09 d’octubre 2006

N'hi ha per triar

Ahir va ser una jornada de treball intens. Tanquem el programa gironí, destaquem els principals èxits de la política de Maragall a Girona, fem un decàleg amb les propostes més rellevants... I tot això, enmig de rodes de premsa o inauguracions. La ministra Trujillo, el Conseller de Cultura i l'alcaldessa de Girona han inaugurat el nou Teatre Municipal. M'ha agradat molt. El joc entre el bloc cilíndric del pati de butaques i el prisma cúbic dels accessos està resolt amb sensibilitat i modernitat.

Estic animat. La programació de la campanya és intensa i es respira una atmosfera moderadament optimista. Però tranquils. No els demanaré el vot. Primer perquè no estem en campanya i segon perquè va en contra de la filosofia d'aquest blog. Em permetran que tampoc els recomani els de la "competència", ja que això seria un excés de fair play. Però si estan immersos en els dubtes preelectorals i els partits "grans" no encaixen amb els seus ideals, sí que puc fer notar que ja disposem de la llista definitiva de candidatures. N'hi ha per triar. Aquesta vegada s'han aprovat 18 candidatures a Barcelona, Girona i Tarragona i 16 a Lleida.

  • Ben trobat el nom dels Escons Insubmisos (EI), Alternativa dels Demòcrates Descontents. Ja porten un temps en política i es declaren anti-polítics.
  • En canvi, l'acrònim del Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) sembla una versió del famós pozí. El 2003 van aconseguir més de 4.000 vots.
  • Impagable la Plataforma Adelante Cataluña, que a mi em recorda a Encarna de noche. "- Tenemos otra llamada, adelante Cataluña". El seu programa (com els deu manaments) es resumeix en dos: la unitat d'Espanya i el sentit comú. Estan avalats per Alternativa Española. No es perdin els seus webs. Com diria Trillo, manda webs.
  • Respecto la gent del Partit antitaurí, però es presenten amb un acrònim que sembla un heroi de videojocs: Pacma(n), partit antitaurí contra el maltractament animal. El seu eslogan és "Animals al Parlament". Aprofitant que el Zoo està al costat del Parlament, haurien d'afegir "I els parlamentaris, a les gàbies".
  • Els cantants de Amo a Laura votaran (em penso) al Partit Família i Vida. No sé si és una publicitat viral de MTV o un partit real, però la capçalera del web sembla uns estudiants de la Universidad Pontificia celebrant el retorn de Mecano.
  • Molt hàbils la gent de decideix.cat, el primer partit que té nom de pàgina web. Precisament, el seu programa defensa l'ús d'Internet com a plataforma de decisió. Però Internet no tracta bé els seus apòstols: A part de l'aplicació inicial, la resta de menús no es poden obrir.
  • A darrera hora, s'han retirat alguns partits que havien fet (pre)campanya. Aquest és el cas del partit Españoles bajo el separatismo, que finalment donaran suport a Adelante España. Visitin el web. A part d'un enllaç que diu "Texto íntegro del Estatut. Leerlo es detestarlo", ens planteja preguntes com ara: ¿Sustituirá el Estado a los particulares en la tarea de la reproducción, mientras los "individuos" se hacen gays o se desentienden de la suerte de la Nación que les dio la Lengua que hablan?
No em malinterpretin. Em sembla bé que hi hagi molts partits. A diferència de l'opinió general, jo crec en els partits, entre altres motius perquè he viscut en un país sense partits i no tinc massa bon record. A les darreres eleccions, els partits anomenats minoritaris van obtenir prop de 45.000 vots. Ja ho veuen. N'hi ha per triar.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Donaire. T'has deixat el partit del Carmel (PAZUL). Que s'han hagut de constituir com una plataforma política per fer front als desastres d'en Nadal amb el Carmel.

M'agradava la teva pàgina però cada vegada la trobo més tendenciosa. Ja no m'agrada. Ho sento

Anònim ha dit...

Me permito discrepar. Aunque no soy afín a los socialistas (más bien al contrario), soy un asiduo del de bat a bat. Primero, porque aprendo catalán. Segundo, porque tiene mucho sentido del hunor. Pero sobre todo me gusta precisamente porque no se trata de un espacio muy politizado.
El señor Donaire es cortés con las visitas y respetuoso con las formas de pensar de sus visitantes. Incluso para alguien como yo, que me identifico con el PP.

Pedro ha dit...

No parles dels ciutadans?

ignasi ha dit...

oncs jo crec que de tant en tant hauries de demanar-nos el vot, però personalitzat!!!
M'explico: ara que ens coneixes una mica, a mi em podries oferir algun càrrec a ensenyament. Al pedro alguna conselleria econòmica i a algun "pelotilla", ajudar a correus (per allò dels segells)!!!

