07 de juliol 2007

Agnès

A hores d'ara, Deckard ja ho sabia tot i no sabia res. Quinze dies abans, aquella noia dels ulls tristos l'havia demanat que iniciés una estranya recerca informàtica. Agnès havia patit un terrible accident, que li seccionà tots els seus records. Els metges li asseguraren que mai més recuperaria la memòria, que la seva amnèsia seria irreversible: la seva vida s'havia iniciat el 22 de febrer i tot el que l'havia precedit era un immens forat negre.

El doctor Eldon l'havien aconsellat que escrivís un diari amb les seves sensacions i, potser fou l'atzar o potser el destí, Agnès va iniciar un blog que relatava l'oceà de preguntes sense resposta, les nits en blanc, i aquella música llunyana que acompanyava els seus insomnis, com en una banda sonora. Poques setmanes després del seu primer post, ja havia creat una petita comunitat de visitants, nicks que entraven i sortien de la seva bitàcola com en un mosaic de converses. Per això, no li va sobtar aquell meme (el seu primer meme), que li obligava a escollir un blog entre tres bitàcoles seleccionades.

El dia següent, Agnès havia anat a demanar els serveis de Deckard. Tota la nit havia recorregut les entrades dels tres blogs del meme. Els tres estaven escrits per una dona. I, per alguna estranya convicció, Agnès sabia que una de les tres bloggers era ella. Sabia que un dels tres blogs amagava la resposta del seu forat negre. Sabia que un dels tres blogs li diria qui era ella. Deckard havia de rastrejar totes les traces que deixen els blogs i intentar deduir el passat d'Agnès. Era aquella escriptora marcada per la mort del seu fill petit?. Era la fotògrafa afogada pel sentiment de culpabilitat per la mort d'un motorista?. O era la dissenyadora que havia perdut els seus pares en un atemptat a Kosovo?.

Avui Deckard ho sabia tot i no sabia res. El primer que va descobrir és que els tres blogs eren falsos. Tot i que la seqüència dels posts es podien seguir en el temps fins a sis anys enrere, en realitat, totes les entrades havian estan introduïdes el mateix dia, el 21 de febrer. Deckard va esbrinar fàcilment que totes les entrades s'havien realitzat des del mateix ordinador; des de l'ordinador d'Agnès. Ara ja ho sabia tot, però no entenia res. Però en el darrer instant, quan va sentir que s'obria la porta de l'ascensor i que els passos d'Agnès s'apropaven a la porta, va mirar els tres blogs i va llençar una moneda a l'aire.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Deckard és el protagonista de Blade Runner, el policia que ha d'identificar i destruir els replicants. I el doctor Eldon és el responsable de la "producció" dels replicants, com els Nexus-6. Estic segur que Agnès és la versió moderna de Rachael. Des del meu punt de vista, és el millor de la trilogia.

Ah. Per molt anys, Don. [Lluís]

certificado ha dit...

Agnes va decidir canviar la seva vida el dia 21 i per a això va memoritzar en el seu ordinador les vivències passades.

Potser es va decidir pel futur intentant esborrar el seu passat, però al no tenir la completa seguretat, tampoc volia quedar-se totalment “en blanc”.

Va decidir recopilar la informació de la seva vida anterior abans de donar el salt definitiu. El dolor que li causava el seu desconeixement de “l'avenir” li aterria i volia desenvolupar-se com un nou ens amb informació basada en la realitat anterior.

Però el salt, no li va servir de res, doncs el futur no ho va poder controlar solament amb la informació que posseïa.

Pobra Agnes!. Ni canviant de personalitat, de sexe o de pensaments podrà oblidar completament la seva trista realitat anterior.

Trii el “blog” que trii, serà sempre ella i tornarà al seu passat, encara que no vulgui acordar-se d'ell.

Anònim ha dit...

Discrepo con el primer comentario. La trilogía es un poco torpe, pero en los dos primeros las deficiencias de estilo se suplen con una trama bien hilvanada, que sabe esconder más que enseñar. En este caso, la trama es de serie B, muy burda, muy explícita y llena de contradicciones. Mal.

don-aire ha dit...

Oiga, que uno tiene sus limitaciones. Es un puro ludus mens. Nada más. Y nada menos. Certificado, le veo en forma.