24 de novembre 2006

Cíberpolítica catalana (i III)

La blogosfera política creix, és cert. Però encara és una blogosfera adolescent, que és (molts ho saben) una etapa difícil. I no ho dic per aquells pels sota el nas que no són ni bigoti ni borrissol; ni per aquells granets que ocupen de forma simultània un 80% del rostre, especialment en els dies que t'has de fer una fotografia carnet; ni per aquelles veus aflautades, excel·lents imitacions del Gall Claudio; ni tan sols per aquells estranys creixements parcials del cos (braços, cames, tronc...), que ens converteixen en un remake de l'Elastic Girl. Ho dic perquè és l'edat en la que no saps què seràs quan siguis gran. Tens massa feina intentant controlar les teves hormones desbocades.

Podem situar la cartografia de la blogosfera política com una matriu que relaciona dos ítems: el tamany de la blogosfera (el número de blogs implicats) i el nivell de relacions externes mitjà dels blogs. El resultat és aproximadament el que mostra el gràfic. De seguida detectem una seqüència de cinc fases. Veiem-ho.

Fase 1. Blogosfera elitista
Quatre o cinc polítics comencen a jugar amb Internet. Alguns han desenvolupat dominis propis com l'Iceta, el Miquel Bofill o en Xavier Sáez. I s'inicien en el camp dels blogs. Són molt pocs i molta gent del partit els llegeix i els enllaça. Normalment, no admeten comentaris i els posts són declaracions institucionals, veritables discursos polítics. El nivell mig de relacions és alt perquè són pocs blogs i molt visitats. Està format per veritables exploradors de la blogosfera, que encara avui exerceixen com a referències absolutes.

Fase 2. Blogosfera popular
S'incrementa el número de blogs. Ja sigui per iniciativa personal o per estímuls corporatius, el número de blogs creix cada dia. Els nous blogs utilitzen plataformes genèriques (blocat, blogger, vilaweb...) i obren els comentaris. Els blogs de referència són més enllaçats, però els nous blogs a penes són llegits. Molts d'ells es limiten a reiterar els arguments generalistes, els discursos bàsics del partit. D'altres tenen un to desbocat. Per això, tot i que s'incrementa el número de blogs, els enllaços mitjos cauen.

Fase 3. Blogosfera jeràrquica
Alguns blogs de segona generació (fase 2) es moren, però altres sobrevien i comencen a generar un nivell de visitants alts. També són més enllaçats. Els partits inicien plataformes col·lectives que incrementen el número de blogs. De forma natural, es genera un procés de jerarquia integrat per (a) blogs de referència, (b) blogs d'alta rellevància, (c) blogs d'influència territorial i (d) blogs relativament autistes. Més comentaris, més enllaços i una novetat: els bloggers també parlen del seu gos, de l'univers o de la dieta Frontignac Montignac [gràcies, Ignasi].

Fase 4. Blogosfera complexa
A la fase 4, el tamany de la blogosfera sembla estancat. Neixen nous blogs, però també en moren i el número total resta estable. El creixement és molt més lent. Els blogs són molt oberts: estan molt enllaçats entre sí, però també reben enllaços "externs". És el primer indici d'una veritable xarxa. Es detecten molts blogs especialitzats (gènere, tercera edat, tecnologies, e-govern...) i s'incrementa el grau de personalització dels blogs. Hi ha diverses veus i els enllaços es donen en molts sentits. Si això fos un espai urbà, parlaríem d'una estructura metropolitana.

Fase 5. Blogosfera oberta
Els blogs enllacen la "competència". Es creen plataformes de discussió obertes, que conviuen amb altres agregadors més específics. Els no polítics tenen una activitat molt més elevada, més enllà dels comentaris. La interacció dels blogs facilita la tramitació de lleis, la modificació d'ordenances municipals o debats sobre temes concrets. Els mitjans de comunicació consulten els blogs per prendre el pols de la política. És més. Els blogs són ja mitjans de comunicació actius. La xarxa és tan densa, que tot és un mateix espai. Com aquell formiguer gegant de la formiga americana, que diuen que ocupa tota la Península Ibèrica.

