17 de juliol 2006

Teletips

Bones notícies. El cor de la ciutat no torna fins setembre. Jo suggereixo que sigui el setembre de 2026. I de pas, que passin Ventdelplà a la graella horària de les 5 del matí, juntament amb els aparells de massatges, la publicitat de woks i les pel·lícules B dels anys 80. Per cert, les bones notícies s'acumulen: Cola Cao ha tret una versió light.

Llegeixo que Bush ha fet uns comentaris sense adonar-se que el micro estava obert, en el que comentava que Hezbolà era "una merda". Crec que haurien d'investigar si realment ha estat un descuit o si són unes declaracions oficials. Jo no hi veig les diferències.

Montilla ha estat proclamat candidat del PSC per les properes eleccions a la Generalitat. Ha confessat que es considera menys graciós que Buenafuente. Afortunadament, les eleccions no són un càsting de El Club de la Comèdia. Parlar d'habitatge, de sanitat, d'immigració, d'educació o de seguretat no requereix sentit de l'humor. Més aviat diàleg, eficàcia i responsabilitat.


Dijous vam celebrar el darrer Ple d'aquesta legislatura. Deixo l'hemicicle amb un hàlit d'enyor. Han estat 1.000 dies intensos. Al costat de diputats extraordinaris. És evident que aprecio especialment els menys companys de partit. La colla de la cuca molla, amb els seus dossiers impossibles i l'arròs negre de l'Arrel. Han estat 1.000 dies al costat de personatges irrepetibles com Juanma Jaime o Toni Comín. Però deixo també bons amics en les files veïnes i les files "enemigues": Josep Micaló, Alfons Quera, Manel Ibarz, Lluís Postigo, Beth Font, Esteve Vilanova o Isabel Nonell.


I les hores no seran les mateixes sense l'equip del Grup Parlamentari Socialista. Aquells que fan la feina mentre els diputats ens fem la foto, que diria Maragall. Bona gent. Fuentes, Christian, Jaume, Víctor, Laia, Monique, Feli, Rita, Pili, Valle, Cristina i, of course, Mire, gràcies per tot.

Acabo. Fa temps que no selecciono les entrades més curioses dels cercadors que porten a aquest blog. Com els he comentat en alguna ocasió, el comptador Shinystat permet determinar l'origen de les recerques (normalment amb google) que acaben ensopegant amb el Debat a bat. Si un blog es defineix a partir de les seves consultes, necessito (ara sí) unes vacances. I vostès, també:
  • Coyote ahorcando al correcaminos
  • Cuidados post mortem
  • Instrucciones para jugar a los bolos
  • operacion triunfo videos eurovision rosa lopez
  • ovni aterria en rusia en 1984
  • rafael amaya en ropa interior
  • tinc 17 años i vaig sola al ginecoleg
  • atac d'un porc senglar
  • el hummer contra don goyo
  • lleopard per nens

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Eso suena a despedida. No jodas Donaire.

Cristian Alcázar ha dit...

Donaire!
Primero: gracias por el comentario, por la parte que me toca, sobre la gente del grupo parlamentario. Yo siempre he dicho que para ser respetado hay que respetar y para ser querido hay que querer. Y tu, nos quieres y nos respetas. Y sabes que nosotros a ti también. Ese es el secreto. Ah! Y para reirse de los demás hay que saber reirse de uno mismo... y eso, creo, que nosotros lo llevamos muy bien (a los jueves noche me remito)! Y qué felices que somos!

Por cierto, sólo una discrepancia: yo echaré de menos "El Cor de la Ciutat". Sí, sí. Ahora que hago horario intensivo y lo podía ver, van y lo quitan! No así con "Vent del Pla". Me parece un rollazo.

Pero bueno... en todo caso, qué curioso es esto de internet. La gente lo utiliza para las cosas más inverosímiles: buscar a Rafael Amaya en calzoncillos o buscar, no se sabe bien qué, bajo la frase "tinc 17 anys i vaig sola al ginecòleg".

No se si habrán encontrado lo que buscaban, pero en el camino se han encontrado un gran blog de un gran tipo. Salut i bones vacances!

Jordi C, turista?! ha dit...

Bones, fa dies que et llegeixo però fins avui no m'havia atrevit.. ufff... sentiment de responsabilitat.

m'ha encuriosit el tema de les entrades dels cercadors, i més si poses a google "tinc 17 años i vaig sola al ginecoleg", ja que et dirigeix al dia 29/06, que parlaves de...

Anònim ha dit...

Es confirma la notícia. Donaire no repeteix de diputat. Un trist final per un trist personatge. Per sort, a Girona, els sicaris d'en Montilla no tenen res a fer.

don-aire ha dit...

