Girosfera

Comença el balanç del terrabastall catosfèric, del Woodstock de la blogosfera catalana. Una concentració genial d'idees, de veus, de mirades, de perspectives, d'interrogants... Ha estat el kilòmetre zero de la catosfera, una mena de preparat d'alquímia entre tecnòlegs, lletrafils, cerca-raons, bufanúvols, politòlegs, xerraires, tafaners, portanoves i alguns somiatruites. El druida que ha barrejat tots els ingredients és en Marc Vidal, disfressat per uns dies d'en Panoràmix. Hi ha moltes cròniques escampades per la catosfera, però segurament la més complerta és la narració d'en Toni Ibáñez.

Més enllà de les valoracions generals, necessàriament cofoïstes, la catosfera ha posat en evidència la maduresa de la girosfera. Poc a poc, s'ha anat teixint un node de la xarxa situat a les comarques gironines, un node molt actiu, transversal, plural i dinàmic. Els autors de la girosfera comparteixen un cert vincle generacional, però potser el que més caracteritza aquest espai és que actua com una veritable xarxa ja que els blogs estan enllaçats entre sí, per sobre de les adscripcions polítiques, ideològiques o temàtiques. Serà això la versió 2.0 de l'oasi gironí?.

És cert que hi ha molts blogs polítics. Hi podeu trobar alcaldes, diputats al Congrés, diputats i diputades en el Parlament, senadors... N'hi ha qui fa un molt bon ús del vídeo o qui s'ha iniciat en el twitter o en el facebook. Si aneu seguint el rastre dels blogs polítics gironins, crec que constatareu una sana distància amb la doctrina, una mena de personalització de la política que aporta raons polítiques, però també experiències personals, confessions i ponts a l'altra riba. És el bloc d'en Narcís Sastre un blog polític?. Potser sí, però sobretot és un blog geogràfic, un magnífic espai de reflexió territorial. Fa política el delegat de la Generalitat en el seu blog?. Més aviat hi trobareu la reflexió, l'apropament i la sinceritat a parts iguals. Hi ha també una fértil densitat de blogs sindicalistes com l'incombustible Camil, la Dolors Bassa o en Sabni.

Però la girosfera es mou sobretot fora dels murs de la política. Fa temps que en Dídac Lee s'ha consolidat com una referència en innovació. Eduard és un blog molt reconegut en els cercles activistes. Un altre Eduard, l'amic Eduard Batlle, s'ha consolidat com un excel·lent cíberperiodista. En Josep Maria Terricabras és una lectura obligada per a la reflexió i la filosofia. El químic de la UdG Miquel Duran escriu un dels principals blogs sobre el present i el futur de la universitat i la recerca. Carlos Molinet s'ha fet un forat en el concorregut espai dels blogs geeks, on hi trobem des de fa temps la referència obligada de l'Eduard Díaz. I s'ha de fer una menció especial a l'excel·lent collita de politòlegs gironins com en Pau Canaleta o en Marc Teixidor.

L'ona expansiva de la girosfera va molt més enllà dels límits d'aquest post. Us recomano que afegiu als vostres blogrolls les dudes digitals d'en Badenes, les cabòries d'en Toni Sellas, la lletra i la música de la Nau Argos, de la creativitat d'en Jaume Soler, la creativitat del Dipofilopersiflex, els silencis d'en Miquel Serrabassa, l'anàlisi necessària de l'Alfons Jiménez... I el viver de bloguers de l'assignatura 2.0 ha donat lloc a nous valors com en Manelus, Lamora o República Turística. Podeu prendre el pols d'aquesta baldufa gironina a l'agregador El Tarlà.