02 de novembre 2006

Anàlisi (I)

Hi ha tantes valoracions dels resultats electorals com analistes. Ara és el torn dels Juan Palomo. O dels Arguiñano. Agafem tres punts, sofregim dues comparatives favorables, salpebrem amb els escons ben torrats i emplatem amb un somriure forçat. Si m'ho permeten, vull fer la meva aportació en aquesta particular Babel. Per què?. Sobretot perquè em molesten les anàlisis lineals: un d'aquests va cap aquí i dos dels altres han saltat als d'Iniciativa. El món és més complex. Un mar de matisos.

L'abstenció guanya les eleccions

La mala notícia de les eleccions és l'abstenció. La dada és coneguda: Pugem del 37,46% (que ja és molt alta) al 43,32%. Aquest fet condiciona totes les lectures. De fet, si tenim en compte els 95.000 censats que s'han perdut entre 2003 i 2006 i els 255.000 que votaren el 2003 i no ho han fet el 2006 sumem 350.000 vots menys.

Què explica l'abstenció?. Jo crec que no hi ha un prototipus d'abstencionista. Aquest percentatge agrupa realitats molt diverses i causes igualment plurals. Permeteu-me anotar algunes:

  • Un grup de ciutadans simplement no vota. Sigui quina sigui l'elecció, no vota. Alguns enyoren altres temps sense partits. Molts consideren que el seu vot no influeix en el resultat final (no ve d'un). I una part significativa no està informada. Probablement estaríem parlant del 15% del cens.
  • Un grup significatiu de persones no vota les eleccions al Parlament de Catalunya. Sí que ho fa a les Generals i les municipals. Però en canvi, la cita catalana els deixa indiferent. Per això, hi ha un diferencial significatiu entre les participacions de les eleccions generals (entre el 20 i el 30% d'abstenció) i les catalanes (entre el 30 i el 40%). És evident que Montilla no ha estat capaç de mobilitzar aquest diferencial.
  • Alguns només voten en les grans cites. Només voten si realment se senten interpel·lats o si veuen una opció clara de canvi. Per això, l'abstenció va ser del 35,3% en el 2000 d'Aznar i només del 23% en el 2004 de ZP. I l'abstenció del triomf absolut de Pujol el 1992 va ser del 45% i en canvi el 2003 va baixar fins el 36,6%. Era l'aposta de CiU: Generar un clima de mobilització general contra el tripartit. Provocar un efecte ZP a la catalana, tots contra el tripartit. I és evident que no ha estat capaç de sacsejar els votants.
  • En aquestes eleccions, no han anat a votar un col·lectiu significatiu de persones que han perdut la confiança en la política i els polítics. Aquí la lectura és més complicada, més difícil. En part, podríem dir que els mitjans polítics s'estan allunyant del llenguatge quotidià. Em sembla també que la tendència a crear missatges generals per a públics cada vegada més particulars ha de canviar radicalment. Però segurament això només és una part del problema.

  • Finalment, hi ha una part dels electors que no han votat específicament en aquestes eleccions. Podríem dir que són una part del diferencial de 6 punts de l'abstenció entre 2003 i 2006, unes 250.000 persones. D'aquestes, una part són nous votants desconcertats, cansats o simplement indiferents. Però el gruix és un conjunt de persones que normalment voten, fins i tot a les catalanes, i que aquesta vegada s'han estimat més quedar-se a casa. A aquestes hem de sumar l'elevat número de vots en blanc i l'increment dels vots als partits extraparlamentaris.

Qui són els nous abstencionistes?. Jo crec que hi ha tres efectes:

  • Efecte Estatut. El procés de l'Estatut ha generat una sensació de perplexitat i incomoditat que explica la baixa participació del referèndum. Una part de l'abstenció és la cua que es perllonga del desencant.

  • Efecte Soroll. Ha estat una campanya bruta, sorollosa. CiU ha intentat crear un clima de crispació, en una versió (reduïda, és veritat) del model estatal. Un remake català del Váyase, señor González. És sabut que si s'incrementa la tensió, s'incrementa també la indiferència dels votants,

  • Efecte Anticandidat. Crec que ha estat una de les claus. Molts votants fidels a un determinat partit s'han sentit incòmode al candidat. I s'han estimat més quedar-se a casa que votar un altre. Sembla que diguin "Ja no t'estimo, però tot i així no t'enganyo".