Benvolguts anònims. I és clar que m'acomiado. S'acaba la Legislatura i aquest ha estat el darrer Ple. Mentrestant, l'executiu va treballant a tota màquina; però és cert que el Parlament ja està a punt de tancar-se i per tant és normal que m'acomiadi. Les properes llistes?. Novembre és molt lluny.

Christian. Qué duda cabe que entre las muchas cosas que echaré de menos, las noches del Pitín en las que arreglamos el mundo será una de las más añoradas. La gracia de Internet es que puedes encantrar de todo, como en los bazares chinos esos. Gracias por los halagos. Pero me temo que algunos de estos "buscadores" ha salido pitando de esta página. Es que las canas no son nada morbosas.

Jordi. M'alegro que per fi hagis "sortit de l'armari". La primera vegada que escrius un comentari, costa. Però al final, fins i tot li trobes la gràcia. Per mi, és com una conversa de cafè, d'aquelles de mitja tarda.

Anònim ha dit...

No se ofenda, señor diputado. Pero en la fotografía tiene usted un aire gay que es muy sospechoso. Dicho esto con el mayor de los respetos.

Don Güevos ha dit...

LAS NO FINANZAS DEL ESTATUT:

"El Consejo de Ministros del pasado viernes aprobó un Real Decreto para mejorar el sistema de protección de desempleo de los trabajadores agrarios. Se trata de la guinda a un pastel rubricado el pasado mes de diciembre entre el ministerio de Trabajo y los secretarios generales de las Federaciones Agroalimentarias de UGT y CCOO.
Para empezar, se iguala la protección pasando de un día protegido por cada cuatro trabajados a un día de protección por cada tres trabajados. Una medida que afectará “potencialmente” –matiza Trabajo- a 600.000 trabajadores de toda España. Además, también de manera generalizada, para el cálculo de las prestaciones se multiplicará por 1,337 la cifra de jornadas trabajadas para el acceso a las prestaciones por desempleo.

Sin embargo, en el caso de Andalucía y Extremadura se mejora sustancialmente el PER. Se eliminan los límites temporales de obtención de la Renta Agraria, que en la actualidad estaban tasados a seis de carácter anual. De esta forma, explica Caldera, se evita que 70.000 agricultores queden sin protección.

Además, se prorroga hasta el 31 de diciembre de este año la reducción de jornadas reales exigidas para el cobro del PER. Pasan de 35 a 25 en los municipios afectados por las heladas, al entender que los efectos de las heladas han persistido también este año (JE JE JE), impidiendo el ejercicio de las peonadas. Caldera calcula que la medida puede afectar a un colectivo de 300.000 beneficiarios.

En total, son cerca de un millón de personas las beneficiadas por este nuevo PER."

Aunque ya es agua pasada, ve Ud lo que le dije. En fin.

Felices vacances

don-aire ha dit...

Don anónimo.
No, por Dios, no me ofende usted.
No me parece mal que haya personas que no firmen, pero empieza a ser un número excesivo. Aunque el anonimato es una opción legítima, creo que siempre es mejor presentarse.

don Güebos.
Es lo que tiene la solvencia del sinpar Zapatero. Que hay para todos.

Estrella ha dit...

Que tinguis unes bones vacances. Espero que al Novembre tornem a tenir-te com a diputat gironí.
Salutacions

Pedro ha dit...

Genial tu, de pas caga't en els castellers i el pa amb tomàquet, no facis curt home.

Ah, i bones notícies, noche de fiesta SÍ que torna al setembre (se n'ha anat) així com el grand prix del verano i Múrcia que hermosa eres.

don-aire ha dit...

Vaja, Pedro. Ara em diràs que considerar Ventdelplà un culebrot sense argument, que denigra una gran televisió és un exercici d'anticatalanisme.
Realment, el teu comentari em preocupa. Aquesta associació català = bo, criticar una cosa de Catalunya = anticatalanisme és francament insòlita. Demà no podrem criticar la brutícia dels carrers de Sant Feliu de GUíxols, perquè és una ciutat catalana. O les caquetes de gos en el carrer perquè són caquetes catalanes. Au va.
Déu n'hi do, Pedro.

Pedro ha dit...

Don, el centre del meu comentari és el teu silenci davant noche de fiesta, murcia tal i tal, gente, corazón de verano... entenc que odiïs a Maragall i idolatris Zapatero, però deus tenir pà a l'ull per no veure que que la tele de la Generalitat és millor que la del senyor Zapatero.

