03 de novembre 2006

Anàlisi (II)

"Quan el cavall ja ha guanyat ja no es pot apostar" diu una dita anglesa. Les lectures del dia després semblen prediccions de la travessa de la primera jornada de Lliga. És clar que encertem el 2 del Nàstic a l'Espanyol; però el mèrit real és marcar la casella el dia abans del partit. Diem-ho clar: les enquestes prèvies han estat un desastre. El Pulsómetro de la SER no va preveure la davallada del PSC a Barcelona. L'enquesta de El Periódico sobreestima els dos grans partits, especialment CiU. I el premi especial és pel Racòmetre. Han fet desaparèixer del web les estimacions de 58 escons i han deixat el pronòstic més recent, el més tou. Tot i així, aquesta darrera va atorgar set punts més a CiU dels que ha tingut realment. Però a qui han fitxat els amics de RAC1 per fer les enquestes?. A Rompetechos?.

En tot cas, el Babel interpretatiu s'està multiplicant gràcies a l'ona expansiva de la blogosfera. Si volen seguir el debat, com sempre, hauran de consultar el principal cronista cíberpolític, en Saül Gordillo. Si m'ho permeten, jo també vull ballar en aquesta festa. Continuo l'anàlisi que vaig iniciar ahir.

Convergència guanya i perd

Convergència ha guanyat les eleccions de forma contundent. Vull reconèixer la victòria, clara, rotunda, i felicitar els seus responsables. Després del Pacte del Tinell, tots els analistes van pronosticar una caiguda lliure de la formació. I no només han aturat el cop, sinó que han incrementat la distància en vots i escons respecte del PSC. Chapeau. Totes les dades mostren amb rotunditat que CiU s'ha consolidat en el mapa polític català. Guanya on guanyava sempre i guanya on no guanyava mai. Victòria a totes les demarcacions, a la majoria de comarques i en un bon feix de municipis. I victòries simbòliques a determinats nuclis on la federació sempre havia estat perifèrica.

Des del meu punt de vista, l'èxit de CiU està basat en la combinació de cinc factors:
  • Una base sòlida, que ha mantingut el seu compromís amb la federació en els temps difícils.
  • Una hàbil gestió del procés estatutari. La fotografia ha estat el gran èxit de CiU.
  • Un eficaç missatge ("El tripartit ha ensorrat el país"), que permetia alhora negar els evidents encerts de la gestió de Maragall.
  • Un protagonisme absolut durant la campanya madiàtica (perdó per l'acudit fàcil).
  • Una capacitat per aprofitar els errors dels rivals.

Però...

Els resultats no poden amagar una certa sensació de frustració. Penso que Convergència comet tres errors consecutius.

  1. En primer lloc, situa el procés fora de Catalunya. La fotografia de Mas-ZP i els desitjos ministerials de Duran i Lleida són l'evidència. CiU ha volgut editar a Catalunya el sistema PNB: hegemònic al País Basc i decisius a Madrid. Amb un recolzament explícit al govern de Zapatero (que té una imatge excel·lent a Catalunya), el PSC es queda sense espai. Però és molt difícil acusar al PSC de sucursalista i mantenir el discurs del pont aeri al mateix temps.
  2. En segon lloc, CiU no sap llegir els resultats del 2003 (tampoc el PSC). La fragmentació del mapa electoral havia estat considerat com un fet conjuntural. La lectura era més o menys aquesta: "Una part important dels vots d'ERC, ICV i el PP del 2003 són en realitat vots afins a CiU i el PSC. Els votants han volgut marcar l'accent (catalanista, ecosocialista, liberal) dels dos partits de referència". L'1 de novembre hem descobert que la fragmentació és ja un factor estructural del mapa electoral català. S'han acabat els governs majoritaris i encara més les majories absolutes. Hem passat del mirall pujolista al mosaic tan gaudinià.
  3. Com a conseqüència dels dos primers, CiU creu que pot guanyar les eleccions amb un número d'escons que no permeti la reedició del tripartit. Sap que els electors socialistes estan desmotivats. I creu que "recuperarà" els vots perduts a Esquerra i una part del PP. Entre 56 i 60 escons. I per això no fa una campanya que construeixi ponts amb Esquerra, sinó un foc a discreció contra tots i contra tothom. O tot o res.