CiU i sobretot el PP argumenten que la caiguda de la participació ha estat la resposta a la crisi del tripartit i sobretot a la manca de sintonia de Montilla. No és cert. Els tres efectes que he esmentat afecten tots els partits, excepte Iniciativa i Ciutadans, amb intensitats diferents. En totes les comarques, la participació ha caigut entre un 7% i un 11%. La mitjana de descens de la participació per comarques és de -10,7, amb una desviació molt petita (1.9). La gràfica mostra el núvol de punts que compara la participació per comarques entre 2003 i 2006: el coeficient de correlació és del 0,97. Si l'abstenció tingués una lectura partidista, hi hauria comarques més afectades que altres. I no és el cas. El descens és territorialment molt equilibrat. Per tant, el problema és més complex.


Per això, tampoc hi ha cap correlació entre les variacions del percentatge de vots al PSC entre 2001 i 2006 i les variacions de l'abstenció. En aquest cas, el valor del coeficient de correlació és molt baix i el núvol de punts mostra una elevada dispersió. O explicat en altres paraules. L'abstenció no és, per més que ho repeteixi en Piqué, el resultat del desencant amb el tripartit.



Demà estudiarem amb detall els resultats de Convergència i Unió. Mentrestant, si us plau, opinin. Hi ha tantes cuines com cuiners. I ja saben que aquesta casa és casa seva.

13 comentaris:

Don Güevos ha dit...

En fin.

Cuatro de cuatro.

En mi opinión, para comprender la abstención se puede hacer lo que Ud hace (aplicar el microscopio) o elevarse hacia arriba a fin de tener una panorámica más amplia.

Las razones de la abstención son, como apunta, muchas. Pero a mí, la que más me preocuparía es la que radica en la pérdida de centralidad del PSC, vista ésta, no desde la perspectiva izquierda-derecha, sino nacionalista-no nacionalista. El escoramiento del PSC (digan lo que digan) hacia posiciones nacionalistas deja a gran parte de su electorado huérfano.

Ayer le dije al amigo rojo-burgués, antes de que cerraran los colegios, lo que ya habíamos augurado, que la abstención sería alta y que eso debería preocupar a la izquierda y a los nacionalistas. A los primeros, por lo que le cito arriba, y a los segundos, para que no patrimonialicen.

Hoy lo he leído en el editorial de País.

PD: Por cierto. La grossa coalizzione? Me da que sí.

Anònim ha dit...

L'abstenció ha castigat els partits grans i sobretot el PSC. Els votants del Cinturón comencen a estar cansats de 25 anys de Dictadura Socialista (Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal...).

Tu ets diferent. I per això em permeto donar-te un consell. Heu de refer el PSC i treure-vos de sobre la penya del Cinturón Rojo. Si no ho feu, acabareu com el PS italià.

Anònim ha dit...

L'abstenció és el resultat de la incapacitat dels polítics de parlar d'allò que han de parlar. Per exemple, la immigració. No es pot dir que aquest és un tema delicat i és millor que no parlem. Precisament, si és un tema delicat, hem de parlar.

Per desgràcia, no hi ha polítics com tu. Uns pocs. Ara veurem quants blogs es tanquen fins a les properes eleccions. Tinc ganes de veure els altres análisis que fas.

Anònim ha dit...

La clave de todo es lo que usted llama efecto anticandidato. Montilla ha sido un absoluto desastre. Deben pensar rápido en un recambio. Castells, Tura y Donaire (por este orden) me parecen los más preparados. Mas tampoco ha tenido tirón. El estilo laportiano puede funcionar en el Barça pero no en Cataluña. También tienen que cambiar. Carod Rovira es un candidato que huele a muerto. Ha sido el principal desastre del tripartit. No ha dado una a derechas y sus compañeros ya no le soportan. Con el dos de Puigcercós (que tampoco es muy bueno), su imagen era la de un perdedor.

