Déu 2.0
Un dia Déu decidí obrir un blog. No és que Déu renunciés a l'oració, ni a la invocació ni a les llargues converses amb el Sant Pare. Simplement, Déu pensà que si és omnipresent, que si hi és als cims de les muntanyes més altes, a l'interior de les coves més recòndites o en el silenci dels pobles abandonats, Déu hauria de ser també en el món virtual.
Així fou com Déu obrí un blog, que anomenà La paraula de Déu. Es donà d'alta a blogger, creà el nom d'usuari ElDiví i utilitzà una divertida imatge de José Luis Martín. El primer post fou poc inspirat, una introducció convencional: "Hola, món". I els primers mesos, Déu veié que tenia poques visites, malgrat que postejava de forma regular i que s'havia personalitzat la plantilla amb imatges del Vaticà. Estava Déu preocupat per la intranscendència de les seves paraules, quan sobtadament les visites començaren a créixer, com creix la massa del pà dins del forn. En pocs mesos, Déu s'havia situat en el primer lloc del rànquing Alianzo i havia arribat al milió d'enllaços Technorati. I Déu veié que tot això era bo. I a poc a poc, els comentaris del blog s'ompliren de fidels, de devots i també de trolls. I Déu veié que tot això era bo.
I passaren els dies i les nits, i Déu decidí obrir un compte a Facebook. I mil milions d'amics s'afegiren immediatament a la llista de Déu. I l'ompliren la bústia de karma, d'abraçades, de copes de cervesa i de cançons dedicades. I Déu veié que tot això era bo. I Déu decidí obrir un compte a twitter. I cinc-cents milions de followers aparegueren en només unes poques hores. I tots volien parlar amb Déu, i li pregaven, l'adoraven, li demanaven i renegaven en menys de 140 caràcters. I fou així com Déu obrí un cel a Second Life i es va fer un avatar, custojat per serafins, querubins, trons, principats, arcàngels i àngels virtuals. I tots els avatars col·lapsaren el cel virtual, i parlaren a Déu de l'amor, del fracàs, de l'enyor i de la virtut. I Déu veié que tot això era bo.
I malgrat que Déu és omnipotent, i tot ho pot, Déu començà a dedicar moltes hores a Internet i abandonà a poc a poc les seves obligacions. I els miracles es feren menys freqüents. I el Sant Pare començà a experimentar la por del silenci. I els confessionaris es buidaren de beates. I les esglésies esdevingueren locutoris. Per cada hòstia real, tres milions de converses virtuals; per cada anunciació presencial, dotze milions de revelacions Second Life. I finalment, Déu decidí abocar tots els seus esforços al nou món virtual i tancà Déu 1.0. I Déu fou Déu 2.0. I la xarxa fou Déu i Déu fou la xarxa. I Déu veié que tot això era bo. I es tancaren els set segells i sonaren les set trompetes i naixé la nova Jerusalem.
Així fou com Déu obrí un blog, que anomenà La paraula de Déu. Es donà d'alta a blogger, creà el nom d'usuari ElDiví i utilitzà una divertida imatge de José Luis Martín. El primer post fou poc inspirat, una introducció convencional: "Hola, món". I els primers mesos, Déu veié que tenia poques visites, malgrat que postejava de forma regular i que s'havia personalitzat la plantilla amb imatges del Vaticà. Estava Déu preocupat per la intranscendència de les seves paraules, quan sobtadament les visites començaren a créixer, com creix la massa del pà dins del forn. En pocs mesos, Déu s'havia situat en el primer lloc del rànquing Alianzo i havia arribat al milió d'enllaços Technorati. I Déu veié que tot això era bo. I a poc a poc, els comentaris del blog s'ompliren de fidels, de devots i també de trolls. I Déu veié que tot això era bo.
I passaren els dies i les nits, i Déu decidí obrir un compte a Facebook. I mil milions d'amics s'afegiren immediatament a la llista de Déu. I l'ompliren la bústia de karma, d'abraçades, de copes de cervesa i de cançons dedicades. I Déu veié que tot això era bo. I Déu decidí obrir un compte a twitter. I cinc-cents milions de followers aparegueren en només unes poques hores. I tots volien parlar amb Déu, i li pregaven, l'adoraven, li demanaven i renegaven en menys de 140 caràcters. I fou així com Déu obrí un cel a Second Life i es va fer un avatar, custojat per serafins, querubins, trons, principats, arcàngels i àngels virtuals. I tots els avatars col·lapsaren el cel virtual, i parlaren a Déu de l'amor, del fracàs, de l'enyor i de la virtut. I Déu veié que tot això era bo.
I malgrat que Déu és omnipotent, i tot ho pot, Déu començà a dedicar moltes hores a Internet i abandonà a poc a poc les seves obligacions. I els miracles es feren menys freqüents. I el Sant Pare començà a experimentar la por del silenci. I els confessionaris es buidaren de beates. I les esglésies esdevingueren locutoris. Per cada hòstia real, tres milions de converses virtuals; per cada anunciació presencial, dotze milions de revelacions Second Life. I finalment, Déu decidí abocar tots els seus esforços al nou món virtual i tancà Déu 1.0. I Déu fou Déu 2.0. I la xarxa fou Déu i Déu fou la xarxa. I Déu veié que tot això era bo. I es tancaren els set segells i sonaren les set trompetes i naixé la nova Jerusalem.
Comentaris
Deu (forma verbal) ser molt dur això de ser parlamentari. Què us donen al menú del dia al Parlament?
;-)
Jo, per la meva banda, corro a comprar-me un barret per procedir a treure-me'l cerimoniosament davant la pantalla. Quin tip de riure!
Salutacions cordials.
Si Déu s'obre un compte a Blogger, i Blogger és de Google. Vol dir que Déu també és client de Google? O potser vol dir que Google està per sobre de Déu?
Impresionante, Don.
Estic d'acord amb el Llibreter, i molt bo el comentari de CGS.. jiji..
Boníssim!
Un abrazo
El trastorno bipolar es conocido como psicosis maníaco-depresiva, y en ella predominan fases de humor abatido, hundido, desesperanza, combinado con episodios de humor expansivo o maníaco. Es una enfermedad crónica y aparece en adultos que se creen jóvenes y tiene consecuencias graves en la vida personal y laboral del enfermo. Se agudizan con la proximidad a los 40 años y ya no desaparece.
En la actualidad, las causas y los mecanismos fisiopatológicos se incrementa con el uso de las nuevas tecnologías y de creerse todo lo que es 2.0
En definitiva y brevemente: ME HA GUSTADO TU POST.
mu interesante habra que estudiarlo, si, si, si.
Sin duda felicidade por el descubrimiento.