Un estudi dels resultats

CiU no guanya les eleccions. Les perd el PSC. Fixem-nos. El 2003, CiU havia aconseguit més d'un milió de vots i ara poc més de 900.000. La participació ha davallat i això permet dissimular els efectes de la caiguda amb un increment simbòlic del percentatge de vots (de 30,94 a 31,52) i dels escons (de 46 a 48), però molt lluny dels 58 - 60.

Hi ha un error molt freqüent en les valoracions. No és exacte afirmar que CiU ha perdut 100.000 vots, perquè el número total de censats (aquells que poden votar) ha baixat en 95.000. Entra dins el terreny de la política ficció saber quants d'aquests han estat perduts per CiU. Per ser més rigorosos, hauríem de dir que 95.000 és el balanç entre els nous electors (immigrants censats o majors de 18 anys) i electors perduts (defuncions i emigrants). Si féssim un supòsit de pèrdua proporcional d'acord als vots, podríem afirmar que ha pedut uns 65.000. Que igualment, són molts.

CiU ha perdut vots a les quatre demarcacions. També si fem la correcció del cens. A Lleida, Girona i Tarragona CiU ha perdut pes relatiu. De fet, CiU ha baixat el seu percentatge a 27 comarques i l'ha incrementat en només 15. En alguns casos, com l'Alt Camp, el Priorat o el Montsià el seu percentatge ha caigut un 10% sobre el total. Per contra, CiU ha pujat en les comarques on tenia menys pes específic, especialment a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En algunes comarques, poques, fins i tot ha incrementat el número de vots respecte el 2003.

I aquí tenim una primera pista. CiU perd gas allà on tenia més pes i es recupera en els espais amb menor implantació. L'efecte cansament actua de forma determinant. Si mirem el núvol de punts entre l'evolució 2003-2006 de CiU per comarques i el percentatge de vots a CiU el 2003, podem constatar que hi ha una correlació moderada (una R de 0,6 per la corba logarítmica), però significativa.


I això explica el segon gràfic interessant, que és la correlació entre les pèrdues de CiU i les pèrdues del PSC. El PSC es recupera una mica allà on CiU punxa. I CiU puja on cau el PSC. No és que els vots d'un vagin cap als altres, sinó que els no votants d'uns beneficien l'increment relatiu dels altres. Atès que el PSC s'afebleix en la zona amb major concentració demogràfica, el sumatori total és una forta distància relativa entre CiU i el PSC. El coeficient de correlació de l'ajust polinòmic és de 0,75.


En resum. CiU no sap llegir que les bases que sustenten ICV, Esquerra i el PP són molt fortes i que la fragmentació serà el principi de la política catalana del futur. El seu atac contra el tripartit, la seva campanya dura i contundent, el seu esforç per reproduir les majories pujolistes li ha tancat les portes a qualsevol pacte post-electoral. Ni el PSC ni ERC poden pactar amb CiU. Tampoc pot establir converses futures amb el PP. En David Madí s'ha vist forçat a presentar la seva dimissió [citat a Saül]. Demà discutirem el panorama socialista. Mentrestant, obrim les línies als comentaris, reflexions i contradiccions que vulguin aportar.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Exccel·lent anàlisis. Tinc moltes ganes de veure que dius del PSC. Enhorabona. No sabia que entenies tan d'estadística.

Robert ha dit...

Anónimo,
En Donaire és un crack i jo crec que en sentirem molt a parlar en el futur (no tant llunyà!).
Sobre l'anàlisis que fas de convergència... El factor desgast i tal...
Bé, doncs jo he sentit molta gent pel carrer dir "Votar per votar, o PSC, o CIU, jo voto Convergència que almenys són d'aquí!".
Ho sento molt, però és una realitat que la perdúa "aparent" de catalanitat del partit ens ha fet molt de mal, perquè el PSC no només ha aconseguit no mobilitzar el que teóricament havia de mobilitzar, sinó que ha desmobilitzat a qui habitualment ens votava. I em temo que això no podrem pas raonar amb estadístiques!
Completament d'acord, no ha guanyat les eleccions CIU sinó que les ha perdut el PSC, i encara gràcies de tanta gent que s'ha quedat a casa i no ha optat per anar a votar a altres partits d'esquerra, perquè llavors l'enfonsament hagués sigut total.
Tenim una última oportunitat davant per poder canviar el romb, espero que no la perdem... jo ja tremolo quan sento a dirigents del partir dir que hem perdut per l'abstenció. Per aquesta via no trobarem res....