El único líder consolidado ha sido Saura. El chaval de Ciutadans va a ser engullido por el remolino de la vida parlamentaria y sus propias contradicciones. No sabe hablar y las chaquetas que lleva son tres números más grandes.

Y so sin contar que sólo había una candidata mujer de las más de 20 listas, y sin ninguna opción. Y en los partidos grandes, los segundos eran también varones. Como mujer, me siento totalmente ignorada.

En resumen. La abstención obedece a la mediocridad. No hacen falta gráficos para constatarlo. Mucha mediocridad. Demasiados hombres.

don-aire ha dit...

don Gúebos

Pero eso no cuadra. Si la explicación de la abstención fuese que los socialistas desencantados se han quedado en casa, tendríamos dos fenómenos:

a) La abstención sería más alta en las comarcas "socialistas" y más baja en las comarcas "convergentes" (dicho esto sólo para simplificar). ¿Cómo explica entonces que la abstención caiga en todos los lados y con la misma intensidad?.
b) Habría una correlación entre incremento de la abstención y decrecimiento del PSC. ¿Cómo explica por ejemplo que haya comarcas con un crecimiento sensible del PSC y un decrecimiento sensible de la participación?.

Hace tiempo que hice mi pronóstico. Tripartit segunda parte. Sólo hay que acercarse a Génova y oir cómo afilan los cuchillos. Me cuentan que los Legionarios de Cristo, con Ana Botella a la cabeza, están pidiendo a Santa Rita que ERC forme gobierno con el PSC y, si no es muchop pedir, virgencita, que Carod sea Conseller en Cap again.

don-aire ha dit...

Anónimo 1

És cert. Hi ha una demanda de canvi en alguns espais tradicionalment socialistes. Però això no explica l'abstenció. Li dic el mateix que li explicava a don Güebos.

Anónimo 2

Els partits s'han d'adaptar a la societat. Però també la societat s'ha d'adaptar al nou marc.
Abans, en l'era de les grans ideologies generalistes, tothom esperava trobar un partit que reproduís literalment el que pensava. Eren sis o set obres de referència i una vintena de conceptes universals.
Ara, els partits han d'elaborar discursos més complexos, amplis i fràgils. Més plurals. Això vol dir que és literalment impossible que un partit digui el mateix que dic jo. Penso que hi ha persones que volen que el partit reprodueixi el que pensa "i si no, no et voto".
Per exemple, amb el tema de la immigració, el PSC no dirà allò que moltes persones volen sentir. Primer, perquè no ho pensa. I segon, perquè no es pot fer.

Anònim 3

Tiene razón con lo de la cuota femenina. Déficit absoluto. Tampoco hemos gozado de líderes solventes. Ahora bien. ¿No cree que la época de los líderes ha pasado?

Don Güevos ha dit...

a) La abstención sería más alta en las comarcas "socialistas" y más baja en las comarcas "convergentes" (dicho esto sólo para simplificar). ¿Cómo explica entonces que la abstención caiga en todos los lados y con la misma intensidad?.

PORQUE CIU TAMBIEN SE HA ESCORADO MUCHO EN SU NACIONALISMO (SE LO PENSABA DECIR CUANDO ANALIZAR LOS RESULTADOS DE ESE PARTIDO)

b) Habría una correlación entre incremento de la abstención y decrecimiento del PSC. ¿Cómo explica por ejemplo que haya comarcas con un crecimiento sensible del PSC y un decrecimiento sensible de la participación?. (ESO ES ESTADÍSTICO Y PUEDE DEBERSE A FACTORES OBJETIVOS)

Ruben ha dit...

Los análisis leídos me resultan bastante interesantes.
Aunque no tengo ni medios ni el suficiente conocimiento para ofrecer un análisis propio si que tengo mi propia opinión de lo sucedido. Ésta se acerca bastante a lo que dice la srta. anónima : La abstención obedece a la mediocridad.

Los dirigentes de los partidos políticos catalanes no nos seducen y abogo por el cambio generacional.

Además creo que ninguno de ellos goza de ese DON llamado CARISMA tan importante para seducir a la gente por el simple hecho de ser quien se es. Con esto quiero darle la razón a Donaire cuando nos habla del Anticandidat. Quizás haya sido una de las claves de "el no enganchar a la gente".

