IM-MÒBIL
Per motius que ara no venen al cas, he estat uns dies sense mòbil. He estat im-mòbil, vaja. La sensació ha estat la mateixa que un tall de llum: de sobte, t'adones que sense electricitat els rituals quotidians perden sentit. No pots fer gairebé res del que normalment fas. Però si el tall de llum fos llarg (posem, dues setmanes) re-construiríem els nostres codis de conducta i re-faríem les nostres vides. Potser, més converses, més passejos, més lectures i més càmping gas. I menys blogs.
Els primers dies sense mòbil foren un caos. Et truquen i no et troben. Et deixen missatges i no els contestes. Reps encàrrecs als que no respons... Només el correu electrònic manté un vincle fràgil amb l'exterior (com un cordó umbilical). De seguida, però, comences a descobrir els efectes positius de l'autisme tecnològic. La sensació més immediata és el guany de temps: les hores són molt més profitoses, no només perquè no hi ha interrupcions constants, sinó perquè descobreixes que a mesura que avança el dia tens menys feina (i no més, com quan el mòbil et fa proposant microtasques i macrofeines).
La segona sensació és la continuïtat del temps. Els mòbils trenquen constantment la "narració" del dia a dia. Ara estàs en una reunió; però tot seguit estàs en un municipi de l'interior; i tornes a la reunió; però viatges novament a una oficina que et notifica una altra reunió; i abans de tornar a la reunió, estàs en una emissora d'una ràdio que et pregunta sobre un acrònim que et sona a marca de detergent. Amb els mòbils no vius, fas zàpping. Ho diré d'una altra manera: si abans vivíem la vida com un llibre qualsevol (uns més a prop de Benito Pérez Galdós que d'en Piñol o en Ruiz Zafón), avui semblem aquells llibres de la meva adolescència:"Si vols que l'heroi entri a la cova, passa a la pàgina 23. Si vols que es mengi un plat de fabada asturiana mentre sintonitza l'antena de casa, passa directament a la 38".
Finalment, la condició d'im-mòbil et permet planificar. El mòbil t'obliga a un efecte constant d'estímul - resposta. Jo et pregunto, tu em respons. Jo et demano, tu et compromets. Jo et convoco, tu t'ho anotes a l'agenda... El correu electrònic permet mesurar, avaluar, dissuadir, contrastar i ordenar les respostes. Com la resposta no és immediata a la pregunta, aquest salt temporal permet filtrar les respostes. I a més, amb la distància del temps les urgències són menys urgents. Potser té raó Umberto Eco quan diu que fa uns anys tenir un mòbil era un factor de distinció social, mentre que ara et distingeix no tenir-ne.
Gràcies a l'eficiència sempre contrastada de Mònica, ja torno a estar connectat amb el món. He pogut contestar els 116 missatges i respondre als diversos SMS. Però no negaré que enyoro l'autisme temporal del meu no mòbil. I per un moment, he imaginat que novament desapareixia misteriosament el Blackberry, però el gest contrariat (horroritzat) d'en Cristian i la Mònica m'ha dissuadit. Tanmateix, si hem creat el dia de sense cotxes o el dia sense fums, postulo des d'avui el dia sense mòbil. Per exemple, avui mateix.
Els primers dies sense mòbil foren un caos. Et truquen i no et troben. Et deixen missatges i no els contestes. Reps encàrrecs als que no respons... Només el correu electrònic manté un vincle fràgil amb l'exterior (com un cordó umbilical). De seguida, però, comences a descobrir els efectes positius de l'autisme tecnològic. La sensació més immediata és el guany de temps: les hores són molt més profitoses, no només perquè no hi ha interrupcions constants, sinó perquè descobreixes que a mesura que avança el dia tens menys feina (i no més, com quan el mòbil et fa proposant microtasques i macrofeines).
La segona sensació és la continuïtat del temps. Els mòbils trenquen constantment la "narració" del dia a dia. Ara estàs en una reunió; però tot seguit estàs en un municipi de l'interior; i tornes a la reunió; però viatges novament a una oficina que et notifica una altra reunió; i abans de tornar a la reunió, estàs en una emissora d'una ràdio que et pregunta sobre un acrònim que et sona a marca de detergent. Amb els mòbils no vius, fas zàpping. Ho diré d'una altra manera: si abans vivíem la vida com un llibre qualsevol (uns més a prop de Benito Pérez Galdós que d'en Piñol o en Ruiz Zafón), avui semblem aquells llibres de la meva adolescència:"Si vols que l'heroi entri a la cova, passa a la pàgina 23. Si vols que es mengi un plat de fabada asturiana mentre sintonitza l'antena de casa, passa directament a la 38".
Finalment, la condició d'im-mòbil et permet planificar. El mòbil t'obliga a un efecte constant d'estímul - resposta. Jo et pregunto, tu em respons. Jo et demano, tu et compromets. Jo et convoco, tu t'ho anotes a l'agenda... El correu electrònic permet mesurar, avaluar, dissuadir, contrastar i ordenar les respostes. Com la resposta no és immediata a la pregunta, aquest salt temporal permet filtrar les respostes. I a més, amb la distància del temps les urgències són menys urgents. Potser té raó Umberto Eco quan diu que fa uns anys tenir un mòbil era un factor de distinció social, mentre que ara et distingeix no tenir-ne.
Gràcies a l'eficiència sempre contrastada de Mònica, ja torno a estar connectat amb el món. He pogut contestar els 116 missatges i respondre als diversos SMS. Però no negaré que enyoro l'autisme temporal del meu no mòbil. I per un moment, he imaginat que novament desapareixia misteriosament el Blackberry, però el gest contrariat (horroritzat) d'en Cristian i la Mònica m'ha dissuadit. Tanmateix, si hem creat el dia de sense cotxes o el dia sense fums, postulo des d'avui el dia sense mòbil. Per exemple, avui mateix.
Comentaris
No suporto, però, la gent que sempre està penjada al mòbil ni aquells que van a l'última del model de moda.
Ha de ser una eina més i no una dependència més.
Et deixo. Vaig a gaudir d'una vetlladeta, espero especial (que no en tinc gaires...)
Si t'atures a filosofar sobre l'spot encara hi trobaríem altres sentits com el que tu tractes, que si et mous necessites un mòbil. En canvi, si no tens mòbil quedes parat, o una mica parat (com el dia que se´n va la llum). Ens estem creant una necessitat amb la tecnologia que, si ens falla, la trobarem a faltar prou. A més, la tecnologia sol ser un factor també estressant que et manté encara més ocupat i a la disposició d'altres de forma ìnstantània, com també el poder solucionar problemes més ràpidament (també ho hem de dir)...i l'angoixa de que si et falla l'aparell no podràs solucionar certes coses al moment: hi ha doble preocupació de salut aquí! (estrés i angoixa)
Com seria un món prescindint de la tecnologia?...potser més pacífic, més lent i més saludable.
Té coses bones ... però les dolentes ... són tantes¡ Jo també vull i reivindico un dia sense mòbil.