20 d’abril 2008

Parlem de l'aigua? (I)


Fa dies que parlem de l'aigua. Estem xops d'aquest debat, ho sé. Però ja saben que en aquesta bitàcola ens agraden els debats. Per tant, obro les escloses de la confrontació dialèctica, no tant per convéncer ningú, sinó per donar elements de reflexió que ajudin a què cadascú es faci una composició de lloc.

1. Hi ha sequera?

No hi ha cap mena de dubte. Els anys 2006 i 2007 han estat molt secs. La manca de precipitacions ha afectat especialment les zones estratègiques, allà on és necessari que plogui: la capçalera dels grans rius catalans (el Ter, el Llobregat, el Besòs i els afluents de l'Ebre). El registre és el més baix des de 1953. Fa 50 anys que no plovia tan poc.

2. Patim els efectes del canvi climàtic?

No hi ha relació entre les baixes precipitacions i el canvi climàtic. Plou poc perquè el règim de pluges de Catalunya (i de tota la Mediterrània) és molt irregular, de manera que alguns anys el règim pluviomètric és molt elevat i altres anys és molt baix. Històricament, hem patit sequeres severes el 1953, el 1973 o el 1988. Els experts consideren que a mig termini, el canvi climàtic originarà un increment de les precipitacions i no una reducció. De fet, l'escalfament del planeta afavorirà la formació de grans masses de núvols i, paradoxalment, això pot mitigar l'efecte de l'escalfament perquè limitarà la radiació solar.

3. I, doncs, per què hi ha sequera?

Els experts consideren que la sequera persistent està relaciona amb els cicles atlàntics. Quan s'hi instal·la de forma persistent un anticicló a la Península, impedeix l'entrada de les borrasques atlàntiques, que pugen cap al nord. Tot apunta a què aquests moviments són cíclics i ara ens trobem en un període en el que aquestes borrasques no aconsegueixen penetrar a la Península. En els darrers tres anys ens hem nodrim amb les pluges de convecció que venen de la Mediterrània, insuficients per a compensar els front atlàntics. Si aquesta hipòtesi fos certa, la sequera tendirà a remetre en els propers anys, però s'anirà reproduint cíclicament.

4. Quin és el millor antídot contra la sequera?

Cal lluitar contra el canvi climàtic, però convé insistir que la sequera no està relacionada amb aquest fenomen. Per contra, la pèrdua de massa forestal o la reducció de la superfície dels boscos sí incideix de forma directa en la sequera, perquè els territoris perden el seu principal sistema d'emmagatzamatge d'aigua. La desertització és un problema molt més greu que el canvi climàtic i, en canvi, a penes té impacte sobre la opinió pública. Potser cal un Al Gore que alerti sobre la urgència de mantenir els dipòsits hídrics naturals, que és la vegetació. Per això, quan l'avantprojecte del Pla Director de l'Àrea de Barcelona es planteja incrementar els espais verds no està fent només un gest estètic o simbòlic: és una estratègia de futur.

5. És un problema català?

La manca d'aigua és un problema universal. De fet, és el principal problema de la humanitat. En el futur immediat, molts conflictes estaran originats per l'accés a l'aigua, que és en realitat un conflicte per la supervivència. El "problema català" ens hauria d'ajudar a prendre consciència de la magnitud del problema. Si a casa nostra l'alarma s'encén perquè es podria donar el cas que s'haguessin d'activar talls de subministraments puntuals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, s'imaginen que vol dir recórrer diàriament desenes de kilòmetres per accedir a un aigua cada vegada més escassa i contaminada?.

8 comentaris:

ignasi ha dit...

Jo n'estic fins al capdamunt del tema de l'aigua. No hauria de ser un tema tècnic? ¿Per què, en comptes de lluites partidistes i econòmiques, no encarreguen el tema al enginyers, físics o bisbes que han de saber quina és la millor solució?
Foten pena!!!! TOTS!!!
De vegades crec que no volen solucionar problemes. Només pensen en els seus interessos.

Jose R. ha dit...

Donaire:

Un error en tu afirmación, las previsiones del IPCC hablan de aumentos de las precipitaciones (algunas en plan aluvión) en el norte de Europa, pero en la zona sur y mediterránea la sequera aumentará. Se volverá menos pluviosa.

Hay que reseguir un poco los planos del capítulo 12 (creo) del Working Group II del IPCC 2007... Allí se detallan las regiones y cómo se verán afectadas.

