es diu Pepito Grillo. Et pot ser d'utiltat perquè està més documentat que jo

Gràcies pel temps i perdona l'extensió

Pedro ha dit...

És que jo no t'he dit que et treguis la paraula espanyol, t'he dit que no ignoris el fet que ets català, com estàs fent, som molts els que, sentint-nos del mateix país i partit que el Rodríguez Ibarra o no, ens posem Catalonia al bloc. Si ets català i espanyol, identifica't com les dues coses no?

don-aire ha dit...

Molt bé Pedro
Per a que iniciem un pont de trobada entre tots dos et faré cas. Per cert, en contrapartida, estaria bé que "sortissis de l'armari" i abandonessis esa estranya opció de l'anonimat. El partit al qual pertany és evident i la teva relació amb el mateix també és molt visible. Per tant, et faig un prec: treu-te la careta i ensenya'ns la teva identitat. Així jugarem tots amb les mateixes regles.
;-)