05 de març 2007

Llogar polítics

Imaginem per un moment que l'amortització d'un bé és més llarga que el seu cicle de vida. O sigui, que la moda canvia tan ràpidament que el temps en què el bé ha caducat és més ràpid que el temps que preciso per pagar-lo. L'opció més intel·ligent és no comprar. M'estimo més accedir. Per què gastar-se 1.200 euros en un Prada si es pot llogar per una nit?. I escollir cada vegada el darrer disseny. Aquest és l'escenari que anticipà Jeremey Rifkin en la seva coneguda obra L'era de l'accés. Però suposo que ni el mateix Rifkin podia imaginar que es podria llogar un chihuahua per una hora. A Tòquio, per només 12 euros pots passejar una distinguida mascota durant una hora. Si la cotització social dels chihuahues baixa, pots optar per un elegant dàlmata o per un sofert fox terrier.

No sé quin serà la propera cabriola de la societat de l'accés. Però els hi suggereixo un: llogar polítics. Les legislatures són potser massa llargues. Unes poques hores poden ser suficients.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo em demano tres quarts de Donaire. Surt molt car això?

Lucien de Peiro ha dit...

i llistes obertes?

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Especialment si són del PP

Anònim ha dit...

Home/Dona, demana-t'el tot sencer. Està bé, no?

don-aire ha dit...

En Donaire cotitza a la baixa, el que és un bon símptoma de la salut política d'aquest país.

Les llistes obertes també tenen el seu costat fosc (compra venda de vots, política de campanar, multiplicació per deu de les polítiques de cara a la galeria i, el més terrible de tot, absoluta indefensió davant dels grups de pressió). No sé jo.