A la pelu

No sé ben bé per què. Però hi ha dues coses que em fan molta mandra: posar gasolina (a Girona en diem fer benzina) i tallar-me els cabells. I per tant demoro més del compte la meva visita per Repsol o per Cebado. Aquesta vegada amb l'excusa de l'Estatut, m'he deixat anar amb el tema capil·lar i portava un pentinat que deixava els Jackson Five con uns vulgars al·lopècics. Finalment, entre xerrada i xerrada he decidit alleugerir aquesta càrrega. A mi m'agrada molt La Pelu, però ara no trepitjo Barcelona i he optat per una d'aquestes perruqueries franquiciades.

Amb vint euros menys, surto de l'establiment com la tinent O'Neill. I amb algunes preguntes que voldria compartir amb tots vostès:
  1. Per què no compren alguna revista més enllà del Lecturas i el Marie Claire?. Ja sé que no tindran la cartellera de revistes del meu barber de tota la vida (afortunadament); tampoc demano el Qué leer, el Babelia o L'Avenç. Amb un Muy Interesante o El Jueves seria suficient.
  2. Per què tens la sensació que totes les dones de la perruqueria, amb el cabell embolicat amb paper Albal, et miren com si consideressin que aquell no és el teu espai, que ets un estrany en terra estranya?.
  3. Per què et sens tan ridícul quan et possen aquella bata blanca amb manigues curtes i el nom de la perruqueria brodat en el pit?.
  4. Per què no són capaços de graduar la temperatura de l'aigua quan et renten els cabells?. I si les perruqueres estan tocant l'aigua amb la mà, per què et pregunten si la trobes freda?. Ha perdut potser el sentit del tacte?. O és que els cabells congelats es tallen més fàcilment?.
  5. Per què et fan aquell massatge en el cap?. Amb els cabells congelats com els llagostins de La Sirena i el cap completament caigut (el que concentra tot el reg sanguini en aquesta part del cos) només tens ganes de recuperar la verticalitat. I en canvi, la perruquera està convençuda que t'encanta que et vagin remenant el cap.
  6. Per què sempre tens la sensació de fer nosa i mai saps on has de seure?. Com aquell que acompanya la seva dona al ginecòleg, per entendre'ns.
  7. Per què hi ha tantes persones treballant en aquestes perruqueries?. Primer et rep una senyora que et demana si havies reservat hora, malgrat que el local està completament buit. Després, Pilar m'acompanya fins al final, em treu la jaqueta i em posa la famosa bata. Ara, una estudiant de perruqueria que menja un Boomer m'està rentant el cabell, però finalment és Sara (amb unes ungles que sembla Eduardo Manostijeras) qui me'l talla.
  8. Per què et fan tantes preguntes abans de començar?. Jo tinc molts cabells i vull que me'ls tallin. No sé precisar massa més: "Vol que li pugi molt de darrera?", "li buido els costats?", "com li faig el serrell?", "li ensenyo les puntes?", "vol que li marqui les orelles?". Hi ha moments que més que una perruqueria semblen les Coves del Sado.
  9. Per què mentre et tallen els cabells els pèls tenen tendència a situar-se en el teu nas, allà on molesten més?. Tu intentes pensar en una altra cosa, però els pèls són molt tossuts i continuen acumulant-se just sota el nas i al final has d'acabar espolsant-los amb violència. Jo no ho sabia. En una altra perruqueria, quan fas això, el perruquer et treu aquell raspall blanc normalment embadurnat amb pols de talc. Ara tenen una mena d'aspiradors, que et deixen ben polit.
  10. Per què mai saps quan ha acabat?. Jo només m'aixeco quan constato que efectivament la perruquera dóna la feina per acabada, si bé quan em miro al mirall tinc la sensació que encara falta mitja hora més d'intervenció. I sobretot, per què t'ensenyen la part de darrera amb un mirall?. I et pregunten "Què li sembla?". I si no m'agradés?. Un dia ho faré. Quan em passi el mirall, li diré: "No em convenç. Ho voldria més llarguet", només per veure la cara que posa.

Acabo amb dues reflexions finals, una de genèrica i una altra de particular. Genèricament, he de confessar que no hi ha cap article de l'Estatut que faci referència a la millora de les condicions de les perruqueries. Ens haurem d'esperar una generació. A nivell particular, la meva perruquera em va sorprendre amb una observació sobre els qui tenim el cabell blanc, com un servidor de vostès. Em va dir que l'albedo de les canes és molt gran i per això, els canosos passem menys calor a l'estiu que els bruns. I no sé què més dels neutrons reflectits i els neutrons emesos. M'ho deia mentre em comentava que estava acabant la carrera de física. O sigui que deu ser veritat.

