23 de gener 2006

CIBERSOCIALISTES

La ciberpolítica creix a un ritme exponencial. I el PSC és sens dubte la locomotora d'aquesta iniciativa. Crec que la blogosfera obre un ampli ventall de possibilitats de democràcia activa i participació directa. És difícil intuir quins són els límits de l'ona expansiva. Avui, El Punt en fa esment (gràcies, Ramon) i reconeix la primacia del PSC. En un post anterior, analitzava les característiques principals dels blogs socialistes; és un bon moment per comparar els vells resultats amb la fotografia actual.

La font és el recull sistemàtic dels blogs socialistes que realitza el PSC, tot i que (com és obvi) no hi són tots. Per al petit estudi, només he considerat els blogs que tenen almenys quatre entrades i que han estat actualitzats almenys el mes de desembre. El resultat són 69 blogs, és a dir, gairebé el doble que el recompte de desembre.

  • Les dones són encara minoritàries. Només representen el 19%. Ara bé, ja n'hi han 13 blogs femenins, per només 6 el mes de desembre.
  • L'edat mitjana ha crescut lleugerament i se situa als 37 anys i mig (curiosament, els que jo tinc), però amb una elevada desviació. Hi ha molts blogs de joves (auspiciats per la JSC) i molts joves d'edat diguem-ne, mitjana.
  • S'ha incrementat sensiblement el número de diputats. Actualitzen el seu blog uns 16 diputats al Parlament i quatre diputats al Congrés. Hi destaca també el número de regidors i apareix per primera vegada algun alcalde, que utiliza el blog com a eina de comunicació amb els seus ciutadans, com ara Juan Antonio Vázquez o Antoni Balmon. Com en el post anterior, el número més elevat es correspon amb els militants de les JSC.
  • La data d'actualització s'ha incrementat molt. En el moment d'estudiar els blogs, un 80% havien incorporat almenys un post en la darrera setmana i un 35% en els darrers dos dies. Aquesta és la principal novetat respecte a l'anàlisi precedent.
  • Quantitativament, la majoria dels blogs han nascut el mes de novembre de 2005 i, en molt menor mesura, el mes de desembre. Probablement, alguns blogs nadalencs encara no han estat convenientment "capturats" en les llistes del servidor del PSC. Podríem estimar, per això, que la blogosfera socialista s'està aproximant al centenar de registres actualitzats.
  • La cartografia dels blogs demostra que Mataró és l'epicentre de la blogosfera socialista, juntament amb Barcelona. Les comarques de l'Àrea Metropolitana tenen un creixement molt ràpid, tant al Vallès Occidental, com el Baix Llobregat i naturalment, el Maresme. Destaca el desert del sud, que esperem es cobreixi ràpidament.

11 comentaris:

Cesar Calderon ha dit...

Impresionante,Donaire.

La lucha por el espacio es importante, ahora queda la lucha por la continuidad y la calidad.

Tenemos mucho que aprender y un largo camino que recorrer juntos.

Jordi ha dit...

Qué buenos sois los del PSC. Qué sería del país sin vosotros...

Naya ha dit...

Magnífic estudi.
Això caldria repetir-lo d'aquí a uns quants mesos per veure com evoluciona la blogosfera.

don-aire ha dit...

Hola Naya
Aquesta és la idea. Fer una anàlisi mensual o bimensual per a estudiar l'evolució. Per cert, molt boel teu blog

Anònim ha dit...

És la seeeeeeeeeeecta!Quina por.

don-aire ha dit...

Por d'un blog?. Caram. Si que ets poruc

ignasi ha dit...

Tinc un amic que defensa la idea que hi ha una estratègia molt ben pensada des del PSC, amb directrius prou clares, per a estendre simpaties socialistes per la blogosfera i dominar el cotarro.

Ei, de bon rotllo.

don-aire ha dit...

Jo, de moment, m'ho passo bé. Quan em diguin que això és feina em vindrà el "mal rollo" i tancaré la barraqueta. És com quan et feien llegir llibres a l'Institut: no era el mateix. Tu ja m'entens, que ets profe.

ignasi ha dit...

Si et visito regularment i m'ho passo molt bé amb els teus posts i respostes és perquè crec, digues-li intuició, que no fas feina.
No és cap secret que no tinc gaires simpaties pels polítics. Però t'enganyaria si no reconec haver trobat en tu, quelcom de diferent. És potser una espontaneïtat o un baixar al poble, que francament no sovinteja. a mi m'atrauen les persones, no els polítics.
A St Cugat conec algun de l'Ajuntament (de tots colors) que m'inspiren confiança i d'altres que no m'inspiren gens. Suposo que és qüestió de pell.

T'asseguro que l'anterior intervenció meva no anava per tu.

Espero que quan visiti el Parlament amb la classe (cada any hi vaig) pugui saludar-te personalment.

Anònim ha dit...

En Donaire treballa de gratis pel partit.

don-aire ha dit...

Afortunadament, anònim, en la meva dilatada jornada laboral (de la que tampoc em queixo: jo m'ho he buscat) no hi figura la redacció de blogs. El blog em treu hores d'altres coses, però mira, n'hi ha qui fa la Torre Eiffel amb escuradents o classes de dansa africana.

Ignasi. To tb espero que ens poguem conèixer personalment, si vens pel Parlament. T'he de dir que tinc família a Sant Cugat. Un cafetó al Cafetissmo o al Canela ens el podem permetre.

Sobre els politics (jo que estic envoltat d'ells), és com els gossos. Al principi fan por i mai et pots fiar; però de mica en mica, no saps perquè els pots acabar agafant "carinyo"