Matemàtica electoral

Els populars no han perdut l'esperança, és cert, però han perdut el gallardon. Ara ja podem traduïr la cara de pomes agres que presentava Rajoy cada vegada que li apropaven una càmera. No havia menjat un iogurt caducat, sinó que tenia un aldarull intern equivalent a una excursió de P5 en un parc aquàtic. Per què, don Mariano?. No ho tenia vostè prou cru?. Intentem analitzar la resposta de Rajoy amb una mica de matemàtiques.

L'efecte gallardonicidi es ot explicar a partir de la fòrmula:

EG = EV + ELD + CPMU - VC - CILI - SD

On:

• EG és l'efecte Gallardonicidi
• EV és l'estimació de vots abans de la notícia
• ELD és l'entusiasme de la línia dura del partit (Legionaris de Crist inclosos)
• CPMU és la campanya gratuïta dels mitjans ultres, que aplaudeixen la mort de Gallardon
• VC són els vots centrats i centristes
• CILI és el cost per la imatge de lluites internes
• SD és la sensació de derrotat

Si tenim en compte l'alt grau de fidelitat del votant del PP, predisposat a desallotjar Zapatero de la Moncloa, a qualsevol preu, els efectes ELD i CPMU són relativament petits. Per contra, VC, CILI i SD sí tindran un impacte molt negatiu en l'intent de guanyar l'espai de centre que precisa per superar el PSOE.

Considerem ara una segona opció. Què hauria passat si Rajoy hagués apostat per Gallardon?. Quin és el cost de l'aguerricidi?.

EA = EV - ILD - CCMU + VC - CILI - SD

On:

• EA és l'efecte aguerricidi
• EV és l'estimació de vots abans de l'aguerricidi
• ILD és la indignació de la línia dura del partit
• CCMU és la campanya contrària dels mitjans ultres
• VC és l'increment dels vots centrats i centristes
• CILI és el cost per la imatge de lluites internes
• SD és la sensació de derrotat

Com es pot veure, CILI i SD actuen de forma negativa tant en l'aguerricidi com en el gallardonicidi. La clau de la decisió és, per tant, si l'increment de vots centrats compensaria una campanya interna dels vots fidels. Personalment crec que sí, i en termes d'aritmètica electoral el gallardonicidi resta més vots que l'aguerricidi. Però el més important és que les dues decisions resten, les dues impliquen una reducció d'EV, els vots estimats abans de la crisi.

En realitat, Rajoy havia previst un tercer escenari. Pizarro és el número dos i Gallardon entra a les llistes amb un número més baix (potser el quatre o el cinc). Ningú guanya i ningú perd, A poques setmanes per les eleccions, Aguirre i Gallardon cederien en les seves pretensions per evitar la reducció d'EV. Més vots centristes i més sensació de lideratge. El que no preveia Rajoy és que la SD fins i tot s'havia escampat entre els seus. El més surrealista d'aquesta història serà l'alcaldia de doña Botella, amb les seves pomes i les seves peres.