El blog

Bitàcola de política ficció de José Antonio Donaire. Blog sobre política, educació, societat 2.0, turisme i altres espectacles escènics. Basat en un fet real. Apunts del natural. Totes les afirmacions que es realitzen en aquest blog són animus jocandi, fins i tot aquesta. Són benviguts els comentaris, les crítiques, les correccions, els sarcasmes, les adhesions i fins i tot els silencis.

José A. Donaire

Aquesta és la pàgina personal de José Antonio Donaire, geògraf de formació, professor de vocació, polític per accident (com tots els polítics), salmantí de naixement, ganxó d'adopció, roig per convicció, 2.0 per intuïció i altres coses que ara no em venen al cap.

Meme mía

Redactat el 23:55 comentaris (3)
Etiquetes:
Ja els he comentat que això dels memes no m'acaba de fer el pes. I malgrat tot, en porto uns quants, tants que podria crear una categoria més que fos aquesta: memes. Havia proposat declarar el 2007 l'any sense memes, però l'oferta arriba de l'altra riba del Rubicon. Es tracta de Perdiu, un blogger que és alhora liberal i intel·ligent, i a més en ocasions diu veritats com l'Aqueducte de Segovia. O sigui que allà va el tretzè meme del Debat a bat.

“¿Qué cosas tiene España que te animarían a irte a vivir a otro país si tuvieras la oportunidad? ¿Qué te resulta insoportable en la sociedad / sistema económico / política / cotidianidad española? ¿De qué huirías de la cultura de este país? En resumen, tres razones que te animarían a irte de España de tener la oportunidad”.
  1. M'agradaria viure en un país on les universitats estiguessin obertes per la nit, on els diumenges hi hagués vida després de les 17 hores i on el número de llibreries superés el dels bars i discoteques.
  2. M'agradaria viure en un país on la gent parlés en veu baixa. Em violenta participar en la discussió matrimonial entre el personatge assegut al meu costat en el tren i la seva estimada senyora, que li recorda que el dimarts Paula té piano i no ballet. Per què voldrà la PDA?.
  3. M'agradaria viure en un país on puguis anar en bicicleta per la ciutat, sense necessitat de fer testament prèviament.
De fet, m'agrada molt viatjar i em sento sempre bé en els espais desconeguts. Al final, però, sempre acabo tornat a casa. ¿Què seria de la nostra existència sense l'entrepà de pernil, el col·lapse de la Ronda Litoral o la reemissió de Ventdelplà?.

Traspasso la responsabilitat de mantenir la cadena memética a...
  • Tanhäuser, perquè segur que trobarà el polinomi que ho explica tot.
  • Mens Rea, perquè té el blog adormit i potser precisa d'una excusa com aquesta
  • Don Güebos, perquè malgrat que no té blog conegut estic segur que deixarà un comentari enginyós i elaborat.

3 comentaris:

  1. Don Güevos ha dit...
    10:54 PM  

    Oiga, gracias por mencionarme, pero no sé qué decir de España, tan variada y distinta. Además, en Madrid cada vez parecemos menos españoles. Nos pasa como a Carry de sex in the city. Llega a Pagüí y la preguntan: americana? y dice: no, de NYC.

    No obstante, cómo no me va a gustar un pais de historia larga, excelente literatura, donde puedes ver el mejor arte y una arquitectura fabulosa, con cocineros 20 puntos gault-millau, productos de primera y alguno único, fiestas y festorros por doquier, montañas y desiertos, frío y caló, mar y montaña, playas excelentes, parques naturales, bastantes tías buenas, Sevilla y San Sebastián...Perdono todo lo malo que es mucho. Y me quedo.

    Y no me pida augurios, que el otro día le dije lo del terremoto y va, y hay un terremoto.

    Adeu.

  2. Tanhäuser ha dit...
    11:59 PM  

    Uff, qué presión. Espero no decepcionar. Ya hablaremos de esto.

  3. Tanhäuser ha dit...
    12:50 AM  

    Fet!

Publica un comentari