Anàlisi (I)
Hi ha tantes valoracions dels resultats electorals com analistes. Ara és el torn dels Juan Palomo. O dels Arguiñano. Agafem tres punts, sofregim dues comparatives favorables, salpebrem amb els escons ben torrats i emplatem amb un somriure forçat. Si m'ho permeten, vull fer la meva aportació en aquesta particular Babel. Per què?. Sobretot perquè em molesten les anàlisis lineals: un d'aquests va cap aquí i dos dels altres han saltat als d'Iniciativa. El món és més complex. Un mar de matisos.
L'abstenció guanya les eleccions
La mala notícia de les eleccions és l'abstenció. La dada és coneguda: Pugem del 37,46% (que ja és molt alta) al 43,32%. Aquest fet condiciona totes les lectures. De fet, si tenim en compte els 95.000 censats que s'han perdut entre 2003 i 2006 i els 255.000 que votaren el 2003 i no ho han fet el 2006 sumem 350.000 vots menys.
Què explica l'abstenció?. Jo crec que no hi ha un prototipus d'abstencionista. Aquest percentatge agrupa realitats molt diverses i causes igualment plurals. Permeteu-me anotar algunes:
- Un grup de ciutadans simplement no vota. Sigui quina sigui l'elecció, no vota. Alguns enyoren altres temps sense partits. Molts consideren que el seu vot no influeix en el resultat final (no ve d'un). I una part significativa no està informada. Probablement estaríem parlant del 15% del cens.
- Un grup significatiu de persones no vota les eleccions al Parlament de Catalunya. Sí que ho fa a les Generals i les municipals. Però en canvi, la cita catalana els deixa indiferent. Per això, hi ha un diferencial significatiu entre les participacions de les eleccions generals (entre el 20 i el 30% d'abstenció) i les catalanes (entre el 30 i el 40%). És evident que Montilla no ha estat capaç de mobilitzar aquest diferencial.
- Alguns només voten en les grans cites. Només voten si realment se senten interpel·lats o si veuen una opció clara de canvi. Per això, l'abstenció va ser del 35,3% en el 2000 d'Aznar i només del 23% en el 2004 de ZP. I l'abstenció del triomf absolut de Pujol el 1992 va ser del 45% i en canvi el 2003 va baixar fins el 36,6%. Era l'aposta de CiU: Generar un clima de mobilització general contra el tripartit. Provocar un efecte ZP a la catalana, tots contra el tripartit. I és evident que no ha estat capaç de sacsejar els votants.
- En aquestes eleccions, no han anat a votar un col·lectiu significatiu de persones que han perdut la confiança en la política i els polítics. Aquí la lectura és més complicada, més difícil. En part, podríem dir que els mitjans polítics s'estan allunyant del llenguatge quotidià. Em sembla també que la tendència a crear missatges generals per a públics cada vegada més particulars ha de canviar radicalment. Però segurament això només és una part del problema.
- Finalment, hi ha una part dels electors que no han votat específicament en aquestes eleccions. Podríem dir que són una part del diferencial de 6 punts de l'abstenció entre 2003 i 2006, unes 250.000 persones. D'aquestes, una part són nous votants desconcertats, cansats o simplement indiferents. Però el gruix és un conjunt de persones que normalment voten, fins i tot a les catalanes, i que aquesta vegada s'han estimat més quedar-se a casa. A aquestes hem de sumar l'elevat número de vots en blanc i l'increment dels vots als partits extraparlamentaris.
Qui són els nous abstencionistes?. Jo crec que hi ha tres efectes:
- Efecte Estatut. El procés de l'Estatut ha generat una sensació de perplexitat i incomoditat que explica la baixa participació del referèndum. Una part de l'abstenció és la cua que es perllonga del desencant.
- Efecte Soroll. Ha estat una campanya bruta, sorollosa. CiU ha intentat crear un clima de crispació, en una versió (reduïda, és veritat) del model estatal. Un remake català del Váyase, señor González. És sabut que si s'incrementa la tensió, s'incrementa també la indiferència dels votants,
- Efecte Anticandidat. Crec que ha estat una de les claus. Molts votants fidels a un determinat partit s'han sentit incòmode al candidat. I s'han estimat més quedar-se a casa que votar un altre. Sembla que diguin "Ja no t'estimo, però tot i així no t'enganyo".