Pedro ha dit...

osti, el racòmetre no la va encertar però els de la ser i el pais no sé què es debien fumar mentre feien l'enquesta.
aquest últim racòmetre la va encertar amb TOTS ELS PARTITS, si li tries 3 diputats a Ciu i els donaves als ultres tenies els resultats exactes.
és que encara estic al.lucinant amb la ser i opina que, com tothom sap, van fer enquestes amb el record de vot DE LES GENERALS, com si ara votessim la Moncloa.

don-aire ha dit...

Anònim

Gràcies. Vaig ser professor d'Estadística durant varis anys. M'agrada molt.

Robert

És possible. Voldria pensar que això ha estat només un grup reduït. La pregunta clau és "Quantes persones han deixat de votar Montilla pel seu origen?". Afortunadament, crec que tampoc l'han votat per haver nascut a Iznájar. Em sembla que aquest ha estat un fals debat.

Duran i Lleida ha nascut a Osca. El Rei a Roma, la Reina a Atenes i jo a Salamanca. Per cert, el responsable de turisme de la C.A. de Madrid és català. I ningú ho troba estrany.

Pedro

És veritat que les enquestes no estaven ben encaminades. Però fixa't que l'enquesta de El Periódico donava onze de diferència entre CiU i PSC. I cinc punts, que són els que realment els ha separat. Es va equivocar a Barcelona i ho dic en el comentari. La SER va donar fins a 47 a CiU i 42 al PSC. Error, cert.

Però el Racòmetre s'ha passat tres pobles. No és que s'equivoqui de tres o quatre, no. Va arribar als 58, 10 més. Siguem sincers. Aquesta enquesta formava part de l'estratègia de mobilitzar el màxim possible d'electors CiU, amb el miratge que es podria evitar la suma del tripartit.

Per cert. Fes una prova. Intenta trobar les enquestes que van precedir el darrer diagnòstic. No hi són. A la SER o El País, sí.

Pedro ha dit...

Perdona eh però jo vaig llegir vàries enquestes que donaven empat entre ciu i psc. d'on sortien?de l'instituto opina.
ah, i de la del periodico (parlava de la ser i el pais) no n'he parlat,que amb ciu l'encertava i al psc n'hi donava 2 més (impagables els semàfors d'el periodico de l'endemà), al periodico l'interessant era el titular.
no serà l'últim racòmetre el que queda?

ignasi ha dit...

Tots heu perdut, Don, tots!

I hem perdut nosaltres,la societat, per no votar (jo sí que ho he fet...)i passar de tot.

I han guanyat els impresentables...

Llàstima de país, llàstima d'estat, llàstima (i disculpa...) de polítics.

Ara pot passar de tot, tot i que crec que el peix el va vendre en Zapatero al Mas fa una mesos.

Només desitjo que segueixis de parlamentari. Espero seguir comptant amb una bona persona que de tant en tant em representarà, tot i no haver-te votat...

Per què hi ha tan poc interès per la política? Jubileu els vells tòtems d'una vegada i doneu aire nou al tema...

Gemma Ferré ha dit...

Una anàlisi fantàstica.
Crec que CIU no s'ha pugut recuperar encara de la retirada de Pujol que movilitzava l'electorat per ell mateix, cosa que no fa en Mas per molt que el vulgui imitar.

Don Güevos ha dit...

Cierto lo que dice. Y bueno su análisis. Pena que no repita. Sabemos que la paciencia es una buena virtud.

CiU no ha ganado. Mejor dicho, habiendo bajado el apoyo al tripartito, no ha recogido el descontento. Por qué?. En mi opinión, además de causas estructurales (fragmentación del voto), CiU ha querido abarcar todo el espacio, desde el nacionalista más intenso (el carnet) hasta el moderado del PP (por eso fue al notario). Se metió en terrenos vedados, y eso no es creible, desmotiva.

Curiosa la subida en el cinturón, aunque ya en Móstoles, el alcalde es del PP. Ya sabe, la gente mejora...

