29 de setembre 2006

Cara de pòquer

Les campanyes són insanes. I no em refereixo als ciutadans "passius", tot i que és evident que l'acumulació de mítings, notícies i martingales electorals no ha de ser bo per la salut mental del país. Parlo dels candidats. Durant la (pre)campanya, es dorm poc, es menja molt i no es fa esport. L'única cosa que exercitem és la llengua, que al final del procés estarà totalment vandàmmica. Per això, no és estrany que els cartells electorals estiguin més retocats que la Yola Berrocal.

Dimecres vaig assistir a la Nit del turisme de Lloret. Recullo valoracions positives dels empresaris, que confirmen els bons indicis estadístics. Durant el sopar (de les 21,30 a les 1,30), vaig seure al costat d'en Pere Macias. La conversa cordial i aparentment distesa no pot amagar una certa tensió interna. Prèviament, els he de dir que durant la (pre) campanya, la moral dels candidats és més inestable que una versió beta de Windows 95. O que una convicció ferma de l'Ángel Acebes. Per això, vaig notar que m'examinava i suposo que jo també a ell. ("-Per què està tan content?". "-Segur que té una enquesta molt favorable." -"Per què ha dit això?"...). Crec que instintivament, acabem adoptant cara de pòquer: "Contro!", "Recontro!", "Sant Vicenç!".

Ahir, debat a Castelldefels sobre la política turística de CiU i PSC organitzat per EDITUR. Els debats són fòrums públics en els que has de fer veure que discrepes rotundament de la posició del teu adversari. En realitat, en Jaume Angerri (ex director del COPCA) i jo compartim algunes idees sobre el futur del turisme, tot i que com és obvi també ens separen qüestions capitals. Hi va participar també l'economista de la UB Ramon Tremosa i vam parlar de model turístic, sistemes de promoció, apartments, ports i aeroports i noves propostes de futur. Tot això, enmig d'un altre dinar que contribueix a diluir els efectes de la dieta estival. Avui participo en un acte sobre el futur del turisme a Calella.

La preocupació pel turisme no és casual. Tot i que els resultats generals són bons, molt bons, podem constatar alguns símptomes negatius que s'haurien de corregir de forma immediata. Les bases de la proposta del PSC són una reforma del sistema de promoció a partir de l'ens mixt de l'Agència Catalunya Turisme, l'aplicació del Pla Estratègic, la incorporació de nous productes impulsats per una Agència de Productes Turístics, una aposta decisiva per l'R+D+i turístic i un pla de xoc en espais i establiments turístics sense precedents: 1.000 milions d'euros en quatre anys. El cap de setmana el PSC discutirà i aprovarà el seu programa electoral en la seva Conferència Nacional, però poden consultar l'esborrany provisional. Un programa ambiciós i innovador. També hem perfilat les línies bàsiques del programa per les comarques gironines. El proper dia, parlem de programes. Com deia l'Anguita: programa, programa, programa..

Enllaços: , ,

12 comentaris:

L'aprenent de turista ha dit...

I no és normal que es comparteixin idees/propostes encara que es sigui de colors diferents? A vegades és tant senzill com aplicar el sentit comú i pensar en el territori/poble i oblidar-nos de grupets... perquè ens costa tant?

ignasi ha dit...

Veig que sou més partidistes del que em pensava.

Jo creia que després de sortir a la TV, éreu més normals i us tréieu la màscara de polítics, però pel que escrius, les diferències són molt importants...

No sé si és millor o pitjor.
Sou fidels a uns programes que després no cumpliu.
Aneu amb la paraula a la boca per guanyar vots i després trobeu justificacions per tot. Parleu de conya i esteu molt ben preparats , però en el fons, sou clixés del passat i esteu en mans dels publicistes:
abans era Ciu amb :fets, no paraules.
Uns anys més tard és el PSC amb: paraules, no fets...

I us mireu amb cara de póker???
Jo crec que us sabeu totes les cartes...

ignasi ha dit...

