06 de juny 2007

Crònica d'una mort anunciada

Mentre escric aquestes línies, en la clandestinitat d'una habitació tres persones estan dissenyant un assassinat. Realitzen els preparatius amb el mateix posat eficient d'un enginyer amb el seu Autocad. Els aprenents de Deu ja han decidit quin futur tenyiran de negre. I mentre apuren les cerveses que han comprat en el Caprabo de la cantonada, perden per l'aigüera les darreres restes de dignitat humana. I les seves rialles són, una mica, la seva pròpia mort.

Avui he pensat que només hi ha un antídot contra la bogeria: el silenci. Els sicaris de la mort s'alimenten del runrún dels diaris, dels teletips tacats de sang, del pim pam pum polític i del boca a orella de blog a blog. Per la meva part, no penso dedicar ni una paraula més als desertors de la raó i de la vida. Ni un insult. Ni un gest. Per la meva part, només silenci...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Traidores

Anònim ha dit...

La llei del silenci?. A bones hores. Quan el vaixell s'enfonsa, toca callar. és el principi del fi del socialisme. Us queden tres telediaris, sectaris.

El Cerrajero ha dit...

Tiene gracia que digas que no vas a decir nada más, 'ni un insulto, ni un gesto'. Será en tu blog, porque bien que te dedicas a ir a otros a insultar y a tratar de generar confusión.

Existen unos responsables y unos culpables de todo esto que estamos viendo --tienen nombre y apellidos-- y yo los denuncio y reclamo Justicia, porque es la única manera de salvar nuestra democracia.

Anònim ha dit...

Desprès dels comentaris que he llegit no puc deixar de dir, que tot i que jo no he callat respecto el teu silenci.

Potser es lo millor el despreci del silenci davant d'aquesta animalada.

Hi ha moltes maneres de fer la guerra, de sembrar odi i recollir morts i no a totes se les qualifica com "terrorisme".

Ánims, no estàs sol, ho saps.

Fera Ferotge ha dit...

Heu estat prou valents. He de dir, que tenieu molts vents en contra. Grans moviments per part d'uns, apostes de força per part d'altres, i cadascú en un món paral·lel i propi, en una bombolla. Vosaltres al mig.

No podia ser possible, segueixo pensant que es impossible, a no ser que la dreta espanyola faci una profunda reflexió. En el fons, el problema està en que no volent acabar nomès amb ETA, sino amb tot el moviment polític que l'ha originat, com si en fossin culpable les idees, en lloc de les persones.

Felicitats, i ànims.

Anònim ha dit...

Mucho silencio pero en los tros blogs te estás poniendo las botas

don-aire ha dit...

A diferencia de usted, cerrajero, aquí no se filtran los comentarios y se omiten las alusiones no gratas.
Si quiere cerrar las esclusas del diáologo racional y mantener esa actitud de proclamo pero no argumento , allá usted.
pero piense que a lo mejor al otro lado del lado oscuro también hay argumentos y gente detrás de ellos.

don-aire ha dit...

A menudo, quien evita el diálogo es porque teme no tener razón