De todas formas, Donaire-House, ya tiene dos síntomas, dos:

- alta abstención
- el "no triunfo" de CiU

Y faltan cuatro más: el bajonazo del que manda, la caída de los ortodoxos, mantenimiento de los no nacionalistas y de los que lo son pero lo "visten de otra cosa" y la aparición de "antimateria".

Y encima el cuerpo (esa parte, que otras en el centro y por abajo están muy refollantes), está más "enclenque" que hace tres años.

Nos acercamos al diágnostico.

PD: Oiga. Tiene cámara hiperbárica allí en Nicaragüa?

Robert ha dit...

Don,

El meu comentari no el feia en referència al debat de l'origen del candidat, sinó, en el fet de que la sensació que té la gent al carrer és que el PSC depen i executa en funció del que manen a Ferraz... (veurem si hi ha o no hi ha sociovergència)
Potser amb un altre candidat que no fos una clara aposta llençada desde Madrid ens hagués anat millor.
Bé, això no ho sabrem mai, però el que sembla clar és què no val a dir que hem perdut per culpa de l'abstenció i que potser no era el moment d'experimentar amb la gent del cinturó. Al cap i a la fi, són molts anys governant per a què aquesta gent no es senti com a própia la Generalitat i aquestes inèrcies no es poden canviar en una campanya.

Josep ha dit...

Ho trobo un analisi prou encertat, especialment per al que fa en el punt que et refereixes a l'abstenció.

Han fallat els candidats, excepte en Saura que ha pogut consolidar el seu partit - fet que a mi personalment m'alegra l'avanç d'ICV-EUiA- per tant, com trobaries que en la constitució del Tripartit - esperem que sigui possible- es canviessin els caps visibles dins de la Presidencia i la Conselleria en Cap?

Jo sóc del parer que Montilla pot donar una sorpresa, però ha tingut molt poca tirada. Em preocupa molt el fet de que no estiguès votat per la seva procedència, i prefereixo pensar que n'ha estat per que està vist com un aparell propi del PSOE i que no té independència per part del PSC. Per això, si realment n'és independent i es creu el seu discurs d'un posicionament ferm en el catalanisme crec que pot donar una sorpresa. Seria però un fracàs si realment semblès que Montilla és un delegat del Govern de Madrid.
Respecte al nostre presidenciable- ERC- conec prou bé a Carod com per saber que no em donarà una sorpresa positiva si es nomenat Conseller en Cap. Suposo que ja sospites de quina corda sóc dins del partit.

Aviat dins de la meva modesta visió faré un ànalisi de quin ha estat el factor que ha fet perdre a ERC 120,000 vots, ja que ara que ha acabat campanya, podré dedicar-me nomès a la universitat i a la feina i tindré més temps.

Nota: Porto un pel complicada la vida per culpa de l'estadística i la contabilitat.

Cuidis Don!

Fera Ferotge ha dit...

L'anterior usuari, és a dir, en Josep, sóc jo.

don-aire ha dit...

Pedro

És cert i ho he comentat. En tot cas, per favor segueix l'enllaç de El Periódico. Fins i tot el Pulsómetro fixava una diferència sensible entre PSC i CiU. Però és que RAC1 fixa fins a 18 diputats de marge entre l'un i l'altre. Ostres.
En Madí anava trucant el mateix dimecres dient que arribaven als 60 i que no fessin cas de les enquestes a peu d'urna. Només cal veure la cara que se li queda al pobre Felip Puig a TV3. En Madí li cola el gol a RAC1, que compra el producte. Crec que l'emissora hauria de reconèixer el seu error.
També, és veritat, s'equivoquen la SER i El País. Ho he dit i ho reitero. També haurien d'explicar perquè no ensumen la caiguda del PSC, la paràlisi de CiU o l'entrada dels Ciutadans.

Ignasi

Cal una regeneració de la política. I perdó pel comentari. No m'interpreteu malament. Potser també cal una regeneració de la mateixa societat. Un dia us diré les explicacions que m'ha donat molta gent que no volia votar (des de que tenia hora amb el callista a que el regidor X no li havia solucionat un problema amb el seu germà).
No em malinterpretis. Ja ho sé que això que en diem política ha de canviar. Fa molt de temps que ho dic. Però tu m'entendràs. Passa una mica com amb l'escola. Els pares es queixen de l'educació dels seus fills i és probable que una part de la culpa sigui de la pròpia escola. Però estic segur que com a mestre faràs el diagnòstic que el problema és més global.