Comentaris

Nadia ha dit…
Comparteixo 100% la mandra d'anar a posar benzina però no la d'anar a la pelu. Vaig un cop cada tres mesos i em sento, contràriament al que expliques, com a casa (petons a l'entrar, i un cafè!). I els massatges al cap són fantàstics!

També és cert que no haig de llegir revistes tipus Lectures, ja que el meu perruquer simplement no en té de revistes (només de pentinats) i posa la música (dance, house...) bastant alta: "esta no es una peluquería de marujas" diu sempre amb orgull. "Aquí la gente viene a ponerse guapa, no verdes". Què gran que és el meu perruquer!
Fer ha dit…
A la meva perruqeria de tota la vida podia gaudir de Interviu y El Jueves. Sempre em cridaven per rentar-me el cap just quan estava llegint quelcom interessant. La llei de Murphy! Sobre el tema de la Benzina yo també ho allargo tot ho possible i a sobre m'estimo més pagar amb targeta sempre i així em af la impressió que no m'estic enduent el clatellot de peles que costa!
Pedro ha dit…
O amb una Sàpiens o un NAT, que tampoc mosseguen.
Euphorbia ha dit…
Don-aire, el pitjor no són les revistes Hola i derivats, el pitjor és quan la perruquera i diverses clientes es posen a comentar les notícies, llavors comença a ser desesperant.
Acabaré anant-hi amb el mp3...
Anònim ha dit…
En la mejor selección de lectura no puede faltar un Mortadelo.

Y el masaje, por lo menos donde voy yo, es espectacular... :)
Donaire ha dit…
Nadia

Però tu vas a tallar-te el cabell o una performance?. Ha ha. Tensun perruquer molt fashion.

Fer

El meu barber de poble té una col·lecció històrica d'Intervius, tan antiga que sembla que t'hagis de trobar l'Estrada o la Marisol.
Estic molt content de veure que el tema de la benzina no només em passa a mi.

Pedro
Jo fons i tot em podria empassar un Cambio 16 o un Época. És que m'avorreixo molt.

Gemma

Amb l'ipod?. ha ha ha. Però haurà de ser d'aquells sumergibles, per quan et renten el cap.

Pululante

No sé, dicho así hasta se puede malinterpretar. Ja ja
zarevitz ha dit…
qué bueno, yo me lo corto este viernes y me da una pereza...
El Perdíu ha dit…
Gracias por en enlace...
ZAGASO ha dit…
A mi , quan m'agafa una noia (d'uns 50 anys!!!) que és la jefa de la pelu, em fot unes clavades d'estisora que no vegis!!! És una autèntica carnicera. Et juro que si un dia cau l'orella a terra no m'estranyarà gens!!! Què bèstia!!!

Però està just a sota de casa, vas ràpid i són 18 eurons i normalment no em toca ELLA!!!

I m'has posat de mala llet perquè em toca avui...
Anònim ha dit…
uiiii es que jo soc de poble. De petit anava al barber (no a la pelu ni res semblant)només pr veure l'interviu. encara m'enrecordo que vaig robar sota la jaqueta el de la Sabrina (boys boys boys), i el meu pare m'el va requisar a casa després de rebre un clatellot.
fins ara anava amb un avi de Girona, que m'explicava la pesca de la tonyina i les històries de la seva barca. M'itneressava perque em relacionava amb la mar. quan vivia a Pals, i treballava al golf, anava al barber per saber que passava al club de golf. Qui no estava content, que deien els treballadors, qui em volia clavar un punyal per l'esquena,.... també m'enterava de com invertien tots els jardiners a la borsa, i de les últimes adquisicions de cases del poble. o sigui, totes les xafarderies.
A girona, s'em va jubilar l'avi, i ara han fet una gran farmàcia. He pululat per diveros barbers, i fins i tot una peluqueria. He anat també a una escola (5,1€!!!). I encara no m'he acabat definint.
Un dia un barber em va preguntar si sabia quina diferència hi havia entre un bon tall i un mal tall. Jo li vaig dir que no. Ell em va mirar i em va dir: "una setmana"
Anònim ha dit…
No m'agrada anar a la pelu, la relació existent entre el temps invertit i els resultats obtingut, no em satisfà. A més, surto amb la sensació que m'han remenat les idees. Coincideixo amb tu al això de les revistes.
Ara bé, hi he trobat sol.lucions: hi vaig la primera, no els deixo que hem facin massatges i finalment el millor: el meu perruquer és gay i té unes revistes.........

Entrades populars