Fase 6. Blogosfera internacional
La llengua ja no és un problema perquè els traductors on line s'han perfeccionat. Es comparteix informació, pensaments i idees sense fronteres. El grau d'especialització és elevat i la jerarquia, molt densa. Perviuen els agregadors històrics, que conviuen amb els temàtics i els agregadors integradors (per exemple, amb diverses sensibilitats polítiques). Els debats circul·len per Internet, els programes en pdf i també en Excel són estudiats i analitzats, els fòrums treuen fum i... D'acord. Potser se m'ha anat la mà. Però, com va dir el poeta, la blogosfera pot ser meravellosa, Salinas.


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!. Fa temps que llegeixo el teu blog, em sembla molt interessant i alhora didàctic i divertit. Felicitats pel super estudi de blogs polítics. De pas podries linkar el nostre. tempsdecanvi.org. Albert Deusedes. Salut!

Anònim ha dit...

Ese "i" que precede al III quiere decir que se acabó la cíberpolítica. AL fin , oiga

Agrippa ha dit...

Fins a la fase 4 tot va bé, però l'escepticisme respecte la 5 - i no parlem ja de la 6 - és inevitable. Creu que realment acabarem fent política des del sofà de casa nostra? I avançantme a la resposta positiva que segurament donaria, això seria positiu socialment? S'ha plantejat el que caldria modificar de la nostra organització democràtica per absorbir aquesta activitat que profetitza? O bé ho veu més com el sorgiment del "cinquè poder", que acabaria fent tàndem amb els mass media? La veritat, tot i que les dues darreres fases són engrescadores, no em mereixen molta credibilitat, no tant per elles mateixes, sinó per la societat que les ha de dur a terme.

don-aire ha dit...

Visitant 1

Ho faré. D'entrada, però, no s'ha obert l'enllaç.

Visitant 2

Però el febrer hi tornaré. I no és una amenaça.

Agrippa

Els altres són desitjos, no realitats. Crec que la blogosfera ha de fer dos coses: (a) el salt dels enllaços corporatius als enllaços plurals. En altres paraules, que la gent del PSC també enllacem i comentem blogs d'Esquerra o CiU i a l'inrevés. (b) Que els blogs passin de la paraula a l'acció.

Agrippa. El teu blog, ja.

Carlos ha dit...

Como bien has dicho al principio estamos creciendo, pero muy poco a poco.

No nos engañemos, a fecha de hoy la gran mayoría de comentarios en blogs no afines son anonimos y dando estopa a diestro y siniestro.

Pasará bastante tiempo hasta que evolucionemos hasta el 5 y el 6 es utopia.

ignasi ha dit...

Ei: Dieta Montignac, no Frontignac!!!!

Que és com un déu per mi!!!!

jejejejeje

Raúl Pleguezuelo ha dit...

Estupenda clasificación de la blogosfera, creo que te falta la Blogosfera Profesional: constituida por periodistas y profesionales que viven de esto, estos si que miran por encima del hombro al resto de la blogosfera.
De todos modos creo que cabemos todos.

Un saludo Progresista.

Anònim ha dit...

No le niego el esfuerzo estético. Y sin querer regalarle los oidos, debo confesar que tiene usted un cierto dominio informático (o un buen amigo informático). De todas formas, el resultado final no me acaba de convencer. Le hago algunas recomendciones (gratis, hombre, no se preocupe).

1. Marque mejor la diferencia entre el espacio lateral y el central.
2. Escoja un head más lucido. Olvide las fotografías en blanco y negro. Y (básico) se necesita un enlace de la página en la cabecera.
3. Reduzca el tamaño de las letras, sobre todo en los títulos
4. Tenga una paleta de colores más integral
5. "Oxigene un poco". Menos texto y más espacio en blanco. Es claustrofóbico.
6. Use más imágenes

De nada. A mandar

Pedro ha dit...

Quins són els més visitats?