Gemma

La pregunta clau és: Cal un altre Pujol?. O s'ha acabat el model dels liders i ja no necessitem ni pujols ni gonzáles. M'agradaria saber la vostra opinió.

don Güebos

Se anticipa. Comparto su análisis del problema de CiU. Estoy de acuerdo también con la lectura del Cinturón. No tanto con los diagnósticos complemetarios. Lo que parece una peritonitis va a acabar siendo un embarazo oculto. Y las faltas no eran fruto de la menopausia. sino de uan relación sin preservativo.

En Nicaragua hemos acabado con los antidepresivos y los analgésicos. Ahoar entenderá porqué Geli aprobó la marihuana con fines terapéuticos justo antes de las elecciones. La fumata llega hasta la Estación de Sants. Y le dejo que el bueno de Maragall nos ha enviado un regalo de su viaje por Senegal.

Robert

D'això en parlaré en el proper post.

Josep

100% d'acord. Mmm. Em dona pistes però no caic. Estadística, comptabilitat... Ja pensaré.

Fera ferotge

Ok

ignasi ha dit...

Completament d'acord.

Per això sempre dic que tenim el que ens mereixem.

Però qui ha de posar el fil a l'agulla? Què va ser abans, l'ou o la gallina? La societat ha de canviar els polítics o els polítics poden fer més per canviar la societat?

Estic d'acord amb la teva anàlisi, sens dubte més vàlida que la meva, però si no hi haguessin episodis com el del 3%, dvd's com el del Mas, carallotades diverses o viatges al Prat del Saura i muller .. doncs potser aniríem millor...

cCasals ha dit...

Bones Donaire!

No ens enganyem, CiU ens ha passat la mà per la cara. Ha perdut vots... i què? Nosaltres, malauradament, som els qui hem perdut: en vots i en escons, com ERC i el PP, en menor mesura.

Hi ha hagut la participació que els polítics s'han buscat: en 3 anys hem tingut 7 eleccions (municipals, generals, europees, 2 referèndums i 2 autonòmiques) i a més a més, el referèndum de l'Estatut ja va cremar molt.

La gent pot mirar-s'ho com vulgui: que els nacionalistes tenen majoria (69 escons), que l'esquerra encara té més majoria (70 escons) o fins i tot que la centre-dreta i l'extrema-dreta espanyolista ha pujat (de 15 a 17 escons).
Però en realitat tenim 6 partits: dos de grandets (no podem dir grans), tres de mitjans i un de petit: com passa als Parlaments europeus de veritat, com Alemanya o com la Itàlia del Pentapartit. Això ho pintaven com un "Caos" a Polònia, i no ho és! És millor buscar el màxim consens que no pas tenir una majoria absoluta: recordem el pujolisme, o els últims 4anys d'Aznar...

Per cert (hem sembla que ja ho han comentat per aquí) però el Racòmetre no s'allunya tant de la realitat, encerta els escons de tots menys els de CIU, perquè no té en compte l'entrada de C's, però bé, no estava tant malament!

huecu ha dit...

Me parece muy buenos sus analisis. Pero me parece que antes de usar su preciado tiempo en analizar los resultados de CIU, debería de estudiar y analizar en profundidad el batacazo del PSC. Opino que antes, hay que mirar el propio ombligo, que el de los demás.
Por cierto deseo que Usted acabe siendo parlamentario. Paciencia y mientras tanto FORÇA AL CANUT.

Fernando ha dit...

Como dice Huecu...el desea .....será una realidad !!!!!! Gracias por estar con nosotros !!!!!

Gemma Ferré ha dit...

Doncs no no crec que calgui un altre Pujol ni crec que sigui bo tenir-lo, el tema està en que potser a CIU sí que li cal i el troba a faltar. No sé.

Don Güevos ha dit...

"Y le dejo que el bueno de Maragall nos ha enviado un regalo de su viaje por Senegal."

Ya sé.

Un DVD. Tripartito II "La venganza".

No me la pierdo ni atao. A ver, unas palomitas...