Ei, que si t'agrada mira quien baila em sembla genial, o si el grand prix et posa et felicito, però potser ho haurien de fer televisions privades.

Perquè no veig que la tele gestionada per Zp hagi fet mai reportatges com els de 30 minuts o el d'ahir sobre Ramon Parera.

Sisplau, respon el que et dic, que les teves neures ja les deixes clares el post.

Anònim ha dit...

Crec que una persona (pedro) que s'irrita d'aquesta manera, sense motiu, pensant que defensa Catalunya, al menys hauria d'aprendre a escriure la llengua amb la qual s'expressa ... si us plau.
I de programes que no ens agraden i dolents dolentíssims... a totes les cadenes... però no emmascarem més aquestes sèries ... pures telenovel.les que no troben mai ni una trama ni un final digne ... potser et posen a tu ...

José Luis Moreno ha dit...

Crec que els culebrots són igual de cutres, siguin produïts a Barcelona o a Caracas... Igual de cutres són molts programes a totes les cadenes, inclús a TV3, que té una llarga llista de programes infumables, quasi la mateixa que de programes molt bons. Però lo gran de la tele és que hi tenen cabuda tot tipus de programa, ja que és un medi públic per entretenir tot tipus d'espectadors, i no nomès personatges tan "cultes" como el Pedro (culte/inculte... quin adjectiu tan perillòs i que gratuït).

Igualment crec que Pedro té una cultura televisiva acorde amb la seva capacitat de coherència, ja que la tele gestionada per zp, abans per aznar, abans per gonzález, etc. és mare de programes com Documentos TV, Al filo de lo imposible, La noche temática, Versión Española, Paraisos cercanos, Metrópolis, etc.

Aconsello a Pedro que surti de la seva bombolla catodicocatalana i s'obri a d'altres cadenes (no només les públiques) on fan una pila de bons programes (és lo bo del bilingüisme).

Amic Pedro, deixa de creura't tot el que surt en els zappings ben orquestrats de TV3 (surt lo millor de TV3 i lo pitjor de les altres cadenes), hi ha vida més enllà de vents del plà i de grand prixes.

He dicho.

Nadia ha dit...

Donaire! Els Donuts també ara són lights! no és fantàstic? Bones vacances!!!

Pedro ha dit...

Sisplau, no em facis riure José Luis Moreno, en cap moment he defensat tv3, no facis dels teus prejudicis armes "arrojadizas". Simplement he atacat tve1.

L'argument que fas servir tu contra mi dient que "la tele pública ha de ser per tothom" el puc fer servir contra tu per justificar Ventdelplà, amb un afegit, culebrots en català si no els fa tv3 no els fa ningú. Que jo sàpiga l'apartat de telebasura a punta pala que ens subministra tve1 a diari ja el tenim ben cobert amb tele 5 i antena3, perquè volem gente o corazón de verano si tenim salsa rosa? les tele públiques han d'oferir un servei, no han de calcar el que fan les privades.

I sí, has citat programes molt bons, però tots de la2, ja ho va dir Maragall, privatitzem la primera i quedem-nos amb la2.

No crec que t'hagi convençut però espero fer-te reflexionar sobre les bajanades que has dit, i el motiu del meu comentari és l'obsessió del Donaire per criticar sempre que pot tv3(ja l'havia vist fotre's amb aferx exteriors, un programa que tve2 no farà ni borratxa) i en canvi mantenir un silenci impresentable davant les tonelades de telebasura copiades de tele5 i antena3 que paguem entre TOTS.
Gràcies, i vull dir que estic d'acord amb el pla de sanejament de tve que fa Zp, sé que com sempre qui més rebrà serà Catalunya però tot sigui pel bé públic.

Alfons ha dit...