CiU i sobretot el PP argumenten que la caiguda de la participació ha estat la resposta a la crisi del tripartit i sobretot a la manca de sintonia de Montilla. No és cert. Els tres efectes que he esmentat afecten tots els partits, excepte Iniciativa i Ciutadans, amb intensitats diferents. En totes les comarques, la participació ha caigut entre un 7% i un 11%. La mitjana de descens de la participació per comarques és de -10,7, amb una desviació molt petita (1.9). La gràfica mostra el núvol de punts que compara la participació per comarques entre 2003 i 2006: el coeficient de correlació és del 0,97. Si l'abstenció tingués una lectura partidista, hi hauria comarques més afectades que altres. I no és el cas. El descens és territorialment molt equilibrat. Per tant, el problema és més complex.
Per això, tampoc hi ha cap correlació entre les variacions del percentatge de vots al PSC entre 2001 i 2006 i les variacions de l'abstenció. En aquest cas, el valor del coeficient de correlació és molt baix i el núvol de punts mostra una elevada dispersió. O explicat en altres paraules. L'abstenció no és, per més que ho repeteixi en Piqué, el resultat del desencant amb el tripartit.
Demà estudiarem amb detall els resultats de Convergència i Unió. Mentrestant, si us plau, opinin. Hi ha tantes cuines com cuiners. I ja saben que aquesta casa és casa seva.
Comentaris
Cuatro de cuatro.
En mi opinión, para comprender la abstención se puede hacer lo que Ud hace (aplicar el microscopio) o elevarse hacia arriba a fin de tener una panorámica más amplia.
Las razones de la abstención son, como apunta, muchas. Pero a mí, la que más me preocuparía es la que radica en la pérdida de centralidad del PSC, vista ésta, no desde la perspectiva izquierda-derecha, sino nacionalista-no nacionalista. El escoramiento del PSC (digan lo que digan) hacia posiciones nacionalistas deja a gran parte de su electorado huérfano.
Ayer le dije al amigo rojo-burgués, antes de que cerraran los colegios, lo que ya habíamos augurado, que la abstención sería alta y que eso debería preocupar a la izquierda y a los nacionalistas. A los primeros, por lo que le cito arriba, y a los segundos, para que no patrimonialicen.
Hoy lo he leído en el editorial de País.
PD: Por cierto. La grossa coalizzione? Me da que sí.
Tu ets diferent. I per això em permeto donar-te un consell. Heu de refer el PSC i treure-vos de sobre la penya del Cinturón Rojo. Si no ho feu, acabareu com el PS italià.
Per desgràcia, no hi ha polítics com tu. Uns pocs. Ara veurem quants blogs es tanquen fins a les properes eleccions. Tinc ganes de veure els altres análisis que fas.
El único líder consolidado ha sido Saura. El chaval de Ciutadans va a ser engullido por el remolino de la vida parlamentaria y sus propias contradicciones. No sabe hablar y las chaquetas que lleva son tres números más grandes.
Y so sin contar que sólo había una candidata mujer de las más de 20 listas, y sin ninguna opción. Y en los partidos grandes, los segundos eran también varones. Como mujer, me siento totalmente ignorada.
En resumen. La abstención obedece a la mediocridad. No hacen falta gráficos para constatarlo. Mucha mediocridad. Demasiados hombres.
Pero eso no cuadra. Si la explicación de la abstención fuese que los socialistas desencantados se han quedado en casa, tendríamos dos fenómenos:
a) La abstención sería más alta en las comarcas "socialistas" y más baja en las comarcas "convergentes" (dicho esto sólo para simplificar). ¿Cómo explica entonces que la abstención caiga en todos los lados y con la misma intensidad?.
b) Habría una correlación entre incremento de la abstención y decrecimiento del PSC. ¿Cómo explica por ejemplo que haya comarcas con un crecimiento sensible del PSC y un decrecimiento sensible de la participación?.