Además las campañas tienen más parte de obra de teatro que de proponer las soluciones reales que necesita el electorado. Y lo digo desde un punto de vista alejado al día a día de la política. Desde el punto de vista de alguien que quiere ser convencido por otro de que realmente va a resolver sus problemas, los problemas de la gente "de a pié". Y no de ver a los candidatos en notarios, ni en desayunos, ni explicándonos sus años de cárcel, ...

Aunque para análisis buenos, los que se hacen en "Génova 2". Esto me recuerda un poco a eso que se llama en el argot fubolístico "madriditis"...
Algunos tienen "Zapatitis" o "Socialitis", o vete tu a saber que extraña enajenación mental.

Fernando ha dit...

Ahora mismo estamos en uno de los problemas por el el cual la gente se ha abstenido,en mi opinion, si, hartos de ver a los politicos pelearse como fieras, por un trozo de pan( que ya entiendo que es muy grande)el gobierno de la Generalitat, pero nosotros no tenemos dimension de ello. Por otro lado sabemos que Montilla ha llegado a ser candidato, sin que nadie lo conociera, mejor dicho, poca gente lo conocia. !Tiene merito hacer un candidato en 3 meses!,
Otro factor es el cansancio de la gente de ver siempre a los mismos, no les quito merito por su labor a ninguno, sea buenos o no tan buenos, porque estar en politica es entre otras cosas, desengancharse de la cruda realidad en la que vivimos a diario los ciudadanos de este pais...Pregunto: cuantas horas al dia disfrutan de la familia, o los amigos?... los telediarios, las radios, los periodicos no invaden con noticias de pactos, politicos,etc,etc, y quien se acuerda de las personas... de los ciudadanos de este mundo,,,por cierto, EN PELIGRO DE EXTICION , porque lo estamos destruyendo poco a poco.....
Mientras, los politicos siguen.....
Al final nos cansamos de simpre lo mismo.....
Algunos politicos, (la mayoria) se han olvidado del niño que tienen dentro, y esto no les permite hacer una politica diferente, mas amena, divertida, participativa, y sobre todo dinamica.....
Se que he metido un poco de rollo, pero la reflexion a la que quiero llegar, es que si los politicos no cambian, y no cambian al mismo tiempo la manera de hacer politica, estamos destinados a ver cada vez mas este tipo de analisis.

Anònim ha dit...

Yo creo que Ruben lo ha clavado. Me lo quitado de la boca.

El Perdiu ha dit...

le he buscado pero no lo he visto como diputado. ¿Abandona usted la política?
En fin, me alegro por la presencia de los ciudadanos en el parlamento. Me parece la noticia más destacada, sinceramente.

Pedro ha dit...

perdiu, ya tenemos dos partidos de extrema derecha, ustedes solamente tienen uno, pero reprsenta el 40% del congreso.

José, ADN i la vanguardia la van clavar.

Jordi ha dit...

Bé, per la meva situació he estudiat les dades a Osona, una comarca on les dues forces principals són CiU i ERC. També he donat un cop d'ull a la visió aèria de Catalunya.
En el cas osonenc no es veu un trasvessament de vots d'un partit a un altre. La gran pèrdua de vots ha estat d'ERC (4696), llavors CiU (2444) i PSC (1111). ICV que ha pujat, només ho ha fet 1415 vots. Podríem parlar d'un petit traspàs republicà i socialista (menys) a ICV.
A nivell nacional, la gran pèrdua és de PSC, ERC i CiU i PP, per aquest ordre, que no absorveixen en la seva totalitat els 40311 d'ICV i els 89567 de Ciutadans de Boadella. Està clar que els vots desaperaguts d'ERC, CiU i bona part de PSC van a l'abstenció que ha augmentat en 264.856.
Es diu que un votant no canvia de partit, en general, sinó que abans passa per l'abstenció. Aquests abstencionistes, si es mobilitzen al 2010 poden revolucionar el sistema de partits català.

PS: fa temps que segueixo el seu bloc i el trobo molt rigorós. Felicitats des d'un altre partit.