05 de juny 2007

Abstenció

Quan en Critó va trobar el mestre jugant amb uns Airgamboys no es va immutar el més mínim. El mes anterior, el mestre cantava cançons de Sopa de Cabra amb un kareoke i el gener portava la cara petonejada amb pintallavis, mentre de l'interior de la cova s'escapaven unes rialles molt femenines.
- "Mestre, pou de saviesa, vinc a veure-vos una vegada més per separar la veritat de la mentida, l'encert de l'error". Mentrestant, el mestre imitava el galop d'un cavall amb un pistoler a la mà.
- "Ja ningú va a votar, mestre. En Milquiades està segur que els ciutadans s'han cansat del debat essencialista de l'Estatut. En Xenofant opina que és un càstig perquè els polítics són incapaços de resoldre els problemes reals. I en Caront està convençut que la gent no a votar precisament perquè no n'hi ha de problemes. De problemes seriosos. Ahir, en Palíndrome va augurar que si no es pujava el nivell cultural dels ciutadans, l'abstenció creixeria com creixen els residents de l'Olimp. Ja ni a Delfos saben trobar-hi resposta".
- "Mestre, llum entre la foscor, per què la gent no va a votar?".
El mestre es gratà desagradablement l'interior del seu nas i adoptà una posició simiesca. Després, amb una sobtada solemnitat, alçà la veu:
- "A la ciutat de Corint hi habitava un pastisser excepcional. Diuen que tots els nobles d'Argos, de Tebes, de Delfos, o fins i tot d'Abdera i d'Apolònia sol·licitaven els serveis del bon pastisser. Sabia combinar en les seves proporcions justes la mel, el sucre, l'ou i el polsim de dàtil i ametlla. La seva fama s'havia escampat per tots els racons de l'Egeus fins als confins del món. Un dia de maig, però, un dels pastissos es va socarrimar.
El pastisser, amb la cara desencaixada, se'l va mirar. No tenia el color daurat de la resta de pastissos de la planxa. I expel·lia un inconfusible ferum. No hi havia cap dubte. S'havia cremat. Durant tota la tarda, el pastisser va intentar esbrinar perquè. Com era possible. Llegí, consultà a Internet, estudià el vol dels ànecs i fins i tot encarregà un estudi a un prestigiós estudiós.."
El mestre interrompí la seva narració i entrà a la cova amb aire decidit. Després, va sortir amb una bossa de festucs i una llauna de cervesa, que es va beure d'un sol glop. Precedit d'un sonor rot, el mestre reprengué la narració amb els ulls perduts:
- "El cas és que mentre el mestre pastisser estudiava perquè s'havia cremat aquell pastís, totes les altres safates del forn es van començar a cremar, i el foc va ser intens que es va cremar també el forn i la pastisseria i els tres edificis que hi havia al costat de la pastisseria..."
Dit això, el mestre es va dormir sobtadament. La boca oberta deixava veure la resta de festucs atrapada entre les dents grogues. Critó s'aixecà sigil·losament i intentà desxifrar le veritat revelada.
Quan havia iniciat el dur descens de la muntanya, la veu del mestre el va fer aturar:
- "Critó, Critó..."
- "Digueu-me, oh mestre"
- "El mes que ve porta'm el Circ dels AirgamBoys. I els AirgamBoys de l'espaiiii"

6 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Los Airgam Boys?. Pero si los dejaron de fabricar en 1970 y pocos. Es usted más viejo que la moños

xarxa convergent ha dit...

Ei, molt bo. He de reconèixer que has fet un post magnífic i que el teu blog millora, malgrat que no compartim afinitat política.

don-aire ha dit...

¿Pero no ha visto usted, señor anónimo, que la historia está ambientada en la Antigua Grecia?.

Xarxa convergent: Gràcies mil

Anònim ha dit...

No lo pillo. ¿Soy tonto?

Anònim ha dit...

Jo tampoc, Donaire. Necessitem una traducció!!

don-aire ha dit...

Explicar un post es como explicar un chiste. Así no tiene gracia