14 de maig 2007

Derrota

Diuen que la felicitat és la victòria. En el camp de batalla o en la dura pugna per un petó. Guanyar o morir.
No sé. Jo sempre he considerat que la derrota és més bella. Potser perquè en el seu interior s'amaga l'únic bri de sinceritat. O potser perquè la victòria és una il·lusió transitòria, un accident del temps. O potser perquè el sentit de tot plegat està serigrafiat en la pell de les derrotes, com un tatoo. En aquella serena pau que cobreix els estralls de la batalla. Definitivament, m'agraden més les derrotes...
Com?. Fubtol?. Ui, no. Parlava de política, avui.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, més val que no parlem avui de futbol. Mare de Déu, mare de Déu.

Anònim ha dit...

¿Ya está usted anticipando la derrota del PSOE de zETAp?. Tiene usted raxón, será una derrota bella, especialmente para mi. Lo único que me consuela y que me hace seguir adelante es la previsión de adelanto de las elecciones. Y una previsión: derrota fulminante (y bella) de zETAp. De Juana volverá a la jaula.

Agrippa Gerundensis ha dit...

La victòria només porta a les persones - grup en el que hauríem d'incloure els polítics? - a dormir-se en els llorers. Per contra la derrota ens fa més durs, ens curteix i ens empeny a esmolar l'enginy, a espremer cada una de les neuronetes que van perdudes per la massa encefàlica per poder dormir-nos en els llorers el dia de demà.

Anònim ha dit...

Us la veieu venir, eh? Sort d'ERC i ICV que faran que tot i la derrota, no deixeu la poltrona. Visca!

certificado ha dit...

"Saber retirarse a tiempo no es una derrota, es una victoria".

Si uno contempla la totalidad del curso de la historia de la humanidad entera y especialmente la de España, se puede comprobar que todas las cosas son perecederas y algún día concluirán. Por eso es señal de sabiduría saber retirarse a tiempo.

Ya sabemos que la retirada no es la parte más divertida del juego, ya que por definición la palabra implica que habremos dejado de jugar, y nosotros si hay algo que queremos ¡es jugar!.

Sin embargo, aprender a retirarse es tan o más importante que conocer los grandes secretos de este juego. Pero esta es parte de la disciplina que debemos lograr si es que en verdad deseamos ser verdaderos jugadores.

ignasi ha dit...

Com a docent vocacional, et puc garantir, que una victòria és només una il·lusió transitòria...

Gran veritat!

Salut amic.

catalunya.ffw ha dit...

Des d'alguns blocs estem fent una crida a fer posts africans. A tenir l'Àfrica present.

T'animes a fer "Quatre lletres per l'Àfrica"?

Més a: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/quatre-lletres-per-lfrica.html

Gràcies,
Marc

Anònim ha dit...

La pugna d'un petó?. Els petons es guanyen, no es conquereixen

don-aire ha dit...

Anònim 1. Ja veurem

Anònim 2. No es lo que suena. Seamos prudentes.

Agrippa. Ai dels vencedors! (adaptació lliure)

Anònim. Visca!

Certificado. Yo dejé esto de la política y el país va mucho mejor.

Ignasi. Salut. Ara al juny, demano dia i hora per fer un Martini amb olives a la plaça de l'església

ffw. Bona iniciativa. Prenc nota. JO ja he fet algun post sobre Àfrica, però m'hi apunto

Anònim. Touché