És broma, eh!!!!!

Per cert: alguns partits són prou frikis, però els més representatius,de vegades, no estan tan lluny...

Una abraçada...

PD. Per quan el dia a dia de la precampanya? El diari d'un polític normal, escrit amb un llenguatge normal i amb un sentit de l'humor normal??? Pensa-t'ho...

Lucien de Peiro ha dit...

Certament hi ha molt on escollir. S'ha de pensar peró, que més enllà del ridícul aliè que poguem sentir davant d'algunes propostes o fins i tot dels noms de certs grups polítics, no hem d'oblidar que tots els partits han tingut uns origens que ens podrien semblar ridículs, incloent els que tenen representació parlamentària, i aixó vol dir que cal respectar al màxim els que suposadament no compten (no dubto que vosté els respecta, no em malinterpreti).

Conec l'enllaç amb les candidatures. Ja li estic donant voltes i no serà fàcil votar amb ple coneixement de causa, peró la coherència a l'hora d'exercir el meu dret ha de ser màxima i, bé, ja trobarem un partit adient o ja votarem en blanc.

Peró votarem, és clar.

don-aire ha dit...

Anònim 1

M'he deiaxt el PAZUL és veritat i molts altres. De fet, n'hi ha més de 20. Són molts. I jo he seleccionat uns quants.

Sectari?. Crec que no. Les regles del joc són les següents:

1. Només explico les meves idees.
2. No transmeto sense filtre les opinions dels altres, ni tan sols les del meu partit.
3. Invito i celebro la presència d'altres veus.
4. Accepto qualsevol crítica.
5. Responc els comentaris.

Però hi ha una sisena que és important. Dic el que penso. Jo soc socialista, tinc el carnet del PSC i és obvi que les meves opinions s'assemblen més a les d'en Quim Nadal que a les d'en Felip Puig. Silenciar la meva pròpia veu és una forma de mutilar una opinió (la meva). Com deia no sé qui: Respecto totes les opinions, fins i tot les meves.

Anònim 2

Pues gracias. Y aprovecho para lamentar profundamente los altercados de ayer con el señor Piqué. Lo sigo sinceramente. No se puede tolerar que haya partidos políticos que no puedan expresar libremente sus ideas. No se puede tolerar.

Pedro

Ja que ets un lector d'aquest blog, recordaràs que ho vaig fer ara fa uns mesos. Crec que amb un post és suficient. Tampoc dóna per més la cosa.

Ignasi

Doncs jo pensava que tu encaixaries més bé en la Direcció General de Programació Musical. Miles Davis and so on. I a en Pedro el recomanaria per a l'Institut d'Estudis Catalans. Postularia per una Càtedra Xavier Sala i Martín.

El diari de campanya és més o menys el que estic fent darrerament.

Lucien

No menystic cap partit. Una confessió. No vaig poder votar contra l'entrada a l'OTAN perquè no tenia edat. I el primer partit que vaig votar va ser el PORE, Partido Obrero Revolucionario Español. No crec que un partit petit sigui sinònim d'un partit freak. Tens raó: El frealisme forma part de la mateixa política. Començo a pensar que el freakisme és consubstancial a la natura humana.

Estic segur que faràs un vot raonat.

Don Güevos ha dit...

Que hacía mucho que no lo escribía.

Que se olvida de muchos pequeños partidos de extrema izquierda. En las generales, suelen sacar muchos votos (sumados todos)

No dan risa. Dan miedo.

Habrá mucha abstención. Ya lo verá. Eso será lo peor...antes de la grossa coalizione...

don-aire ha dit...

Mire don Gúebos que usted siempre acierta en tods sus predicciones. Lleva tres de tres. Eso sí que da miedo.

El Perdiu ha dit...

Vaya joyas que tienen ustedes en el partido don-aire. Auténticos nazis. Me ha sorprendido y agradado la reacción de Montilla, echándolo del partido.
Suerte en la campaña

ignasi ha dit...

No ho faria bé,Don.

En aquest aspecte seria molt francès: em dedicaria a la cultura del jazz, amb fixació obsessiva del Miles...

A ensenyament seria un buròcrata més, demagògic i pragmàtic. En musica em mullaria , no m'entendrien i no seria popular...

Plam ha dit...

Eps Donaire, jo espero que algun dia el teu partit també sigui extraparlamentari. Mentrestant he vist el teu comentari (suposo que era teu) al blog d'en Sostres. Suposo que tens raó, però cadascú en té la seva, de veritat, i aquella de Catalunya, potser no tan exagerada, la compartim molts (en Sostres, com sabràs, exagera els seus articles).

Au, salut

Pedro ha dit...

Què en penses de la tertúlia d'avui de Catalunya ràdio amb Pepe Cuervo? Massa convergent o objectiva?