Benvolgut José Antonio Donaire,
Ens vàrem presentar el divendres passat de juliol, a la festa de Salt. Jo faig un doctorat amb història i treballo a la Universitat de Girona.
Em va cridar l'atenció la teva trajectòria i aquí em tens llegint-te, fet que de veritat ha estat una experiència del tot interessant i del tot refrescant, pel teu humor i per la teva bona escriptura. Per això: moltes felicitats!
El meu comentari hauria d'acabar-se aquí, però el fet ha estat que per escriure'l he hagut d'entrar en la zona comentaris. De veritat que no m'ho puc pas creure! No pot ser! No és possible que un no li agradi ventdelplà o el cor de la ciutat (a mi tampoc no m'agraden gens) i sigui acusat d'anticatalanisme a partir d'un discurs dogmàtic.
Ho explicava Hannah Arendt mentre afirmava que si era tant critica amb Israel era, en primer lloc, perquè era jueva.
No respecto aquest pensament bilateral, que té dos pols: Espanya i Catalunya o Madrid i Catalunya, perquè és empobridor. No tot és culpa de l'altre. I l'altre, en realitat, pot considerar-se o és lícit políticament i ideològica, considerar-lo l'altre? No.
No m'agraden les sardanes, ni els castells, ni les coples, ni cap serieta de TV3. Però estimo Catalunya. Si no m'agradés el pa amb tomàquet, que no és el cas, no m'estimaria menys Catalunya.
Si per algú això és contradictori, és aleshores poc democràtic, perquè Catalunya són mil cares, escollir-ne algunes de les quals i fer-nos-les empassar a tots, això és autoritarisme.
Voldria ser català, tot i la mania de criticar, de no ser nacionalista, ni amant de tradicions (inventades pels conservadors). Voldria ser-ho de tot cor i ser respectat com a tal.
Per altra banda, a la meva família, socialista, durant bona part del segle XX pobres i d'esquerres, no van deixar-los ser espanyols (havien nascut a Andalusia), perquè no eren castellanistes, ni catòlics, ni de dretes. Espanya tampoc no és res homogeni ni cap registre que passa per la mentalitat d'alguns espanyols.

Benvolgut José A. Donaire, m'han agradat molt les teves opinions, a veure si algun dia ens tornem a trobar per Girona, o per la Universitat, i tenim la oportunitat de parlar de nou. Una abraçada forta, Alfons Jiménez.

don-aire ha dit...

Pedro

Algun dia m'hauràs d'explicar la teva dualitat. El teu blog és ponderat, molt assenyat, correcte i documentat. En canvi, en els comentaris et comportes com un troll.

1. Tens un to massa dur
2. T'empipes sin un motiu aparent
3. Fas acusacions genèriques i falses per buscar l'exculpació de l'atacat (v.g. "Donaire odia TV3")
4. Saltes de tema en tema
5. Normalment, els temes no estan relacionats amb el post
6. "Ataques" simultàniament varis posts amb els mateixos arguments

Ignoro quin és el profit personal que treus a la teva actitud. Per la meva part, intentaré mantenir la coherència de contestar tothom però em reservo el dret de no seguir el teu joc "troll" en algunes ocasions. Com ara, per exemple. Gràcies i bona feina amb el teu bon post

don-aire ha dit...

Ah. Se m'oblidava. Tampoc m'agrada Cuines ni en el seu moment Tres pics i repicó.

don-aire ha dit...

Estrella

Gràcies. Vacances, poques. Les justes. Que hi ha molta feina per endavant

Nadia

A mi els donuts no m'han agradat mai massa. Però el Cola Cao era la meva perdició. Especialment a l'estiu. 1 llitre de llet ben fresca i quatre o cinc cullerades de Cola Cao. Minipimer. I ja està. Ara podré repetir-ho. Això sí: la llet desnatada i el cola cao, light.

don-aire ha dit...

Benvolgut Alfons

No tenia "fitxat" el teu blog. M'ha agradat molt. He recordat lectures velles i sobretot antics professors com l'Ucelay de Cal. El teu àmbit de recerca em fascina, o sigui que seré un fidel lector dels teus posts. Crec que és molt necessari re-construir el debat sobre història contemporània de Catalunya, estat, identitat i sobretot, el feixisme a Catalunya. Espero que ens ajudis a trencar amb alguns tòpics.

Sobre el teu comentari, només puc afegir una cosa: "amen".

Gràcies i espero, com dius, que freqüentem les converses virtuals o reals.

Anònim ha dit...

AMIC Don Aire, També a l'hora de despedida d'aquella Casa on hi hem passat tantes hores m'enporto un mun de records i l'agraïment d'haver fet amics amb gent que no coneixia. Gràcies per citar-me d'entre els teus amics fets a la trinxera contraria, però segur que convindràs amb mi que quan la gent parla troba molts punts comuns i tinc la sensació que tu i jo, no estem tan lluny.
Una abraçada, al temps que et demano excuses per la meva intromissió
Esteve Vilanova

don-aire ha dit...

Benvolgut Esteve

Tens raó. Hem coincidit sovint en les nostres valoracions i el cert és que he après moltes coses de tu. El concepte de trinxera era només literari.
I intromissió en absolut. M'agradaria tenir un blog obert a moltes formes de pensar i veure el món. Sempre seràs benvingut. per cert, amb el teu historial... no t'has plantejat fer un blog?

esteve vilanova ha dit...

Apreciat Don Aire

Provablement quan torni de les vacances, que ja estaré més lliure, m'hi posi però no ho faré sense demanar-te consell