Hace tiempo que hice mi pronóstico. Tripartit segunda parte. Sólo hay que acercarse a Génova y oir cómo afilan los cuchillos. Me cuentan que los Legionarios de Cristo, con Ana Botella a la cabeza, están pidiendo a Santa Rita que ERC forme gobierno con el PSC y, si no es muchop pedir, virgencita, que Carod sea Conseller en Cap again.
És cert. Hi ha una demanda de canvi en alguns espais tradicionalment socialistes. Però això no explica l'abstenció. Li dic el mateix que li explicava a don Güebos.
Anónimo 2
Els partits s'han d'adaptar a la societat. Però també la societat s'ha d'adaptar al nou marc.
Abans, en l'era de les grans ideologies generalistes, tothom esperava trobar un partit que reproduís literalment el que pensava. Eren sis o set obres de referència i una vintena de conceptes universals.
Ara, els partits han d'elaborar discursos més complexos, amplis i fràgils. Més plurals. Això vol dir que és literalment impossible que un partit digui el mateix que dic jo. Penso que hi ha persones que volen que el partit reprodueixi el que pensa "i si no, no et voto".
Per exemple, amb el tema de la immigració, el PSC no dirà allò que moltes persones volen sentir. Primer, perquè no ho pensa. I segon, perquè no es pot fer.
Anònim 3
Tiene razón con lo de la cuota femenina. Déficit absoluto. Tampoco hemos gozado de líderes solventes. Ahora bien. ¿No cree que la época de los líderes ha pasado?
PORQUE CIU TAMBIEN SE HA ESCORADO MUCHO EN SU NACIONALISMO (SE LO PENSABA DECIR CUANDO ANALIZAR LOS RESULTADOS DE ESE PARTIDO)
b) Habría una correlación entre incremento de la abstención y decrecimiento del PSC. ¿Cómo explica por ejemplo que haya comarcas con un crecimiento sensible del PSC y un decrecimiento sensible de la participación?. (ESO ES ESTADÍSTICO Y PUEDE DEBERSE A FACTORES OBJETIVOS)
Otro factor es el cansancio de la gente de ver siempre a los mismos, no les quito merito por su labor a ninguno, sea buenos o no tan buenos, porque estar en politica es entre otras cosas, desengancharse de la cruda realidad en la que vivimos a diario los ciudadanos de este pais...Pregunto: cuantas horas al dia disfrutan de la familia, o los amigos?... los telediarios, las radios, los periodicos no invaden con noticias de pactos, politicos,etc,etc, y quien se acuerda de las personas... de los ciudadanos de este mundo,,,por cierto, EN PELIGRO DE EXTICION , porque lo estamos destruyendo poco a poco.....
Mientras, los politicos siguen.....
Al final nos cansamos de simpre lo mismo.....
Algunos politicos, (la mayoria) se han olvidado del niño que tienen dentro, y esto no les permite hacer una politica diferente, mas amena, divertida, participativa, y sobre todo dinamica.....
Se que he metido un poco de rollo, pero la reflexion a la que quiero llegar, es que si los politicos no cambian, y no cambian al mismo tiempo la manera de hacer politica, estamos destinados a ver cada vez mas este tipo de analisis.
En fin, me alegro por la presencia de los ciudadanos en el parlamento. Me parece la noticia más destacada, sinceramente.
José, ADN i la vanguardia la van clavar.
En el cas osonenc no es veu un trasvessament de vots d'un partit a un altre. La gran pèrdua de vots ha estat d'ERC (4696), llavors CiU (2444) i PSC (1111). ICV que ha pujat, només ho ha fet 1415 vots. Podríem parlar d'un petit traspàs republicà i socialista (menys) a ICV.
A nivell nacional, la gran pèrdua és de PSC, ERC i CiU i PP, per aquest ordre, que no absorveixen en la seva totalitat els 40311 d'ICV i els 89567 de Ciutadans de Boadella. Està clar que els vots desaperaguts d'ERC, CiU i bona part de PSC van a l'abstenció que ha augmentat en 264.856.
Es diu que un votant no canvia de partit, en general, sinó que abans passa per l'abstenció. Aquests abstencionistes, si es mobilitzen al 2010 poden revolucionar el sistema de partits català.
PS: fa temps que segueixo el seu bloc i el trobo molt rigorós. Felicitats des d'un altre partit.