FE DE RATES:

M'he quivocat amb la coma.

paraules NO ,,,,,,, fets...

(perdó)

don-aire ha dit...

Una mica sí. Ignasi.
Crec que això està canviant però massa poc a poc. Els canvis són poc visibles però importants.
Per exemple, la gent no es llegeix els programes, és cert. Però després se'ls mira i exigeix el seu compliment. I tenen molts problemes si diuen a i després és b. Hongria és un exemple. I las tropes a Iraq, un altre.
Ni tan sols parlem tan bé com dius. Entenc el teu disgust. Crec, però, que les coses estan canviant.

Ara bé. La cara de pòquer és inherent a la condició humana. De vegades, no podem dir ni expresar el diem en realitat. Jo jugo a escacs. En algunes partides veus que la teva posició està malament. Però fas veure que estàs molt content i concentrat, per a què el contrincant s'escami. O penses molta estona una jugada evident, per a què pensi que és cop mestre. CReu-me. El problema de fons no és la cara que poses quan sopes al costat d'un contrincant (al que per cert, aprecio).

ignasi ha dit...

Per què no feu un equip, en comptes de fer una partida?
Mai no ho he entès.

Si acabeu sopant junts, pagant la mateixa hipoteca,portant els nens a la mateixa escola i tractant-vos al CAP corresponent ...

Sóc un il·lús, oi?

don-aire ha dit...

Perquè aquesta és l'essència de tot plegat. Si tots féssim, acordéssim, plantegéssim i penséssim el mateix no caldria votar. No existiria la democràcia.

I per això els programes sí importen. Allà s'escriu el què es vol fer i el què no es vol fer.

ignasi ha dit...

Quins mecanismes ofereix la democràcia per a garantir l'obligació del compliment del programa electoral?

Entenc el que em dius, però has de reconèixer que no sempre es compleix amb el programa. De vegades em recorda al futbol: jo fitxaré a Kaka, a Maradona, etc.... i després....

don-aire ha dit...

És veritat que "no sempre es compleix el programa". Però hi ha un salt mortal entre la situació d'ara fa deu anys i ara.
Si mires l'acord del Tinell i l'acord de govern, veuràs que recull els compromissos de les tres forces. I s'ha seguit amb un nivell altíssim. Durant tota la legislatura he sentit un munt de vegades "això ho hem de fer perquè ho tenim en el programa". UN munt de vegades.
I no es tracta del tripartit. En general, en les democràcies modernes els programes són cada vegada més un contracte. Per exemple, en el programa que estem debatem a BArcelona, totes les propostes han estat validades per Economia. Si no són clares, no hi ha un finançament possible o tenen una despesa poc suportable, simplement no es posa.
El dimarts vaig a un acte sobre la pau. Fem un compromís a petició de Justícia i Pau. Una sèrie de punts. Jo personalment signaré una carta segons la qual si no assolim aquells objectius em retiro de la política. No sé si és una eina eficaç, però és una més.

Vull dir-te Ignasi que tot i que és cert i raonable l'escepticisme dels ciutadans, la situació actual, la cura amb la que es fan els programes, i la situació d'ara fa 10 anys és absolutament diferent. Si no valorem el canvi, hi ha un risc que al final els polítics pensin "Al final, posaré en el programa el que vulgui perquè tant és". Entre tots, hem de fer que els programes siguin importants. I el primer pas és llegir-los i comparar-los.

ignasi ha dit...

Tant de bo tots els polítics funcionessin per objectius i compromisos clars.

Quants es comprometen per escrit, com dius fer tu?

Quants dirigents no haurien d'haver marxat per incompliment?

De totes maneres em segueixes desmuntant, gràcies a déu, la idea que en tinc de molts polítics!!!

Jaume Planas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Planas ha dit...

ah, jugues a la botifarra! Si tornes per Castelldefels avisam i montem una partida. Renoi, no ho hagues dit mai...

don-aire ha dit...

La boti i el mentider van ser la meva perdició en l'època d'estudiant