Ojo, no digo que esta sequera en concreto sea a causa del calentamiento global. Lo que afirmo (yo y el IPCC) es que las tradicionales sequías del ámbito mediterráneo se verán agravadas por los efectos del calentamiento global. Es decir que habrá un incremento de provabilidad que un año sea seco... (Para entendernos, en comparaciones que más nos hagan entender, imaginémonos que tenemos una hipoteca fija pero nuestro salario a veces es más bajo y a veces más alto, en algunos años nos llega, en otros no... El calentamiento global lo que hará es que nos descuenten un 5% del salario antes de que podamos pagar la hipoteca y por tanto los años que no lleguemos sean algo más.

Jordi ha dit...

Efectivament tenim una sequera que es cíclica i que no crec que tingui relació amb el canvi climàtic, com dius la pèrdua de massa forestal pot afectar però, canviarà molt la situació d’aquí uns anys si l’ampliem?
El problema es mundial, el “problema català” es que costarà molt creure que aquest es un problema que cal afrontar-lo amb una gestió integral de conques i usos. Estic convençut que tenim i tindrem recursos suficients per tots els usos, totes les conques i que si s’administra correctament podrem millorar molt les reserves (aqüífers), altres països ens porten molt avantatja en la gestió dels recursos i els drets sobre l’aigua.
Serà un debat que caldrà fer quan no estiguem tant xops.

Jordi ha dit...

Efectivament tenim una sequera que es cíclica i que no crec que tingui relació amb el canvi climàtic, com dius la pèrdua de massa forestal pot afectar però, canviarà molt la situació d’aquí uns anys si l’ampliem?
El problema es mundial, el “problema català” es que costarà molt creure que aquest es un problema que cal afrontar-lo amb una gestió integral de conques i usos. Estic convençut que tenim i tindrem recursos suficients per tots els usos, totes les conques i que si s’administra correctament podrem millorar molt les reserves (aqüífers), altres països ens porten molt avantatja en la gestió dels recursos i els drets sobre l’aigua.
Serà un debat que caldrà fer quan no estiguem tant xops.

don-aire ha dit...

Ignasi

Sí i no. És un debat tècnic, però també polític. És com les nuclears o la línia d'alta tensió. Al final, hi ha una decisió política. I això és legítim. El que intentaré mostrar en els propers posts és que hi ha formes diferents de gestionar l'aigua i que els debats sobre els models és un debat sa.

Jose

Yo he utilizado un informe sobre el cambio de los procesos atmosféricos en Europa, que analiza los ciclos de las borrascas atlánticas. En el informe, se cita que estos ciclos tienden a ser irregulares y que sólo se modificarán con el cambio climático. Hace referencia a que el aumento de la temperatura incide en una tendencia al incremento de la nubulosidad, aunque no es suficiente como para compensar los ciclos bajos de la línea de las borrascas.
En todo caso, cotejaré el informe con las previsiones del informe del Panel. Por supuesto, me merece toda la credibilidad.

Jordi

Òbviament, el problema de la sequera no s'ataca només amb una gestió forestal (i agrícola) adequada. Però una reducció de la coberta vegetal sí agravarà el problema, perquè limita la capacitat de retenir capacitat hídrica. Al marge que la massa forestal és un antídot contra l'increment de les emissions de CO2.
Ara bé, cal fer moltes altres coses. Com dius tu. I aquest serà el tema dels propers posts. GRàcies per l'aportació.

Jose R. ha dit...

Jose Antonio:

Tienes las previsiones aquí (página 875)

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1-chapter11.pdf

En el sur de Europa a pasar sed.

El veí de dalt ha dit...

De tota manera el problema d'un mantell vegetal, en el seu conjunt, no és un problema a Catalunya, ans al contrari. Si precisament ens queixem que hi ha massa massa (sic) forestal! Tenim molts boscos i més que n'hi haurà per l'abandonament de l'activitat agrícola. El que cal, al PM es gestionar bé el que s'anomenen "espais lliures" o oberts. La sequera, com els incendis forestals, són cíclics i recurrents. El que cal és està ben preparats per gestionar els seus pics. Elq eu cal són solucions tècniques i no "tapujos" de polítics. Però és clar, això no dona vots...

Jordi ha dit...

Us deixo uns links, en ells podreu comprovar com la superfície útil agrària augmenta i es redueixen les explotacions, per tant tenim mes terra agrícola i explotacions amb major dimensió.

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/www.gencat.net_darp_c_dades_censagr_ccens02.htm%20-%20eeea05d.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=7feb4881cbb24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7feb4881cbb24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default